Hi ha coses que bé valen una barretina (com a mínim)

Temes que fa més de dos mesos que no tenen activitat.
alp2500
Barretina
Barretina
Entrades: 709
Membre des de: 02 oct. 2002, 12:00

EntradaAutor: alp2500 » 08 oct. 2005, 15:01

Imatge

alp2500
Barretina
Barretina
Entrades: 709
Membre des de: 02 oct. 2002, 12:00

EntradaAutor: alp2500 » 08 oct. 2005, 15:04

Imatge

alp2500
Barretina
Barretina
Entrades: 709
Membre des de: 02 oct. 2002, 12:00

EntradaAutor: alp2500 » 08 oct. 2005, 15:05

Imatge

alp2500
Barretina
Barretina
Entrades: 709
Membre des de: 02 oct. 2002, 12:00

EntradaAutor: alp2500 » 08 oct. 2005, 15:06

Imatge

alp2500
Barretina
Barretina
Entrades: 709
Membre des de: 02 oct. 2002, 12:00

EntradaAutor: alp2500 » 08 oct. 2005, 15:07

Imatge

alp2500
Barretina
Barretina
Entrades: 709
Membre des de: 02 oct. 2002, 12:00

EntradaAutor: alp2500 » 11 oct. 2005, 08:49

be el temps diu que possa a cadascú en el seu lloc, aquest cop podriem dir que ho ha fet el temps i internet

http://www.google.es/

podrieu buscar la definició de "miserable"

tant a nivell de web

com a nivell de parla espanyola

vinga a reveure

psc

alp2500
Barretina
Barretina
Entrades: 709
Membre des de: 02 oct. 2002, 12:00

EntradaAutor: alp2500 » 12 oct. 2005, 11:37

DECLARACIÓ DE REVOLTA GLOBAL



1.- L’anomenada "Via Catalana" de la reforma estatutària ha finalitzat la primera etapa en aprovar pel Plenari del Parlament de Catalunya la "proposició de Llei orgànica pel qual s’estableix un nou Estatut d’autonomia", amb el vot favorable del 89% dels diputats/es. Més enllà de les crítiques al mètode, als riscos evidents de la via emprada, o de les insuficiències, autocensures, i aspectes negatius del seu contingut, aquesta proposició de llei, que suposa un avanç moderat en l’autogovern i en el reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat, és resultat de la voluntat sobirana del Parlament de Catalunya. Per tant, durant el seu tràmit i debat al Congrés de Diputats, i independentment de les opinions que es manifestin, no és possible cap altra postura democràtica que la de respectar la decisió sobirana del Parlament de Catalunya votant a favor de la seva aprovació.

2.- La nova etapa que s’obre amb el debat i negociació de la proposició de nou estatut al Congrés de diputats, posarà a prova el tarannà democràtic del govern Zapatero i la capacitat del vigent model d’Estat i de les seves institucions per a digerir els canvis que es proposen, així com la fermesa, coratge i unitat dels qui subscriuen el nou estatut.

En aquest sentit el clima polític que s’ha desencadenat en l’Estat espanyol després de la decisió del Parlament de Catalunya el passat 30 de setembre confirma els temors dels que hem advertit sobre el risc de sotmetre el canvi estatutari a la voluntat del Parlament de l’Estat espanyol, on són majoria les forces centralistes de divers tipus i a més conten amb una Constitució que a apart de no reconèixer el dret democràtic a l’autodeterminació, blinda l’actual model d’Estat enfront de les legítimes aspiracions democràtiques de les nacions que el componen.

Davant els discursos histèrics de la dreta post-franquista, plens de mentides i exageracions, i dels pronunciaments amenaçadors dels diferents barons del PSOE que es neguen a reconèixer a Catalunya com nació i afilen els ganivets per a mutilar i desfigurar el moderat projecte de nou estatut, solament és possible la mobilització de tots els/les ciutadans/es de Catalunya i del conjunt de l’Estat amb conviccions democràtiques en defensa de l’aprovació sense alteracions del nou estatut per les Corts.

En aquest sentit, l’anunci dels dirigents del PSC que tornaran a presentar al Parlament espanyol les esmenes que van retirar en el tràmit de la proposició de llei a Catalunya, és una burla al Parlament i una maniobra divisionista que ha de ser rebutjada sense dilació.

