EntradaAutor: Companys » 11 maig 2008, 10:10
Bon dia a tothom,
Publicat: Dv Mai 09, 2008 3:28 pm
Fritz, en primer lloc et dono les gràcies pels bons exemples exposats. Fent referència al primer i entenent que han trumfat els altres, mirant-ho des del punt de vista de Sud, si el company Nord no m’entrega punts, el rei i la sota ja els tinc identificats a l’altra parella. Per tant, l’única diferència és que en aquesta modalitat, a més, Sud tindrà identificat el 8 a l’altra parella i que tret d’aquest 8, no en tindran cap més. És a dir, en una obligada d’ara, rei, sota (segurs) i alguna altra als adversaris (tenint en compte que Est ha servit el 6 i no sabem qui ha trumfat). En aquesta modalitat, rei i sota d’abans, el 8 i cap carta més.
Això des de la posició de Sud, però no de Nord, al qual li mancaran per identificar, a més, l’as i el cavall. Nord, per tant, no tindrà la totalitat d’aquesta informació, per la qual cosa, si plega no sabrà si ha de tocar o no ha de tocar aquest coll. No sabrà si Sud s’ha encarat de manilla perquè té manilla i rei, perquè la té sola, manilla i as etc.
Llavors, la pregunta és: de veritat que amb aquestes tres cartes que saps que té l’altra parella, t’abstindries de tornar a sortir d’as? És a dir, en una obligada d’ara, per la informació obtinguda, creus que repetiries d’as, i ara no ho faries?
Afegir que el company et donaria plena informació a tu però, i als altres? Pensa que algun adversari podria saber quasi del cert que el seu company falla, depenent de les cartes que tingués als dits i gràcies a què ha pogut veure sobre la taula aquest 7 del Nord. De fet, aquest adversari, en la majoria d’ocasions, podria tindre molta més informació que Sud. Convé cedir aquesta informació al contrari?
Fritz, considerant el segon exemple, la conclusió no és del tot correcta ja que Nord podria tindre perfectament el 7 també.
En una obligada d’ara, el teu company hauria d’haver servit el 3, i sabries que també guarda el 4.
Les diferències serien que en l’obligada d’ara, Sud sap que els adversaris tenen segurs el rei i la sota, i poden tenir el 7 i el 8. En la nova proposta hi continuaria havent les dues cartes segures (rei i sota) i podrien tenir el 7. La diferència és aquest 8 que ha ensenyat Nord.
Passaria el mateix de dalt amb les informacions, de ben segur que algun dels jugadors contraris en tindria més que nosaltres. En serio que estàs disposat a cedir aquesta informació per la diferència de la possibilitat d’existència, o no, d’aquest 8? Si la resposta és positiva, se’m fa difícil determinar quina parella hi sortiria guanyant realment.
Fritz, sé per on vols anar i penso que tens raó, sempre podem donar més informació de la necessària, i aquesta informació no sempre afavoreix o no sempre afavoreix més a la parella contraria de la que la dóna, això és clar i no ho he volgut amagar mai. Fins i tot hi haurà casos en què podrem saber que algun contrari falla, si és el cas que la carta que ens mostra el company és justament aquella que necessitàvem per determinar el fallo, però no és menys cert que aquestes ocasions es donaran en comptagotes. De tota manera, considero que per cada vegada que en pugui sortir beneficiada la parella que opta per fer-se aquests tipus de senyals, en moltes més en pot sortir perjudicada. Només manca posar-ho en pràctica per tal de ratificar-ho o, en cas contrari, rectificar-ho. Ara bé, cadascú que sigui lliure per escollir el que vulgui.
Fritz, et posaré un exemple en el que molt possiblement aquest transvasament d’informació pugui jugar en contra dels seus autors. Imagina’t per un moment que substituïm el cavall de Sud per un 8 en el primer exemple. Després d’encarar-se de manilla, tot i saber que els contraris només els poden quedar les figures, Sud decideix no sortir d’as i canviar de coll. Bé, doncs si toca un coll que, per exemple, falla el trumfador (posem que sigui Oest), aquest que ha cantat trumfos, en comptes d’arrastrar, si, a la vegada, disposa d’aquestes 3 figures (pensa que el seu company Est ha donat el 6 i, en tot cas, només li pot quedar el 8 ) anirà a cercar el fallo del seu company i, a sobre, li quedaran dues figures fermes d’aquest coll. Aquesta sí que pot ser una jugada que afecti al desenvolupament i resolució de la partida. Jugada que s’ha donat per aquest excés d’informació i que aniria en contra de la parella que ha optat per donar-la, se li giraria totalment en contra, amb la diferència que aquí sí que seria significativa.
Deixeu-me exposar la tercera raó que vaig enumerar: el que en dieu la hipòtesi de necessitat. En ser una càrrega de punts, aquesta raó no és tant determinant com la majoria de les altres ja que, igual que en el “carrego”, normalment no afectaria al desenvolupament de la partida, simplement permetria la possibilitat de salvar uns punts hipotèticament perduts o en perill.
HIPÒTESI DE NECESSITAT
Intentaré donar un exemple (bo o dolent), n’hi ha molts més i, per descomptat, millors, del que jo entenc per hipòtesi de necessitat.
Canta el company directe i, un pic plega, arrastra i fa net de trumfos. En l’última arrastrada només en donem nosaltres dos i plego jo. Surto a defensar-me el meu as de copa amb la sota (per exemple), el de la dreta posa el cavall i el company falla. Doncs bé, arribem així a la penúltima basa de la partida, Nord només té un trumfo i li toca sortir a Oest. Oest s’encara de manilla de copa, i jo (Sud) amb as i 7 de copa, obligatòriament he de servir el 7. És evident que si l’última sortida de Nord no és de carta ferma, perdré l’as irremeiablement.
Jo sé que Nord no té copes, ja les ha fallat anteriorment, però el programa o la norma no em permetrà mai de la vida donar l’as i el més probable és que l’acabi perdent. En tot cas, de tenir-lo salvat segur, haurem d’esperar esdeveniments, a veure si sona la flauta.
En la modalitat que proposo, no cal dir que sí que podrem donar l’as. El programa ens dirà que no es tracta de la petita, però podrem carregar l’as al company, cosa que en l’obligada que tenim ara mai no ho podrem fer. Actualment, tot i voler salvar aquests 4 tantos, no ho podrem fer, no ens deixarà. Sí que són danys col·laterals, que és igual per a tothom, que és la norma i aquestes estan per a complir-se però, no em direu que no desaprofitarem el nostre joc? Almenys no l’espremerem al màxim o tal i com voldríem. Ens hem de resignar? Ara, de moment, és clar que sí, no hi ha dubte.
Disculpeu les molèsties i l’atreviment, fins una altra.