31 de Maig
Teresa Pàmies i Bertran: Balaguer, Noguera, 1919. Filla del dirigent marxista balaguerí Tomàs Pàmies.Tingué una formació autodidàctica. Fou dirigent de les Joventuts Unificades de Catalunya (1937), escriví a "Juliol" i fundà, juntament amb d'altres companyes, l'Aliança Nacional de la Dona Jove (1937-39). Arran de la guerra civil, s'exilià a França, després s'exilià a la República Dominicana, passant per Cuba i, finalment s'establí a Mèxic. En aquest país va estudiar periodisme a la Universidad Femenina, dirigida per la seva fundadora Adela Formoso de Obregón Santacilia. Tornà a Europa (1947), i residí un any a Belgrad, on treballà a la ràdio. Després visqué dotze anys a Txecoslovàquia, on fou redactora de les emissions en castellà i en català de Ràdio Praga. Membre del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), es casà amb el secretari general d'aquest partit Gregorio López Raimundo. Posteriorment, se n'anà a París, on col·laborà en el periodisme militant de l'exili, així com a "Serra d'Or" i a "Oriflama". El 1971 tornà a Catalunya, a Barcelona, any en el qual guanyà el Premi Josep Pla amb l'obra Testament a Praga, escrit en col·laboració amb el seu pare, Tomàs Pàmies. Inicià una carrera literària publicant novel·les, dietaris, reportatges, etc, sempre amb un fons autobiogràfic i de testimoni personal d'uns anys, des de la Segona República Espanyola fins el maig francès del 1968, que l'escriptora havia viscut intensament. A més de l'obra esmentada, cal remarcar: Quan érem capitans (1974), Va ploure tot el dia (1974), Quan érem refugiats (1975), Si vas a París papà... (1975), Gent del meu exili (1975), Crònica de la vetlla (1975), Los que se fueron (1976), La chivata (1981), Aventura mexicana del noi Pau Rispa (1982, escrit amb materials de l'exili, sobretot mexicà),, Primavera de l'àvia (1989), Carta a la néta sobre el comunisme. Els anys de lluita (2001), L’aventura d’envellir (2002), Conviure amb la mort (2003), 3x1 (2003), en col·laboració amb P.Rahola i M.Rivière, i Estem en guerra. Escrits 1936-1939 (2005). Anteriorment, el 1975, publicà una biografia de Dolores Ibárruri. Pel que fa a la narrativa de ficció cal destacar: Dona de pres (1975), Amor clandestí (1976), Aquell vellet senzill i pulcre (1977), Memòria dels morts (1981), Segrest amb filipina (1986) i La filla del Gudari (1997). Ha deixat constància dels seus viatges arreu de l'estat espanyol: Vacances aragoneses (1979), Matins d'Aran (1982), Rosalia no hi era (1982) i Busqueu-me a Granada (1984). Ha realitzat nombroses traduccions i ha col·laborat en diverses publicacions periòdiques. També ha escrit assaig: Cròniques de nàufrags (1976), Maig de les dones (1976), Los niños de la guerra (1977), Romanticismo militante (1977), La mujer a partir de los cuarenta años (1979), en col·laboració amb S.Dexeus, Opinió de dona (1983), Mascles no masclistes (1987) , Jardí enfonsat (1992), etc. Col·laboradora habitual del diari “Avui”, ha aplegat els seus articles a Opinió inconformista: vuitanta-set dilluns a l’AVUI (2003) i ha editat el llibre de viatges Allí em trobareu: viatges (2002). L'any 2000 rebé la Medalla d'Or de l'ajuntament de Barcelona, el 2001 li fou concedit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el 2003 fou guardonada amb el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català.
Fa temps:
1550 - Pollença (Mallorca): s'hi esdevé el dia de la desgràcia: el corsari turc Dragut, amb 1.500 homes, ocupa la vila, però és derrotat pels pollencins, encapçalats per Joan Mas.
2001 - Teresa Pàmies rep el XXXIII Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
MÓN
1910 : Independència de Sud-àfrica
2000 - Nova York: Miltos Manetas presenta el moviment cultural Neen.
2006 - Oviedo (Espanya) : Paul Auster guanya el premi Príncep d'Asturies.