3.- Es fa evident que el caràcter moderat del nou Estatut, les seves insuficiències i autocensures, la seva "constitucionalització" després del dictamen del Consell Consultiu, ple de renúncies, en primer lloc del dret d’autodeterminació (l’esment eufemística en el preàmbul no té la més mínima força jurídica), no ha servit per a desarmar l’agressivitat dels guardians del centralisme espanyol, però sí ha provocat el desconcert, la frustració, i la falta d’il·lusió en aquells sectors de la ciutadania i de la classe treballadora particularment motivats en la defensa dels drets nacionals, i/o dels drets cívics i socials.

En efecte, el títol relatiu als drets cívics, socials i laborals, si bé conté alguns avanços en els drets de “tercera generació”, aquests es troben formulats en termes molt generals i gairebé sempre remetent-se a les lleis, i no es concreten els mitjans i garanties per a fer-los efectius (p. ex. que facilitin eliminar la precarietat laboral), a diferència del tractament d’altres matèries que si es detallen i garanteixen. No estableix plens drets per als i les immigrants, però sí la competència per a “executar la legislació estatal i europea” en matèria d’ocupació d’estrangers i exigeix codeterminar “el nom, lloc d’origen i la capacitació professional del contingent de persones immigrants a Catalunya”. Finalment, es socava el caràcter laic de l’educació pública en introduir el “dret a la formació religiosa als centres públics”, cedint d’aquesta manera a les exigències de CIU per a obtenir el seu suport.

Per altra banda, la formulació del finançament, no compromet ni garanteix una política econòmica i social justa, redistributiva i solidària a Catalunya, que impedeixi les privatitzacions dels serveis públics bàsics i que, al contrari, faciliti la seva recuperació, enfortiment i extensió, que ajudi a contrarestar i penalitzar els processos i decisions de deslocalització empresarial, que permeti desmantellar la indústria nuclear i finançar les alternatives energètiques renovables, en definitiva que permeti pagar els drets socials que es declaren en el nou Estatut, etc. A més, l’absència de qualsevol referència a la progressivitat del sistema impositiu i a l’objectiu d’harmonitzar-lo a l’alça amb la resta de l’Estat i dels països més avançats socialment d’Europa permet que segueixi endavant la pràctica del dúmping fiscal amb rebaixes fiscals a empreses i societats, i afebleix encara més, el precari finançament dels serveis públics.

4.- Tampoc el procediment per a l’elaboració del Nou Estatut ha servit per a entusiasmar i estimular la participació de la ciutadania. En efecte, la proposta de nou Estatut ha estat elaborat fonamentalment pels buròcrates i tècnics dels partits amb representació parlamentària, en un estira i afluixa que ha durat més d’any i mig. El dèficit de transparència i participació ciutadana en aquest procés d’elaboració ha provocat l’avorriment general, i la desconfiança de la ciutadania. Sens dubte, el mètode triat per al treball d’elaboració de l’Estatut responia a un esquema prèviament decidit: evitar un procés realment participatiu, un debat obert, que mobilitzés la ciutadania i que hauria donat lloc a un projecte de Estatut molt més ambiciós en tots els aspectes, en el qual hauria figurat el dret d’autodeterminació amb ple valor jurídic.

5.- Els ciutadans/as, la classe treballadora de Catalunya hem de mobilitzar-nos per a exigir que el Congrés de diputats/as respecti la sobirania del Parlament de Catalunya, i que per tant aprovi sense retallades el Nou Estatut, sense per això renunciar a posteriors avanços en el ple autogovern i en el reconeixement i exercici del dret d’autodeterminació.

No hi ha temps a perdre. Les organitzacions polítiques i socials de Catalunya hem de confluir per a impulsar una mobilització continuada, per a estar vigilants, i exigir que no s’acceptin retallades, ni es donin passos endarrere.

L’Espanya negra que gela el cor, i els fanàtics del centralisme han de saber que, si desnaturalitzen aquest modest "Nou Estatut", si atempten una vegada més contra la sobirania democràtica de Catalunya, a més d’aguditzar la crisi del model d’Estat i de mostrar la veritable naturalesa de la Constitució espanyola, es trobaran amb el ferm rebuig de la ciutadania i de la classe treballadora de Catalunya.

