El sistema de dats pre-donats o, més exactament, dats duplicats, és un mecanisme per organitzar campionats que intenta disminuir l’efecte de l’atzar en els resultats.
Si en partides amb cartes repartides normalment tenir bones o males cartes influeix molt directament en el resultat, en els dats duplicats això és molt menys important ja que diferents parelles juguen les mateixes cartes i el campionat es puntúa per la comparació de resultats i no pas pel valor real obtingut.
Així, amb un dat amb cartes dolentes, en una taula una parella perdrà 16 punts, una altra 20 i una tercera 23. Tots han perdut, però la primera parella ha perdut menys que les altres, ho ha fet millor –o els contrincats pitjor-.
Per descontat l’efecte atzar segueix existint perquè el resultat no depen només del què fa una parella sinò del què fan els contrincants i de amb quina parella concreta juguis quines cartes concretes. No és el mateix jugar un dat “anodí” on tothom fa pràcticament el mateix resultat amb una parella “dolenta” que jugar-hi unes cartes on pots aprofitar a fons el fet que siguin “dolents”.
Es tracta, com hem dit a l’inici, d'intentar disminuir l’efecte atzar … i, naturalment, de probar una manera diferent de jugar.
Quantes parelles poden jugar un campinat de dats duplicats?
Tot i que existeix una versió especial per 4 taules on tothom juga contra tothom, la xifra ideal és per grups entre 5 taules (25 dats) i 8 taules (28 dats). Amb una mica de pràctica això representa unes 2h de joc.
Com s’organitza?
Cal una miqueta de material i una miqueta de pràctica, com en tot a la vida. Com exemple anem a suposar que tenim 7 taules (14 parelles):
Material, a part de les coses evidents (taules, tapetes, bolígraf):
- una baralla per persona: 28 baralles
- un estoig especial (que vènen als clubs de bridge) per persona: 28 estoigs
- 13 gomets de al menys 3 colors per persona: 364 per color. Com que es vénen en paquetes de varis centenars, tireu llarg.
- un full de resultats per persona
Es sortegen les parelles, unes són N/S de l’1 al 7 i les altres E/O de l’1 al 7. Les parelles N/S seuen al seu número de taula i no es mouen d’allà en tot el campionat. Les parelles E/O comencen al seu número de taula, però es van movent per les altres taules, per tant ser N/S és una mica més descansat. Així doncs, ja veiem que les parelles N/S no juguen entre elles, ni les E/O entre elles. Juguen les parelles N/S contra les E/O. A l’hora de puntuar es comparen per cada dat els resultats de les N/S entre ells perquè han jugat les mateixes cartes, i els resultats de les parelles E/O entre ells pel mateix motiu. Tot i així, la classificació és conjunta, després analitzarem com es puntúa.
Cada posició va identificada ademés per un color de gomet (pot haver-n’hi una sense gomet). Per exemple, N vermell, S groc, E blau, O sense gomet.
Primera ronda
La primera ronda té una fase prèvia i és una mica més complicada que la resta però després ja va tot rodat:
A cada taula, hi ha 4 baralles i 4 estoigs. S’agafa una baralla i es remena normalment, es reparteix i … no es juga … sinò que cada jugador posa a la part posterior de cada una de les seves cartes un gomet del seu color. En un extrem, no al mig, i assegurant-se que queda ben enganxat, que no salti. Quan tothom ha posat els gomets, les cartes es guarden en un dels 4 estoigs, cada jugador al seu lloc que també va identificat per un gomet. Els gomets han d’anar en un extrem de manera que quan es guarden les cartes a l’estoig, el gomet queda visible per verificar fàcilment que estan al seu lloc corresponent; si posem el gomet al centre de la carta, no queda visible i és fàcil cometre errors.
Aquest procediment es repeteix per cada una de les quatre baralles.
A cada full de resultats escribim de manera ben visible, als dos costats, el número de dat. El pleguem de manera que les dades quedin a l’interior i no visibles i el posem també a l’estoig corresponent, a la part de fora. És convenient que quedi visible el número que hem escrit per la part de darrera del paper.
Molt bé, ja tenim 4 estoigs amb 4 baralles repartides, engometades i guardades. Ja podem desar els gomets que no necessitarem més i ara comença el campionat. A partir d’aquí és el què ens trobarem cada vegada que comencem una ronda: 4 estoigs amb les cartes ja preparades.
Totes les rondes
S’agafa el primer estoig, s’obre, cada jugador agafa les seves cartes i es juga normalment.
És important que abans de jugar CONTEU si teniu les 12 cartes i de pas podeu mirar fàcilment si els gomets són els que toquen. La primera vegada sembla absurd, però després veureu que a les altres rondes les cartes les ha ordenat algú altre. Si ell s’ha equivocat i us n’adoneu a mitg dat… els perjudicats sou vosaltres perquè haureu d’anular el dat. Per tant és molt aconsellable contar sempre les cartes i, al fer-ho, es veu fàcilment si hi ha un gomet que és de color diferennt.
Es juga normalment? No del tot.