Naixements:
1472 - Sedan (França): Erard de La Marck, príncep-bisbe de Lieja
Necrològiques:
PAÏSOS CATALANS
1410 - Barcelona: Martí I l'Humà, rei d'Aragó, el darrer del Casal de Barcelona.
MÓN
2000 - Tito Puente, El rey de los timbales, músic (n. 1923).
Festes:
Encatifada de flors a La Garriga (Vallès Oriental).
Dia Mundial sense Tabac.
Dia de Castella - la Manxa.
Santoral:
Santa Peronella (Petronila), vg.; sant Pasqual, diaca.
Tal dia com avui...
2 de Juny
Fèlix Goñi i Roura(El Prat de Llobregat, 24 de novembre de 1958 - Barcelona, 2 de juny de 1979) fou un militant de Terra Lliure mort en acció. Militant de les Joventuts Revolucionàries Catalanes i posteriorment del PSAN-provisional, va formar part com a independent de la candidatura del PSAN a les eleccions municipals de 1978 d'El Prat de Llobregat.
Juntament amb Quim Pelegrí, era l'encarregat de posar la bomba a un concessionari de cotxes Renault. Frederic Bentanachs i “Griselda” feien de grup de suport als activistes vigilant a la plaça Gal·la Placídia, cantonada amb Travessera de Gràcia. Quan a en Fèlix Goñi i Quim Pelegrí, que venien del carrer Regàs, els faltaven pocs metres per arribar a l'objectiu, la bomba que transportava Fèlix Goñi va esclatar causant la mort de l'activista i deixant greument ferit el company d'escamot. A en Quim Pelegrí li varen haver d'amputar dos dits, un testicle i un ull. L'explosió havia estat causada pel fet que el militant independentista portava el temporitzador i l'interruptor en la mateixa bossa.
Fa temps:
1442 - Alfons el Magnànim conquereix Nàpols, desprès de 6 mesos de setge.
1485 - Casarabonela (Màlaga): la vila, fins aleshores anomenada Qasr Bunayra, cau en poder de les tropes castellanes.
1977 - Espanya: el govern deroga la sindicació obligatòria al sindicat vertical franquista.
Naixements:
1943 - Leipzig: Blinky Palermo, pintor abstracte alemany.
Necrològiques:
1979 - Barcelona: Fèlix Goñi, militant de Terra Lliure.
Festes:
Catifes de flors a Les Borges Blanques (Garrigues)
Festa Local a Berga, la Nou, a la comarca del Berguedà, i Sallent a la comarca del Bages.
Santoral:
Sant Anastasi (295-373), bisbe d'Alexandria i doctor de l'Església. Mare de Déu d'Araceli; sant Segon, bisbe i mr.; santa Zoa, mare de família mr.
Fèlix Goñi i Roura(El Prat de Llobregat, 24 de novembre de 1958 - Barcelona, 2 de juny de 1979) fou un militant de Terra Lliure mort en acció. Militant de les Joventuts Revolucionàries Catalanes i posteriorment del PSAN-provisional, va formar part com a independent de la candidatura del PSAN a les eleccions municipals de 1978 d'El Prat de Llobregat.
Juntament amb Quim Pelegrí, era l'encarregat de posar la bomba a un concessionari de cotxes Renault. Frederic Bentanachs i “Griselda” feien de grup de suport als activistes vigilant a la plaça Gal·la Placídia, cantonada amb Travessera de Gràcia. Quan a en Fèlix Goñi i Quim Pelegrí, que venien del carrer Regàs, els faltaven pocs metres per arribar a l'objectiu, la bomba que transportava Fèlix Goñi va esclatar causant la mort de l'activista i deixant greument ferit el company d'escamot. A en Quim Pelegrí li varen haver d'amputar dos dits, un testicle i un ull. L'explosió havia estat causada pel fet que el militant independentista portava el temporitzador i l'interruptor en la mateixa bossa.
Fa temps:
1442 - Alfons el Magnànim conquereix Nàpols, desprès de 6 mesos de setge.
1485 - Casarabonela (Màlaga): la vila, fins aleshores anomenada Qasr Bunayra, cau en poder de les tropes castellanes.
1977 - Espanya: el govern deroga la sindicació obligatòria al sindicat vertical franquista.
Naixements:
1943 - Leipzig: Blinky Palermo, pintor abstracte alemany.
