La paraula del dia

Temes que fa més de dos mesos que no tenen activitat.
peach
Barretina
Barretina
Entrades: 381
Membre des de: 27 juny 2004, 21:12

EntradaAutor: peach » 03 gen. 2008, 16:56

1717 ha escrit:
explico: el problema es que no me han explicat be els pasos, viam si ara surttttttttt, pq ja me han tractat de burrooooooooooooo!!!!!


Veus el q et passa per no demanar-me ajuda? :wink:

Angeles
Barretina
Barretina
Entrades: 924
Membre des de: 09 des. 2002, 11:36

EntradaAutor: Angeles » 03 gen. 2008, 17:30

Bé 1717 és molt fàcil.

Quan tu llegeixes un escrit veuràs, a la part superior-dreta, l' opció "citar". Si la clikes se t'obrirà una resposta a l'escrit que comença dient peach escrigué: (si ho fas per exemple amb el de peach)

peach ha escrit:"Per cert com es deu fer per posar una cita?"


També pots "copiar i pegar" una part de l'escrit, seleccionar-lo tot el que vols enquadrar en la cita i amb el Quote (el veuràs a dalt, quan escrius la resposta) et començarà l'escrit posant cita:

Tal q així...


Si en aquesta última opció, en lloc de quote poses
el nick al que vols respondre ha escrit: et sortirà com la primera opció però feta de manera manual. Tot i que aixó et permet fer alguna trampeta:

1717 ha escrit:Tot i que aixó et permet fer alguna trampeta:



Ara que m'adono! Tot això no té res a veure amb aquest meravellós tema no?


Per a què no es digui ....

Totes les paraules derivades de prova, s'escriuen am "v".
Exemples:

Prova d'esforç.
Aprovar un examen.
Comprovar la pressió dels neumàtics.

És una falta que molt sovint es troba. :wink:

Angeles
Barretina
Barretina
Entrades: 924
Membre des de: 09 des. 2002, 11:36

EntradaAutor: Angeles » 03 gen. 2008, 17:36

Angeles ha escrit:Bé 1717 és molt fàcil...... i bla, bla, bla i més blas ...


Això em passa per ser tan lenta en la resposta :cry:

Felicitats 1717!! Prova superada. :wink:

rimbombante
St. Vicenç
St. Vicenç
Entrades: 77
Membre des de: 28 oct. 2003, 18:44

EntradaAutor: rimbombante » 17 gen. 2008, 18:30

Salut a tothom!

Com que veig molt aturat aquest interessant post, introduiré una nova paraula del dia que no té res a veure amb l’exotisme o amb la musicalitat d’altres ja vistes en aquesta secció.

Tenim en català una paraula preciosa que cada dia emprem menys: enraonar. Un verb que ha estat substituït per parlar, potser per similitud amb els d’altres llengües romàniques. Recordo que de petit s’enraonava més i es parlava menys, ara és parla més i gairebé no s’enraona.

Sense que senti cap precedent filològic (pobre de mi) fixem-nos en la construcció del mot enraonar: en-raonar. O sigui posar en comú raonaments. Quina cosa més ben pensada! No sé si hi ha alguna altra llengua romànica o no romànica que construeixi la comunicació verbal d’aquesta manera, o realment aquesta és una manera genuïnament catalana de fer-ho.

Al ButiNet i a la vida potser ens caldria enraonar més i tabalejar menys! Eps! Una altra paraula interessant: tabalejar, tabalot, tabaler, baladrejar , baladrer ...

Us llegeixo, una abraçada!

josep (rimbombante)

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 24 gen. 2008, 12:07

eixerit -ida :

adj 1 Viu, despert, deseixit.

eixerit com un pèsol (o com un gínjol) (o més eixerit que un pèsol [o que un gínjol] ) Molt eixerit, despert.


De què estan contents, els gínjols (o els xínxols)?

Diem estar més content, més trempat o més eixerit que un gínjol sense haver-nos preguntat si un gínjol és un animal, una planta o un pastor del Pirineu.:P

Expliquem-ho. El gínjol és el 'fruit del ginjoler, de la grandària d'una oliva, rogenc i comestible'. Diuen que són molt bons. Jo no n'he tastat mai, però això no és obstacle perquè usi amb freqüència l'expressió més content o més trempat que un gínjol.

També diem eixerit com un pèsol o més eixerit que un pèsol. No en sabem gaire cosa més que dels gínjols, llevat que el fruit el coneixem bé gràcies a la secció de congelats dels súpers. Coneixem també la pesolera, però no sabem què respondre quan ens pregunten per què el català pren els gínjols i els pèsols com a paradigma de l'alegria. Amb la fusta del ginjoler es fan els instruments estrella de la cobla, les tenores, però això no justifica que el fruit sigui un barret de cascavells. Deixem-ho com un misteri més de l'idioma. No en ve d'un.

