Després de més de vint-i-cinc anys repetint als meus fills que les coses no es cauen, cauen soles, va l'editorial Salvat i publica un conte d'Astèrix amb aquesta (doble) falta brutal d'ortografia a la portada "El cel s'ens cau ..."
Però no només ho publica, sinò que afirma que no retirarà els exemplars (50.000) erronis.
Us imagineu un Astèrix en castellà que portés per títol "El zielo nos cae en la cabesa". Quanta estona duraria?
Però clar, nosaltres només som catalans. La nostra llengua no es mereix ser respectada.
Ja sé que no serveix de res, però ... teniu fills petits? Doncs, si us plau, negueu-vos a comprar aquesta agressió.
Apa, ja m'he quedat descansat.
Que trist és ser català ...
Ostres formati, nomès et manca felicitar a l'editorial Salvat i als seus assessors linguístics, segur que (com diu el meu amic papet) van estudiar de nit i a les fosques
també es curiós que això ho fagin amb una revistacom l'Astelix, la Gàlia un poble envoltat de invasors aquest , es a dir un poble oprimit per la politica colonialista com nosaltres el poble català
saps on veig jo el problema formati, que es vendran igualment, aquesta es la questió , també direm que això es el seny català (no deixa d'ésser una cobardia encoberta) que la pela es la pela i qualsevol excusa per no plantar cara al problema clar que lo millor seria fotre un foguera de sant Joan amb els 50.000 eixemplars
També es cert que si això passa al país veí el partit neofranquista ja haguès començat una creuada, i segur que seria culpa del poble Català
vinga a reveure
psc
també es curiós que això ho fagin amb una revistacom l'Astelix, la Gàlia un poble envoltat de invasors aquest , es a dir un poble oprimit per la politica colonialista com nosaltres el poble català
saps on veig jo el problema formati, que es vendran igualment, aquesta es la questió , també direm que això es el seny català (no deixa d'ésser una cobardia encoberta) que la pela es la pela i qualsevol excusa per no plantar cara al problema clar que lo millor seria fotre un foguera de sant Joan amb els 50.000 eixemplars
També es cert que si això passa al país veí el partit neofranquista ja haguès començat una creuada, i segur que seria culpa del poble Català
vinga a reveure
psc
Un exemple del que em va passar un dia.
Truco a la companyia del gas (el per qué no te importancia) i em surt un contestador que em diu: Si vol que l´atenguin en castellà pulsi 1 , si vol que l´atenguin en català pulsi 2.Jo pulso 2. Em contesta una operadora en CASTELLA , li dic : senyoreta he demanat que m´atenguin en català. Em contesta que les operadores en català estan totes ocupades.
Bé, el que jo em pregunto es que hagués passat si (cosa imposible evidenment) hagués anat al revés el tema, o sigui que a un castellà li contestin en català i li diguin que les operadores en castellà estan ocupades..........
Truco a la companyia del gas (el per qué no te importancia) i em surt un contestador que em diu: Si vol que l´atenguin en castellà pulsi 1 , si vol que l´atenguin en català pulsi 2.Jo pulso 2. Em contesta una operadora en CASTELLA , li dic : senyoreta he demanat que m´atenguin en català. Em contesta que les operadores en català estan totes ocupades.
Bé, el que jo em pregunto es que hagués passat si (cosa imposible evidenment) hagués anat al revés el tema, o sigui que a un castellà li contestin en català i li diguin que les operadores en castellà estan ocupades..........
morfi ha escrit:Un exemple del que em va passar un dia.
Truco a la companyia del gas (el per qué no te importancia) i em surt un contestador que em diu: Si vol que l´atenguin en castellà pulsi 1 , si vol que l´atenguin en català pulsi 2.Jo pulso 2. Em contesta una operadora en CASTELLA , .
ostres morfeo jo truco a telefònica (varies vegades per desgràcia) i és el mateix cas , jo pulso 2 i res sempre en castellà
deuen estar molt ocupades molt 
[
editorial de la pagina web, nabel ,,
jo també em considero gallineta d'aquest galliner
apa a reveure
psc
Ostres, com enyoro les estratègies lingüístiques d'en Llach en el temps de la repressió més severa, quan perquè el deixessin cantar el que volia (i el que volíem) ho disfressava de sinònims que aquí enteníem tots i allà també, però tard. I, mentrestant, ja cantàvem a cor què vols L'estaca o La gallineta i tots tan feliços. Fins que els d'allà reaccionaven i aleshores no ens tocava més remei que cantar-les amb la boca closa. Quins temps aquells!
Jo no sé per què no li han demanat a en Llach que donés una ullada al nou Estatut abans d'enviar-lo cap a Madrid. Segur que se n'hauria empescat alguna per camuflar el "Catalunya és una nació", dient el mateix però sense que es notés. I, quan se n'adonessin, ja el tindríem aprovat. No sé, alguna cosa com: "Catalunya és un galliner" o "Catalunya és de l'avi Siset". O també ho podríem posar en llatí: "Catalunya és una natio, o una gens, o una civitas", i au, que remenin diccionaris, si els ve de gust, mentre nosaltres anem fent via.
No els ho donem tot tan fet, caram! No traduïm tan literalment, que després ja es veu què surt: un nyap com aquest de l'Astèrix. Només que, en el nou Astèrix, hi ha dues errades: lingüística i ortogràfica, i a l'Estatut només n'hi ha una: ingenuïtat.
No sé si en les vuit alternatives d'en ZP hi ha la de "galliner". Em temo que no. La podríem proposar des d'aquí. I a riure, que són quatre dies! I, d'aquests, en tres ens maltracten. I ja n'estic fins al capdamunt, de sentir-me maltractada. Jo vull riure, tu, que ja toca. I si Catalunya ha de ser un galliner i nosaltres les gallinetes que han dit que no i que no volen pondre cap més ou, doncs ho som i santes pasqües. Ja s'ho trobaran
editorial de la pagina web, nabel ,,
jo també em considero gallineta d'aquest galliner
apa a reveure
psc
veus formati l'editorial Salvat retirarà les revistes de l'axtelix, i de pas encara hi ha algu que farà calerons com a peces de col.leció, es que fins i tot amb això hem de fotre calarosn
vinga a reveure
psc
L'edició en català del nou Astèrix es retirarà per una errada lingüística
Aquests exemplars encara són a la venda i són ja peces de col·leccionista
XAVIER CASTILLÓN. Barcelona / Girona
Salvat retirarà la setmana vinent de les llibreries l'edició en català del nou llibre d'Astèrix, que es va posar ahir a la venda, ja que té una errada lingüística molt visible a la portada: El cel s'ens cau al damunt! Ahir moltes llibreries venien encara el llibre, convertit en raresa.