En primer lloc i molt important, a l’estoig hi diu qui ha de fer trumfos (“Dealer”). No penseu que fa el de la dreta del què ha fet abans. El què conta és el què diu l’estoig. Malhauradament no existeixen estoigs de Botifarra i es fan servir de bridge. Al bridge es juga al revès i ja veureu que per tant el que fa trumfos gira al revès. És bàsic que faci trumfos qui diu l’estoig.
En segon lloc, el full de resultats no es pot mirar fins que s’acaba, ja que hi ha informació de què han fet altres parelles. Ni tocar-lo!
En tercer lloc, cada dat és independent dels altres. A cada dat us hi jugueu el campionat. No es sumen punts, ni s’arriba a 101, ni res de res. Això pot fer que jugueu una mica diferent.
En acabar, es conta, s’obre el full de resultats i la parella N/S apunta a la fila corresponent a la taula on esteu (i no pas a la primera fila lliure):
- el número de la parella E/O
- quin trumfo s’ha cantat (especialment basic si s’ha cantat botifarra)
- si s’ha contrat es marca la casella corresponent (una X ben clara)
- la sortida (opcional però força interessant per comparar)
- els punts guanyats a la columna corresponent: N/S o E/O. Atenció, els punts simples, sense multiplicar per 2 si és buti ni si és contrat ni res de res, això ja es puntúa després automàticament. PUNTS SIMPLES.
- Coi! Com és que aquests altres han fet 8 punts i nosaltres només 3? Com s’ho han fet?
- Àmb això han fet Borifarra?? ... Què valents!
- Però, però, però … impossible! Nosaltres en perdem 7 i aquells en guanyen 8?????
Mentre es discuteix la jugada, les cartes es separen per color de gomet. De cap per avall es fan quatre pilonets i es posen dins l’estoig, cada color al seu lloc corresponent.
Es plega el full, es posa al seu lloc i es repeteix el procés per cada un dels 4 estoigs.
En acabar els 4 estoigs … un no s’aixeca per anar a mirar com juguen els altres … per la simple raó que les cartes que miraríem les hem de jugar nosaltres mateixos després!!!! Per tant, una mica de calma i espereu que es doni la instrucció de nova ronda.
Quan tothom ha acabat, l’organitzador avisa del canvi de ronda. Les parelles E/O agafen els 4 estoigs que han jugat, els porten a la taula amb un numero inmediatament inferior a la que es troben, els deixen allà entregamt-los a la parella N/S que no s’ha mogut, i ells van a la taula amb un numero inmediatament superior a la que estaven.
Fosc? Posem uns exemples:
- La parella E/O 3 acaba de jugar a la taula 6. Porta els estoigs a la taula 5 i ells van a jugar a la taula 7.
- La parella E/O 4 acaba de jugar a la taula 7. Porta els estoigs a la taula 6 i ells van a jugar a la taula … 1 (la 8 no existeix, només n’hi ha 7).
- La parella E/O 2 acaba de jugar a la taula 1. Porta els estoigs a la taula … 7 (la 0 no existeix) i ells van a jugar a la taula 2.
Val la pena dir-ho … en alguns casos (numero de taules parells) hi ha una ronda on l’organitzador avisa que hi ha “salt”. Això vol dir que les parelles van a la taula amb 2 numeros superiors a la seva (de la 5 a la 7, per exemple. Amb 8 taules, de la 7 a la 1). Això només passa UNA vegada, ja us ho diran i els estoigs es mouen normalment, sempre a una taula menys encara que hi hagi salt. Salten les parelles, no les cartes.
Dobles
En el sistema de dats duplicats, els dobles són només per qui els canta, és a dir:
- a la parella què fa Botifarra se li calculen els punts que ha guanyat o perdut multiplicats per dos, però als contrincants no.
- a la parella que ha contrat se li caclulen els punts que ha guanyat o perdut multiplicats per dos, però als contrincants no.
- una Botifarra contrada, val doble, no quàdruple, per tothom.
- el recontro és només informatiu, no puntúa
- no es pot fer Sant Vicenç
- Exemples:
- en una Botifarra, els que la canten en perden 7
- els que canten: -14
- els contrincants +7
- en una contrada, els que contren en guanyen 6
- els que contren: +12
- els contrincants: -6
Aquesta és la xifra que es compara amb les altres parelles. Per això es important anotar punts simples i indicar si és Botifarra o Contrat clarament.
Com es puntúa?
Per cada dat, es comparen els resultats obtinguts per les parelles que han jugat les mateixes cartes. Es comparen per tant els que han fet trumfos entre ells i els que no entre ells, dos grups de parelles.
A cada grup, la parella que ha obtingut la millor puntuació s’emporta 2 punts. La parella que ha obtingut la pitjor puntuació s’emporta 1 punt. La resta, s’emporten la part proporcional entre 1 i 2. Un renuncio puntúa 0 punts –una penalització molt important- i la parella a qui li han fet el renuncio comptabilitza aquell dat com la mitjana dels seus altres resultats als altres dats, és a dir, es suposa que hauria fet en aquest dat el mateix resultat que fa normalment.
… seguirà amb exemples