1.- Quants de vosaltres jugueu partides publiques i si ho feu coneixeu algun dels 10212 nicks registrats. Que podeu conèixer?. Un deu, 20 , 30 per cent es a dir 1021, 2042, 3036 nicks? Voleu dir? Acceptem-ho.

2.- De la resta de nicks, que segurament es on s’abandona mes, quina seguretat teniu de que no el canviarà demà.

3.- Quant jugueu amb la gent que coneixeu, i abandonen, penseu que es amb mala intenció?. Oi que no?.

4.- Per tan i només amb aquest tres punts, per que carai hem de fer treballar al Carles, fent el programa per a controlar els abandonaments, de que serviria?. Siguem clars la gent que abandona les partides es fonamentalment per que no te cap respecte per els altres amb els que juga i que aquest respecte només s’aconsegueix jugant amb la gent que coneixes. La resta dependrà de l’educació de cadascun. No te remei.........................

Rankings:
Odiosa paraula, mira que sou competitius. Per que carai voleu lluitar per a ser el numero 1 i sinó es per això quin sentit tindria el ranking?.
A veure, insisteixo en que soc ABSOLUTAMENT contrari a que el ranking sigui públic, es a dir no vull a costat del meu o meus nicks el lloc que ocupo en relació als altres. Potser per que soc molt dolent clar. Per tan fem-hi un esforç de comprensió i seguim amb el tema.
Des de el meu punt de vist el ranking seria lo mateix que fer un campionat, es a dir en un lloc determinat del Butinet els “Rankineros” s’apunten i repten als altres “rankineros”. A partir d’aqui si accepten el repte, pos au a fer el que diu el Carles pujar i baixar en funció de que a qui has “retat” estigui per sobre teu. Això permetria fer diferents reptes amb diferents parelles. Es a dir imagineu Manel /QQ repta a Xx/YY parella col•locada en primer lloc del ranking, coi per que retar a la segona?

Au pos reflexioneu-hi i busqueu les normes amb les que podria funcionar.
Jo m'apunto a que si el nostre sacrificat Carles. i no ho dic gens en conya, ha de treballar, manda Güevos; ho faci o be per els dats pre-donats o be per el lloc de "Rankineros".
Lo dels abandonaments, deixem-ho estar, i juguem amb la gent que coneixem i si no ho fem, ja sabem amb que ens trobarem.
O no.