Ramon Solsona, A paraules em convides (Barcelona: Columna, 2005)
pàg. 232

---------
Per altre banda tenim un interesant comentari de Xavier Marí, de Barcelona que diu:

«més content que un xínxol», i així mateix ho dic jo (amb xeix inicial i intermèdia; de fet, la pronúncia és «xíny-xol»). (La meva mare i la seva distingien perfectament el so «j» de «x»).

L'Alcover-Moll, quan es refereix a «gínjol», no registra pas cap pronúncia «xínxol» enlloc. En tot el català central «gínjol», i en l'occidental, «tjíntjol», fins i tot a Castelló i Alacant. El Coromines diu explícitament que el nom del fruit del ginjoler és a tot arreu «gínjol» (només «guíngol» en algun lloc del Pirineu).

Les expressions «més content, més trempat, més eixerit que un xínxol» o «content, eixerit, trempat com un xínxol» no té aparentment cap sentit si es refereix al gínjol, el fruit d'aquesta planta. Fins i tot l'Alcover-Moll recull «córrer (o anar lleuger) com un gínjol: córrer molt de pressa (Empordà)». No sembla pas que una planta corri, més aviat està ben arrelada a terra... També a l'Empordà: «gínjol: cop donat al cap». No n'hi ha per estar gaire content... (?)

Tot plegat em fa pensar que a la millor aquestes expressions no tenen pas res a veure amb «gínjol», el fruit del ginjoler, a menys que amb aquest fruit es fes algun beuratge amb propietats euforitzants que fes estar content i eixerit...

Fóra interessant sapiguer si hi ha algú que digui o digués espontàniament «més content que un gínjol» o si realment sempre s'ha dit i es diu «més content que un xínxol», i també en quines contrades.

Buscat i tret de: http://www.rodamots.com/amesames.asp?nm=1604

Ha sigut un plaer .

BET

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 24 gen. 2008, 12:35

I per arrodonir posarem el significat de Gínjol

Gínjol, ginja, jínjol, azufaifa.. del llatí iuiuba, és un fruit carnós, de gust dolç, com de raïm. Prové d’un arbre bonic i vistós, que en mirar-lo convida a l’alegria. Originari d'Egipte, és sinònim d’entusiasme, vibració, sabor, intensitat... com bon àpat que estimula les emocions i els sentits.

I aqui una foto: http://www.naciodigital.cat/blocdefotos ... &autor=525

primavera
Barretina
Barretina
Entrades: 241
Membre des de: 01 nov. 2003, 19:32

EntradaAutor: primavera » 25 gen. 2008, 01:33

A veure, per al.lusions:

BET ha escrit:[u] ---------

L'Alcover-Moll, quan es refereix a «[b]gínjol
», no registra pas cap pronúncia «xínxol» enlloc. En tot el català central «gínjol», i en l'occidental, «tjíntjol», fins i tot a Castelló i Alacant. El Coromines diu explícitament que el nom del fruit del ginjoler és a tot arreu «gínjol» (només «guíngol» en algun lloc del Pirineu).

Les expressions «més content, més trempat, més eixerit que un xínxol» o «content, eixerit, trempat com un xínxol» no té aparentment cap sentit si es refereix al gínjol, el fruit d'aquesta planta. Fins i tot l'Alcover-Moll recull «córrer (o anar lleuger) com un gínjol: córrer molt de pressa (Empordà)». No sembla pas que una planta corri, més aviat està ben arrelada a terra... També a l'Empordà: «gínjol: cop donat al cap». No n'hi ha per estar gaire content... (?)

Tot plegat em fa pensar que a la millor aquestes expressions no tenen pas res a veure amb «gínjol», el fruit del ginjoler, a menys que amb aquest fruit es fes algun beuratge amb propietats euforitzants que fes estar content i eixerit...

Fóra interessant sapiguer si hi ha algú que digui o digués espontàniament «més content que un gínjol» o si realment sempre s'ha dit i es diu «més content que un xínxol», i també en quines contrades.

Buscat i tret de: http://www.rodamots.com/amesames.asp?nm=1604

Ha sigut un plaer .

BET



1.- He fet llegir en veu alta una frase amb la paraula "gínjol" a quatre persones, totes elles majors d'edat, nascudes i residents a Castelló, i l'he gravada. Cap d'elles ha pronunciat [tjíntjol]. Jo, tampoc.
Em pregunto si amb el pas del temps ens devem haver "centralitzat" (per cert .... no era català "oriental"?) :shock:

2.- Els cinc emprem o hem sentit emprar "més content que un gínjol" i "corre com un gínjol" (planta que en el Desert de les Palmes, a uns dotze quilòmetres de casa, n'hi ha la tira).
És obvi que la planta no corre, però si que ho fa aquell que abusa dels gínjols. Per contra, aquell qui abusa dels "arboços" (anomenats alborsos a Castelló) haurà de córrer per a anar a la farmàcia a comprar supositoris Rovi, o Fave de Fuca si és més modern. :oops:

Així doncs, crec que no s'està content després de menjar abundància de gínjols perquè s'haja pres un beuratge euforitzant, sinó ... perquè s'ha llevat un pes del damunt!!!

primavera

DeepButi
Barretina
Barretina
Entrades: 1364
Membre des de: 12 nov. 2002, 11:30

EntradaAutor: DeepButi » 25 gen. 2008, 10:34

Com que tinc uns amics de Sueca que en ténen un al pati, és un arbre que sempre m'ha encantat ... i el què més m'encanta és el seu nom en castellà:

azufaifo.
1. m. Árbol de la familia de las Ramnáceas, de cinco a seis metros de altura, con tronco tortuoso, ramas ondeadas, inclinadas al suelo y llenas de aguijones rectos, que nacen de dos en dos, hojas alternas, festoneadas y lustrosas, de unos tres centímetros de largo, y flores pequeñas y amarillas. Su fruto es la azufaifa.