+ Dos nois caracteritzats com Astèrix i Obèlix, ahir a la Llibreria 22 de Girona. Foto: X.C.
El títol erroni en català és una traducció massa literal del castellà, ¡El cielo se nos cae encima!. De fet, en català el verb caure no és reflexiu i, a més a més, l'apòstrof està mal col·locat, de manera que la versió correcta és El cel ens cau al damunt! i no El cel s'ens cau al damunt! Ahir, en el primer dia a la venda del nou còmic d'Astèrix, a Salvat no li va caure el cel al damunt per l'errada -això sí, el cel es va obrir un dia més i la pluja va deslluir més d'un acte promocional-, i tampoc no va tenir gaire pressa a retirar aquesta edició, que a sobre va despertar la passió dels col·leccionistes per les rareses. Salvat va enviar ahir un comunicat a les llibreries informant que aquesta edició es retirarà la setmana vinent i va deixar en mans dels llibreters la responsabilitat de mantenir-la a la venda encara uns dies. A l'FNAC del Triangle els llibres es van retirar, mentre que a El Corte Inglés del Portal de l'Àngel continuaven exposats al públic ahir a la tarda. En algunes llibreries, com la 22 de Girona, es van fer actes promocionals destinats sobretot al públic infantil, amb rèpliques dels personatges principals de la sèrie, que signaven exemplars mentre els pares comentaven, divertits, l'errada de la portada.
Salvat va posar ahir a la venda una primera edició en català de 50.000 exemplars que, proporcionalment, no té res a envejar a l'espanyola, de 300.000 exemplars. Aquests dies es pot veure a l'FNAC de Callao, a Madrid, l'exposició Els arxius d'Uderzo, amb 32 làmines originals d'àlbums anteriors de l'autor d'Astèrix, i ahir s'hi van premiar amb una col·lecció completa de la sèrie i l'últim àlbum signat per Uderzo, les persones més ben disfressades d'Astèrix i Obèlix i també qui portés l'edició més antiga de la sèrie. Aquesta iniciativa es vol repetir a Barcelona quan l'exposició arribi a l'FNAC de l'Illa, on es podrà veure de l'11 de novembre al 4 de desembre.
vinga a reveure
psc
La integràcio es una questió de voluntad i sinó aqui en teniu un eixemple, un de tants pero no deixa d'ésser curiós que gent així vulguin apendre la nostre llengua portant aqui quatre dies i hi ha personatges que viuen aquí fa mes de vint anys i no parlen ni una paraual en catala
xapó
apa a reveure
psc
xapó
Codi: Selecciona’ls tots
PARLO SENSE VERGONYA!
Aquesta tarda a l’ hora del pati se’m acosta una nena de p3 i em diu : “ Dolors mira….!” I seguidament amb un somriure d’orella a orella comenta a cantar:
“La lluna , la pruna vestida de dol… Son pare la crida sa mare la vol!”
Fins aquí la situació no tindria res d’especial , si no fos perquè la nena en qüestió és croata, acabada d’arribar aquest estiu passat a Catalunya i va començar p3 sense parlar ni entendre ni una paraula de català. Plorava molt els primers dies, però és una nena carinyosa i de força bon consolar que agraïa molt les manyagues i els somriures , el llenguatge més internacional del món. Com li podíem explicar sinó que no passa res per estar una estona a l’escola , que allà la tractarem bé i que aviat tornarà la mare?
Se la veia una nena xerraire perquè al principi de curs es desesperava , i ens feia llargues parrafades en croata o el que sigui que parlés, amb una entonació de “ Però no m’ entens el que t’estic dient!?” Han anat passant els dies i cada vegada mostra més comprensió del que passa a classe. De tota manera és del grup de p3 que no veig més d’un parell de cops per setmana a l’aula i no estava al cas de fins on havia avançat.
I allà la tenia , cantant triomfant una cançó sencera en un català ben comprensible i ella feliç de poder-ho ensenyar a tothom que ja sap cantar en català. Després de cantar m’ ho a mi ha continuat amb la mateixa cançoneta una vegada i una altra per assegurar-se que tothom la podia sentir i tothom podia veure que ja era una més i que ja cantava com els altres. I no només és capaç de cantar el que ha après de memòria, després li he fet una abraçada i li he dit :”Que bé Masha! Que gran que t’ has fet ! Ja has après molt de català.!. I ella ben somrient , ha entès més o menys el que li deia i em diu “Si.. Així gran! “ obrint els braços per ensenyar-me la mida de tot el que ha crescut.
És clar que els nens tenen facilitat pels idiomes, i que per ella, el fet de no entendre i parlar res de català i la necessitat de comunicar-se l’ ha empès a avançar més ràpid. Jo em pregunto.:
Com pot ser que hi hagi gent que porta vivint més de 30 anys a Catalunya i quan algú els parla en Català et diuen “ És que el catalan no lo entiendo” ?apa a reveure
psc
Només és un conte
En Pascualet feia molts dies que hi donava voltes i voltes. No li semblava just que ell, que era el germà gran, que treballava des de feia molts anys i aportava gairebé tot el seu sou a casa, que era el més treballador de tots els germans i qui més feia per tirar endavant la família, cobrés la mateixa setmanada que la resta dels seus germans i germanes més petits, que no aportaven a casa ni de bon tros el mateix que ell.
Per això, després de pensar-s’ho molt, va decidir plantejar als pares que renunciaria a cobrar la mateixa setmanada que donaven a la resta dels seus germans i germanes més petits i que, a canvi, els demanaria poder quedar-se una part del seu sou, la que li correspongués justament, i que la resta ho continuaria aportant a casa en concepte de manutenció i per continuar ajudant als seus germans i germanes més petits, malgrat alguns l’odiaven, el maltractaven i li tenien enveja perquè era el més treballador i el més espavilat.
