Tal dia com avui...

[plana]

15 d'Octubre

Lluís Companys i Jover: el Tarròs, Urgell, 21 de juny de 1882 - Barcelona, 15 d'octubre de 1940. Fill d'una família benestant pagesa. Cursà la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on fundà l'Associació Escolar Republicana (1900) i milità en la Unió Republicana.
En produir-se els esdeveniments del juliol del 1936, s'instal·là al despatx del cap de serveis de policia de Catalunya i treballà activament en la resistència de Barcelona. Bé que en uns primers moments fou desbordat per les forces revolucionàries, s'esforçà a mantenir l'equilibri de les forces polítiques catalanes durant tota la guerra civil, dins la seva tònica de govern de concentració, fins a arribar a obtenir un govern d'unitat popular, presidit per Josep Tarradellas, al setembre del 1936. A l'entrada de les forces franquistes a Barcelona, s'exilià a França (gener del 1939). Detingut per les forces del govern alemany, li fou aplicada l'extradició i el dugueren a Espanya. Després d'un consell de guerra sumaríssim, fou afusellat, el 15 d'octubre de 1940, al castell de Montjuïc. Des del 1985, les seves despulles reposen en un mausoleu, al Fossar de la Pedrera.

Fa temps:
1924 - Barcelona: s'inicien les emissions regulars de Ràdio Barcelona (Cadena SER).
1940 - Barcelona: després d'un judici militar sense garanties processals, afusellen Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, al castell de Montjuïc.
1952 - Barcelona: entrega de la Primera edició del Premi Planeta.
1815 - Napoleó Bonaparte arriba a l'illa de Santa Elena, lloc on va ser desterrat fins la seva mort.
1894 - És arrestat Alfred Dreyfus i acusat, injustament, d'alta traició en favor d'Alemanya.
1940 - Estats Units: estrena de la pel·lícula El Gran Dictador de Charles Chaplin.
1964 - La troika formada per Leonid Brézhnev, Kosiguin i Podgorni substitueix Nikita Jrushchov al capdavant de la URSS.
1989 - Sud-àfrica: El Congrés Nacional Africà, liderat per Nelson Mandela és legalitzat després de 30 anys de prohibició.
1995 - Iraq: Saddam Hussein és reescollit President en un referèndum.

Naixements:
1922 - Vilanova i la Geltrú (el Garraf): Alfons Figueras i Fontanals, dibuixant de còmics.
70 aC - Brindes, actual Brindisi: Virgili, poeta romà.
1542 - Umarkot (Índia): Akbar el Gran, emperador mongol.
1608 - Faenza (Itàlia): Evangelista Torricelli, físic i matemàtic italià.
1844 - Röcken bei Lützen (Alemanya): Friedrich Nietzsche, filòsof alemany.
1869 - Madrid (Espanya): Francisco Largo Caballero, polític i sindicalista, president del govern de la República Espanyola (1936 - 1937).
1901 - Madrid (Espanya): Enrique Jardiel Poncela, dramaturg espanyol.
1908 - Iona Station (Canadà): John Kenneth Galbraith, economista nord-americà d'origen canadenc.
1915 - Ruzinoy (Polònia): Isaac Shamir, Primer ministre d'Israel de 1983 a 1984 i de 1986 a 1992.
1920 - Nova York (EUA): Mario Puzo, novel·lista i guionista nord-americà.
1923 - Santiago de las Vegas (Cuba): Italo Calvino, escriptor italià.
1926 - Poitiers (França): Michel Foucault, filòsof francès.
1829 - Goshen (Connecticut): Asaph Hall, astrònom nordamericà, que va descobrir les dues llunes de Mart, Fobos i Deimos.
1944 - Bangor (Irlanda del Nord): David Trimble, polític nord-irlandès i Premi Nobel de la Pau el 1998.
1977 - Rouen (França): David Trezeguet, futbolista, campió del món el 1998 i campió d'Europa el 2000 amb França.
1979 - Viveiro (Galícia): Olalla Cociña, escriptora gallega.

Necrològiques:
1940 - castell de Montjuïc, Barcelona (el Barcelonès): Lluís Companys i Jover, President de la Generalitat de Catalunya.
898 - ?: Lambert de Spoleto, emperador carolingi (894 - 898) i rei de d'Itàlia (892 – 898).
1582 - Alba de Tormes (Castella i Lleó): Santa Teresa de Jesús, religiosa castellana. (en el calendari julià morta el dia 4 d'octubre)
1722 - Geòrgia: mor Giorgi VI Abashidze, rei de Geòrgia.
1917 - Vincennes (França): Mata Hari, ballarina i espia d'orígen neerlandès.
1934 - París (França): Raymond Poincaré, polític francès, Primer Ministre i President de la República francesa.
1946 - Nuremberg (Alemanya): Hermann Göring, militar i polític nazi alemany.
2007 - París (França): Édouard Levé, escriptor i fotograf francès.

Santoral:
Santa Teresa de Jesús (Àvila 1515-Alba de Tormes 1582), vg. carmelitana i doctora de l’Església, reformadora. Sant Bru, bisbe; santa Tecla, abadessa.

