LA MALA EDUCACIÓ
Bernat Amengual Sastre
Los Angeles, segons Isabel Coixet, és la ciutat més propera a l'infern, malgrat que tot l'occident no sigui més que un conjunt de països satèl·lit de Hollywood.
El cine nord-americà és la gran escola, la font d'on beuen tots els intel·lectuals, i l'únic origen dels coneixements dels ciutadans normals. Sense ell, la nostra cultura seria completament diferent. Des d'Alexandre el Gran fins a l'imperi britànic de l´època victoriana, el control dels estats més poderosos se centrava principalment en el poder militar. Els EUA, en canvi, a més de l'exèrcit més prepotent del món, té una indústria cinematogràfica que li atorga el domini cultural. Tal vegada per això mateix, Fernando Trueba assegura que "el cine espanyol és dolent, però l'americà és una merda".
El fracàs escolar no ve donat només pel mal funcionament del sistema educatiu i per la manca d'interès dels alumnes, sinó també perquè els joves aprenen més del cine i la TV que de la família i dels mestres. Seguidament veurem alguns exemples de la influència que exerceix Hollywood sobre els nostres coneixements i la nostra mala educació.
Començaré per mi mateix: A veure si endevinau on vaig aprendre conceptes inexistents a l'Espanya franquista, tals com "comandament a distància", "divorci", "vaga", "sindicat", "jurat". I no som l'únic: el militar argentí Adolfo Scilingo va protestar formalment en comprovar que no el jutjaria un jurat popular, com a les pel·lícules americanes.
Molts parvulets coneixen els contes de Disney millor que les rondalles mallorquines. Qualsevol estudiant d'ESO identifica abans una foto de Nova York que de Salamanca, i una de les cascades del Niàgara més que una altra de les Fonts Ufanes. Buffalo Bill és més conegut que Joanot Colom, i Jerónimo més que Abú Yahya. Molts balears que no saben que el president de la comunitat habita el Consolat de Mar, coneixen perfectament la façana i el despatx oval de la Casa Blanca. A l'hora d'enumerar universitats conegudes, posarem primer Harvard o Yale que no la UIB. Molts que no saben que Terol existeix, identifiquen el pont de Brooklyn i Wall Street o la sisena avinguda de Manhattan.
Hem de continuar? Doncs, més exemples. Alguns supersticiosos que pensaven que els dimarts 13 no es podien casar ni embarcar, ara creuen que és el divendres 13 el dia de mala sort. Mallorquins que només coneixen el tir de fona per la història de David i Goliat, saben que el beisbol és l'esport rei als EUA. Howard Hughes és més milionari que Joan March, i la batalla de Llucmajor no existeix perquè no ha sortit a cap pel·lícula com Pearl Harbor.
Tenc una amiga que remuga ferm perquè creu que els castellers no són tradicionals de les Balears, i que és un costum que ens volen imposar els catalans. En canvi celebra sense rubor el Halloween com si el dia de Tots Sants fos una festa de fantasmes i bruixes.
King Kong va fer cèlebre l'Empire State com Bin Laden les Torres Bessones. Jurasic Park imposà la moda dels dinosaures, i molts nins que no havien après la taula del cinc sabien en canvi una tirallonga de noms científics de monstres prehistòrics. Els estudiants de qualsevol edat han après més geografia, història o literatura a través del cine americà que a l'institut. Molta gent coneix Jules Verne tan sols per les pel·lícules, i no saben que Dràcula, Frankenstein o Tarzan eren originàriament personatges literaris. Els senyals de fum dels pell-roja són més coneguts que els de les torres de vigilància que enrevoltaven les nostres Illes.
La candidata a oscar "Full monthy" va posar de moda que la gent normal es despullàs per una causa justa o altruista. No cal dubtar la influència del cinema en la manera de vestir o pentinar-se. Marlon Brando, a "Un tramvia anomenat desig", va fer que la venda de samarretes augmentàs molt, i Pamela Anderson va animar moltes dones a practicar la mamoplàstica com si fos una nova religió. També sabem com anava vestida la gent a altres èpoques gràcies al vestuari del cinema.
Allò que el vent s'endugué ens va fer conèixer millor la guerra de Secessió dels EUA que no la guerra civil espanyola, on lluitaren els nostres pares o padrins.
