Obro un periòdic. Un qualsevol.
Conflictes bèl·lics per onsevulla (amb paisos que semblen condemnats a viure eternament en un túnel de terror i sang); el cada vegada més preocupant escalfament global, ja irreversible i que provocarà la desertització del planeta en pocs anys (Nacions Unides ha qualificat recentment la situació com una de les amenaces més greus que sofreix la humanitat); immigrants que es deixen la vida intentant arribar a paisos on no són ben rebuts; nens i nenes que treballen jornades de quinze hores en condicions extremes (segons les últimes dades fets públics per Unicef, són 218 milions); o nens que tindran un fusell com únic regal de Nadal (més de dos milions de menors han mort en conflictes armats durant aquesta última dècada); casos de corrupció des d'Haití fins a Uzbequistán (Espanya ocupa una desconcertant 23ª posició en el ránquing dels paisos menys corruptes del món); persones que moren de fam mentre els mandataris dels paisos més rics del planeta perden el temps en cims inútils (segons Oxfam, cada 4 segons mor una persona en el món per desnutrició); aniquilació sistemàtica de fauna i flora (només en l'últim any, l' Amazonas ha perdut 24.000 quilòmetres quadrats de selva tropical); companyies farmacèutiques que patenten plantes tropicals i experimenten els seus nous productes amb els éssers humans més desprotegits, mentre el 30% de la població mundial no té accés als medicaments genèrics...
Però tot això tant dóna. Nosaltres aquests dies farem com si tot això no anés amb nosaltres. Ens posarem una bena en els ulls i ens concentrarem amb el que realment importa per aquestes dates. Perquè ara, això no toca que deia Pujol. Ara toca omplir el carro en el Carrefour, comprar torrons, gambes i cava, sobretot, molt cava. Ara toca gastar-nos els diners en absurds regals. Ara toca cantar nadales a un déu que fa temps que ens va donar l'esquena. Ara toca, com insisteix fins a la sacietat un anunci de la tele, dipositar els nostres somnis en un dècim de loteria (estadísticament, existeix 1 possibilitat entre 85.000 que ens toqui). I sobretot, ara toca ser feliç. Però això sí, toca ser-lo ben calentets a casa, asseguts en el sofà, amb la panxa ben plena i amb la consciència tranquil·la després d'haver donat 30 euros a la Marató de TV3.
Algú va dir en una ocasió que ningú mereixeria ser feliç fins que tots siguem feliços.
Jo m'apunto.
Feliç consum.
Ness.
Bones festes!
Un altre punt de vista:
Jo en soc una que avui a la nit s’asseurà a la taula i obria un bon cava , xerrarem beurem menjarem , i mels miraré cofoia com el net parla amb l’avi de la evolució de la vida i dels seus diferents punts de vista , dos generacions totalment diferents amb uns mateixos ideals amb punts totalment oposats . i jo. Mels continuaré mirant amb un somriure orgullosa d’aquell net , d’aquell avi .- i traure una altre empolla de cava amb al mateix temps que posaré un altre tronc a la llar de foc seure i els continuaré mirant i pensaré que be que ho hem fet que be que ho han fet .
Aquell avi que al seu temps va ensenyar als seus fills , i aquets fills ensenyen els seus a respectar-nos a discutir punts de vista diferents sense malentesos sempre escolta’n i replica’n amb respecta mirar-nos en els ulls dels altres i dir lo que te dicta el cor.
Donem la culpa als politics de lo que som i a on anem , sempre algú te la culpa de alguna cosa, però i nosaltres ? que fem al dia dia ? com eduquem ? com ensenyem ? i que ensenyem?
Una gota d’aigua al dia dia pot omplir un pantà .
Soc feliç
No tothom es feliç d’aquesta manera , però si no coneixes res mes ets feliç amb lo que has viscut amb lo que has vist i sentit cada dia de la teva vida de lo que has fet i faràs dema, encara que de vegades pensis que no hi ha dema , No cal riure per ser feliç de vegades les llàgrimes també calen .
Menja torrons qui vol , te una arma qui vol, mata qui vol , destrueix qui vol .
No els mes rics de poder son feliços , ens apanem per ells? .
Pregunteu aquell avi que va viure el temps de la postguerra, on no hi havia torrons ni cava ni el carrefur en el que comprar , ni res per escalfar ni joguines en que jugar , pregunteu-li quan el veieu, si era feliç?.
Bon Nadal a Tots.
Jo en soc una que avui a la nit s’asseurà a la taula i obria un bon cava , xerrarem beurem menjarem , i mels miraré cofoia com el net parla amb l’avi de la evolució de la vida i dels seus diferents punts de vista , dos generacions totalment diferents amb uns mateixos ideals amb punts totalment oposats . i jo. Mels continuaré mirant amb un somriure orgullosa d’aquell net , d’aquell avi .- i traure una altre empolla de cava amb al mateix temps que posaré un altre tronc a la llar de foc seure i els continuaré mirant i pensaré que be que ho hem fet que be que ho han fet .
Aquell avi que al seu temps va ensenyar als seus fills , i aquets fills ensenyen els seus a respectar-nos a discutir punts de vista diferents sense malentesos sempre escolta’n i replica’n amb respecta mirar-nos en els ulls dels altres i dir lo que te dicta el cor.
Donem la culpa als politics de lo que som i a on anem , sempre algú te la culpa de alguna cosa, però i nosaltres ? que fem al dia dia ? com eduquem ? com ensenyem ? i que ensenyem?
Una gota d’aigua al dia dia pot omplir un pantà .
Soc feliç
No tothom es feliç d’aquesta manera , però si no coneixes res mes ets feliç amb lo que has viscut amb lo que has vist i sentit cada dia de la teva vida de lo que has fet i faràs dema, encara que de vegades pensis que no hi ha dema , No cal riure per ser feliç de vegades les llàgrimes també calen .
Menja torrons qui vol , te una arma qui vol, mata qui vol , destrueix qui vol .
No els mes rics de poder son feliços , ens apanem per ells? .
Pregunteu aquell avi que va viure el temps de la postguerra, on no hi havia torrons ni cava ni el carrefur en el que comprar , ni res per escalfar ni joguines en que jugar , pregunteu-li quan el veieu, si era feliç?.
Bon Nadal a Tots.
plas, plas, plas, plas BET.... com sempre estem completament d'acord!!!, jo també crec que la "meva" globalització comença pel meu entorn mes proper, intentar millorar i paliar els problemes que tenim l'oportunitat de poder arrivar-hi, procurar que les bones coses que vaig aprendre dels meus avis i pares, les pugui veure reflectides amb els meus fills.... i poder nets.
Jo penso que més que del que diuen els diaris, em de agafar eixemple del nostre entorn.... on els amics, familiars i fins i tot el ButiNET (gracies de nou Carles), son els que de veritat ens poden ajudar a aconseguir aixó que en diem felicitat!!!!
Feliç 2007....
Jo penso que més que del que diuen els diaris, em de agafar eixemple del nostre entorn.... on els amics, familiars i fins i tot el ButiNET (gracies de nou Carles), son els que de veritat ens poden ajudar a aconseguir aixó que en diem felicitat!!!!
Feliç 2007....
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 199 visitants