Pd.: Dons... sembla que si Primavera.... Té 20 anys ... precoç el noi
Wapedia - Wiki: 14 d'octubre1988, Monforte de Lemos (Lugo, Galícia):Eliseo Díaz Casanovas, independentista gallec simpatitzant de EGPGC (Exército Guerrilheiro do Povo Galego Ceive). ...
wapedia.mobi/ca/14_d'octubre - 13k - Còpia en memòria - Pàgines semblants

[plana]

16 d'Octubre

Avui és el Dia Mundial de l’Alimentació. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) el celebra cada 16 d’octubre, data de la seva fundació l’any 1945.
Cada any es tria un tema i el d’aquest és el Dret a l’Alimentació, considerat con un dret humà bàsic, reconegut com a tal per primera vegada a la Declaració Universal dels Drets Humans, l’any 1948.
Durant tot el mes d’octubre es duran a terme diferents actes i activitats, organitzats per la FAO, els més destacats a Roma, on hi té la seva seu, però també a més de 150 països d’arreu del món, amb col·laboració amb diferents ONG’s i d’altres entitats i organismes.....
Entre tants “Dia mundial de…” al llarg de l’any aquest és un dels què convindria no passar per alt perquè és en la fam i en les carències alimentàries d’una part de la població -mentre l’altre està patint els problemes de la sobrealimentació- on rauen les causes de molts dels problemes econòmics, socials i sanitaris d’aquest mon global.

Fa temps:
1321 - València: una riuada del Túria hi causa més de 400 morts i afona els ponts dels Catalans, dels Serrans i del Real.
1986 - La ciutat de Barcelona és designada pels membres del COI com a seu oficial dels jocs olímpics del 1992.
1689 - Elecció del Cardenal italià Pietro Vitto Ottoboni com a Papa, que es va nomenar Alexandre VIII.
1817 - Es descobreix la tomba de Seti I a la Vall dels Reis a Egipte.
1829 - Primera carrera de velocitat de locomotores celebrat a la línia Liverpool-Manchester guanyat per Stephenson i la seva locomotora "Rocket".
1834 - Es produeix l'incendi al Palau de Westminster.
1846 - El doctor William Thomas Morton de Boston utilitza per primera vegada l'èter com a anestèsic donant origen a la cirurgia sense dolor.
1878 - El naturalista Ramón Lista va descobrir a la Patagònia un riu interior que va nomenar Belgrano.
1910 - Primera travessia en dirigible pel Canal de la Mànega.
1945 - Creació de la Organització per l'Alimentació i l'Agricultura. .
1978 - el Vaticà (Roma): el conclave proclama papa Carol Woytila, que regnarà com a Joan Pau II.
1985 - L'astrònom Edward Bowell descobreix l'asteroide (4446) Carolyn.
1986 - Reinhold Messner es converteix en la primera persona que arriba a coronar catorze vuitmils.
1992 - Rigoberta Menchú, líder indígena guatemalteca, va guanyar el Premi Nobel de la Pau.
1998 - És detingut a Londres Augusto Pinochet, a petició del jutge espanyol Baltasar Garzón, que l'acusa de genocidi, terrorisme i tortures.
2004 - Londres (Anglaterra): hi comença el tercer Fòrum Social Europeu, que durarà fins l'endemà.

Naixements:
1921 - Barcelona: Josep Trias, porter de futbol català.
1854 - Dublín, Irlanda: Oscar Wilde, escriptor i dramaturg angloirlandès.
1927 - Gdańsk (Ciutat lliure de Gdańsk): Günter Grass premi Nobel de literatura al 1999.

Necrològiques:
1922 - Palma (Mallorca): Miquel Costa i Llobera, poeta malloquí.
1553 - Weimar (Alemanya): Lucas Cranach "el Vell". Pintor alemany.
1793 - París (França): Maria Antonieta, reina de França i esposa del rei Lluís XIV.

Festes i commemoracions:
Festa Local de Fígols a la comarca del Berguedà
Dia Mundial de l'Alimentació

Santoral:
Santa Hedvig (Eduvigis), rel., cistercenca (+1243), viuda del príncep de Silèsia; santa Margarita-Maria Alacoque (1647-1690), vg., salesa a Paray-le-Monial, propagadora de la devoció al Sagrat Cor. Sant Gal, abat, apòstol de Suïssa; sant Galderic o Galdric, agricultor occità; sant Bertran, bisbe de Cominges.

[primavera]

Imagina que ací diu.... Plana diu: "Dons sembla que sí, primavera, etc.... (està clar: mai no sabré citar ) Jo... i tan jove, tú!!!

[josep1945]

Hola primavera, per citar una part d'un text: cliques a publicar resposta, escrius el que vulguis, cliques a "quote" de la llista de funcions, selecciones el text a citar, copies i enganxes, tornes a clicar al "quote" i ... voilà ...

està clar: mai no sabré citar

[plana]

17 d'Octubre

La ciutat de Barcelona és designada seu dels XXV Jocs Olímpics, a celebrar l'any 1992. L'expectació aixecada per la possibilitat que la ciutat de Barcelona fos l'escollida per ser seu dels Jocs de la XV Olimpíada, des del moment de la presentació de la candidatura, va esclatar finalment en un entusiasme desbordant el dia en què per la televisió es va poder veure al President del COI, Joan Antoni Samaranch, llegir el nom de la ciutat designada. Cap barceloní relacionat amb l'esport ni cap ciutadà il·lusionat hauran oblidad aquelles paraules: "...à la ville de ...BARCELONNE!!"
Moltes persones que van viure aquells moments amb la il·lusió que la seva ciutat fos seu dels Jocs, recordaran que en sortir al carrer la gent s'ho demanaven els uns als altres. Persones que en circumstàncies corrents no s'haurien adreçat a un desconegut o desconeguda, ho feien amb un sentiment de naturalitat i d'alegre complicitat, per preguntar si l'altre coneixia ja el resultat de les deliberacions que en els anys a venir hauria de tenir tant de pes en la transformació de la ciutat i hauria de donar-li l'empenta que la portaria, més encara, al cim de la popularitat internacional.