Primer va anar a explicar-ho a la mare, i aquesta es fa enfadar molt i molt. Li va dir que no entenia com havia tingut la poca solta de gosar a dir-li una barbaritat com aquella i que era un mal fill. Tant que havien fet per ell entre tots per ajudar-lo a fer-se gran, i ara volia crear mala maror amb la resta dels germans i perjudicar la família! Li va donar una bona bufetada i li va dir que no en volia tornar a parlar mai més, d’això, i que si li tornava a dir una cosa semblant el castigaria de valent.
En Pascualet, desconsolat, trist i molt dolgut amb la mare, va decidir anar a explicar-ho al pare. Sempre li havia fet més cas que la mare i era més raonable que ella. Quan li va haver explicat el seu plantejament, el pare va fer cara de no saber què dir-li perquè no s’enfadés amb ell. Li va explicar que no havia de fer cas de la mare, perquè feia temps que havia perdut el seny, i que entenia que allò que demanava era just, però que com a pare de tots els germans no podia acceptar-ho. Per una banda volia complaure en Pascualet perquè reconeixia que s’ho mereixia, però d’una altra banda, era conscient que si acceptava la seva proposta provocaria el disgust de la resta dels germans i germanes, i la mare ja no li parlaria mai més. Per això va a plantejar al Pascualet una contraproposta: “deixa que en parli amb la mare i amb alguns dels teus germans i germanes, miraré de convèncer-los de que et mereixes una setmanada millor en funció dels teus mèrits i de la teva aportació a la família, i intentaré aconseguir una millora de la teva setmanada. Això sí, sense que ningú s’enfadi, d’acord?”.
En Pascualet, molt decebut, va donar una abraçada al pare perquè en el fons se l’estimava i sabia que volia ajudar-lo, però també entenia que en la seva posició no podia fer una altra cosa. S’hi jugava massa. Se’n va anar a la seva habitació desconsolat, es va ajeure al llit, va respirar a fons i va entendre que per molt que fes per ajudar als pares i a la família, sempre estaria mal vist per la mare i la major part dels germans, que no li valorarien mai la seva feina, i que per molt que treballés i guanyés un bon sou sempre dependria de la setmanada dels pares.
Va ser llavors, impotent davant d’aquella injustícia i enrabiat amb la mare i alguns dels seus germans, que va pensar que potser hauria d’emancipar-se. D’aquesta manera no hauria de passar comptes amb ningú, i no li caldria la setmanada dels pares perquè podria administrar-se el seu propi sou, i donar als pares allò que considerés just, per ajudar els germans petits i en agraïment per tot el que havien fet per ell, malgrat ja els ho havia pagat amb escreix.
Convençut, va decidir que si les coses no canviaven, en complir els divuit anys, i molt a desgrat seu, marxaria de casa.
Vet aquí un gat, vet aquí un gos, i aquest conte ja s’ha fos.
editorial de la pagina web sugus http://acervera.blogspot.com/
En Pascualet feia molts dies que hi donava voltes i voltes. No li semblava just que ell, que era el germà gran, que treballava des de feia molts anys i aportava gairebé tot el seu sou a casa, que era el més treballador de tots els germans i qui més feia per tirar endavant la família, cobrés la mateixa setmanada que la resta dels seus germans i germanes més petits, que no aportaven a casa ni de bon tros el mateix que ell.
Per això, després de pensar-s’ho molt, va decidir plantejar als pares que renunciaria a cobrar la mateixa setmanada que donaven a la resta dels seus germans i germanes més petits i que, a canvi, els demanaria poder quedar-se una part del seu sou, la que li correspongués justament, i que la resta ho continuaria aportant a casa en concepte de manutenció i per continuar ajudant als seus germans i germanes més petits, malgrat alguns l’odiaven, el maltractaven i li tenien enveja perquè era el més treballador i el més espavilat.
Primer va anar a explicar-ho a la mare, i aquesta es fa enfadar molt i molt. Li va dir que no entenia com havia tingut la poca solta de gosar a dir-li una barbaritat com aquella i que era un mal fill. Tant que havien fet per ell entre tots per ajudar-lo a fer-se gran, i ara volia crear mala maror amb la resta dels germans i perjudicar la família! Li va donar una bona bufetada i li va dir que no en volia tornar a parlar mai més, d’això, i que si li tornava a dir una cosa semblant el castigaria de valent.
En Pascualet, desconsolat, trist i molt dolgut amb la mare, va decidir anar a explicar-ho al pare. Sempre li havia fet més cas que la mare i era més raonable que ella. Quan li va haver explicat el seu plantejament, el pare va fer cara de no saber què dir-li perquè no s’enfadés amb ell. Li va explicar que no havia de fer cas de la mare, perquè feia temps que havia perdut el seny, i que entenia que allò que demanava era just, però que com a pare de tots els germans no podia acceptar-ho. Per una banda volia complaure en Pascualet perquè reconeixia que s’ho mereixia, però d’una altra banda, era conscient que si acceptava la seva proposta provocaria el disgust de la resta dels germans i germanes, i la mare ja no li parlaria mai més. Per això va a plantejar al Pascualet una contraproposta: “deixa que en parli amb la mare i amb alguns dels teus germans i germanes, miraré de convèncer-los de que et mereixes una setmanada millor en funció dels teus mèrits i de la teva aportació a la família, i intentaré aconseguir una millora de la teva setmanada. Això sí, sense que ningú s’enfadi, d’acord?”.
En Pascualet, molt decebut, va donar una abraçada al pare perquè en el fons se l’estimava i sabia que volia ajudar-lo, però també entenia que en la seva posició no podia fer una altra cosa. S’hi jugava massa. Se’n va anar a la seva habitació desconsolat, es va ajeure al llit, va respirar a fons i va entendre que per molt que fes per ajudar als pares i a la família, sempre estaria mal vist per la mare i la major part dels germans, que no li valorarien mai la seva feina, i que per molt que treballés i guanyés un bon sou sempre dependria de la setmanada dels pares.
Va ser llavors, impotent davant d’aquella injustícia i enrabiat amb la mare i alguns dels seus germans, que va pensar que potser hauria d’emancipar-se. D’aquesta manera no hauria de passar comptes amb ningú, i no li caldria la setmanada dels pares perquè podria administrar-se el seu propi sou, i donar als pares allò que considerés just, per ajudar els germans petits i en agraïment per tot el que havien fet per ell, malgrat ja els ho havia pagat amb escreix.