Necrològiques:
1979 - Barcelona: Fèlix Goñi, militant de Terra Lliure.
Festes:
Catifes de flors a Les Borges Blanques (Garrigues)
Festa Local a Berga, la Nou, a la comarca del Berguedà, i Sallent a la comarca del Bages.
Santoral:
Sant Anastasi (295-373), bisbe d'Alexandria i doctor de l'Església. Mare de Déu d'Araceli; sant Segon, bisbe i mr.; santa Zoa, mare de família mr.
3 de Juny
Joanot Colom: Felanitx, Mallorca, ? - Palma, Mallorca, 1523. Dirigent agermanat, barreter d'ofici. Implicat amb el seu germà Francesc i altres menestrals en una conspiració, fou empresonat (6 de febrer de 1521) amb ells, fet que el dia 7 desencadenà la revolta de les Germanies a Mallorca. Alliberat, fou un dels comissionats a València per a informar-se de l'organització de la germania valenciana. De tendència radical, la seva fracció triomfà després de l'assassinat de Joan Crespí per Francesc Colom: el 25 d'octubre de 1521 fou proclamat instador del poble com a successor de Crespí, i esdevingué durant més de dos anys el senyor gairebé absolut de Mallorca. Els excessos produïts pels exaltats —hom l'ha fet responsable de dues mil morts— provocaren una reacció moderada, però aconseguí de sufocar-la. A l'octubre del 1522, amb 3 000 homes i artilleria, féu cara a les forces reials desembarcades a l'illa, però fou derrotat a Muro; dirigí la llarga resistència de Palma, però fou pres poc temps després de la capitulació d'aquesta (6 de març de 1523) i empresonat al castell de Bellver; el 3 de juny fou decapitat i esquarterat, i el cap fou posat dins una gàbia de ferro damunt la porta Pintada (hi estigué fins al final del Trienni Constitucional). La seva casa fou enderrocada, i el solar que ocupava, cobert de sal; els seus béns foren confiscats i els seus descendents, fins a la quarta generació, declarats inhàbils per a exercir cap ofici.
Fa temps:
1809 - Barcelona: després d'un procés a la Ciutadella, les forces napoleòniques executen la majoria dels implicats en el complot de l'Ascensió, entre ells Aulet i Massana (guerra del Francès).
2006 - Tarragona: El Gimnàstic de Tarragona aconsegueix l'ascens a la Primera divisió de la lliga espanyola de futbol després d'empatar a zero al camp del Xerez.
2004 - l'Antàrtida: Nova Zelanda i els Estats Units estableixen un nou estatut per preservar els valors faunístics, ecològics i estètics de les Valls Seques, una extensa zona no glaçada de l'Antàrtida.
2004 - Tasmània (Austràlia): aproven la protecció d'una zona del cap Denison, al sud de l'illa.
Necrològiques:
1523 - Palma (Mallorca): Joanot Colom, cap de les Germanies de Mallorca, executat per les autoritats reialistes.
Efemèrides astronòmiques:
1769: trànsit de Venus; diversos grups d'observadors l'aprofiten per obtenir dades del paral·latge solar que permeten de calcular, per primera vegada, la distància de la Terra al Sol amb força aproximació.
Santoral:
Sant Felip (de Betsaida) i sant Jaume (anomenat el Menor, parent de Jesús, bisbe de Jerusalem, +62), apòstols. Trobament de la santa Creu; santa Antonina, vg. i mr.; sant Alexandre I, papa i mr.
Joanot Colom: Felanitx, Mallorca, ? - Palma, Mallorca, 1523. Dirigent agermanat, barreter d'ofici. Implicat amb el seu germà Francesc i altres menestrals en una conspiració, fou empresonat (6 de febrer de 1521) amb ells, fet que el dia 7 desencadenà la revolta de les Germanies a Mallorca. Alliberat, fou un dels comissionats a València per a informar-se de l'organització de la germania valenciana. De tendència radical, la seva fracció triomfà després de l'assassinat de Joan Crespí per Francesc Colom: el 25 d'octubre de 1521 fou proclamat instador del poble com a successor de Crespí, i esdevingué durant més de dos anys el senyor gairebé absolut de Mallorca. Els excessos produïts pels exaltats —hom l'ha fet responsable de dues mil morts— provocaren una reacció moderada, però aconseguí de sufocar-la. A l'octubre del 1522, amb 3 000 homes i artilleria, féu cara a les forces reials desembarcades a l'illa, però fou derrotat a Muro; dirigí la llarga resistència de Palma, però fou pres poc temps després de la capitulació d'aquesta (6 de març de 1523) i empresonat al castell de Bellver; el 3 de juny fou decapitat i esquarterat, i el cap fou posat dins una gàbia de ferro damunt la porta Pintada (hi estigué fins al final del Trienni Constitucional). La seva casa fou enderrocada, i el solar que ocupava, cobert de sal; els seus béns foren confiscats i els seus descendents, fins a la quarta generació, declarats inhàbils per a exercir cap ofici.
