Això Baal nomès pot ésser d'un sonmiador, pero no en tinc ni idea de qui es
apa a reveure
psc
Text sense identificar
Molt bé, molt bé. Les paraules de Sidney Orr, marit de la Grace són per portar-les grabades, no trobeu?
Aquest, només per connaiseurs
_________________________________________________________
El pare era un llop de mar, un home estranyot: més aviat baix que alt, ossut i magristó, de cap gros i de rostre brúfol i ferreny, solcat per fondes arrugues. Anava afaitat de cara, i es deixava el pèl sota les barres com una mena de collar. Tenia les celles grosses, ajuntades, negres com sutge, i solia guaitar de reüll amb un mirar que enfosquia l'aire. Posa-li una pipa a la boca, dóna-li una veu enrogallada, vesteix-lo amb una samarreta blava, unes calces amples de vellut de cotó i una gorra peluda amb una bola al bell mig del cocoronell, i ... ja el tens. Oidà, manca una circumstància remarcable: caminava aixancarrat, amb tanta de fermesa i d'aplom i posant els peus tan plans, que només de veure'ls se comprenia que, encara que se li ventés una empenta de part darrera, no se'l faria caure: sempre anava com qui se la tem. I això és propi de tots els mariners avesats a guardar equilibri sobre el mòbil pont de les naus. Veuràs, para-t'hi.
_________________________________________________________
Ah! quina facilitat de paraula, quina preciositat el llenguatge ben emprat ... Això és una descripció i no segons què
No el veieu davant vostre aquest home 
Aquest, només per connaiseurs
_________________________________________________________
El pare era un llop de mar, un home estranyot: més aviat baix que alt, ossut i magristó, de cap gros i de rostre brúfol i ferreny, solcat per fondes arrugues. Anava afaitat de cara, i es deixava el pèl sota les barres com una mena de collar. Tenia les celles grosses, ajuntades, negres com sutge, i solia guaitar de reüll amb un mirar que enfosquia l'aire. Posa-li una pipa a la boca, dóna-li una veu enrogallada, vesteix-lo amb una samarreta blava, unes calces amples de vellut de cotó i una gorra peluda amb una bola al bell mig del cocoronell, i ... ja el tens. Oidà, manca una circumstància remarcable: caminava aixancarrat, amb tanta de fermesa i d'aplom i posant els peus tan plans, que només de veure'ls se comprenia que, encara que se li ventés una empenta de part darrera, no se'l faria caure: sempre anava com qui se la tem. I això és propi de tots els mariners avesats a guardar equilibri sobre el mòbil pont de les naus. Veuràs, para-t'hi.
_________________________________________________________
Ah! quina facilitat de paraula, quina preciositat el llenguatge ben emprat ... Això és una descripció i no segons què
No el veieu davant vostre aquest home 
Canviem de registre ...
____________________________________________________
DE JOVEN
La juventud tiene mil deberes
Enseñamos gramática a los pájaros
A mí me echaron del 5º grado
y empecé a danzar de una cárcel a otra.
En vuestro
pequeño mundillo
doméstico
para las alcobas medran enguedejados líricos.
¿Qué se puede pedir a esos líricos cursis?
A mí
a amar
me enseñaron
en la Butyrka
¿Que alguien añora el bosque de Bologne?
¿Que alguien suspira cara al mar?
Pues yo
me enamoré
de unas "Pompas fúnebres"
por la mirilla de la celda 103.
Ven a diario el sol
y se embebecen.
"¿Para qué sirven esos rayezuelos?"
Yo
por un reflejo amarillo
sobre mi pared
lo hubiera dado todo.
____________________________________________________________
Son rarillos els poetes ...
Nom del poema i autor
____________________________________________________
DE JOVEN
La juventud tiene mil deberes
Enseñamos gramática a los pájaros
A mí me echaron del 5º grado
y empecé a danzar de una cárcel a otra.
En vuestro
pequeño mundillo
doméstico
para las alcobas medran enguedejados líricos.
¿Qué se puede pedir a esos líricos cursis?
A mí
a amar
me enseñaron
en la Butyrka
¿Que alguien añora el bosque de Bologne?
¿Que alguien suspira cara al mar?