Si fracassés el Nou Estatut, caldria impulsar un ampli debat i mobilització social per a caminar amb decisió cap a l’objectiu del ple autogovern, el respecte de la sobirania de Catalunya, i l’exercici del dret d’autodeterminació, que permetin desenvolupar una Catalunya democràtica, igualitària, i solidària amb la resta de pobles de l’Estat, del Mediterrani i del món.

Cridem als pobles de l’Estat espanyol a expressar la seva solidaritat amb el poble de Catalunya en la defensa dels seus drets democràtics.

7 d’octubre de 2005

Revolta Global és una organització confederada amb Espai Alternatiu

fritz
Barretina
Barretina
Entrades: 360
Membre des de: 22 set. 2003, 12:01

EntradaAutor: fritz » 13 oct. 2005, 21:40


alp2500
Barretina
Barretina
Entrades: 709
Membre des de: 02 oct. 2002, 12:00

EntradaAutor: alp2500 » 14 oct. 2005, 12:09

Estatut: ensueño y realidad
per afc
Adreça: Mallorca 08 oct 2005 08:45:26

podría haber sido un estatuto mucho más sencillo y eficaz pero se han liadado demasiado. ¿Por qué?

Te juro que me lo estoy pasando pipa con el estatuto catalán. Menudo follón para tan poca cosa. Este texto y otro más cariñoso será mi aportación a este asunto. Luego me haré una buena cazuela de palomitas y a disfrutar viendo como se despellejan unos con otros. Creo que Goya ya les pinto zurrandose y El roto abrazándose-devorandose...

Mira Aznar sacando tajada, tiene ganas el vendepatrias más grande que le llamemos para que venga a salvarnos. Se ha ido a México a contar que España se empieza a Balcanizar... Ya me lo imagino: el nuevo Cid Campeador, don José María Aznar, caballero de la Orden de Bush, desde el portaviones Esenjawer dispuesto a reconquistar Catalunya para los “españoles”... Que risa. Y luego el cuatripartito, también graciosos: “todos juntos, hagamos piña, cuando vayamos a Madrid, ¡¡firmeza!!, ¡¡no nos hemos equivocado!!”. Que risa, en la tele con la eficaz y seximbol Mónica Terribas (cualquier día se la compra Polanco y nos la pone hablar castellano, seximbol no sabe lo que se pierden la España que no puede verla) tirándose puyazos unos con otros: Mas (el más catalán que nadie, al fín entendí su nombre) le dice a Manuela de Padre (que no se porque siempre habla catalán cuando lo pronuncia tan mal): “Si nosotros todos juntitos para defender el Statud pero ustedes el PSC no tienen grupo propio así que va a ser difícil que puedan mantenerse firmes como nosotros”. Y Manuela de Padre a la primera le suelta a Más-catalan: “Ustedes ahora se pelean con el PP pero en el futuro CiU volverá a gobernar con el PP...” (menudas son las andaluzas). O sea que esa piña del 90% del parlamento catalán no es tan piña, y se ha convertido en un problema porque no permite la flexibilidad ni la pluralidad que necesita recoger el estatuto y que se ha visto “consensuado” reduciéndose a lo elemental cuando debería haberse abierto a todas las posibilidades que es y puede ser en el futuro Catalunya. Y en esa piña falsa están las ambiciones políticas de unos y de otros que se pretende ocultar detrás de los conceptos patrióticos de Catalunya que supuestamente potencia el Statud. (Me ha salido un poco rollo pero bueno).