Fa temps:
1809 - Barcelona: després d'un procés a la Ciutadella, les forces napoleòniques executen la majoria dels implicats en el complot de l'Ascensió, entre ells Aulet i Massana (guerra del Francès).
2006 - Tarragona: El Gimnàstic de Tarragona aconsegueix l'ascens a la Primera divisió de la lliga espanyola de futbol després d'empatar a zero al camp del Xerez.
2004 - l'Antàrtida: Nova Zelanda i els Estats Units estableixen un nou estatut per preservar els valors faunístics, ecològics i estètics de les Valls Seques, una extensa zona no glaçada de l'Antàrtida.
2004 - Tasmània (Austràlia): aproven la protecció d'una zona del cap Denison, al sud de l'illa.
Necrològiques:
1523 - Palma (Mallorca): Joanot Colom, cap de les Germanies de Mallorca, executat per les autoritats reialistes.
Efemèrides astronòmiques:
1769: trànsit de Venus; diversos grups d'observadors l'aprofiten per obtenir dades del paral·latge solar que permeten de calcular, per primera vegada, la distància de la Terra al Sol amb força aproximació.
Santoral:
Sant Felip (de Betsaida) i sant Jaume (anomenat el Menor, parent de Jesús, bisbe de Jerusalem, +62), apòstols. Trobament de la santa Creu; santa Antonina, vg. i mr.; sant Alexandre I, papa i mr.
4 de Juny
Fa temps:
1355 - València: Primera processó del Corpus a València.
1976 - Palma (Mallorca): s'hi signa el Pacte Autonòmic de les illes Balears.
1977 - Nederland (Colorado, EUA): Supertramp graven, a Caribou Studios, Even in the Quietest Moments, que conté el seu èxit Give a Little Bit.
1989 - Pequín (la Xina): seguint ordres de Li Peng, una columna de carros de combat entra a la plaça de Tiananmen on hi havia concentrats milers de ciutadans, la majoria estudiants, que demanaven l'obertura del règim comunista; entre 3.000 i 5.000 van resultar morts, 10.000 van ser ferits i centenars arrestats.
2004 - l'Iraq: hi mor el soldat estatunidenc número 600 mentre creixen les crítiques contra Bush.
Naixements:
1975 Los Angeles (Califòrnia, EUA): Angelina Jolie, actriu estatunidenca
Santoral:
Sant Silvà, bisbe i mr.; sant Florià, mr.; sant Gotard, bisbe; sant Pelegrí Laziosi, rel. servita; beat Josep Maria Rúbio, prev. jesuïta.
Fa temps:
1355 - València: Primera processó del Corpus a València.
1976 - Palma (Mallorca): s'hi signa el Pacte Autonòmic de les illes Balears.
1977 - Nederland (Colorado, EUA): Supertramp graven, a Caribou Studios, Even in the Quietest Moments, que conté el seu èxit Give a Little Bit.
1989 - Pequín (la Xina): seguint ordres de Li Peng, una columna de carros de combat entra a la plaça de Tiananmen on hi havia concentrats milers de ciutadans, la majoria estudiants, que demanaven l'obertura del règim comunista; entre 3.000 i 5.000 van resultar morts, 10.000 van ser ferits i centenars arrestats.
2004 - l'Iraq: hi mor el soldat estatunidenc número 600 mentre creixen les crítiques contra Bush.