Fa temps:
1147 - Almeria: Ramon Berenguer IV ajuda els genovesos a prendre la ciutat als sarraïns amb la tramesa de la flota catalana.
1822 - Castellfollit de Riubregós (Anoia): Les tropes liberals, comandades per Francisco Espoz y Mina, assetgen el poble, ocupat pels reialistes, i acaben arrasant el poble.
1906 - Barcelona: Cloenda del Primer Congrés de Llengua Catalana.
1986 - Lausana (Suïssa): La ciutat de Barcelona és designada seu dels XXV Jocs Olímpics, a celebrar l'any 1992.
2004 - illa Philip (estat de Victoria, Austràlia): Dani Pedrosa s'hi proclama campió del món de motociclisme en 250 cc.
2003 - Bolívia: després de mesos de protesta contra el pla d'exportació de gas, que va causar una vuintantena de morts, Gonzalo Sánchez de Lozada abandona la presidència i fuig cap als Estats Units; el succeeix el vicepresident Carlos Mesa Gisbert.
2004 - Bielorússia: amb acusacions de frau per part de l'oposició, s'hi celebra el referèndum que modificarà la constitució per permetre que el president Lukaixenko es pugui presentar a un tercer mandat.

Naixements:
1979. Kimi Räikkönen, pilot de F1.

Necrològiques:
1174 - Barcelona: Peronella d'Aragó, reina d'Aragó

Festes i commemoracions:
Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa

Santoral:
Ntra. Sra. de la Bonanova. Sant Ignasi d’Antioquia, bisbe successor de Pere i mr. a Roma (107). Sant Rodolf, mr.; santa Exupèria, mr.

[primavera]

Gràcies Josep1945. Tu, sempre tan amable! (vaja, des d'ahir no em "pirula" l'intro) primavera[/quote]

[plana]

18 d'Octubre

Manuel Vázquez Montalbán: Barcelona, 27 de juliol de 1939 - Bangkok, 18 d'octubre de 2003 Escriptor en llengua castellana. Estudià filosofia i lletres i periodisme. Col·laborador habitual en un gran nombre de revistes i a la premsa diària, conreà gairebé tots els gèneres, bé que l'assaig i la novel·lística constitueïren els eixos de la seva activitat literària. Escriví algunes de les seves obres en català. Els seus assaigs mostren sempre una forta dosi de contestació a l'ordre establert i un clar compromís polític amb posicions d'esquerra, tònica que impregna també la resta de la seva producció i que sovint l'ha portat a adoptar la forma de pamflet o de manifest: Manifiesto subnormal (1970), Crónica sentimental de España (1971), document irònic i nostàlgic de la postguerra espanyola, La penetración norteamericana en España (1974) i l'al·legat contra el neoliberalisme contemporani Panfleto desde el planeta de los simios (1995), etc. En la novel·lística es decantà amb preferència pel gènere negre, i creà la figura del detectiu Pepe Carvalho, protagonista de molts dels seus relats policíacs: Yo maté a Kennedy (1972), Tatuaje (1974) Los mares del sur (premi Planeta 1979), Asesinato en el Comité Central (1981), Los pájaros de Bangkok (1983), El balneario (1986), Quinteto de Buenos Aires (1997), El hombre de mi vida (2000), i, pòstumament, Milenio Carvalho (2004, 2 volums). A banda, en El pianista (1985), s'interrogà sobre el paper de l'artista en la societat; en Galíndez (1990, premi nacional de Narrativa 1991 i premi Europa de literatura 1992), construïda a partir d'un persontage real, ordí una intriga política. En Autobiografia del General Franco (1992) construí una versió personal del dictador i El estrangulador (1994, premi de la Crítica) és una història rocambolesca en un univers kafkià. O César o nada (1998), és una novel·la sobre la família Borja, i enY Dios entró en la Habana (1999), féu una reflexió sobre el règim de Fidel Castro a través del diàleg amb diversos personatges. En una de les darreres novel·les, Erec y Enide (2002) transposè en una sàtira contemporània la narració medieval homònima de Chrétien de Troyes. A banda, és autor també de poesia (Una educación sentimental, 1967; Praga, 1982; Pero el viajero que huye , 1991, etc) de caire autobiogràfic, així com d'obres teatrals (El viaje, 1989; textos del musical Flor de Nit, 1992, etc.), de reportatges, entrevistes i articles (Mis almuerzos con gente inquietante, 1984; Elogis desmesurats, 1997) i d'obres de tema divers (L'art de menjar a Catalunya , 1977; Barcelones, 1987; El escriba sentado, 1997; Blancanieves y los siete enanitos, premi Scanno 1997. Pòstumament foren publicades Fútbol. Una religión en busca de Dios (2005) i Jack el decorador (2008). Entre d'altres guardons, rebé els premis Nacional de les lletres espanyoles pel conjunt de la seva obra (1995), Ciutat de Barcelona (1998) i Grinzane Cavour 2000 per la seva carrera literària. Fou membre del comitè central del PSUC. El 2004 es creà el Premi Internacional de Periodisme Vázquez Montalbán.

Fa temps:
1748 - Aquisgrà (Sacre Imperi Romanogermànic): signatura del Tractat d'Aquisgrà.