Zapatero este verano. Estaba haciendo zapping y me encuentro a Rdguez. Zapatero en la escuela de verano de PSOE. “Se estan reformando los estatutos y después de ese proceso nos encontraremos a una España más diversa e integrada”, les dijo R.Zapatero a los nuevos aspirantes a políticos (que pena esto de “profesionalizar” la política pero hoy no toca). Cómo es lógico en ningún momento se le ha pasado por la mente a R.Zapatero que con unos simples Estatutos que se reforman pueda alguien plantear cosas que ya están resueltas en la actual constitución. Evidentemente cualquier reforma estatutaria (no confundir con reforma constitucional, que hoy no toca) debe hacer posible más España y más Estatuto, en este caso más Catalunya. Es falso pensar que Cataluña se puede gobernar sin tener en cuenta el mundo a que pertenece... Y por tanto si el Statud se devolviera a corrales no pasa nada, simplemente se abre un nuevo período estatutario para intentar asimilar la experiencia y volver a presentarlo dentro de un tiempo. Y una cosa importante, si el statud se devuelve a corrales solo y exclusivamente será culpa de los que lo han realizado que les ha faltado la visión de considerar a Catalunya algo más que un simple y pequeño país. Nadie puede negarle a R.Zapatero su voluntad y su capacidad para conseguir un buen estatuto para Catalunya sino se consigue en ningún caso la culpa será de él, sino de la falta de capacidad de entender del “90%” del parlamento de Catalunya. Catalunya es al menos parte de dos grandes comunidades mundiales, una España (o como se diga, el nombre patrimonizado por la derecha y hoy por el aznarismo dice poco) y a través de España de la comunidad Europea (el proyecto de desarrollo multicultural más importante de la historia de la humanidad, aunque NO a Turquía) y también Catalunya forma parte de la comunidad Latinoamericana porque toda Catalunya habla en su totalidad este idioma, que te conecta automáticamente con una comunidad de gente muy importante. Creo que en este punto, el idioma, los catalanes en general tienen un poco de miedo a perder identidad y es falso, aunque lo comprendo y hacen muy bien en defender la cultura catalana en catalán, pero sin que ello entre en colisión con los que siendo catalanes no hablan o no quieren hablar en catalán, o lo hablan por simple cortesía. Este debe ser un tema para hablarlo y tratarlo tranquilamente, casi psicoanalizarse... Además pienso que la música que representa mejor a Catalunya es el flamenco de Badalona por muchas sardanas (un baile tan sosote) que desde la prehistoria se baile por toda Catalunya, que mala suerte lo mismo les pasa a los americanos-USA que su mejor música, el Jazz, ha nacido en las zonas pobres y de negros como New Orleáns. Recuerdo al personal que el flamenco es la música que más fuerza y vitalidad tiene de toda Europa (algo que por lo menos saben los japoneses) y que tiene fuentes de creación tan importantes en Catalunya como en algunos poblachos de Andalucía (y ya está bien que los andaluces nos monopolicen todo el artisteo).

El cuatripartito. Podría haber sido un estatuto mucho más sencillo y eficaz pero se han liadado demasiado. ¿Por qué? El que lo ha liado todo ha sido Mas, Mas-Catalán que está fuera del gobierno. Sea o no sea devuelto a corrales el estatud, Mas-catalán debería de formar parte de un nuevo gobierno hasta las elecciones presidido por Maragal por supuesto, entonces sería el gobierno del cuatripartito. Y garantizándole a Mas una vicepresidencia del nuevo gover Mas-catalán se vería más relajado para pensar con más sensatez y no como si fuera un ibarretxe cualquiera. Las ganas de volver a gobernar y la influencia nefasta de Ibarretxe seguramente son las claves que explican estas propuestas inconsistentes de Mas-catalán. Recordemos que Mas-catalan en las anteriores elecciones que perdió, sobre el plan hidroilógico nacional aznarista que el apoyó, decía que votando a CiU se garantizaba poder negociar con Aznar... O sea que Más que garantizaba y justificaba la negociación con Aznar ahora ha sido el más broncas a la hora de imponer algunos “asuntillos” indigeribles por el parlamento común. Se le recuerda a Mas-catalán que el PHN se derogó totalmente y que el lo había apoyado y era lo más antiespañol y anticatalán que un proyecto de esa magnitud se puede uno imaginar... Además convirtiéndose en un broncas nacionalista Mas-catalán desnaturaliza una de las claves de la fuerza de Pujol que era su moderación y su capacidad de integración, como siga por ese camino se va a quedar en nada porque ERC ya ocupa un lugar y con mucha más credibilidad de la que él aporta...