Naixements:
1975 Los Angeles (Califòrnia, EUA): Angelina Jolie, actriu estatunidenca
Santoral:
Sant Silvà, bisbe i mr.; sant Florià, mr.; sant Gotard, bisbe; sant Pelegrí Laziosi, rel. servita; beat Josep Maria Rúbio, prev. jesuïta.
5 de Juny
Fa temps:
1907 - Vila de Gràcia, El Club Esportiu Europa, tal i com el coneixem avui en dia, neix el 1907. Llavors, dos modestos clubs (el Provençal i el Madrid de Barcelona) van decidir fusionar-se per poder assolir més altes fites dins el futbol català. Quan és va haver de buscar un nom per a l'equip, per tal d'evitar majors despeses de registre van aprofitar el nom d'un club a punt de desaparèixer i del que en quedava la fitxa lliure, el FC Europa. Amb un petit canvi al nom, neixia el 5 de juny de 1907 el "Club Deportivo Europa". El primer president en la història de l'entitat fou Rodolf Collell Admetller, qui va dirigir l'entitat fins al 1911, quan va passar a ser vicepresident de la Federació Catalana de Futbol.
1944 - Roma (Itàlia): Les tropes aliades derroten a les tropes italianes i alemanyes a la capital italiana.
1967 - Orient Mitjà: inici de la Guerra dels Sis Dies entre Israel i els països àrabs veïns.
1981 - Los Angeles (Califòrnia, EUA): s'hi publica un informe mèdic sobre cinc hòmens homosexuals que presenten una pneumònia d'etiologia desconeguda: estudis posteriors conclouran que es tracta d'una malaltia fins aleshores desconeguda: la SIDA.
1989 - Polònia: Solidaritat venç el Partit Comunista en les primeres eleccions lliures des de la Segona Guerra Mundial.
2004 - Bègles (la Gironda, Aquitània, França): el batlle Noël Mamère oficia el casament de Bertrand Charpentier i Stéphane Chapin, el primer entre dos homosexuals a l'estat francès.
Naixements:
1898 - Fuente Vaqueros (província de Granada, Andalusia): Federico García Lorca, poeta de la Generació del 27.
1981 - Mont-real, (Canadà): Sebastien Lefebvre, guitarrista del grup canadenc Simple Plan.
Necrològiques:
1941 - Haus Doorn (Països Baixos): Guillem II de Prússia, Kàiser d'Alemanya, Rei de Prússia i Cap de la Casa Imperial i Reial de Prússia.
2002 - Hollywood (EUA): Douglas Colvin, conegut com Dee Dee Ramone, músic de rock, baixista de The Ramones.
2004 - Los Angeles (Califòrnia, EUA): Ronald Reagan, 40è president dels Estats Units, ex-governador de Califòrnia i actor de cinema.
2006 - Marroc: Henry Magne co-pilot del pilot català Nani Roma en un accident durant el rally de Marroc.
Festes:
Dia internacional del medi
Santoral:
Sant Àngel de Sicília, prev. carmelità; sant Amador, prev. i mr.; sant Martí de Finojosa, bisbe; santa Irene, vg. i mr. (304), a Tessalònica
Fa temps:
1907 - Vila de Gràcia, El Club Esportiu Europa, tal i com el coneixem avui en dia, neix el 1907. Llavors, dos modestos clubs (el Provençal i el Madrid de Barcelona) van decidir fusionar-se per poder assolir més altes fites dins el futbol català. Quan és va haver de buscar un nom per a l'equip, per tal d'evitar majors despeses de registre van aprofitar el nom d'un club a punt de desaparèixer i del que en quedava la fitxa lliure, el FC Europa. Amb un petit canvi al nom, neixia el 5 de juny de 1907 el "Club Deportivo Europa". El primer president en la història de l'entitat fou Rodolf Collell Admetller, qui va dirigir l'entitat fins al 1911, quan va passar a ser vicepresident de la Federació Catalana de Futbol.
1944 - Roma (Itàlia): Les tropes aliades derroten a les tropes italianes i alemanyes a la capital italiana.
1967 - Orient Mitjà: inici de la Guerra dels Sis Dies entre Israel i els països àrabs veïns.
1981 - Los Angeles (Califòrnia, EUA): s'hi publica un informe mèdic sobre cinc hòmens homosexuals que presenten una pneumònia d'etiologia desconeguda: estudis posteriors conclouran que es tracta d'una malaltia fins aleshores desconeguda: la SIDA.