En el llenguatge col·loquial encara es diu "una besada de cine" quan és amb llengua, o "una casa de cine" quan és luxosa. Fou l'any 1961, a Esplendor en la hierba, en què Warren Beatty i Natalie Wood es feren la primera besada amb llengua de la història del cinema americà.
Finalment, direm que tots els tòpics que el cinema americà identifica amb els altres països (tots els habitants de Mèxic són tganduls; els de Colòmbia, narcotraficants; els de Rússia, mafiosos, etc.), nosaltres els hem acceptat com a vertaders. I és que ens han fet creure que una cosa no és veritat si no ha sortit mai a un film de Hollywood, que la realitat és la que surt al cinema nord-americà. Aquesta és la nostra mala educacio
Estic tip de mala educació
LA REVOLUCIÓ, ÉS DE MALA EDUCACIÓ?
Albert Memmi (Tunis, 1920), en un altre temps ensenyant universitari de sociologia de la cultura, m’explicava des del seu estudi parisenc que la revolució permet capgirar els valors. A partir d’una ruptura amb el règim anterior, els dominats deixen de ser-ho per passar a fer-se càrrec de la nova situació i, fins i tot, condemnar els seus dominadors. Memmi pensa que el cop mortal que rep Roma, l’any 476, n’és un exemple. L’atrotinat Imperi d’Occident quedarà repartit en una rastellera de nous reialmes (visigots a Hispània, francs a la Gàl·lia, ostrogots a Itàlia, vàndals al nord d’Àfrica, angles i saxons a Anglaterra,... ), els quals arrasaran la civilització romana.
I així ha estat al llarg de la història. Quan a l’Anglaterra de 1649 es proclamarà la república, Oliver Cromwell i altres parlamentaris enviaran a la guillotina Carles I. La França revolucionària decapitarà Lluís XVI i Maria Antonieta sota l’acusació de traïció el 21 de gener de 1793. La presa de la Bastilla, la renúncia dels clergues i aristòcrates a tenir privilegis, la igualtat entre homes i dones... seran d’altres mostres de trencament furiós amb el passat. La restauració republicana al Mèxic de 1867 es produirà amb l’expulsió del tro de l’emperador Maximilià i el seu posterior afusellament. La Rússia revolucionària executarà el 1918 la família imperial del tsar Nicolau II Romanov. En l’intent de refugiar-se a Suïssa, Benito Mussolini i la seva amant seran capturats pels partisans el 27 d’abril de 1945 i passats per les armes l’endemà. El dictador Nicolaie Ceausescu i la seva esposa seran morts sense miraments per tropes de l’exèrcit romanès el 1989. També correran la mateixa sort altres tirans africans i centreamericans del segle XX.
En alguns casos, el poble no queda satisfet fins que pot comprovar que la bèstia i la simbologia que encarna ha estat definitivament esclafada. Que no hi hagi cap escletxa per al dubte esdevé com una mena de necessitat quan la turba està encesa. És així com, en plena catarsi col·lectiva, el cap guillotinat de Lluís XVI serà mostrat als parisencs, el cadàver de Mussolini serà penjat a la vista de tothom, i les despulles de Ceausescu, ensenyades per televisió. I és que foragitar els fantasmes allibera, permet deixar respirar tranquil quan hi ha set de justícia.
Quan aquest procés revolucionari no es produeix amb tots els ets i uts, es corre el risc de no fer net. I que, tard o d’hora, les males herbes del feixisme rebrotin. Sortosament la història més recent ens ha demostrat que es pot superar un passat totalitari sense caure amb el linxament del dèspota de torn. Sota l’acusació d’haver comès crims contra la humanitat, el segle XX ha estat testimoni de diferents judicis contra dictadors i responsables de neteges ètniques. L’expresident iugoslau Slobodan Milosevic (1993-1997) ha estat un dels darrers que ha ocupat el banc dels acusats. Fa molt poc també ha estat jutjat Friedrich Engel, exoficial de la SS, i un jutge argentí ha fet detenir l’exdictador Leopoldo Galtieri (1981-1982).