ERC. Todos los problemas que tenemos en España actualmente se deben a la partitocracia que tenemos que produce una ineficacia política y económica muy importante cuando no una sociedad totalmente corrompida (se recuerda que aquí los viven-bien viven de las contratas públicas o rapiña satélite y que los políticos, paradigmáticos los madrileños Gallardón y Aguirre, y que los políticos más bien parecen agentes de ventas de los que se benefician de las contratas públicas). No hay democracia interna en los partidos políticos y todos se financiar de alguna forma bastante heterodoxa. En este contexto ERC es un partido (como también pueden ser los “nuevos” abertzales una vez superados los fanatismos), en este contexto ERC supone sabia nueva que puede regenerar el sistema. Sería una absoluta tragedia que un partido como el PSOE (mucho más, claro, el PP) gobernara la próxima legislatura por mayoría absoluta... Entonces la importancia de ERC no es su influencia sobre Catalunya sino sobre toda España si contribuye a regenerar la tan podrida e inmovilista vida política nacional. Y si Carod Rovira levanta esta bandera todos los pueblos de España terminaran poniéndole una calle, diga lo que diga el cantamañanas de la COPE y el estúpido de VidalCuadras. Y esto además es lo importante para Catalunya influir en España de acuerdo a la magnitud de su aportación al bien común, se equivocan si lo que quieren es reducir la aportación porque primero es imposible y segundo absolutamente ruinoso para la propia Cataluña. ¿Se platea Alemania reducir su aportación a la Comunidad europea o al desarrollo de la Alemania “del Este”? NOOOOOO Alemania sabe que su gran obra es Europa a la que ellos han contribuido, y beneficiado, como nadie... Y si Blair quiere demostrar que es europeo lo primero contribuir como le toca y menos teorías neoliberales que además están obsoletas... O sea que pagar te da derecho a exigir, a influir.... Y América-USA cada vez pinta menos en la escena internacional porque ya no tienen nada que aportar, se han convertidos en unos derrochadores que viven de los privilegios que todavía tienen por tener una “moneda fuerte”... Y entonces ya no servirá el café para todos, aquí más café para los que más trabajan y más producen... y que nadie piense que unos van a vivir a costa de los otros (la España solidaria es una tontería de los políticos aquí todos tenemos problemas y los recursos hay que colocarlos de la mejor forma posible en interacción coordinada unos con otros, y ningún politicucho local puede tirar para delante un estado del bienestar obsoleto con dinero de cohesión o solidario)... Sí yo te cohesiono y me solidarizo contigo pero esa solidaridad significa que a mi también me va a ir mejor porque aumento mi poder y mi influencia o sea mi capacidad de interactuar contigo... (un poquillo complejo, pero para resumirlo en un párrafo creo que no ha quedado mal). Sí, como explicaré, los catalanes tienen razón en denunciar los asuntos de la pasta, pero se equivocan totalmente si lo hacen reduciéndolo a rigideces en el estatuto que nadie va a entender y son revanchismos decimonómicos que nada tienen que ver con la realidad actual. Y por supuesto el cupo vasco y navarro son anacronismos que algún día desapareceran... Y sin cupo vascos y navarros vivirán con menos burocracia y más integración con el resto...

ERC. Nunca les perdonaré a Ezquerra que con sus votos se hayan aprobados tantas leyes represivas como son este revival de las multas de tráfico y la persecución de los fumadores que ya no pueden ni fumar un pitillito o un fárias después de una comilona (¡¡algo tan español!! y nadie protesta su supresión, claro que estamos en el país donde casi ninguna ley se cumple...), aunque yo no fumo... Al final hay una cita importante al respecto. Si me gustó sin embargo la invasión de la piscina ilegal de Pedro-J y Ágata, muy bien, nadie con privilegios, claro que si Pedro J se empecina con su piscina pues hagamos un pacto (¡¡algo tan típico de la politicucheria española!!) y dejémosle la piscina a Pedro-J siempre que se determinen unos dias al año donde, previa solicitud, la gente pueda bañarse libremente en la piscina de Pedro J y Ágata....