1989 - Polònia: Solidaritat venç el Partit Comunista en les primeres eleccions lliures des de la Segona Guerra Mundial.
2004 - Bègles (la Gironda, Aquitània, França): el batlle Noël Mamère oficia el casament de Bertrand Charpentier i Stéphane Chapin, el primer entre dos homosexuals a l'estat francès.
Naixements:
1898 - Fuente Vaqueros (província de Granada, Andalusia): Federico García Lorca, poeta de la Generació del 27.
1981 - Mont-real, (Canadà): Sebastien Lefebvre, guitarrista del grup canadenc Simple Plan.
Necrològiques:
1941 - Haus Doorn (Països Baixos): Guillem II de Prússia, Kàiser d'Alemanya, Rei de Prússia i Cap de la Casa Imperial i Reial de Prússia.
2002 - Hollywood (EUA): Douglas Colvin, conegut com Dee Dee Ramone, músic de rock, baixista de The Ramones.
2004 - Los Angeles (Califòrnia, EUA): Ronald Reagan, 40è president dels Estats Units, ex-governador de Califòrnia i actor de cinema.
2006 - Marroc: Henry Magne co-pilot del pilot català Nani Roma en un accident durant el rally de Marroc.
Festes:
Dia internacional del medi
Santoral:
Sant Àngel de Sicília, prev. carmelità; sant Amador, prev. i mr.; sant Martí de Finojosa, bisbe; santa Irene, vg. i mr. (304), a Tessalònica
6 de Juny
Thomas Mann: Lübeck, 6 de juny de 1875 - Zuric, 12 d'agost de 1955. Escriptor alemany. Fill d'una antiga i rica família de comerciants de Lübeck, estudià a Munic. Juntament amb el seu germà Heinrich viatjà a Itàlia, on inicià la seva primera obra important, Die Buddenbrooks (1901), on descriu la decadència d'una família burgesa de Lübeck. La seva atenció, però, se centra més en els éssers humans i en llurs caràcters que en llur situació política i social. També el preocupa el conflicte que pot sorgir entre la intel·ligència (l'art) i la vida, tal com ho planteja en Tonio Kröger (1903) i en Der Tod in Venedig ('La mort a Venècia', 1912). Durant la Primera Guerra Mundial desaprovà els atacs del seu germà Heinrich contra el nacionalisme alemany, i així ho plantejà a Betrachtungen eines Unpolitischen ('Consideracions d'un apolític', 1918). Però més tard s'hi reconcilià i es convertí en un fervent defensor de les llibertats democràtiques. En aquest període escriví la seva obra mestra, Der Zauberberg ('La muntanya màgica' 1924), on fa una profunda anàlisi de la seva època, a través dels diversos personatges que coincideixen en un sanatori de tuberculosos. Correspon també a aquesta etapa la narració Mario und der Zauberer ('Mario i el mag', 1930), dura sàtira del feixisme. El 1933, amb motiu de l'arribada de Hitler al poder, hagué d'exiliar-se. Davant el perill d'una nova barbàrie, destacà el valor de les forces espirituals i intel·lectuals i féu una advertència a les potències democràtiques occidentals, que havien permès el desenvolupament del feixisme, en una sèrie d'articles titulats Achtung, Europa! (1938), entre els quals és inclòs un escrit sobre la guerra civil espanyola de 1936-39. Tot inspirant-se en el tema bíblic escriví la tetralogia Joseph und seine Brüder ('Josep i els seus germans', 1933-43), d'una gran matisació psicològica. En la biografia novel·lada de Goethe Lotte in Weimar (1939) féu un homenatge a l'humanisme europeu. El 1947 acabà la seva darrera gran novel·la, Doktor Faustus. De les seves obres posteriors cal citar Bekenntnisse des Hochstaplers Felix Krull ('Confessions de l'aventurer Felix Krull', 1954). El 1929 obtingué el premi Nobel de literatura.
Fa temps:
1707 - Xàtiva (la Costera): les tropes filipistes incendien la vila (guerra de Successió).
1808 - el Bruc (l'Anoia): s'hi esdevé el primer combat del Bruc, que es converteix en la primera victòria popular contra l'ocupació francesa (gràcies a la intervenció, segons hom explica, del timbaler del Bruc; guerra del Francès).