Naixements:
1920 - Atenes, Grècia: Melina Mercouri, actriu, cantant i política grega.
1961 - Nova Orleans (la Louisiana, EUA): Wynton Marsalis, trompetista de jazz, fill d'Ellis Marsalis.

Necrològiques:
2003 - Bangkok (Tailàndia): Manuel Vázquez Montalbán, escriptor i periodista català, en llengua catalana i, principalment, castellana.

Santoral:
Sant Lluc, evangelista, deixeble i company de Pau, cronista dels Fets dels Apòstols, patró dels artistes plàstics. Sant Just, nen mr.; santa Trifònia, emperadriu.

[plana]

19 d'Octubre

Fa temps:
1947 - Camp de Sarrià, (Barcelona): La selecció catalana de futbol juga contra la selecció espanyola, guanyant la primera per 3 a 1

Naixements:
1977 - Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès): Raúl Tamudo, futbolista català, màxim golejador de l'història del RCD Espanyol.

Necrològiques:
1522 - València: Vicent Peris, dirigent de les Germanies de València, mort en l'atac a sa casa de l'exèrcit reialista comandat pel marquès de Cenete.
2003 - Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina): Alija Izetbegovic, president del país durant la guerra de Bòsnia i pare de la independència del país.

Santoral:
Sants Joan de Brébeuf (+1648) i Isaac Jogues (+1647), prev. jesuïtes, i sis companys més, mrs. al Canadà; sant Pau de la Creu (Ovada 1694-Roma 1775), prev., fund. Passionistes (CP, 1720); sant Pere d’Alcàntara (1499-1562), prev. franciscà, reformador. Santa Laura, vg. i mr. (864) a Còrdova.

[plana]

20 d'Octubre

Bartomeu Robert i Yarzábal: Tampico, Mèxic, 19 d'octubre de 1842 - Barcelona, 1902: Metge i polític. Net i fill de Josep Robert i Francesc Robert, respectivament, metges emigrats a Mèxic, on va néixer Bartomeu i passà els primers anys d'infància. Estudià les primeres lletres a Sitges, població natal del seu pare, es llicencià en medicina a Barcelona (1863) i es doctorà a Madrid (1866). Fou metge titular de l'Hospital de la Santa Creu el 1869. El 1875 guanyà la càtedra de patologia interna a la facultat de Barcelona, i presidí l'Acadèmia i el Laboratori de Ciències Mèdiques. Intervingué en el trasllat de la facultat de medicina i de l'Hospital Clínic, i en la fundació de l'Hospital de Sant Pau. Gaudí d'un gran prestigi per les seves diagnosis (fou cridat en l'última malaltia d'Alfons XII). Altruista, visitava gratuïtament moltes vegades, i destacà especialment en les epidèmies barcelonines de febre groga (1870) i del còlera (1885). Afeccionat a les qüestions d'antropologia, donà diverses conferències, entre les quals cal destacar la polèmica sobre La raça catalana (1899) a l'Ateneu Barcelonès. Presidí aquesta entitat en 1881-82 i en 1900-01, com també la Societat d'Amics del País (1898-99), en representació de la qual i juntament amb altres presidents d'entitats barcelonines lliurà pel novembre del 1899 a la reina Maria Cristina d'Àustria un missatge de contingut regeneracionista on es formulaven aspiracions del catalanisme. En constituir-se, pel març del 1899, el govern conservador de Francisco Silvela, fou nomenat alcalde de Barcelona. Des d'aquest càrrec, intentà d'introduir una reforma del personal i dugué a terme una depuració del cens electoral; arran de la formació i l'agreujament del conflicte anomenat Tancament de Caixes es veié obligat a acatar el govern amb la signatura d'uns pocs decrets autoritzant l'embargament dels morosos i dimití a mitjan octubre, fet que li donà gran popularitat. En formar-se la Lliga Regionalista el 1901 passà a presidir-la, i en les eleccions parlamentàries d'aquest any fou elegit diputat a corts per Barcelona per la candidatura catalanista. Al congrés, manifestà clarament el programa regionalista, denuncià els abusos lerrouxistes en les eleccions municipals del 1901 i la feblesa de les autoritats en la vaga general del febrer del 1902. Dins de la seva tasca com a investigador en medicina, cal remarcar diversos estudis publicats: Fisiología patológica de las enfermedades diabéticas i Tisis: escuelas unitaria y dualista, entre altres; també publicà i La antropología y la historia, En morir, la seva popularitat era tal que es promogué l'erecció d'un monument dedicat a ell a Barcelona. Encarregat en principi a Lluís Domènech i Montaner i a Josep Llimona, constituí un dels principals conjunts escultòrics d'aquest (1904-10), a qui s'ha atribuït la paternitat total del monument, tot i que hom ha assenyalat la mà d'Antoni Gaudí en la traça arquitectònica, evidentment gaudiniana. Desmuntat el 1940, la seva restitució ha estat, acabada l'era franquista, motiu de campanyes ciutadanes i, finalment, enllestida el 1985. A Camprodon hi havia un altre monument, destruït per una riuada els anys quaranta, i a Sitges se'n conserva un altre, en actitud sedent, obra de l'escultor Josep Reynés.