Termino nación. No me gusta el término nación, es un término fascistoide, por eso el estatuto choca con la derechona... Prefiero el término comunidad, no tiene implicaciones políticas y si de cómo tiene que vivir la gente entre sí, colaborando unos con otros, interactuando, en comunidad. Cuando Maragall dice que España es una nación de naciones, o nación de nacionalidades y regiones, bla, bla, bla, dice Maragall una estupidez... Me gustaría que España algún día llegara a ser una comunidad de comunidades. Y España algún día debería de desaparecer para convertirse en la comunidad ibérica donde entre esa otra comunidad tan importante (mucho más por supuesto que Catalunya y Euskadi) que es Portugal... Se equivoca Carod Rovira si espera que en el futuro Catalunya se pueda disgregar, porque ahora, y mañana también, lo importante será estar conectado, poder interactuar y poder tener capacidad de integrarse en comunidades plurales que te permitan conservar tu identidad y al mismo tiempo contaminarte y alimentarte de lo diferente... Por supuesto si decimos que Catalunya es una comunidad tu puedes decir: para mi comunidad es sinónimo de nación. Coincidirás conmigo lo divertido que es que se despellejen por estas cosas...

Reforma de la constitución. Sí hay que reformar la constitución, y mucho, y radicalmente, pero para avanzar sobre lo construido no para retroceder. Para hacer a España más integrada e interdependiente y más democrática (como ya he dicho la partitocracia actual es muy ineficiente e ineficaz y tiene un fondo que la financia que es fuente de todo tipo de corrupciones y de privilegios para una rapiña que vive en los alrededores de la política). Desde luego con un simple estatuto (que como ha dicho Piqué, con acierto, es un simple instrumento) no se puede reformar la constitución o reinterpretarla de manera unilateral.

Maragall. Tres cosas me gustan de Maragall además de que para Catalunya significa la superación de pujolismo, mucho más controlador de todo aunque CiU es la derecha que soñamos tener algún día en toda España. Maragall tiene la cualidad de que es muy espontáneo no es tan hipócrita como otros políticos: (1) Maragall es de los pocos políticos que saben que hay que cohesionar los territorios que no vale en desarrollismo de construir y construir ha dicho: “en la costa ya no cabe más gente ahora hay que desarrollar el interior (de Catalunya)” . (2) En Las cerezas dijo a Julia Otero ya tenemos campos de golf hay que desarrollar otras cosas, mientras Esperanza Aguirre dijo: Nosotros podemos poner más campos de golfs ¡los que se quieran poner! (y resulta que Madrid se está quedando sin agua y resulta que los campos de golf se construyen en Madrid sin utilizar agua reciclada, y ejemplo del desarrollismo insostenible de esta gente) (3) En los premios nacionales de Catalunya celebrado hace unos días dijo: hay que apoyar a la cultura pero tenemos que darnos cuenta que hay que pasar de la “normalización” a la normalidad; y es bueno que el president hable claro a la gente, y hay que ir superando los complejos... y las ayudas culturales deben ser para todos igual... en teatro, por ejemplo, hay una gran demanda de musicales en castellano que Barcelona debería aprovechar...

Tienen razón los catalanes en denunciar que la financiación del estado no es eficiente. El ejemplo lo tenemos en Balears con la ecotasa, esta tasa pretendía invertir en necesidades turísticas que no se cubren actualmente, resulta que el turismo genera enorme cantidad de recursos pero se va para otro sitio y no consiguen dinero para satisfacer en algunas necesidades mínimas... La ecotasa fue un absoluto fracaso que ahora no toca analizar pero prueba que en financiación hay mucho que mejorar porque se discrimina con criterios políticos e intereses bastardos muy alejados muchas veces de las necesidades reales y la eficiencia necesaria. Por ejemplo el AVE a Sevilla evidentemente se debió empezar por el Madrid-Barcelona que es una línea con mucho más tráfico... No estoy de acuerdo en que se amplíe la autonomía de zonas como Baleares que lo único que conseguiría es más caciquismo e ineptitud política.

Algo que le falta al estatuto. El president de la Generalitat debería ser elegido por votación directa por el 51% de los votantes (dando un pelín de más peso a algunas zonas si se quiere cohesionar) y así tendríamos un president y un Parlamento con poderes separados y más democracia. Claro que a la partitocracia actual no le interesa este asunto.

