Una cosa és dir que es pot tirar qualsevol carta i una altra que això es faci. En la majoria de partides amb jugadors de nivell, les vegades que algú no dóna la petita són francament escasses, al menys aquesta és la meva experiència .... o millor dit, "era" la meva experiència.
Fa poc he tingut l'oportunitat de jugar un llarg campionat al Centre Lleidatà ... amb jugadors suposadament "lliures". A la fase prèvia 7 partides a 201 punts (malgrat el què opini tRoBlAu hi ha llocs on no es juga a 101

), a la semifinal 12 mans duplicades, a la final 12 mans duplicades més i per fi puc afirmar amb orgull "He jugat amb un Lliure".
En les 7 primeres partides i a la semifinal només una (sí, sí, UNA) jugada "lliure" i per cert de treure's el barret (un set en segona sobre un vuit ferm per fer-me creure que el quart en tindria de manera que vaig carregar ... i el quart no en tenia perquè el segon en portava un carretó).
Però a la final ... ah! noi, la final!!! Una orgía lliure.
El jugador (d'Os de Balaguer si no recordo malament) de la meva dreta es va fer un tip de regalar-nos figures (moltes s'haurien salvat, val a dir) per veure si "picavem". La veritat és que no vaig conseguir veure-li la gràcia ... però al menys ja puc morir-me (botifarrísticament) tranquil ... hi ha jugadors lliures de veritat.
Guardaré com a record inesborrable la botifarra directe (a la meva esquerra) on el 90% de les taules van fer capot ... i en canvi els nostres adversaris van fer la mínima puntuació (25) perquè a la meva sortida (genial, clar

) de rei, el de la dreta va "carregar" un cavall ... per la manilla del meu company. Lliure fins a la mort.
Apa, tingueu manilles (i no les carregueu per enganyar, que no val la pena, no piquem).
PD. Ara ni tant sols puc posar missatges amb el meu nom que ja està "agafat" ... això dels foros em té màrtir
