En camvi els homes -aqui també deu haver hi de tot i força- acostumen a presumir de les seves victories fins a fer-se pesats, i si perden....., tambe perden l'oremus; es posen de mal humor, critiquen el guanyador, en culpen els altres o a qualsevol cosa, excepte a la seva poca traça. Ah!, a proposit, no es pensin que aixo de la botifarra es cosa de gent antiga o d'edat avançada. Hi juga gent de totes les edats i tambe ho fan per internet. En diuen BUTINET.
Aquet comportament que hem comentat, que es dona en molts altres àmbits de la nostra societat, deu ser la prova que l'educació rebuda pels homes ens fa ser mes competitius que les dones?.Potser si, peró segurament vosaltres coneixeu dones mol competitives i heu tingut ocasió de tractarles i de treballar- hi o debatre-hi qualsevol tema , haureu suat de valent. Les generalitzacions mai no serveixen de gaire.
Devant del comportament com els que comenta el meu cunyat, és mol habitual que la gent digui "n'hi ha que no saben perdre". En discrepo. Crec que seria mes encertat dir ue "n'hi ha que no saben jugar" a veure si m'explico.
Un amic del món del bàsquet afirma que la cèlebre frase " el més important es participar" la va dir un que mai no va paticipar en cap competicio, perquè els que competeixen sempre volen guanyar.Sempre!. Perdre no agrada a ningu. Alguns volen guanyar honestament, d'altes a tot preu, i n'hi ha que, tambe per un preu, estan disposats a deixar-se guanyar. El mateix que passa en el mon de l'empresa i en el de la politica .
Tots competim, ho fem constantment. Amb tota mena de persones i en tota mena d'ambients i de circunstancies. Sense oblidar la competició mes dificil: la que fem - o hauríem de fer- amb nosaltres mateixos per superar les nostres mancances i febleses, personals i professionals .
La persona que sap jugar sap que la seva victoria depèn de moltes coses
i que no totes depenen d'ella. Per mes bé que es prepari, per més que ho tingui tot previst( el plan A, el B i tota la rastallera de plans que calguin), sempre pot apareixer "alló" no previst que el pot fer guanyar quan ho tenia tot perdut o arrebassar-li lavictoria quan ja la tenia a la butxaca .
Aquesta persona, la que sap jugar, és realista i mai no es planteja fites excessives: les fites exessives son el primer pas cap a la derrota. Sap del que és capaç i del que no.Desitja decididament la victoria, certament, pero sap que, un cop aconseguida, no la podrà assaborir gaire perquè l'esperen altres competicions i no pot badar.
La persona que sap jugar sabrá guanyar i la que sap guanyar estarà preparada per admetre la derrota quan arribi i analitzar-ne les caues. Es així com arribarà a saber perdre. És en aquet moment, quan sabrà perdre, que podra prepararse per la propera contesa...i guanyarla!!(amb una mica de sort afegida
)
Soci director d'ASSEDEM
i per cert ara no recordo si es deia n'hi ha que no saben jugar? o n'hi ha que no saben guanyar?