Si se aprueba el estatuto bien. Si no se aprueba habrá una nueva oportunidad de mejorarlo mucho.

afc euroimmersion.com 8Oc5

alp2500
Barretina
Barretina
Entrades: 709
Membre des de: 02 oct. 2002, 12:00

EntradaAutor: alp2500 » 14 oct. 2005, 16:39

Stopnacionalismo.com, notícia fresca d’avui!

Stopnacionalismo.com, notícia fresca d’avui!

http://www.stopnacionalismo.com/

A Òmnium Cultural Baix Camp, de moment estorats i amb vergonya aliena per la sèrie de mentides, insults i visions d’una Espanya negra que crèiem ja superada i que representa aquesta pàgina web; fa les següents puntualitzacions:

Voldríem que el català conseqüent i el no català democràtic i raonable es fessin càrrec del que és la ressurrecció de l’Espanya Negra, la ressurrecció de les dues espanyes sempre enfrontades. Quan llegim pamflets com aquests, tenim la convicció que Espanya no té remei!

Els catalans hem de demostrar sang freda, amor al país, a la llengua, a les nostres institucions i al nostre important fet diferencial. No ens hem de deixar trepitjar, cosa que han fet durant tota la història, des dels Reis Catòlics.

Davant d’aquest d’Estatut encara no nat i consensuat pel 90 per cent del Parlament de Catalunya, hem de fer front amb pau i amb la raó que ens protegeix a la campanya d’odi, enveja i menyspreu que aquesta web representa.

La nostra força com a nació és que la Societat Civil, la Patronal, l’Església, els sindicats donen suport a aquest Estatut.

Aquesta web ens acusa de secessionistes, no serà que ens marquen el camí que com a poble hem de recòrrer? Aquest camí és un Estat Català a Europa.

ÒMNIUM CULTURAL BAIX CAMP

alp2500
Barretina
Barretina
Entrades: 709
Membre des de: 02 oct. 2002, 12:00

EntradaAutor: alp2500 » 14 oct. 2005, 16:40

Cocidito Madrileño”

"Cocidito Madrileño"


Consultant les fonts històriques se situa l’aparició del "Cocidito madrileño" en el segle XVII (sobre el 1640) malgrat que no es descarta temps pretèrits d’aquesta data.

Des d’aleshores aquest "cocidito" ha adquirit importància, molta importància. És un plat consolidat i més tenint en compte que els cuiners en el transcurs de la història han anat canviant. Es podria establir un calendari on veurem que els mestres de diverses tendències, ideologies i actutuds guerreres, s’ha anat succeïnt uns als altres, però, la salsa, els ingredients són inalterables. Les aparicions, els fets més cruels són: la pèrdua de la Catalunya Nord (Tractats dels Pirineus), el 1714 Tractat de Nova Planta (Pèrdua de les llibertats de Catalunya), el 1924 Dictadura de Primo de Rivera (Pròleg del que vindria després) 1931 Estatut de Núria, on els cuiners van retallar l’Estatut i el van deixar prim, a continuació la dictadura de Franco (L’eterna, 40 anys), 1978 l’Estatut de Sau (retallada amb els sabres enlairats) i en l’actualitat 2005, l’Estatut pansit i filiprim que ens volen endosar als catalans.

Som conscients que la cuina del "cocidito madrileño" no para, amb alts i baixos. El cas més llastimós el va viure en Francesc Macià quan s’havia implantat una república democràtica, però... els cuiners també li van fer la feina bruta: una gran retallada de l’Estatut i va començar a reinventar la responsabilitat, la fraternitat, la solidaritat, per a fer una democràcia forta que acabàvem d’assolir i en Francesc Macià quan també hi havia un govern "amic" va haver de claudicar. Quina és l’actitud actual: en primer terme, una gran protecció aferrissada de la persona del president del govern, ja que en aquests moments amb el seu tarannà és dels únics capitals polítics que té el Psoe i per dependència el Psc. Perquè aquesta urna protectora? Perquè és el camí per aconseguir d’aquí a dos anys una majoria absoluta a l’estat i poder esvandir els companys de viatge que té el psoe a l’actualitat, erc, iu, pnb, etc. Que és la mateixa política que va seguir el senyor Aznar en la legislatura del 1996 al 2000. Això encara té més importància perquè enquestes recents els ministres actuals no els coneix ningú. Es tracta, doncs, que el "talante" de Rodríguez Zapatero amb la seva cara els gestos, les actituds i les paraules, ompli la pantalla de totes les televisions, les primeres planes dels diaris, els informatius de les emissores, i que tots els càrrecs polítics del moment aplaudeixin els acudits del seu líder.

