Però, a partir de 1.980 la Generalitat de Catalunya començà a presionar al Govern per a que reconega que la llengua valenciana és un dialecte de la llengua catalana. Així ocorre i el govern encapsalat per Felipe González obliga a la Generalitat Valenciana, encapsalada per Joan Lerma, a acceptar llengua catalana i les seues ortografia i gramàtica, deixant de banda les normes ortogràfiques vigents de la Real Academia de Cultura Valenciana. També, a la Universitat de València, s’obliga a canviar la denominació de Filologia Valenciana pel de Filologia Catalana. Alguns dels professors de filologia mostraren la seua discrepància de que tot era la mateixa llengua. La solució adoptada fou la d’expulsar a eixos professors i substituïr-los per uns vinguts de Barcelona.
L’any 1.998 la Generalitat, sota la presidència d’Eduardo Zaplana, decideix formar l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, orgue pertanyent a la Generalitat encarregat de fomentar i difundir la llengua, quan ja existia la Real Acadèmia de Cultura Valenciana per aqueixe menester. Els acadèmics són triats pels partits polítics que formen les Corts Valencianes. La primera cosa que fa l’Acadèmia, una vegada constituïda, és reconéixer que el valencià és un dialecte del català i proclama la unitat de la llengua. Així, el president del govern, José Maria Aznar, contenta els seus “socis” de govern de CiU.
Aquest any, 2.006, s’aprovà el nou Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua és reconeguda com orgue normatiu de la llengua, mentre a les altres comunitats autònomes només són considerats com orgues consultius. A l’estiu se publica el Diccionari Ortogràfic i de Pronunciació del Valencià i a la seua introducció, es reconeix que: “la llengua pròpia i històrica dels valencians és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra, així com altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó (el departament francés dels Pirineus Orientals, la ciutat sarda de l’Alguer i la franja oriental d’Aragó) i la comarca murciana del Carxe. Els diferents parlars de tots estos territoris constituïxen una mateixa llengua o sistema lingüístic”.
Com es pot veure, la Generalitat de Catalunya proposa, el Govern disposa i els polítics valencians es baixen els pantalons ... I als valencians, que som els usuaris i propietaris de la llengua valenciana, no s’ha tengut la delicadessa de preguntar-mos el nostre paréixer. Al cap i a la fi, la llengua és un dels pilars fonamentals de la identitat d’un poble ... i els valencians aquest ja l’hem perdut. Quin serà el proper? Les falles, els moros i cristians, la paella o la pilota valenciana?
Ho sento, no he pogut ser més breu. He intentat escriure amb el "valencià normalitzat" que ensenyen a l'escola. Espero no haver fet moltes faltes ortogràfiques i haver ofés ningú.
Cacho4