Convençut, va decidir que si les coses no canviaven, en complir els divuit anys, i molt a desgrat seu, marxaria de casa.
Vet aquí un gat, vet aquí un gos, i aquest conte ja s’ha fos.
editorial de la pagina web sugus http://acervera.blogspot.com/
Divendres, 21 d'octubre de 2005 a les 20:00
Informa: Joan Camp Economia
empreses catalanes?
Informa: Joan Camp Economia
empreses catalanes?
Codi: Selecciona’ls tots
En els darrers dies, sembla que el debat popular i polític sobre el nou Estatut de Catalunya, ha eclipsat el debat que s'estava portant a terme envers la OPA que Gas Natural vol fer a Endesa. De totes bandes arribava el missatge de que els empresaris catalans volien controlar les grans empreses espanyoles. El que preten l'Espanya cañí és polititzar les grans empreses catalanes, sobretot la mare de tots els ous, 'la Caixa'.
Ara bé, del que potser no se n'ha assabentat la caverna mediàtica espanyola, és de la poca catalanitat que representen aquestes grans empreses catalanes. Gas Natural, l'empresa que preten adquirir la totpoderosa Endesa, s'anomenava fins fa uns anys Catalana de Gas. El canvi de nom s'explicava només amb la intenció d'anar a conquestar el mercat espanyol (que sembla l'únic gran mercat de les empreses catalanes). En un tres i no res, Catalana de Gas passava a anomenar-se Gas Natural. A ningú li va tremolar el pols. La pela és la pela... i ja se sap que la marca 'Catalunya' no ven a les espanyes (bé, tampoc ho sabem perque tampoc s'ha arriscat ningú).
Un cas similar passa amb Aguas de Barcelona. Insisteix... l'empresa es diu Aguas de Barcelona, i no Aigües de Barcelona com tothom preten anomenar-la. Ja se que fa molt més d'aquí, però la realitat és la que és. I si no, mireu que parlem de la Torre Agbar, i no de la Torre Aigbar. Són detalls potser, sí... però sovint, els detalls fan la cosa. Ara bé, la prova més evident de que Aguas de Barcelona (aprenem a anomenar les coses pel seu nom) és una empresa a qui li importa un rave Catalunya, la seva gent, la seva llengua i la seva cultura és el cartell que presideix la recent estrenada Torre Agbar, on amb gran solemnitat s'indica que l'edifici es troba a la AVENIDA Diagonal. I això que la Llei de Política Lingüistica no permet la retolació en castellà. Mireu mireu... eus ací una gran empresa catalana:
Però això de voler catalanitzar el nom per intentar creure'ns (falsament, clar) que tal empresa és més catalana es repeteix en moltes altres empreses, com el Grupo Godó, que tothom mal anomena Grup Godó. Tot i que només s'ha d'anar fins a la Plaça Francesc Macià per poder veure un cartell gegant que corona el recent gratacels adquirit per aquest grup, on de manera clara i lluminosa, es pot llegir des de quasi tota l'Avinguda Diagonal: Grupo Godó. Per tant, insisteixo, no ens confonguem. Que es diguin com vulguin... però no siguem nosaltres qui fem l'esforç de voler-los catalanitzar, perque no s'ho mereixen.
Un altre exemple és el Banco Sabadell-Atlántico. La pàgina web és bancsabadell.com, però un cop dins, el títol de Banc Sabadell es manté. Però ai las! Si vols veure la pàgina en castellà, el nom passa a ser Banco Sabadell... cosa que no passa en anglès. En anglès continua essent Banco Sabadell. Sembla que la vista ens ha tornat a enganyar. Igual que als anuncis en català de la TV, on s'hi refereixen com a Sabadell Atlàntic, sense nombrar la paraula 'Banc/o', i ometent que el logo imprès en pantalla, posa Atlántico. En tot cas, l'equip de màrqueting d'aquest gran banc (fill de 'la Caixa'), ha sabut dissimular aquest fet, i en el seu logotip s'estalvia indicar la paraula banc/banco, que es dissimula posant només una 'B'. Com l'Ajuntament de Barcelona... Fem-ho B!
Després tenim empreses que han donat grans tombs lingüístics, que tot i que segueixen sent de les empreses que més respecten la llengua catalana, en els darrers anys han apostat molt fort per l'espanyol, com ara Caprabo i el seu Alcoste (Familia Campos & Cia.), o bé l'Àrea de Guissona (el nom de la societat -constituida el gener del 2000 és Corporación Alimentaria Guissona, SA), o bé el Reial Automòvil Club de Catalunya (el RACC), que cada cop té més oblidat que en el seu nom d'empresa posa 'Catalunya'
Ara bé, per mi, el cas més clar i exagerat de tots és 'la Caixa', que com que ho tenia molt complicat per canviar-se de nom (la 'ix' pesa molt... i La Caja sonava bastant malament), van optar per la fàcil, còmode i funcional opció de posar el nom entre cometes. I així no tenim a ningú ofès. Eh que simpàtics?
Però la tònica que impera amb més abundància per Catalunya són els noms ambigus, és a dir, aquells que tan s'escriuen i sonen en català com en castellà. És una iniciativa que va capitanejar ja fa anys l'ex-President Jordi Pujol al capdavant de Banca Catalana. Perque és clar... posar Banc Catalunya, debia de fer mal traduir, oi? I clar, es tracta de fer país... però que tampoc es noti massa... que la pela és la pela!
Només heu de fer una passejada per algun barri comercial, i veureu una gran i rica abundància de noms d'establiments, productes i altres, amb construccions la mar d'el.laborades, que tan sonen en català com en castellà. Ja ho diuen que som el territori del món amb més filòlegs per cada 1000 habitants. Alguna feina havien de fer, no?
I això dels noms es podria arribar a transportar amb persones concretes, que aquí es fan dir d'una manera (normalment en català), però a fora, a tot arreu, fan servir un altre nom, que normalment sol ser espanyol. Això sí, a casa són ultra-catalans, i ens expliquen amb la boca plena com exporten el catalanisme pel món. És el cas de gent com Antonio Miró (aka Toni Miró), José Carreras (aka Josep Carreras), Luís Llongueras (aka Lluís Llongueres -que etiqueta tots els seus productes en espanyol-), Juan Antonio Samaranch (aka Joan Antoni Samaranch) o Victoria de los Ángeles (aka Victòria dels Àngels). Ens fan -o ens han fet- el doble joc. Són els catalans avergonyits de ser-ho... i nosaltres, bona gent, ens omplim la boca parlant d'ells com als nostres referents culturals. Però ens enganyen... ens fan el salt!