Ells empren indistintament azufaifo i ginjoler. Això sí, no els he sentit dir mai que estiguin més contents que una azufaifa :roll:.

culdetaverna
Botifarra
Botifarra
Entrades: 119
Membre des de: 29 oct. 2005, 17:55

EntradaAutor: culdetaverna » 30 gen. 2008, 17:41

El passat dilluns, a "Caçadors de paraules": Catalunya se la juga.

El programa repassava els diferents jocs que es practiquen a les catalanes terres, val la pena que hi feu una ullada si no el vareu veure. Hi surten jocs que la majoria de nosaltres ja teniem oblidats i que segur que en algun moment de la nostra infantesa hi jugàvem. Com era d'esperar la botifarra hi va tenir una mica de protagonisme. Molt per sobre, molt efímer, poc documentat i a sobre va el tio i se'n va a terres de ponent. Ai senyor! Tothom sap que l'únic lloc del món que es juga bé la botifarra és a orient!


Catalunya se l'eixuga

DeepButi
Barretina
Barretina
Entrades: 1364
Membre des de: 12 nov. 2002, 11:30

EntradaAutor: DeepButi » 05 set. 2008, 11:17

Mira tu quines coses es descobreixen

Codi: Selecciona’ls tots

ser/ésser
INDICATIU PERFET
   fui
   fores
   fou
   fórem
   fóreu
   foren


Jo fui. Ni ho havia vist ni ho he sentit a dir mai. De fet no sé ni com es pronuncia. No porta accent gràfic a la i per tant semblaria que la vocal forta és la u, però justament l'indicatiu perfecte es caracteritza per formar la primera persona del singular amb una í final accentuada (cantí, aní, mengí, ...)

:?: :?: :?:

Masoooooos ... ajudaaaaaa.

DeepButi
Barretina
Barretina
Entrades: 1364
Membre des de: 12 nov. 2002, 11:30

EntradaAutor: DeepButi » 05 set. 2008, 11:25

Ostres ... més:

Codi: Selecciona’ls tots

veure
INDICATIU PERFET
   viu
   veieres
   veié
   veiérem
   veiéreu
   veieren


Jo viu. Uala! Forta la i suposo.

peach
Barretina
Barretina
Entrades: 381
Membre des de: 27 juny 2004, 21:12

EntradaAutor: peach » 05 set. 2008, 12:49

... ais Deeppie q començem el curs al nivel c???? :?

DeepButi
Barretina
Barretina
Entrades: 1364
Membre des de: 12 nov. 2002, 11:30

EntradaAutor: DeepButi » 05 set. 2008, 13:04

peach ha escrit: ... ais Deeppie q començem el curs al nivel c???? :?

C? Això és D+ com a mínim!

:wink:

DeepButi
Barretina
Barretina
Entrades: 1364
Membre des de: 12 nov. 2002, 11:30

EntradaAutor: DeepButi » 05 set. 2008, 13:21

Terra enfora, terra enfora,
l'he seguit fins a la mar;
quan del mar fui a la vora
m''asseguí trista a plorar,

puix de veure ja el perdia,
i, ai!, llavors com relluí!
sembla que al nàixer es ponia
l'estel viu del dematí.

L'Atlàntida - Jacint Verdaguer

Ab gran voler de parlar, jo fui mut, per no trobar raó qui em satisfés a ma dolor que bastament digués e per ço fui hom sens amor tengut.

Ausias March - Poemes

Òbviament, la vocal forta és la u.

Masos
Barretina
Barretina
Entrades: 210
Membre des de: 16 set. 2002, 23:40

EntradaAutor: Masos » 05 set. 2008, 19:49

Benvolgut Deep, la nostra curiositat m'ha portat a buscar aquest temps del verb ésser i a la "Gramàtica de la Llengua Catalana" del Sr. Antoni M. Badia i Margarit diu, sobre aquest tema, lo següent: Pel que fa a la primera persona "fui" forma part de la parla valenciana i avui està caiguda en desús i substituïda per "vaig ser" i pel que fa a la tercera persona, "fou", també es diu "fon" en la parla valenciana i "fonc" en la parla balear, avui també caiguda en desús i substituïda per "va ser". Està clar que en temps de Mossèn Cinto estava totalment al dia però ara per ara, està en desús.


Torna a “Relíquies”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 7 visitants

cron