Fa temps:
1899 - Barcelona: Bartomeu Robert i Yarzábal, encapçala, com a batlle de la ciutat, una protesta dels botiguers contra la llei del Gabinet de Silvela i del seu ministre d'Hisenda, Raimundo Fernández Villaverde, que es va anomenar el Tancament de Caixes.
1982 - Tous (la Canal de Navarrés): les pluges torrencials (que arriben als 700 mm) provoquen l'ensorrament de la presa de l'embassament de Tous i, com a conseqüència, s'origina una gran riuada de 16.000 m3/s que arrasa les riberes del Xúquer.
2006 - Salt: El cantant del grup de rock català Lax'N'Busto Pemi Fortuny anuncia que es retira dels escenaris.
1465 - Montenaken (Principat de Lieja) - Batalla de Montenaken entre les forces de Felip III de Borgonya i les milícies liegeses
1868 - L'astrònom anglès Norman Lockyer (desconeixent el mateix descobriment fet dos mesos abans, el dia 18 d'agost del mateix any, per l'astrònom francès Janssen), observa una línia nova en l'espectre solar i conclou que està causada per un element químic del Sol que no es troba en la terra. L'anomena heli, el nom del Sol en grec, ἥλιος (helios).
2004 - Publicació de la primera versió de la distribució de GNU/Linux Ubuntu.

Naixements:
1842 (Tampico, Mèxic): Bartomeu Robert i Yarzábal, més conegut com a Dr. Robert, metge i polític català (m.1902).
1957 - Vic (Osona): Quimi Portet, músic de rock català.
1819 - Shiràz (Pèrsia): El Bàb, fundador de la Fe babí, precursor de la Fe bahà'í.
1907 - Lauzon, Quebec (Canadà): Maurice Bourget, polític cadanenc.

Necrològiques:
1740 - Viena (Àustria): Carles III, rei de Catalunya-Aragó (entre 1705 i 1714), emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Nàpols-Sicília.
1939 - Tarragona: Lluís Solà Padró, primer alcalde republicà de Santa Coloma de Queralt i afusselat per un consell de guerra sumaríssim.

Santoral:
Sant Andreu de Creta, monjo; sant Artemi, militar mr.; santa Irene, vg. i mr.; beat Contardo Ferrini, professor seglar.

[plana]

21 d'Octubre

François Truffaut (París, 6 de febrer de 1932 - 21 d'octubre de 1984), crític de cinema, director i actor francès. Va ser un dels iniciadors del moviment anomenat la Nouvelle vague. Reconegut al registre civil com fill de Roland Truffaut, arquitecte i decorador, no coneixerà al seu veritable pare fins a molt més tard. La seva mare era Jeanine de Montferrand, secretària al diari L'Illustration. François Truffaut estudia a l'escola de la rue Clauzel i al liceu Rollin, encara que mai va ser un alumne exemplar.
A partir de 1939, el jove François Truffaut, lector apassionat, també es passa la vida al cinema, de vegades durant les hores en les quals hauria d'estar a classe. Des de 1946, una vegada deixa els seus estudis, sobreviu amb petits treballs, funda un cineclub el 1947, i alguns furts fan que sigui enviat a un correccional. Gràcies al crític de cinema André Bazin, comença a treballar en Travail et Culture.
Escriu els seus primers articles cap a 1950. Després d'allistar-se a l'exèrcit, és enviat a Alemanya, però deserta i passa per la presó militar. François Truffaut publica crítiques als Cahiers du cinéma el 1953, i dirigeix l'any següent el seu primer curtmetratge.
El 1956 és ajudant de direcció de Roberto Rossellini. Es casa el 1957 amb Madeleine Morgenstern, filla d'un distribuïdor. Aquest mateix any dirigeix Els Mistons. El 1958, roda Els quatre-cents cops, que tindrà un èxit espectacular, i servirà de carta de presentació al món del moviment de la Nouvelle vague. Dirigirà pel·lícules fins a la seva mort, el 21 d'octubre de 1984 a Neuilly-sud-Seine a causa d'un tumor cerebral.
Està enterrat al cementiri de Montmartre a París.
Cal destacar que François Truffaut apareix com actor en diverses de les seves pel·lícules: L'habitació verda, La nit americana, El petit salvatge i també en la pel·lícula de Steven Spielberg, admirador de Truffaut, Trobades en la tercera fase de 1977, en la qual interpreta el paper del savi francès "Claude Lacombe".
Fa temps:
1955 - Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és declarat Parc Nacional.
1972 - Sant Llorenç de Cerdans Fundació de l'Esquerra Catalana dels Treballadors (ECT), primer partit nacionalista català a la Catalunya del Nord.
2004 - Brussel·les (Bèlgica): després de 9 anys d'obres, Romano Prodi hi inaugura la remodelació de l'edifici Berlaymont, seu de la Comissió Europea.

Naixements:
1859 - Vilanova i la Geltrú (el Garraf): Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya.

Necrològiques:
1984 - Neuilly-sur-Seine (Illa de França, França): François Truffaut, director de cinema francès.

Santoral:
Santa Úrsula, vg. i mr. venerada a Colònia (s. X); sant Hilarió (s. III-IV), abat palestinenc; sant Caius o Gai (Cayo), soldat mr.; sant Celina, mare de sant Remigi.