I bé, de la comparsa del cava de Catalunya ja no en parlo, perque el més divertit de tot són els espanyols, que a sobre, pretenen fer boicots comercials a aquestes empreses i d'altres com Grupo Planeta (aka Grup Planeta), Auna, Puig Corporación, Universal Mediterranea (aka Port Aventura - de 'la Caixa'... parlem?-), Roca Junyent Abogados, Vichy Catalan (que molt 'catalan', però encara no ha etiquetat mai res en llengua catalana), Casa Tarradellas, etc. totes elles molt sensibles amb la nostra llengua... o com si realment fossin empreses catalanes!!!
No m'estranya que sorgeixin campanyes tan exitoses com les de BoiCATeja'm... Personalment em quedo amb empreses com aquesta, encara que siguin de fora!
Manifest Correuniversitats 2005
Dissabte, 22 d'octubre de 2005 a les 18:00
Informa: Segador_1714 Cultura
El passat 3 de setembre va començar al Castell de Rià (El Conflent) la novena edició del Correllengua, que després de recorrer la gran majoria de comarques, viles i ciutats dels Països Catalans acabarà a Perpinyà el 5 de novembre, coincidint amb l’aniversari del Tractat dels Pirineus del 1659. Entre aquestes dues dates la flama del Correllengua servirà de nexe d’unió entre les diferents lluites per reclamar un major ús social de la llengua catalana i defensar la unitat i la oficialitat de la llengua en tot el seu territori, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó.
Per les universitats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona el Correllengua es converteix en Correuniversitats, i per quart any consecutiu el col•lectiu universitari podrà gaudir del 24 al 27 d’octubre de diferents actes en defensa de la llengua.
Al Correllengua d’enguany es vol fer un especial èmfasi en reclamar el poder viure plenament en català, tal i com ho fa qualsevol altre país del món amb el seu idioma propi. Amb un ús social normalitzat, amb l’oficialitat que li pertoca i sense els atacs secessionistes a que està sotmesa la nostra llengua.
La realitat amb la que ens enfrontem, però, és bén diferent.
Al País Valencià, el PP-PSOE volen tirar endavant un nou Estatut d’Autonomia que ampari les polítiques en contra de la unitat de la llengua. Al Principat d’Andorra, el coneixement de la llengua oficial és totalment innecessari, tant per poder-hi viure com treballar-hi. A la Franja de Ponent continua sense ser oficial i la mil vegades promesa Llei de Llengües segueix sense arribar. A les Illes Balears, el PP s’ha tornat a negar a emetre pel•lícules doblades en català a IB3 al mateix temps que un estudi encarregat pel mateix govern desvetlla que només un 16,8% dels joves afirma que s’expressa més fàcilment en la llengua pròpia de Mallorca que en castellà. I al Principat de Catalunya, les costoses campanyes publicitàries no amaguen la situació de desús en la que cau la nostra llengua cada vegada més.
I si a algú li quedava el consol de que seria la Unió Europea qui salvaria la nostra llengua, a l’hora de la veritat tampoc va ser inclosa a la llista de la vintena de llengües oficials.
Pel que fa a l’àmbit educatiu, les coses no són millors. A la Catalunya Nord, el curs ha començat marcat per la decisió del govern francès de suprimir dues de les set places de professor de català a la Universitat de Perpinyà i d’obligar als nens i les nenes a apendre l’himne patriòtic francés a les aules, i a l’altra punta del país la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana continua privant a molts alumnes del seu dret a estudiar el batxillerat en la seva llengua. Per altra banda, una universitat dominada per les forces del mercat, havent de competir amb altres universitats públiques i privades per poder subsistir, i alhora lligada de mans i peus pel control dels governs centrals en qüestions tant importants com la selecció del propi professorat o l’avaluació de la qualitat, és una universitat que no serà capaç de treballar per la defensa i promoció de la llengua i la cultura catalana.
I per si això fós poc, la reordenació universitària que comporta l’infame Procés de Bolonya farà que la Filologia Catalana només sobrevisqui com una simple especialitat dintre de la nova carrera de llengües modernes, i això a les universitats en les que es cregui pertinent.
Davant de totes aquestes agressions, els col•lectius organitzadors del Correuniversitats, l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP), l’Alternativa Estel (AE) i la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC), ens compremetem a lluitar des dels nostres àmbits d’actuació, els centres educatius, per defensar la unitat de la llengua, la seva oficialitat única als Països Catalans i els seu ús com a llengua vehicular als nostres centres.
DE SALSES A GUARDAMAR I DE FRAGA A MAÓ, A LES AULES, EN CATALÀ!
Agenda d'actes del Correuniversitats'05:
- Facultat de Biologia: Dilluns 24, a les 14:00h, passi de vídeo "Del roig al blau".
- Facultat de Biologia-Facultat de Farmàcia: Dimecres 26, de 10:00h a 00:00h, Festa amb gimcana, jocs lingüístics, botifarrada, concert...
- Facultat de Física: Dimarts 25, a la 13:00h, Xerrada: "Les llengües sense estat a la universitat."
- Campus Nord: Dimarts 26, a les 11:30h, Xerrada: "El català a Internet". (ponents de vilaweb)
- Pompeu Fabra. Pati Jaume I: Dimarts 26, a les 11:00 h (aquesta hora és la bona, a l'altre correu estava equivocada), Tirada-demostració de bitlles catalanes
- Pompeu Fabra. Dimarts 26, a les 13:30, Xerrada sobre l'ús social de la llengua (amb ponent de Veu Pròpia)
- Pompeu Fabra. Pati Jaume I: Dimarts 26, Dinar Popular
- Pompeu Fabra. Pati Jaume I: Dimarts 26, a les 15:00-15:30h, Recital homenatge a Ovidi Montllor amb Àlex Vendrell (Inadaptats) i Cesk Freixas.