Dissortadament a l’Estat espanyol mai s’ha volgut aprofundir de valent entorn danys i els perjudicis que ha comportat el totalitarisme. A més, el soroll de sabres ha acompanyat el postfranquisme. El periodista Marçal Sintes constata que la manera com es va fer la transició espanyola cap a la democràcia ha deixat unes seqüeles nefastes: «Una transició en què els demòcrates van renunciar a passar comptes amb els franquistes. Encara més: els demòcrates van acceptar un pacte de desmemòria que deixava incòlume la dignitat pública d’aquells que van col·laborar amb la dictadura» (Avui, 13-6-2002). I que, en conseqüència, a hores d’ara no hi ha consciència real sobre el que va ser el franquisme.
Per aquests motius és molt encertada la campanya de l’associació Iniciativa per la Justícia de dur als tribunals internacionals els crims franquistes, la denúncia contra l’expresident mexicà Echevarría per un delicte de genocidi comès durant una massacre d’estudiants el 1971, la querella col·lectiva presentada contra els empresaris nord-americans que es van enriquir amb el treball dels esclaus afroamericans... Combatre la injustícia és una forma de revoltar-se, d’anar treballant a favor de canvis més profunds, de mirar-se el món des d’una perspectiva Revolucionària.
Quim Gibert, ensenyant
Albert Memmi (Tunis, 1920), en un altre temps ensenyant universitari de sociologia de la cultura, m’explicava des del seu estudi parisenc que la revolució permet capgirar els valors. A partir d’una ruptura amb el règim anterior, els dominats deixen de ser-ho per passar a fer-se càrrec de la nova situació i, fins i tot, condemnar els seus dominadors. Memmi pensa que el cop mortal que rep Roma, l’any 476, n’és un exemple. L’atrotinat Imperi d’Occident quedarà repartit en una rastellera de nous reialmes (visigots a Hispània, francs a la Gàl·lia, ostrogots a Itàlia, vàndals al nord d’Àfrica, angles i saxons a Anglaterra,... ), els quals arrasaran la civilització romana.
I així ha estat al llarg de la història. Quan a l’Anglaterra de 1649 es proclamarà la república, Oliver Cromwell i altres parlamentaris enviaran a la guillotina Carles I. La França revolucionària decapitarà Lluís XVI i Maria Antonieta sota l’acusació de traïció el 21 de gener de 1793. La presa de la Bastilla, la renúncia dels clergues i aristòcrates a tenir privilegis, la igualtat entre homes i dones... seran d’altres mostres de trencament furiós amb el passat. La restauració republicana al Mèxic de 1867 es produirà amb l’expulsió del tro de l’emperador Maximilià i el seu posterior afusellament. La Rússia revolucionària executarà el 1918 la família imperial del tsar Nicolau II Romanov. En l’intent de refugiar-se a Suïssa, Benito Mussolini i la seva amant seran capturats pels partisans el 27 d’abril de 1945 i passats per les armes l’endemà. El dictador Nicolaie Ceausescu i la seva esposa seran morts sense miraments per tropes de l’exèrcit romanès el 1989. També correran la mateixa sort altres tirans africans i centreamericans del segle XX.
En alguns casos, el poble no queda satisfet fins que pot comprovar que la bèstia i la simbologia que encarna ha estat definitivament esclafada. Que no hi hagi cap escletxa per al dubte esdevé com una mena de necessitat quan la turba està encesa. És així com, en plena catarsi col·lectiva, el cap guillotinat de Lluís XVI serà mostrat als parisencs, el cadàver de Mussolini serà penjat a la vista de tothom, i les despulles de Ceausescu, ensenyades per televisió. I és que foragitar els fantasmes allibera, permet deixar respirar tranquil quan hi ha set de justícia.
Quan aquest procés revolucionari no es produeix amb tots els ets i uts, es corre el risc de no fer net. I que, tard o d’hora, les males herbes del feixisme rebrotin. Sortosament la història més recent ens ha demostrat que es pot superar un passat totalitari sense caure amb el linxament del dèspota de torn. Sota l’acusació d’haver comès crims contra la humanitat, el segle XX ha estat testimoni de diferents judicis contra dictadors i responsables de neteges ètniques. L’expresident iugoslau Slobodan Milosevic (1993-1997) ha estat un dels darrers que ha ocupat el banc dels acusats. Fa molt poc també ha estat jutjat Friedrich Engel, exoficial de la SS, i un jutge argentí ha fet detenir l’exdictador Leopoldo Galtieri (1981-1982).
