Eastwood,
en primer lloc, gràcies pels comentaris, em fan sentir una miqueta menys sol

i m'animen a seguir amb el debat.
Veig que ja tenim quatre vots per la opció "sempre la petita" (tres a la primera i un a la quarta), fet que no deixa de sorpendre'm perquè jo no coneixo absolutament ningú que jugui així i no permeti que el segon jugador carregui mai ... però està clar que no coneixo prou gent perquè sembla que el 50% ho veu així.
Repeteixo el meu prec a qui vulgui informar-me de on es juga de manera tant estricte.
Pel que fa als teus comentaris, efectivament, coneixia la versió d'anunciar verbalment el "carrego" quan el segon jugador serveix. Té una virtut incontestable, evita la famosa jugada "sortida de manilla, segon jugador carrega rei tinguent petita" que amb les opcions segona i quarta és legal però que per a molts orientals és totalment inadmisible. Perquè si l'objectiu és evitar la segona basa d'as fent que el primer es pensi que fallem i hem d'anunciar que en tenim més ... obviament no té cap sentit fer-ho. Suposo que als que opinen allò de que 'la botifarra la van inventar quatre muts' no els deu fer cap gràcia, però, insisteixo, és una opció que resol molts inconvenients i facilita salvar o intentar salvar punts que d'altre manera es perden.
En quant a la sol·lució per no tallar el pal del company ... mmm ... aquí discrepo, el què proposes no és suficient. Imagina't que en l'exemple que poses, el company té 11-10-5-4 i nosaltres 8-7-2. Tal com ho formules sobre el 11 no es pot donar el 8 perquè encara no és ferm ... i després ja no tenim sol·lució (la única sol·lució és que el company surti després de 4 cap al nostre 7 i nosaltres tornem de 8 cap el 10, però això ja no té res a veure amb les normes). No intento discutir l'exemple sinò fer palès que, fins i tot amb una norma complexe i propícia als renuncios raros com tú mateix indiques, el problema no queda resolt, o sigui que no hi veig gaire lògica en buscar una norma que ja es preveu complexe i que tampoc resol el problema. Malhauradament la única sortida que jo hi veig és la de "al company qualsevol", encara que això permeti donar una carta intermitja (amb 8-5-2 donar p.ex. el 5) que és just el què als 'orientals' ens posa, diguem-ne, nerviosos

.
Repeteixo, gràcies pels comentaris ... i a veure si conseguim que voti més gent, de moment l'èxit és més aviat desencoratjador

.