- Facultat d'Econòmiques (UB): Dimarts 25, a les 12 h, aula 117, Taula rodona: "El català del '39 a avui".
- Facultat d'Econòmiques (UB): Dimarts 25, a les 16h, aula 117, Passi de vídeo (encara per determinar).
- Facultat de Geografia/història (UB): Dimarts 25 a les 12'30 a l'aula d'audiovisuals, pasi de video "Del Roig al Blau"
DIJOUS 27 a partir de les 14'00 Dinar i durant tota la tarda jocs, batucada, castellers...
i a partir de les 19'00 CONCERT AL PARKING DEL CAMPUS SUD AMB:
- ENDAVANT LES ATXES
- CESK FREIXAS I ELS ALTRES BANDAIS
- AD VERSARIS
- IGITAIA
- REVOLTA 21
Dissabte, 22 d'octubre de 2005 a les 18:00
Informa: Segador_1714 Cultura
El passat 3 de setembre va començar al Castell de Rià (El Conflent) la novena edició del Correllengua, que després de recorrer la gran majoria de comarques, viles i ciutats dels Països Catalans acabarà a Perpinyà el 5 de novembre, coincidint amb l’aniversari del Tractat dels Pirineus del 1659. Entre aquestes dues dates la flama del Correllengua servirà de nexe d’unió entre les diferents lluites per reclamar un major ús social de la llengua catalana i defensar la unitat i la oficialitat de la llengua en tot el seu territori, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó.
Per les universitats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona el Correllengua es converteix en Correuniversitats, i per quart any consecutiu el col•lectiu universitari podrà gaudir del 24 al 27 d’octubre de diferents actes en defensa de la llengua.
Al Correllengua d’enguany es vol fer un especial èmfasi en reclamar el poder viure plenament en català, tal i com ho fa qualsevol altre país del món amb el seu idioma propi. Amb un ús social normalitzat, amb l’oficialitat que li pertoca i sense els atacs secessionistes a que està sotmesa la nostra llengua.
La realitat amb la que ens enfrontem, però, és bén diferent.
Al País Valencià, el PP-PSOE volen tirar endavant un nou Estatut d’Autonomia que ampari les polítiques en contra de la unitat de la llengua. Al Principat d’Andorra, el coneixement de la llengua oficial és totalment innecessari, tant per poder-hi viure com treballar-hi. A la Franja de Ponent continua sense ser oficial i la mil vegades promesa Llei de Llengües segueix sense arribar. A les Illes Balears, el PP s’ha tornat a negar a emetre pel•lícules doblades en català a IB3 al mateix temps que un estudi encarregat pel mateix govern desvetlla que només un 16,8% dels joves afirma que s’expressa més fàcilment en la llengua pròpia de Mallorca que en castellà. I al Principat de Catalunya, les costoses campanyes publicitàries no amaguen la situació de desús en la que cau la nostra llengua cada vegada més.
I si a algú li quedava el consol de que seria la Unió Europea qui salvaria la nostra llengua, a l’hora de la veritat tampoc va ser inclosa a la llista de la vintena de llengües oficials.
Pel que fa a l’àmbit educatiu, les coses no són millors. A la Catalunya Nord, el curs ha començat marcat per la decisió del govern francès de suprimir dues de les set places de professor de català a la Universitat de Perpinyà i d’obligar als nens i les nenes a apendre l’himne patriòtic francés a les aules, i a l’altra punta del país la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana continua privant a molts alumnes del seu dret a estudiar el batxillerat en la seva llengua. Per altra banda, una universitat dominada per les forces del mercat, havent de competir amb altres universitats públiques i privades per poder subsistir, i alhora lligada de mans i peus pel control dels governs centrals en qüestions tant importants com la selecció del propi professorat o l’avaluació de la qualitat, és una universitat que no serà capaç de treballar per la defensa i promoció de la llengua i la cultura catalana.
I per si això fós poc, la reordenació universitària que comporta l’infame Procés de Bolonya farà que la Filologia Catalana només sobrevisqui com una simple especialitat dintre de la nova carrera de llengües modernes, i això a les universitats en les que es cregui pertinent.
Davant de totes aquestes agressions, els col•lectius organitzadors del Correuniversitats, l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP), l’Alternativa Estel (AE) i la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC), ens compremetem a lluitar des dels nostres àmbits d’actuació, els centres educatius, per defensar la unitat de la llengua, la seva oficialitat única als Països Catalans i els seu ús com a llengua vehicular als nostres centres.
DE SALSES A GUARDAMAR I DE FRAGA A MAÓ, A LES AULES, EN CATALÀ!
Agenda d'actes del Correuniversitats'05:
- Facultat de Biologia: Dilluns 24, a les 14:00h, passi de vídeo "Del roig al blau".
- Facultat de Biologia-Facultat de Farmàcia: Dimecres 26, de 10:00h a 00:00h, Festa amb gimcana, jocs lingüístics, botifarrada, concert...
- Facultat de Física: Dimarts 25, a la 13:00h, Xerrada: "Les llengües sense estat a la universitat."
- Campus Nord: Dimarts 26, a les 11:30h, Xerrada: "El català a Internet". (ponents de vilaweb)
- Pompeu Fabra. Pati Jaume I: Dimarts 26, a les 11:00 h (aquesta hora és la bona, a l'altre correu estava equivocada), Tirada-demostració de bitlles catalanes
- Pompeu Fabra. Dimarts 26, a les 13:30, Xerrada sobre l'ús social de la llengua (amb ponent de Veu Pròpia)
- Pompeu Fabra. Pati Jaume I: Dimarts 26, Dinar Popular
- Pompeu Fabra. Pati Jaume I: Dimarts 26, a les 15:00-15:30h, Recital homenatge a Ovidi Montllor amb Àlex Vendrell (Inadaptats) i Cesk Freixas.
- Facultat d'Econòmiques (UB): Dimarts 25, a les 12 h, aula 117, Taula rodona: "El català del '39 a avui".
- Facultat d'Econòmiques (UB): Dimarts 25, a les 16h, aula 117, Passi de vídeo (encara per determinar).