La gran cassola del "cocidito" amb referència a Catalunya els darrers anys s’està omplint de: ocultació del dèficit fiscal, contuberni contra les seleccions catalanes (la ratera de Fresno). No voler recolzar el català amb plens drets a Europa i encara menys a l’Estat espanyol. El drama inacabable dels papers de Salamanca. Retard de l’Ave. Mancances dels aeroports catalans. Falta d’inversió, amb el conseqüent col.lapse. Passarel.la Gaudí. Tots els cuiners d’aquesta olla tenen el mateix criteri. "La unidad de la patria es inegociable". Pels cuiners, la Declaració Universal dels Drets Humans dels pobles i les persones, quan convé és paper mullat.

Com està la cuina avui? Doncs, posant tots els esforços perquè el senyor Rodríguez Zapatero arribi a cotes molt altes en dos assumptes: aconseguir pacificar el País Basc amb la renúncia d’Eta, i aconseguir un Estatut de Catalunya light

alp2500
Barretina
Barretina
Entrades: 709
Membre des de: 02 oct. 2002, 12:00

EntradaAutor: alp2500 » 14 oct. 2005, 16:53

Ens mereixem un país?
Si no ens sentim espanyols i ens sentim catalans sense Estat i ens agradaria tenir-ne un de propi, per què dimonis no ho demostrem amb fets senzills i possibles, com fan els altres?

Els espanyols i molts catalans que s'hi han venut no tenen cap vergonya a mostrar públicament la seva disposició a ser bel·ligerants contra el que no els agrada.

Se'n recorden com cridaven, els espanyols i molts catalans que s'hi han venut, a fer el boicot a tot el cava català només perquè Carod-Rovira va insinuar que un Estat com l'espanyol, que ens havia boicotejat a Fresno la possibilitat de tenir selecció internacional d'hoquei, potser no es mereixia celebrar uns Jocs Olímpics?

Doncs què estan esperant els catòlics catalans per cridar a boicotejar l'Església en general mentre segueixi patrocinant paranoics incendiaris com en Losantos i d'altres radicals a través del seu poc cristià negoci de ràdio anomenat COPE?

Els catòlics catalans ja haurien d'haver inundat els bisbes de cartes de protesta, haurien d'haver renunciat a cedir ni un euro, ni una almoina, i a assistir a cap més missa fins que impedeixin a aquests provocadors de l'odi entre germans fer les seves arengues a través dels seus mitjans de comunicació.

I per descomptat, han de dir públicament que fins que la COPE no recuperi el seny i uns mínims de comportament cristià, no tornaran a participar d'una litúrgia que ens provoca i ens insulta.

Montserrat Riba i Carretero

alp2500
Barretina
Barretina
Entrades: 709
Membre des de: 02 oct. 2002, 12:00

EntradaAutor: alp2500 » 15 oct. 2005, 18:27

Imatge

abril74
Barretina
Barretina
Entrades: 323
Membre des de: 09 oct. 2004, 20:08

EntradaAutor: abril74 » 15 oct. 2005, 20:17

...
abril74 l’ha editat per darrera vegada el dia: 26 ago. 2008, 23:08, en total s’ha editat 1 vegada.

primavera
Barretina
Barretina
Entrades: 241
Membre des de: 01 nov. 2003, 19:32

EntradaAutor: primavera » 15 oct. 2005, 22:20

Abril74 diu:

"Construir ponts de diàleg, cóm fer-ho? Potser aquest fórum dins la seva petitessa n'ès un mitjà".

Tens raó. Sobretot entre gent que, malgrat que parlem la mateixa llengua, hi ha tantes vegades que -per motius de manipulació política- no ens acabem d'entendre.[/quote]


Torna a “Relíquies”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: Bing [Bot] i 27 visitants