Pues yo
me enamoré
de unas "Pompas fúnebres"
por la mirilla de la celda 103.
Ven a diario el sol
y se embebecen.
"¿Para qué sirven esos rayezuelos?"
Yo
por un reflejo amarillo
sobre mi pared
lo hubiera dado todo.
____________________________________________________________
Son rarillos els poetes ...
Nom del poema i autor
Està imparable aquest Alp2500 ...
__________________________________________________
L'arribada o el començament de tot
El meu nom és Sadik, però val més que no us refieu gaire de la meva paraula, perquè el primer mot que vaig pronunciar ja era una mentida. Recordo que encara no tenia ni sis mesos. Aquell dia el pare tornà de la feina com sempre però no em va fer gens de cas, i això em va molestar molt. Al cap d'unes hores s'em va acostar i s'ajupí per mirar-me de prop. En aquell moment jo rumiava sobre el meu futur amb els ulls clucs, però el pare no se'n va adonar i em demanà amb veu potent si era viu o mort. La ràbia em va fer bullir la sang, i com que sabia que el pare odiava de tot cor que el confongués amb ma mare, vaig estirar els bracets i li vaig dir "mama". Aquesta fou la meva primera mentida, i us ben asseguro que va fer l'efecte esperat.
- El teu fill no farà mai res de profit! - va dir a la mare ple d'ira.
______________________________________________________
Si és que n'hi ha que neixen ensenyats
.
__________________________________________________
L'arribada o el començament de tot
El meu nom és Sadik, però val més que no us refieu gaire de la meva paraula, perquè el primer mot que vaig pronunciar ja era una mentida. Recordo que encara no tenia ni sis mesos. Aquell dia el pare tornà de la feina com sempre però no em va fer gens de cas, i això em va molestar molt. Al cap d'unes hores s'em va acostar i s'ajupí per mirar-me de prop. En aquell moment jo rumiava sobre el meu futur amb els ulls clucs, però el pare no se'n va adonar i em demanà amb veu potent si era viu o mort. La ràbia em va fer bullir la sang, i com que sabia que el pare odiava de tot cor que el confongués amb ma mare, vaig estirar els bracets i li vaig dir "mama". Aquesta fou la meva primera mentida, i us ben asseguro que va fer l'efecte esperat.
- El teu fill no farà mai res de profit! - va dir a la mare ple d'ira.
______________________________________________________
Si és que n'hi ha que neixen ensenyats
.Ai (sospir) , el món àrab, aquest gran desconegut ...
En aquesta novel·la de les mil i una mentides, podeu trobar perles com aquesta ...
__________________________________________________
En els últims cent anys, els morganesos també han reaccionat amb la mateixa serenitat davant els profetes, que s'han multiplicat com una plaga de llagostes. A part d'un parell de funcionaris del govern molt piadosos, ningú no els ha fet cas. La majoria dels habitants comparteix l'opinió del meu oncle Azar:
- Què hi fa, si un home se sent profeta? Hem de ser amables amb ell. Qui sap, potser sí que és un profeta de debó. Si ets hospitalari amb ell, ja tens plaça assegurada al cel. Si és un estafador, almenys has tingut el plaer d'escoltar un parell d'històries boniques, i, si més no, ja t'hi has fet un tip de riure -solia dir Azar.
__________________________________________________
, el món àrab, aquest gran desconegut ...
En aquesta novel·la de les mil i una mentides, podeu trobar perles com aquesta ...
__________________________________________________
En els últims cent anys, els morganesos també han reaccionat amb la mateixa serenitat davant els profetes, que s'han multiplicat com una plaga de llagostes. A part d'un parell de funcionaris del govern molt piadosos, ningú no els ha fet cas. La majoria dels habitants comparteix l'opinió del meu oncle Azar:
- Què hi fa, si un home se sent profeta? Hem de ser amables amb ell. Qui sap, potser sí que és un profeta de debó. Si ets hospitalari amb ell, ja tens plaça assegurada al cel. Si és un estafador, almenys has tingut el plaer d'escoltar un parell d'històries boniques, i, si més no, ja t'hi has fet un tip de riure -solia dir Azar.