- Facultat de Geografia/història (UB): Dimarts 25 a les 12'30 a l'aula d'audiovisuals, pasi de video "Del Roig al Blau"
DIJOUS 27 a partir de les 14'00 Dinar i durant tota la tarda jocs, batucada, castellers...
i a partir de les 19'00 CONCERT AL PARKING DEL CAMPUS SUD AMB:
- ENDAVANT LES ATXES
- CESK FREIXAS I ELS ALTRES BANDAIS
- AD VERSARIS
- IGITAIA
- REVOLTA 21
hi ha conductes que no canvien
Obliguen a retirar un CAT a La Jonquera
Divendres, 21 d'octubre de 2005 a les 18:00
Informa: Joan Societat
Feia 3 o 4 mesos que els catalans del nord anàvem quasi normalment de Catalunya Nord al Principat. Aquest passat diumenge 16 d'octubre de 2005, Bernat anava al Coll de la Manrella retre homenatge al President Lluís Companys assassinat pel feixisme. La policia nacional espanyola li obliga arrencar el CAT que dur a la matrícula. Aquí Podeu llegir el seu testimoniatge:
No tenim dret a ser respectats? Acabaran un dia d'amenaçar-nos? Tenen el dret de prohibir el pas de ciutadans honestos?
Una vegada més n'estem farts i refotuts!
El diumenge 16 d'octubre del 2005 a dos quarts de dotze del matí (11h30), al curs del meu passatge al coll del Pertús, he sigut controlat per elements de la Policia Nacional Espanyola.
Desprès d'haver-me demanat els carnets d'identitat, els papers del vehicle (tots en regla), aquests "senyors" han marxat cap el post de duanes i s'hi han quedat més de vint minuts ! Quan m'he acostat per demanar les raons d'aquesta espera, m'he fet rebutjar vivament i amb violència ! El meu vehicle era bloquejat pel cotxe de la policia i els "plots"(doncs impossible a maniobrar...). Els policies han tornat tot excitats... M'ha semblat comprendre que parlaven de l'existència de Catalunya (no parlo gens ni mica l'espanyol !) i els hi he demanat la traducció, sigui en català, sigui en francès... M'han contestat, i ho han repetit repetidament : "Aqui estamos en España !" i m'han fet comprendre que Catalunya no existia ! M'han fet signe d'arrencar les enganxines "CAT" pegades sobre la placa de matrícula... Com que no podia aconseguir amb les ungles, aleshores he tret el meu ganivet, de tipus Opinel (ganivet senzill d'excursió plegable : mànec de 10 cm i fulla de 7,5 cm esmussada) ... Al veure'l, un dels policies s'ha exclamat que jo tenia una "arma"... Els altres, enervats, han posat les mans sobre les culates de les seves pistoles... Aquest policia ha parlat aleshores de "Navaja" i he comprès més o menys que la seva tinença era prohibida a l'estat espanyol ! Llavors, el meu vehicle ha estat objecte d'un escorcoll en regla : cofre de bagatges inspeccionat, motor inspeccionat, interior escorcollat (sota els seients del davant, seient del darrera aixecat), el més mínim racó examinat... Un amic tenia una bossa amb la seva màquina fotogràfica que va ser inspeccionada, així com els seus objectius i fins i tot el flaix... Tota aquesta escena sota la mirada de nombroses persones !
Els altres vehicles ja no semblaven interessar aquests policies que, visiblement, volien "carregar-se" catalans i afirmar així la "sobirania" espanyola a la vista de nombrosos passants...
Opinions: La Criatura es diu Nació
Uns bons amics meus catalans viuen a cavall entre Madrid i Barcelona. Fa poc van tenir una criatura i van anar a donar compte al Registre Civil. Allà un funcionari dels de sempre els va rebre i els va demanar pel nom de la criatura. "Nació" van dir ells. El funcionari va arrugar la cara i va dir: "no crec que l'ordinador l'accepti". "Per què?", van demanar els meus amics. El funcionari va respondre: "deu ser il·legal".
El funcionari va intentar-ho de tota manera davant la insistència dels meus amics. Aleshores l'ordinador va fer un d'aquells pips que donen a entendre que ens hem equivocat. "Ja els ho deia, no soc jo, és la maquina que no l'accepta". "Però hi ha d'haver algun error a la computadora, alguns avantpassats meus ja es deien Nació al segle XVII. Quin és el problema doncs?". El funcionari amb aspecte ara ja d'irritat va contestar: "Miri, si l'ordinador no l'accepta millor serà que pensin en un altre nom. Provin amb autonomia, regió o província. Cada dia en registro una bona pila sense cap problema". La mare de la criatura visiblement emprenyada es va tornar: "Doncs si l'ordinador no va bé potser l'haurien de canviar, no?". El funcionari va fer una mig rialla i va afegir: "Miri senyora, fa cinquanta anys que treballo en aquest registre, n'he vist de tots els colors, i no se perquè sempre els problemes apareixen amb aquests noms catalans seus tant estranys. Jo sempre m'he estimat més treballar amb fitxes de paper i bolígrafs, però el 1978 em van instal.lar aquest ordinador i tot es va complicar. De tota manera si decidís encarregar-ne un de nou ara, potser trigarien vint-i-cinc anys en portar-me'l, així que siguin raonables o vagin a emprenyar a un altre registre".
Els meus amics indignats van sortir del registre sense enregistrar la criatura amb una idea molt clara però, ningú altra que ells donaria nom al seu propi fill. Però com s'ho faran?
Miqui Mel
Londres 10 d’octubre 2005
Uns bons amics meus catalans viuen a cavall entre Madrid i Barcelona. Fa poc van tenir una criatura i van anar a donar compte al Registre Civil. Allà un funcionari dels de sempre els va rebre i els va demanar pel nom de la criatura. "Nació" van dir ells. El funcionari va arrugar la cara i va dir: "no crec que l'ordinador l'accepti". "Per què?", van demanar els meus amics. El funcionari va respondre: "deu ser il·legal".