[plana]

22 d'Octubre

Pau Casals ha estat un dels millors violoncel·listes del segle XX i reconegut internacionalment com un dels millors intèrprets i directors d’orquestra del seu temps.
Nascut al Vendrell el 29 de desembre de 1876, va mostrar ja des de la infantesa una gran sensibilitat per la música. El seu pare, també músic, li va transmetre els primers coneixements musicals, que Pau Casals va ampliar amb estudis a Barcelona i Madrid. Amb només vint-i-tres anys va iniciar la trajectòria professional i va actuar com a intèrpret en els millors auditoris del món. Com a intèrpret, va aportar canvis innovadors en l’execució del violoncel, i va introduir-hi noves possibilitats tècniques i expressives. Com a director, buscava igualment la profunditat expressiva, l’essència musical que ell assolia amb el violoncel. Pau Casals també va exercir com a professor i compositor, amb obres com l’oratori El Pessebre, que es va convertir en un veritable cant a la pau.
El desenllaç de la Guerra Civil Espanyola el va obligar a marxar a l’exili i a residir, primer, a Prada de Conflent (França) i, després, a San Juan de Puerto Rico.
A més de la seva extraordinària carrera com a músic, Pau Casals va mantenir sempre una dedicació incansable a la defensa de la pau i de la llibertat. Els nombrosos concerts benèfics, la implicació en accions humanitàries i les diverses intervencions a les Nacions Unides el van caracteritzar com un home de pau.
Pau Casals va morir l’any 1973, a l’edat de noranta-sis anys, a San Juan de Puerto Rico. Actualment, les seves despulles descansen en el cementiri del Vendrell.

Fa temps:
1855 - Espanya: hi entra en vigor un reial decret que crea un jutjat de pau en cada municipi.

Naixements:
1948 - Rià (el Conflent): Jean-Pierre Mas, músic i compositor nord-català.
1913- Budapest, (Hongria): Ernö o Ernest Andrei Friedman, fotógraf conegut com Robert Capa.
1969- Rockville, Maryland (Estats Units) - Spike Jonze, director de cinema
1975 - As Neves, Pontevedra (Espanya): Míchel Salgado, futbolista espanyol.

Necrològiques:
1973 - San Juan (Puerto Rico): Pau Casals, violoncel·lista català.
1989 - El Masnou (el Maresme): Ramon Trias Fargas, polític, català.

Santoral:
Sant Marc, bisbe de Jerusalem i mr.; santa Maria Salomé, mare dels apòstols Jaume i Joan; santes Nunila i Alòdia, germanes vgs. i mrs. a Osca.

[plana]

23 d'Octubre

Fa temps:
1977 - el Prat de Llobregat (el Baix Llobregat): el president Tarradellas hi arriba procedent de l'exili.
1994 - Valls: La Colla Vella dels Xiquets de Valls decarrega per primer cop a la història del món casteller el 2 de 9 amb folre i manilles.
2004 - La selecció catalana d'hoquei patins guanya el Campionat del Món "B" masuclí. És la primera vegada que la selecció catalana competeix a nivell internacional.

Naixements:
1844, Sarah Bernhardt, actriu de teatre francesa.

Necrològiques:
1998 -- Horn (Països Baixos): Maria (Mary) Servaes-Bey la cantant neerlandesa coneguda amb el seu nom d'artista Zangeres zonder Naam

Santoral:
Sant Joan de Capestrano (1386-1456), prev. franciscà, patró dels capellans castrenses. Dedicació de la catedral d’Urgell (iniciada per sant Ot el 1116); sants Servand i Germà, mrs. a Cadis; santa Oda, vg.

[plana]

24 d'Octubre

Fernando Vallejo és escriptor, assaigista, biòleg i director de cine colombià. Va nàixer a Medellín el 24 d'octubre del 1942, va estudiar cinema a Itàlia. Viu a Mèxic des de 1971. Va escriure i dirigir tres pel·lícules, si bé és més conegut pels seus treballs literaris.
Totes les seves novel·les estan ambientades a Colòmbia (amb l'excepció de La rambla paralela que se situa a Barcelona). Els seus temes principals són la violència, l'homosexualitat, la família i la mort.
El 2003 va guanyar el Premi Rómulo Gallegos, un dels més prestigiosos d'Amèrica Llatina.
Un dels seus llibres, La virgen de los sicarios, va ser adaptat al cinema per Barbet Shroeder i va rebre bones crítiques

Coborriu de la Llosa és un poble de la Cerdanya, entre Prullans i Lles, muntanya amunt, vora el riu de Coborriu.
Fou municipi independent el segle XIX, però actualment depèn del municipi de Lles, ja que només hi resten l'església, de Santa Llúcia, i molt poques cases, presidides per la gran casa pairal de Ca l'Espanya, de la família dels Vegueria (Bagaria) que, bé que reformada a principis -i finals- del segle XX, conserva el seu nucli central antic i la façana amb elements, com a mínim, del segle XVIII. L'economia del poble es basa principalment en la ramaderia.
El poble es troba a la ruta del Camí dels bons homes.

Fa temps:
1137 - Osca (l'Aragó): els veïns de la ciutat juren fidelitat a Ramon Berenguer IV.
1149 - Fraga i Mequinensa (el Baix Cinca): Ramon Berenguer IV conquereix aquestes viles.
1971 - seu de l'ONU (Nova York): Pau Casals aprofita el concert que hi dirigeix per donar a conèixer al món la situació de Catalunya.

Naixements:
1942 - Medellín (Colòmbia): Fernando Vallejo, és escriptor, assaigista, biòleg i director de cine colombià.

Necrològiques:
1601 - Praga, (Bohèmia): Tycho Brahe, astrònom danès. (n. 1546)
2005 - Estats Units: Rosa Parks defensora dels drets de la dona als EUA

Festes i commemoracions:
Festa Local de Coborriu de la Llosa a la comarca de la Cerdanya +

Santoral:
Sant Antoni-Maria Claret (Sallent 1807-Fontfreda1870), bisbe de Santiago de Cuba, fund. Missioners del Cor de Maria, a Vic (CMF, 1849), i Religioses de Maria Immaculada, a Cuba (IRMI, 1855). Sant Martirià, mr.

