EntradaAutor: CarlesG » 26 maig 2005, 10:18
Mogut fonamentalment per l'esperit de compassió envers aquest fòrum, que no té cap ni un missatge (mentres d'altres en tenen més dels que serien estrictament necessaris, en part també per culpa meva) em decideixo a escriure-hi alguna cosa elemental.
Ben mirat, no és estrany el poc èxit d'un fòrum relatiu a les "tàctiques de primer nivell", atès l'alt nivell mitjà dels jugadors del butinet (que dedueixo dels títols de la majoria de les partides creades: bons, només bons, mestres, grans mestres, nivell alt, cracs, aprenents no, etc.). Pel mateix motiu, ja assumeixo anticipadament que aquest escrit tindrà poc èxit, donat el seu caràcter elemental.
La qüestió és: ¿s'ha de tornar sempre la sortida del company?
És un principi fonamental de la butifarra que s'ha de tornar la sortida del company, i no penso discutir-lo. Ara bé, la cosa no és tant senzilla.
Hi ha dos extrems (que sempre són reprovables, en gairebé totes les matèries):
a) El jugador que juga sol, que només va a la seva, que tant li fot el que tu li "diguis" (amb les cartes, és clar), perquè ell sempre sortirà del que més li convingui. Aquest exemplar de jugador no és pas "rara avis", i segur que tots en coneixeu més d'un.
b) El jugador "obedient" al màxim, que sempre et tornarà la sortida (i fins i tot la repetirà fins que algú falli o, el que és pitjor, hi hagi una anada). Tant li farà les cartes que hagin sortit i les altres cartes que ell tingui: ell sempre t'obeirà a tu i a aquest principi fonamental de tornar la sortida, sacrificant, en suposat benefici teu, una altra sortida millor. Aquesta abnegació, admirable, sempre és d'agrair, però això no vol dir que el resultat sigui el més satisfactori.
Com sempre, "in medio veritas" (que no és el mateix que "in vino veritas", ja no que conec cap cas de jugador que amb una copa de més jugui millor).
Sense voler fer un estudi exhaustiu, suggereixo les següents opcions en el cas que davant la primera sortida del teu company tu agafis mà (després, lògicament, ja dependrà de molts altres factors):
a) Si no tens res de bo, torna-li la jugada de seguida i que s'espabili. (Possibilitat egoista). O bé busca-li alguna manilla i trascolla (possibilitat optimista).
b) Si tens alguna manilla, encara que sigui acompanyada de rei, torna-li la jugada, a veure si després et ve a buscar aquesta manilla.
c) Si tens manilla-as d'un pal, ensenya la manilla i torna la jugada. Si ell t'entén, et vindrà a buscar l'as i potser pel camí arreplegareu figura.
d) Si tens algun as defensable, és millor primer defensar-te l'as, deixant per més tard tornar la sortida. Molts asos es perden per no fer això: es torna automàticament la sortida i el company ja no té res a fer i va "a pescar". Quan es va a pescar, el més corrent és que el contrari pesqui l'as del teu company.
e) Hi ha una cosa que em posa particularment nerviós. A la primera sortida, es revela que el company del que canta trumfos falla aquell pal. El jugador "obedient" el fa fallar, amb gran satisfacció del que canta trumfos. (Diferent és quan falla el que canta, llavors sí és convenient fer-lo fallar).
El que no s'ha de perdre de vista mai és que la butifarra és un joc de parella i per tant és decisiu "informar" el company del que tu tens. Tornar automàticament la sortida dóna poca informació, la veritat.
Alguns jugadors (al meu modest criteri, erròniament, o per manca de memòria), quan agafen la mà i tu ja has fet dues sortides, tenen el costum de tornar-te la darrera (que és la que més fàcilment recorden), quan el procedent és tornar sempre a la primera. Lògicament, es més fàcil que la segona sigui de coll fals, buscant la teva entrada, perquè no es vol fer de cares l'as que t'ha ensenyat amb la primera sortida, sigui per por que el fallin, sigui per voler atrapar pel mig figura.
Bé, això és tot per avui. A reveure.
CarlesG