__________________________________________________
EL MENTIDER HONEST
El mentider honest : novel·la de les mil i una mentides. -- La. Magrana, 1994.
-- 528 p. -- ISBN 84-7410-775-X. -- Bib-Id 0018-76860. -- [R. 19.226]
El mentider honest : novel·la de les mil i una mentides. -- La. Magrana, 1994.
-- 528 p. -- ISBN 84-7410-775-X. -- Bib-Id 0018-76860. -- [R. 19.226]
.
Si trobeu aquest, ... no sé, ... en busco un altre 
_________________________________________________________
Sabeu qui és, aquest noiet? Aquest noiet tan petit com bonic, intel·ligent i espavilat? És un bordegàs de cabells rinxolats i ulls molt negres; la seva mirada és serena i penetrant.
L'hem vist que anava Rambles avall i saludava bo i cantant i aixecant el bracet enlaire. Això ha fet gràcia a la gent gran, i els petits l'han seguit sense pensar-s'hi. Aquest bordegàs d'aspecte franc, bordegàs de la rialla als ulls i el somriure als llavis, ha invitat totes les noietes i tots els xavalets de Barcelona que anessin amb ell i ara segueixen les Rambles plegats. "Qui és aquest noiet tan petit?", es demanaven els grans. "On va i qui deu ésser?" En arribar al Pla de la Boqueria, els infants no hi cabien de tants com eren. Més avall, s'ha plantat seriós i els ha dit: "Companyons meus, espereu-me". Se n'anava, però els xavalets i les mossetes l'han deturat, aquest agafant-lo pel braç, l'altre per les calces, i l'haurien malmès si ell no diu: "Jo us prometo tornar, si m'espereu, i us diré qui sóc. Perquè ara tinc feina: el meu deure és, abans de tot, presentar els meus respectes i oferir-me, com a bon ciutadà, a Sa Excel·lència el President de Catalunya".
El noiet, decidit, ha pres el carrer de Fivaller amunt vers la Plaça de la República; però no hi ha anat sol: l'ha seguit tot el poble, que no ha volgut deixar-lo.
Aquest noi que ens promet bones coses és "______", el fill de la Revolució. Ha nascut com una guspira de la fornal on els nostres homes, tenaços i abnegats, forgen la gran obra humana i regeneradora de l'alliberació del nostre poble.
__________________________________________________
Qui és aquest noiet?
_________________________________________________________
Sabeu qui és, aquest noiet? Aquest noiet tan petit com bonic, intel·ligent i espavilat? És un bordegàs de cabells rinxolats i ulls molt negres; la seva mirada és serena i penetrant.
L'hem vist que anava Rambles avall i saludava bo i cantant i aixecant el bracet enlaire. Això ha fet gràcia a la gent gran, i els petits l'han seguit sense pensar-s'hi. Aquest bordegàs d'aspecte franc, bordegàs de la rialla als ulls i el somriure als llavis, ha invitat totes les noietes i tots els xavalets de Barcelona que anessin amb ell i ara segueixen les Rambles plegats. "Qui és aquest noiet tan petit?", es demanaven els grans. "On va i qui deu ésser?" En arribar al Pla de la Boqueria, els infants no hi cabien de tants com eren. Més avall, s'ha plantat seriós i els ha dit: "Companyons meus, espereu-me". Se n'anava, però els xavalets i les mossetes l'han deturat, aquest agafant-lo pel braç, l'altre per les calces, i l'haurien malmès si ell no diu: "Jo us prometo tornar, si m'espereu, i us diré qui sóc. Perquè ara tinc feina: el meu deure és, abans de tot, presentar els meus respectes i oferir-me, com a bon ciutadà, a Sa Excel·lència el President de Catalunya".
El noiet, decidit, ha pres el carrer de Fivaller amunt vers la Plaça de la República; però no hi ha anat sol: l'ha seguit tot el poble, que no ha volgut deixar-lo.
Aquest noi que ens promet bones coses és "______", el fill de la Revolució. Ha nascut com una guspira de la fornal on els nostres homes, tenaços i abnegats, forgen la gran obra humana i regeneradora de l'alliberació del nostre poble.
__________________________________________________
Qui és aquest noiet?
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 76 visitants