[plana]

25 d'Octubre

Lluís Maria Xirinacs i Damians: Barcelona, 6 d'agost de 1932 - Coll de la Tuta, Ogassa, Ripollès, 9 d'agost de 2007. Sacerdot i polític. Escolapi, fou ordenat de sacerdot el 1955. Manifestà aviat el seu desacord amb la jerarquia eclesiàstica i amb la pràctica religiosa tradicional, i assumí gradualment un compromís polític antifranquista, que el portà a la presó (1972 i 1974-75). Dugué a terme diverses accions pacífiques de protesta en demanda d'amnistia i pel restabliment de les llibertats. Obtingueren un gran ressò popular les plantades davant la presó Model de Barcelona exigint l'alliberament dels presos polítics, les tres vagues de fam (1970-71, 1972 i 1973-74) i l'organització, amb altres, de la Marxa de la Llibertat (1976). Fou candidat al premi Nobel de la pau entre el 1975 i el 1977. Senador independent per Barcelona, aquests anys recollí les seves experiències i les seves concepcions religioses i polítiques en diversos llibres: Secularització i cristianisme (1969), Subjecte (1975), Diari de presó: L'espectacle obsessiu (1976), Entro en el gran buit (1976), Futur d'Església (1976), Vaga de fam per Catalunya (1977) i Constitució. Paquet d'esmenes (1978). Pròxim a l'independentisme revolucionari, el 1980 encapçalà la candidatura al Parlament de Catalunya pel Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional, després de la dissolució del qual restà al marge de l'activitat política convencional, tot i que es dedicà a l'estudi i a assajar formes alternatives d'organització econòmica al capitalisme properes al cooperativisme. Amb aquests objectius, durant els anys vuitanta fundà el Centre d'Estudis Joan Bardina, la Fundació Tercera Via i l'Escola Randa. Secularitzat el 1990, cursà estudis de filosofia i obtingué el doctorat el 1997. Cada cop més crític amb la realitat política sorgida de la Transició, especialment, amb relació als drets nacionals dels Països Catalans, que considerava conculcats per la classe política, el 1993 publicà La traïció dels líders i els primers anys del sXXI reprengué les accions públiques de protesta: al gener de l'any 2000 inicià una plantada davant de la Generalitat de Catalunya, amb l'objectiu de denunciar aquesta situació, acció que finalment abandonà per motius de salut, les reflexions i els arguments entorn de la qual recollí en el llibre Plantem-nos! (2000 amb la col·laboració de Lluís Busquets i Grabulosa). El 2002, en un discurs pronunciat l'onze de setembre es declarà “amic d'ETA” i per aquest motiu el 2004 fou processat i condemnat per l'Audiència Nacional per un delicte d'apologia del terrorisme. Ingressà a la presó el 25 d'octubre del 2005, però en sortí l’endemà en consideració a la seva edat i al seu estat de salut. Fruit d'aquesta experiència foren les reflexions a l'entorn de la lluita no violenta a El terror, la pau i el sagrat (2003). A l’agost del 2007 fou trobat mort en un bosc del Ripollès, on uns dies abans s'havia retirat. El contingut d'uns escrits de les setmanes anteriors, en què es referia a les motivacions i a la plena consciència i voluntat de la pròpia desaparició foren interpretats com un darrer acte de testimoniatge. Aquests escrits es publicaren pòstumament amb el nom de Dietari final.

Fa temps:
1349 - Llucmajor (Mallorca): a l'indret conegut des d'aleshores com es Camp de sa Batalla, s'hi esdevé la batalla de Llucmajor, en la qual les tropes de Pere III el Cerimoniós derroten les de Jaume III de Mallorca, per la qual cosa el primer incorporarà a la Corona d'Aragó el regne de Mallorca.
1521 - Mallorca: la Germania proclama Joanot Colom instador del poble, és a dir, cap dels agermanats, com a successor de Joan Crespí, que havia estat assassinat per son germà Francesc Colom.
1979 - Catalunya: s'hi celebra el referèndum en què resultarà plebiscitat l'Estatut d'Autonomia.
1998 - Girona: Els Minyons de Terrassa fan el primer 4 de 9 net del segle XX.
2005 - Barcelona: hi detenen l'ex-senador Lluís Maria Xirinacs acusat d'apologia del terrorisme per haver-se declarat "amic d'ETA"; l'alliberaran al cap de dos dies (27 d'octubre) a causa de la seva avançada edat.
1415 - Azincourt (Pas de Calais, França): Enric V d'Anglaterra hi derrota els francesos (batalla d'Azincourt, guerra dels Cent Anys).
1825 - l'Uruguai: el país obté la independència del Brasil.
1836 - París (França): instal·len a la place de la Concorde l'obelisc portat del temple de Karnac de Tebes, obsequi del virrei d'Egipte, Mehemed Alí, a canvi d'un rellotge d'alabastre.
1917 - Irlanda: elegeixen Eamon de Valera president del Sinn Féin.
1927 - oceà Atlàntic, prop de Rio de Janeiro (el Brasil): s'hi enfonsa el transatlàntic italià "Principessa Mafalda" provocant la mort de 314 persones.
1936 - Roma (Itàlia) i Berlín (Alemanya): Hitler i Mussolini proclamen l'eix Roma-Berlín.
1949 - Londres (Anglaterra): el De Havilland Comet, el primer avió a reacció destinat al transport de passatgers, fa un vol de prova Londres-Trípoli-Londres en 6 hores i 36 minuts, el doble de ràpid que els avions convencionals.
1951 - la Gran Bretanya: s'hi celebren eleccions legislatives que guanya el Partit Conservador, encapçalat per Winston Churchill.
1956 - Oslo (Noruega): el Comitè Norueg del Nobel atorga el Premi Nobel de Literatura a Juan Ramón Jiménez.
1979 - el País Basc: s'hi celebra el referèndum en què resultarà plebiscitat l'Estatut d'Autonomia.
1983 - illa de Granada: els Estats Units envaeixen l'illa.
1994 - la Ciutat del Vaticà (Roma): la Santa Seu anuncia l'establiment de relacions oficials amb l'OAP, sense caràcter plenament diplomàtic || Tegucigalpa (Hondures): els presidents centroamericans i el primer ministre de Belize, hi aproven una declaració sobre pau i desenvolupament a la regió.
1997 - el Congo-Brazzaville: per ordre del Tribunal Suprem restablert, investeixen Denis Sassou Nguesso president del país.
2001 - Seattle (estat de Washington, EUA): Microsoft llença al mercat el Windows XP.
2003 - Heathrow (Londres, Anglaterra): procedents de Nova York hi arriben els tres darrers avions Concorde en servei de British Airways; el 30 de maig del mateix any havien deixat de volar els d'Air France.
2005 - l'Iraq: sense actes violents i amb molta participació, s'hi celebra el referèndum en què resultarà aprovada la nova constitució del país, malgrat el vot negatiu de la majoria dels sunnites.