Dissortadament a l’Estat espanyol mai s’ha volgut aprofundir de valent entorn danys i els perjudicis que ha comportat el totalitarisme. A més, el soroll de sabres ha acompanyat el postfranquisme. El periodista Marçal Sintes constata que la manera com es va fer la transició espanyola cap a la democràcia ha deixat unes seqüeles nefastes: «Una transició en què els demòcrates van renunciar a passar comptes amb els franquistes. Encara més: els demòcrates van acceptar un pacte de desmemòria que deixava incòlume la dignitat pública d’aquells que van col·laborar amb la dictadura» (Avui, 13-6-2002). I que, en conseqüència, a hores d’ara no hi ha consciència real sobre el que va ser el franquisme.
Per aquests motius és molt encertada la campanya de l’associació Iniciativa per la Justícia de dur als tribunals internacionals els crims franquistes, la denúncia contra l’expresident mexicà Echevarría per un delicte de genocidi comès durant una massacre d’estudiants el 1971, la querella col·lectiva presentada contra els empresaris nord-americans que es van enriquir amb el treball dels esclaus afroamericans... Combatre la injustícia és una forma de revoltar-se, d’anar treballant a favor de canvis més profunds, de mirar-se el món des d’una perspectiva Revolucionària.
Quim Gibert, ensenyant
-
emfalta1bull
- St. Vicenç
- Entrades: 71
- Membre des de: 18 oct. 2005, 12:14
Collons Alp, quin rotllo patatero ens expliques......jo preferixo els copy paste d'en baal, llegirlos es mes instructiu del que penses, a mes rius una estona, jo faria un apartat especial per les joies literaries, i estaria disposat a pagar per llegirles, be , potser no tant.... espero que el jefe no ho miri aixo.... 
Mala educació: bé aqui teniu un eixemple del pais vei
i vaig entrar al foro, perquè un forum que demani aquestes coses i parli de catalunya pot esser mollt instructiu
i al primer atac la defensa es aquesta
això deu ésser normalitat i bona conducta
Normas Básicas del Foro
Todo foro se debe de caracterizar por el respeto a los demás participantes.
Es decir los insultos o descalificaciones no serán tolerados.
No se aceptaran mensajes con contenido amenazador, difamatorio , racista o ilegal a sin como enlaces a dicho material.
Queda totalmente prohibido suministrar datos personales (direcciones, teléfonos, etc.) o publicar fotos de tercero sin su consentimiento.
Atención, se podrá escribir en catalán o castellano , aunque recomendamos el castellano para que lo puedan entender todos los participantes, si lo deseas puede escribir en catalán, con una traducción al castellano.
Para que el foro funcione bien, deberemos de respetar a los moderadores del foro y facilitarles su faena
i vaig entrar al foro, perquè un forum que demani aquestes coses i parli de catalunya pot esser mollt instructiu
i al primer atac la defensa es aquesta
Codi: Selecciona’ls tots
Mira capullo, en España la gente trabaja, de parasito lo seras tu gil...y a ver si dejais de hacer el inbecil los putos nacionalistas catalanes
por que CATALUNYA ES ESPAÑA, a ver si te queda claro ok???NUNCA
TENDREIS INDEPENDENCIA...visca catalunya i visca españa!!!això deu ésser normalitat i bona conducta
forum
Alp2500:
Podríes donar-me la web del forum que parles, potser soc masoca pero a vegades entro en aquests forums per veura els comentaris
muntana
Podríes donar-me la web del forum que parles, potser soc masoca pero a vegades entro en aquests forums per veura els comentaris
muntana
Clar Montana si et fa ilusió aquest forum el trobaràs aquesta pagina web, si mires les links associades en trobaràs molts mes d'aquestes joies literaries
visca catalunya lliure
vinga a reveure
psc
visca catalunya lliure
vinga a reveure
psc
forum
alp2005:
ja hi he entrat, !!cullonsssssss!!
muntana
ja hi he entrat, !!cullonsssssss!!
muntana
alp2500 l’ha editat per darrera vegada el dia: 20 oct. 2005, 15:06, en total s’ha editat 4 vegades.
ostres ostres ostres, com tenim el pais veí molt esverat
forum:
quan mes xerren aquestos mes catala vull ésser
forum:
quan mes xerren aquestos mes catala vull ésser
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 189 visitants