MANRESA UN POBLE ANTI-ESPÀNYOL
Bon dia a tothom.
Mira-te’l, ja hem trobat aquell personatge sobre el qual preguntava el filòsof del meu poble. Ja sabia que no costaria gaire, que s’amaguen darrere les pedres i, de tant en tant, treuen el cap. A veure si es creureu el que aquest individu ha intentat mal escriure per aquí, només busquen, encara que no aconsegueixen, una falsa i matussera provocació. No em crec que puguin existir éssers amb un pensament tan obtús. Aquests són els mateixos que una vegada només ha donat trumfo el company en l’última arrastrada, continuen i continuen arrastrant fins a esgotar-los tots. Ja ho diuen ja que, a la vinya del senyor, hi ha d’haver de tot. Si és que no hi poden fer més, són així d’intel·ligents. El més trist de tot això és que individus d’aquesta estirp s’amaguin entre nosaltres, en el nostre propi país. No és que es tirin pedres damunt la seva pròpia teulada, aquests es tiren muntanyes senceres i de granit. Diuen que segons les balances fiscals aportades per l’Estat Espanyol, ens furten 10.000 euros per família (4 persones) anuals, euros que no veurem mai més; encara que perquè algú m’entengui, potser ho hauria de posar amb “reales”. Aquest fet ha significat que al llarg d’aquest espoli “democràtic” Catalunya hagi passat de ser la Comunitat Autònoma amb més renda “per capita” a, actualment, la cinquena. Evidentment, ara la primera és la CC.AA. de Madrid. En poques dècades més, i si la cosa continua així, passarem a ser de les més pobres. Què vull dir amb això? Doncs que els serveis que tenim aquí són de pena comparat amb moltes altres comunitats, especialment les forals. Però tant hi fa, aquests personatges són feliços tenint llistes d’espera hospitalàries d’anys i infraestructures del tercer món. Aquests individus es fan forts titllant de gasius als més solidaris (juntament amb els de ses illes) de l’Estat Espanyol. Es pot entendre que els habitants de fora de Catalunya pensin així, de fet, encara que realment no hi pensin, els convé; però el que no puc ni arribaré a entendre mai és com gent que viu i treballa aquí, a Catalunya, pugui pensar d’aquesta manera. Curt d’enteniment que sóc, no entendré mai com hi pot haver personatges amb aquesta supina intel·ligència. Personatges que quan surten de Catalunya, tot i ser anticatalans, tot i ser anti ells mateixos, seran i seguiran sent tractats com a tals, com a catalans. Per molta d’aquesta gent, ja ho heu vist, es pregunten: “què voleu més?, si ja teniu menjar al plat”. Si d’ells depengués, ens tindrien fermats a pa i aigua, què més volem?. El que tampoc puc arribar a entendre és com hi ha gent (intel·lectuals que són) que viu i el que és més fort, els agrada viure d’aquesta manera pel simple fet que afecta a tots els habitants de Catalunya, tot i que ells també hi estiguin inclosos i també en surtin clarament perjudicats. A la vegada, jo em pregunto: “què fem en un Estat on no ens poden ni veure i només ens volen per explotar-nos? Què fem en un Estat on ens tracten exactament igual que animals de càrrega?”. Però què volem?, si el mal ve de llum, el nostre pitjor enemic el tenim a casa, individus com en Marzebetiko n’hi ha a tocar. Personatges que no saben ni on són ni qui són i que no paren de donar-se cops passejant-se amb una bena als ulls tot i que hi poden veure amb claredat, per desgràcia, n’hi ha molts, massa.
Arreveure...
Mira-te’l, ja hem trobat aquell personatge sobre el qual preguntava el filòsof del meu poble. Ja sabia que no costaria gaire, que s’amaguen darrere les pedres i, de tant en tant, treuen el cap. A veure si es creureu el que aquest individu ha intentat mal escriure per aquí, només busquen, encara que no aconsegueixen, una falsa i matussera provocació. No em crec que puguin existir éssers amb un pensament tan obtús. Aquests són els mateixos que una vegada només ha donat trumfo el company en l’última arrastrada, continuen i continuen arrastrant fins a esgotar-los tots. Ja ho diuen ja que, a la vinya del senyor, hi ha d’haver de tot. Si és que no hi poden fer més, són així d’intel·ligents. El més trist de tot això és que individus d’aquesta estirp s’amaguin entre nosaltres, en el nostre propi país. No és que es tirin pedres damunt la seva pròpia teulada, aquests es tiren muntanyes senceres i de granit. Diuen que segons les balances fiscals aportades per l’Estat Espanyol, ens furten 10.000 euros per família (4 persones) anuals, euros que no veurem mai més; encara que perquè algú m’entengui, potser ho hauria de posar amb “reales”. Aquest fet ha significat que al llarg d’aquest espoli “democràtic” Catalunya hagi passat de ser la Comunitat Autònoma amb més renda “per capita” a, actualment, la cinquena. Evidentment, ara la primera és la CC.AA. de Madrid. En poques dècades més, i si la cosa continua així, passarem a ser de les més pobres. Què vull dir amb això? Doncs que els serveis que tenim aquí són de pena comparat amb moltes altres comunitats, especialment les forals. Però tant hi fa, aquests personatges són feliços tenint llistes d’espera hospitalàries d’anys i infraestructures del tercer món. Aquests individus es fan forts titllant de gasius als més solidaris (juntament amb els de ses illes) de l’Estat Espanyol. Es pot entendre que els habitants de fora de Catalunya pensin així, de fet, encara que realment no hi pensin, els convé; però el que no puc ni arribaré a entendre mai és com gent que viu i treballa aquí, a Catalunya, pugui pensar d’aquesta manera. Curt d’enteniment que sóc, no entendré mai com hi pot haver personatges amb aquesta supina intel·ligència. Personatges que quan surten de Catalunya, tot i ser anticatalans, tot i ser anti ells mateixos, seran i seguiran sent tractats com a tals, com a catalans. Per molta d’aquesta gent, ja ho heu vist, es pregunten: “què voleu més?, si ja teniu menjar al plat”. Si d’ells depengués, ens tindrien fermats a pa i aigua, què més volem?. El que tampoc puc arribar a entendre és com hi ha gent (intel·lectuals que són) que viu i el que és més fort, els agrada viure d’aquesta manera pel simple fet que afecta a tots els habitants de Catalunya, tot i que ells també hi estiguin inclosos i també en surtin clarament perjudicats. A la vegada, jo em pregunto: “què fem en un Estat on no ens poden ni veure i només ens volen per explotar-nos? Què fem en un Estat on ens tracten exactament igual que animals de càrrega?”. Però què volem?, si el mal ve de llum, el nostre pitjor enemic el tenim a casa, individus com en Marzebetiko n’hi ha a tocar. Personatges que no saben ni on són ni qui són i que no paren de donar-se cops passejant-se amb una bena als ulls tot i que hi poden veure amb claredat, per desgràcia, n’hi ha molts, massa.
Arreveure...
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: Bing [Bot] i 27 visitants