EntradaAutor: alp2500 » 05 nov. 2005, 08:43
Publicitat a la COPE
L'emissora dels bisbes, la COPE, sembla pensada per insultar Catalunya. Però, tot i així, la Generalitat s'hi anuncia a les tardes, fent una campanya sobre seguretat laboral. I per acabar-ho d'adobar, el Barça s'hi anuncia als matins, en el programa del senyor Jiménez Losantos.
Diuen que la publicitat és la publicitat i els calés són els calés, i diuen també que en la societat ultraliberal en la qual ens ha tocat viure no ens hem d'estranyar gairebé de res, però coses com aquestes sobrepassen la nostra capacitat d'acceptació.
Que els nostres diners serveixin per, a través d'anuncis, promoure programes en una emissora en la qual es fa escarni de (deixeu-m'ho dir) la nostra nació, em sembla inconcebible.
Miquel Pucurull i Fontova
'Seny Benach'
En el seu article del dia 5, Alfred Bosch elogiava i encoratjava la figura del president del Parlament, Ernest Benach, el dia que havia d'anar a Madrid a presentar la proposta de reforma de l'Estatut. Comparteixo les paraules de l'Alfred Bosch i m'agradaria afegir-hi les meves felicitacions més entusiastes per la feina feta pel president. Benach ha demostrat que la presidència del nostre Parlament no és un càrrec honorífic, ni un premi a la jubilació anticipada com havia estat fins al seu nomenament. La tasca que ha desenvolupat ha permès situar al centre de la vida política de Catalunya, tal i com li correspon, la segona autoritat del país, dignificant així la presidència del Parlament. La seva generositat i discreció han estat unes de les claus per assolir el consens necessari per a l'aprovació de la proposta de reforma de l'Estatut. I sols la seva valentia i responsabilitat van permetre la seva aprovació, recordem-ho, perquè només ell podia suspendre el ple el dijous 29 de setembre. Una suspensió que va resultar decisiva. Felicitats, president, pel seu seny, però sobretot per la seva rauxa!
J.P.V.
Dignitat
L'aldarull que estan muntant, i els arguments que esgrimeixen, el PP i els mitjans de comunicació nacionalistes espanyols per l'Estatut, recorda qualsevol pel·lícula de Berlanga o del genial Paco Martínez Soria. El Parlament ha complert les normes del joc, ha redactat un Estatut plenament constitucional, avalat pel Consell Consultiu, i l'han aprovat el 90% dels representants del poble català. No hi ha res a esmenar ni a negociar. És l'Estatut que, a dia d'avui, Catalunya necessita i els catalans volem. Ara li toca complir la seva paraula al govern espanyol, aprovar el text tal com ha sortit del Parlament. Necessita tots els partits catalans per continuar governant. CiU, PSC, ERC i IC han d'anar a Madrid en bloc i fer respectar el text sense cap modificació. Esperem que els nostres polítics es mostrin dignes de representar-nos.
Xavier Botet
ERC i l'Estatut
Tinc el convenciment que "junts ens en sortirem". És quelcom que va quedar palès quan finalment vam tenir acord per a l'Estatut. Ara que anem cap a Madrid, a buscar una part del que legítimament és ben nostre, estic convençuda que l'única manera de tornar amb la cartera plena és anant-hi junts. De tota manera, m'agradaria que ERC ens expliqués quina va ser la seva estratègia en donar el vot a l'Estatut abans que estigués lligat el finançament, abans de saber què marcaria la recaptació dels impostos de Catalunya a Catalunya. No puc entendre quina va ser, dubto que en aquell moment estiguessin pensant en el millor per a Catalunya i que fos la millor via per anar junts. Des d'aquí, però, felicitats a tots als que han fet possible la bona proposta d'Estatut.
Esther Ponsa i Bou