Naixements:
1806 - Bayreuth (Baviera, Alemanya): Johann Kaspar Schmidt conegut com Max Stirner, filòsof alemany (m. 1856).
1825 - Viena (Àustria): Johann Strauss II, compositor austríac (m. 1899).
1838 - París (França): Alexandre César Léopold Bizet conegut com Georges Bizet, compositor francès (m. 1875).
1881 - Màlaga (Andalusia, Espanya): Pablo Ruiz Picasso, conegut com Pablo Picasso, pintor espanyol (m. 1973).

Necrològiques:
1349 - Llucmajor (Mallorca): Jaume III de Mallorca, a la batalla de Llucmajor (n. 1315).
1920 - Brixton (Lambeth, Londres, Anglaterra): Terence MacSwiney, patriota irlandès, després de 73 dies de vaga de fam en protesta pel seu empresonament per les autoritats britàniques (n. 1879).

Festes i commemoracions:
Dia d'internet

Santoral:
Mare de Déu de la Bonanova. Sant Bernat Calbó (+1243), bisbe de Vic, abat cistercenc a Santes Creus, nat prop de Reus. Mare de Déu del Collell (apareguda el 1483; santuari a la Garrotxa). Sants Crisant i Daria, esposos mrs. (284) de Roma; sants Crispí i Crispinià, mrs. (s. III), patrons dels sabaters.

[plana]

26 d'Octubre

Joan Oró i Florensa
Lleida, 26 d'octubre de 1923 - Barcelona, 2 de setembre de 2004
Bioquímic. Es llicencià el 1947 a Barcelona. El 1952 es traslladà als EUA i es doctorà a la universitat de Houston (1956), de la qual fou professor en 1959-80 (catedràtic des del 1963). Professor a la Universitat de Barcelona (1971) i director de l'Institut de Biofísica i Neurologia de la Universitat de Barcelona (1977), col·laborà i dirigí programes d'investigació de la NASA (Apollo i Viking). Fou el primer a sintetitzar en condicions prebiòtiques bases puríniques, ribòsids, pentoses, aminoàcids i polipèptids. Fou diputat al Parlament de Catalunya (1980-81). El 1993 creà la Fundació Joan Oró, dedicada a impulsar la investigació científica. És autor, entre altres obres, de Viral Replication and Cancer (1973), Avances de la bioquímica (1977), The Viking Mission and the Question of Life on Mars (1979) i Planetes comparats (1980); també, en un camp ben diferent, publicà Catalunya agrícola (1978). Entre altres guardons, rebé la medalla al mèrit científic de l'ajuntament de Barcelona (2002) i la medalla d'or de la Generalitat de Catalunya (2004).

Fa temps:
1981 - Valls: La Colla Vella dels Xiquets de Valls descarreguen per primera vegada al S.XX el 4 de 9 amb folre durant la Diada de Santa Ursula.
1986 - Valls: La Colla Joves dels Xiquets de Valls descarreguen per primera vegada al S.XX el 3 de 9 amb folre durant la Diada de Santa Ursula.
2004 - Jerusalem (Palestina): el Parlament israelià aprova el pla de retirada de Gaza impulsat per Ariel Sharon.
2004 - Es crea l'Agencia europea per a la gestió de la cooperació operativa a les fronteres exteriors dels Estats membros de la Unió Europea, també anomenada Frontex

Naixements:
1980- Berga (el Berguedà): Josep Ester Borràs líder de la CNT.
1923 - Lleida (el Segrià): Joan Oró, bioquímic català.
1916 - Jarnac (la Charente, Poitou-Charentes, França): François Mitterrand, polític francès, president de país.
1966 - Minnesota (EUA): Chad Smith, bateria de la banda californiana "Red Hot Chili Peppers"

Necrològiques:
2002 - València: Alfons Cucó, professor i polític valencià.

Santoral:
Sants Llucià i Marcià, mrs. de Nicomèdia venerats a Vic. Sant Rústic, bisbe de Narbona; sant Viril, abat de Leyre (Navarra); sant Evarist, papa (grec, 97-105) i mr.