Mà rica i mà pobre són termes genèrics per referir-se, per cada parella, al jugador que domina el joc i al que està diguem-ne que al servei de l'altre, però específicament:
Mà rica: el que fa Botifarra, el que contra, en menys mesura el que fa trumfo directe
Mà pobre: el company del que fa Botifarra, el company del que contra, en menys mesura el company del que fa trumfo directe. Jo no ho empraria mai pel que delega sense més.
La mà pobre obre pals, la mà rica els torna.
Capa o capot: es diu del dat en què es fan tots els punts possibles, 36. Si és en Botifarra també se'n diu orga... uiii no, que em banejen
.
Mitja cuita: es diu del dat en què es fan la meitat dels punts possibles, 18.
Barrotar v tr JOCS En alguns jocs de cartes, tenint un jugador en el seu joc un dels atots majors, matar amb un atot inferior.
Barrotar la manilla, l'as.
Al Gironès (que no a totes les comarques gironines) s'empra preferiblement
passar.
La sortida del company no es barrota mai. A trumfo directe del company tampoc (això últim no tothom hi està d'acord).
Descart negatiu.
De lo que me voy no me vengas que deia aquell ...
Descart positiu. Toca'm aquest pal, coi. Encara es fa servir a algún lloc de pastorassos ...
Descart mixte. Tècnica mítica suposadament emprada en un poblet aïllat de lliures irreductibles que resisteixen als invasors, el secret de la qual es transmet de boca de pastor lliure a orella de pastor lliure
Moderna. Tècnica emprada per ilustres contertulis massa complexe per ser resumida en unes línies però que podríem caracteritzar per fer trumfos directes amb molt dolent i amb molt bó i delegar només per indicar al company "a la mínima que puguis, fes Botifarra". Té la seva sustentació teòrica en la coneguda dita
Caga més un bou que cent orenetes.
Bernabé agresiva. Psssstttttt, ni la CIA ni l'FBI n'han desvelat els secrets, no ho faré pas jo.
Les quaranta. Cavall i Rei del mateix pal. Res a veure amb l'hora que s'arriba a casa després d'una partida
.
Arrastres i Descartes. Els dos inventors de la Botifarra. Hores i hores d'investigació i estudi han permés establir definitivament que, per increíble que sembli, la Botifarra no la van inventar ni a Girona ni a Lleida: l'un era grec i l'altre francès.