El funcionari va intentar-ho de tota manera davant la insistència dels meus amics. Aleshores l'ordinador va fer un d'aquells pips que donen a entendre que ens hem equivocat. "Ja els ho deia, no soc jo, és la maquina que no l'accepta". "Però hi ha d'haver algun error a la computadora, alguns avantpassats meus ja es deien Nació al segle XVII. Quin és el problema doncs?". El funcionari amb aspecte ara ja d'irritat va contestar: "Miri, si l'ordinador no l'accepta millor serà que pensin en un altre nom. Provin amb autonomia, regió o província. Cada dia en registro una bona pila sense cap problema". La mare de la criatura visiblement emprenyada es va tornar: "Doncs si l'ordinador no va bé potser l'haurien de canviar, no?". El funcionari va fer una mig rialla i va afegir: "Miri senyora, fa cinquanta anys que treballo en aquest registre, n'he vist de tots els colors, i no se perquè sempre els problemes apareixen amb aquests noms catalans seus tant estranys. Jo sempre m'he estimat més treballar amb fitxes de paper i bolígrafs, però el 1978 em van instal.lar aquest ordinador i tot es va complicar. De tota manera si decidís encarregar-ne un de nou ara, potser trigarien vint-i-cinc anys en portar-me'l, així que siguin raonables o vagin a emprenyar a un altre registre".
Els meus amics indignats van sortir del registre sense enregistrar la criatura amb una idea molt clara però, ningú altra que ells donaria nom al seu propi fill. Però com s'ho faran?
Miqui Mel
Londres 10 d’octubre 2005
si això passa a casa nostre que passarà a casa del veí
Una jutge obliga un jurat a fer el veredicte en castellà
a Un membre del tribunal popular presenta una denúncia per l'actitud d'una magistrada i un secretari de Tarragona a Justícia condemna "l'atemptat al marc legal del català"
Jordi Panyella
"Això no s'ha fet mai en català i ara tampoc es farà". Amb aquest argument, i d'altres, una jutge de l'Audiència de Tarragona va impedir l'1 d'octubre que els membres d'un jurat popular poguessin redactar l'acta d'un veredicte en la llengua pròpia del país. L'única alternativa que els va donar va ser la de continuar constituïts com a jurat fins dilluns i cridar aleshores un traductor oficial. Com que era dissabte i el jurat portava treballant des del dilluns anterior, els membres del tribunal van acabar cedint i van decidir signar l'acta en castellà.
L'actitud de la magistrada, María Paz Plaza, i del secretari va ser denunciada per un membre del jurat i tant el departament de Justícia com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja han obert una investigació.
La queixa, presentada davant l'Oficina de Garanties Lingüístiques de Tarragona, la va formalitzar l'empresari tarragoní Narcís Ortega, un dels onze ciutadans escollits per jutjar Francisco Javier Viñals, un home acusat d'homicidi. Segons la seva versió -que coincideix amb la d'altres membres del jurat consultats per l'AVUI-, la deliberació del tribunal es va fer en català i aquesta va ser la llengua escollida pel portaveu a l'hora de redactar l'esborrany del veredicte, que va ser de culpabilitat. Durant la deliberació, que va durar deu hores, el secretari judicial va assistir el jurat en diverses ocasions, llegint el que anaven redactant, i en cap moment els va fer cap observació sobre la llengua.
"També i no només"
Quan el portaveu i el secretari judicial es van reunir per passar a net l'acta, aquest darrer va demanar al portaveu que li dictés el text en castellà. Un cop transcrit, es va portar el document a la resta de jurats perquè el signessin i aleshores va començar la polèmica quan aquests van reclamar el text en català. "Vam demanar que també estigués escrit en català i no només en aquesta llengua", puntualitza Ortega, que recorda que tant el secretari, primer, com la mateixa magistrada, després, li van dir que era impossible. Un dels arguments que els van donar va ser que el text ha d'anar a Madrid, quan el recurs a la sentència es veu primer davant el TSJC, amb seu a Barcelona.
La gravetat dels fets va generar ahir diverses reaccions. Des del TSJC es va parlar d'un "cas aïllat", "circumscrit a les circumstàncies del moment" a la vegada que s'anunciava una investigació dels fets. Molt més contundent va ser el pronunciament del departament de Justícia, que en un comunicat va assegurar que l'actitud de la magistrada i del secretari "atempta contra el dret i el marc legal que empara l'ús del català en les actuacions judicials". La conselleria recorda que "tots els veredictes en català tenen validesa".
Des de l'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia es va demanar que es depurin responsabilitats, i el Col·legi d'Advocats de Tarragona estudiarà el cas. Sense entrar a valorar el fons de l'afer, el secretari de Política Lingüística, Miquel Pueyo, va recordar que "no hi pot haver cap actuació de l'administració a Catalunya que es faci a esquena de la realitat del país".
nomès hi ha una petita diferencia entre cat i ct.
.ct es una diferencia de País, fa referencia a un domini territorial,mentre que el .cat te una referencia cultural , que es la llengua catalana
.ct es una diferencia de País, fa referencia a un domini territorial,mentre que el .cat te una referencia cultural , que es la llengua catalana
El govern central no donarà suport a un domini '.ct'
Redacció
Catalunya serà una nació virtual a Internet però mai aconseguirà la condició d'Estat virtual a la xarxa. Aquest és el missatge que es desprèn de les paraules del ministre d'Indústria, Turisme i Consum, José Montilla, que va assegurar que el govern central no farà costat, en cas de ser consultat, a la possible creació del domini .ct a Internet.
La Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN), organisme que concedeix els nous dominis, va donar el mes passat la llum verda a la creació del .cat que permetrà identificar les pàgines que pertanyen al domini lingüístic i cultural català. Per contra els dominis territorials com .ad (Andorra) o .it (Itàlia) identifiquen Estats.
Pregunta del PP
És en aquest sentit que Montilla va assegurar ahir que si el govern central és preguntat per la ICANN sobre la possible creació del domini territorial per a Catalunya "no hi donaríem suport". En resposta a una pregunta d'una senadora del Partit Popular, José Montilla va afirmar: "Catalunya, tot i la seva identitat nacional, no és un Estat. Els dominis de primer nivell com el .ct es reserven per als Estats, i Catalunya no ho és". El ministre va recordar que la ICANN ja va rebutjar en el seu dia la sol·licitud per a aquest domini. Montilla va posar de manifest que el govern central no va oposar-se al reconeixement de la fórmula .cat i va assegurar que "amb aquest domini, la comunitat cultural i lingüística de Catalunya ja disposa de la presència necessària a la xarxa".
La resposta del ministre va provocar la reacció de satisfacció de la senadora del PP, Mercedes Coloma, que va recordar al govern central que té un paper clau en l'opinió de la ICANN.
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 4 visitants