Ser ric per pagar menys
• El nostre sistema tributari es basa en l'explotació fiscal de la classe mitjana assalariada
ANTÓN Costas
Catedràtic de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona
Vull ser ric, encara que només sigui per pagar menys impostos. A més a més, això em permetrà quedar bé en certs cercles socials. Encara recordo amb incomoditat la situació viscuda fa uns anys quan en una reunió d'empresaris i professionals un dels assistents, conegut i acabalat home de negocis, ens va sorprendre peguntant-nos: "Però, ¿a vosaltres us surt positiva la declaració de la renda? Sou tontos". No sabia si sentir-me ofès per aquell desvergonyiment o callar, avergonyit, per no quedar malament manifestant que a mi sí que em sortia positiva.
Però fins a aquell moment només tenia la sospita que ser ric tenia aquest avantatge afegit. A partir d'ara, en tinc la certesa. L'Agència Tributària ha posat fi a l'apagada informativa fiscal del Govern d'Aznar, i aquests dies acaba de penjar a la xarxa les dades de l'impost de la renda corresponents a l'any 2003 (www.aeat.es/estad/irpf/2003/total/
2003.htm).
Resulta que els assalariats espanyols declaren més ingressos que els empresaris i professionals per als quals treballen. Com ho senten. L'import mitjà dels ingressos declarats pels assalariats és de 20.307 euros, mentre que els ingressos que declaren els empresaris oscil·len entre els 13.701 euros dels que liquiden els seus guanys pel mètode d'estimació directa (diferència entre ingressos i despeses) i els 11.923 dels que ho fan per estimació objectiva (mòduls). El món al revés.
Per altra banda, el 90% dels contribuents tenen com a font principal d'ingressos salaris o pensions. Per tant, no podem parlar d'un impost sobre la renda, sinó que el nostre és un impost sobre els salaris i les pensions. Aquest impost ha passat a ser la principal font d'ingressos de la Hisenda, molt per sobre d'altres impostos, com el de societats, l'IVA --en els quals el nivell de frau és més elevat-- o el de successions, que va abocat a desaparèixer a causa de la generosa política fiscal de les autonomies.
La conclusió és clara: el nostre sistema fiscal es basa en l'explotació fiscal dels assalariats, en especial de la classe mitjana assalariada, els ingressos declarats dels quals estan entre 12.000 i 60.000 euros. Representen el 48% dels contribuents (uns 7,5 milions), però aporten pràcticament el 70% dels ingressos.
¿Com ha arribat l'impost de la renda a convertir-se en un impost sobre els salaris?
Bàsicament per l'erosió que han patit les bases imposables com a conseqüència de deduccions, bonificacions i altres privilegis fiscals. Dit d'una manera planera, per la generalització dels privilegis fiscals i el frau que existeix en els grups empresarials i de professions liberals. Per això, encara que els tipus impositius marginals són molt progressius i elevats (el 45%), a la pràctica el tipus impositiu efectiu que paguen aquests col·lectius és molt baix.
A partir d'un determinat nivell d'ingressos, tothom qui ha pogut ha constituït algun xiringuito que li permeti passar de ser persona física a ser persona jurídica. D'aquesta manera és més fàcil beneficiar-se dels privilegis fiscals i reduir els seus ingressos declarats deduint despeses que els assalariats han de pagar de la seva butxaca, sense possibilitat de beneficiar-se de cap deducció. Tinc la sospita que molts dels cotxes de gran gamma, tipus tot terreny 4 x 4, que es venen tant aquests últims temps --i que, per cert, circulen amb una prepotència semblant al seu preu-- són cotxes d'empresa, és a dir, el seu propietari dedueix aquesta despesa dels seus ingressos declarats. Dit d'una altra manera, els que paguem impostos contribuïm a finançar-l'hi.
Per cert, en alguns països europeus els cotxes comprats amb càrrec a l'empresa tenen algun distintiu a la matrícula que els identifica com a tals. Suggereixo, per tant, que els cotxes d'aquesta mena que circulen pels nostres carrers estiguin obligats a portar una banda que digui una cosa com ara: "Propietat de la immobiliària X, o del despatx Y". Com a mínim que li enlletgeixi una mica l'aparença.
Això no pot continuar d'aquesta manera. És una injustícia manifesta. Una societat decent no pot permetre aquesta explotació fiscal de les classes mitjanes assalariades. És necessari augmentar l'equitat dels tributs, especialment de l'impost personal sobre la renda.
Conscients d'això, molts països han començat a reformar aquest impost, començant per l'eliminació de deduccions, bonificacions i privilegis fiscals, o reduint els tipus marginals màxims i el nombre de trams de la tarifa de l'impost. En general, el sentit d'aquestes reformes va en la línia de la proposta que ja fa unes quantes dècades van fer Kaldor i Meade, dos coneguts economistes, per introduir un impost sobre la despesa total en béns i serveis dels individus, com a mesura més adequada que la renda per gravar la capacitat de pagament. D'aquesta manera, els 4 x 4, els iots, les cases i altres luxes de rics sí que cotitzarien a Hisenda.
A Espanya les coses també s'han començat a moure. Si més no pel que fa a propostes de reforma. ¿Recorden les defensades per l'avui ministre Jordi Sevilla i recollides en part per Miguel Sebastián en el programa electoral de José Luis Rodríguez Zapatero de substituir els trams de la tarifa de l'IRPF per un impost sobre la renda a tipus únic, amb un mínim exempt alt per als salaris?
Ja se sap que una cosa és predicar i una altra donar blat. Ara ha arribat l'oncle Pedro (Solbes) amb les rebaixes. La reforma de l'IRPF anunciada fa uns dies pel ministre d'Hisenda va en la bona direcció, però encara ha de fer molt camí per reparar aquesta injustícia. De totes maneres, si els sembla, d'aquesta reforma en parlarem en una altra ocasió.
Bueno, ja sé que l'acudit no fa gaire gràcia.