1925 - Catalunya: detenen diversos membres de Bandera Negra acusats d'un atemptat frustat contra Alfons XIII (complot del Garraf).
MÓN
1808 - Baiona (Lapurdi, Iparralde, el País Basc): Napoleó fa proclamar rei d'Espanya son germà Josep.
1869 - Espanya: s'hi promulga la nova constitució republicana.
1944 - Normandia (França): Dia D a la Segona Guerra Mundial. Uns 150.000 soldats aliats desembarquen a les platges de Normandia de la França ocupada (Operació Overlord).
Naixements:
PAÏSOS CATALANS
1929 - Barcelona: Jordi Texidó i Mata, músic i compositor català.
1939 - Barcelona: Jaume Aragall i Garriga, tenor.
MÓN
1875 - Lübeck (Alemanya): Thomas Mann, escriptor alemany.
1901 - Blitar (Indonèsia): Sukarno, polític indonesi i primer president de la República entre 1945 i 1968.
1930 - Chênée (Bèlgica): Clélie Lamberty, pintora belga.
1932 - Willebroek (Bèlgica): Jan Adriaenssens, ciclista belga.
1962 - Carmona, Sevilla: Andrés Jiménez, jugador de bàsquet dels anys 80 i 90.
Necrològiques:
PAÏSOS CATALANS
1996 - Barcelona: José Maria Valverde Pacheco, poeta i filòsof espanyol.
MÓN
68 - Neró, emperador de Roma.
823 - Fun'ya no Watamaro, militar japonès noble de la cort Imperial i shōgun.
1980 - Hampshire (Anglaterra): Humphrey de Verd Leigh, militar de la Segona Guerra Mundial anglès.
1986 - Redondo Beach, Califòrnia (Estats Units d'Amèrica): Johnnie Tolan, pilot nord-americà de curses automobilístiques.
2005 - Anne Bancroft, actriu de cinema.
Festes:
Festa Local a Gréixer a la comarca del Berguedà.
Sant Norbert
Sant Felip
Sant Claudi
Sant Alexandre
Santa Càndida
Thomas Mann: Lübeck, 6 de juny de 1875 - Zuric, 12 d'agost de 1955. Escriptor alemany. Fill d'una antiga i rica família de comerciants de Lübeck, estudià a Munic. Juntament amb el seu germà Heinrich viatjà a Itàlia, on inicià la seva primera obra important, Die Buddenbrooks (1901), on descriu la decadència d'una família burgesa de Lübeck. La seva atenció, però, se centra més en els éssers humans i en llurs caràcters que en llur situació política i social. També el preocupa el conflicte que pot sorgir entre la intel·ligència (l'art) i la vida, tal com ho planteja en Tonio Kröger (1903) i en Der Tod in Venedig ('La mort a Venècia', 1912). Durant la Primera Guerra Mundial desaprovà els atacs del seu germà Heinrich contra el nacionalisme alemany, i així ho plantejà a Betrachtungen eines Unpolitischen ('Consideracions d'un apolític', 1918). Però més tard s'hi reconcilià i es convertí en un fervent defensor de les llibertats democràtiques. En aquest període escriví la seva obra mestra, Der Zauberberg ('La muntanya màgica' 1924), on fa una profunda anàlisi de la seva època, a través dels diversos personatges que coincideixen en un sanatori de tuberculosos. Correspon també a aquesta etapa la narració Mario und der Zauberer ('Mario i el mag', 1930), dura sàtira del feixisme. El 1933, amb motiu de l'arribada de Hitler al poder, hagué d'exiliar-se. Davant el perill d'una nova barbàrie, destacà el valor de les forces espirituals i intel·lectuals i féu una advertència a les potències democràtiques occidentals, que havien permès el desenvolupament del feixisme, en una sèrie d'articles titulats Achtung, Europa! (1938), entre els quals és inclòs un escrit sobre la guerra civil espanyola de 1936-39. Tot inspirant-se en el tema bíblic escriví la tetralogia Joseph und seine Brüder ('Josep i els seus germans', 1933-43), d'una gran matisació psicològica. En la biografia novel·lada de Goethe Lotte in Weimar (1939) féu un homenatge a l'humanisme europeu. El 1947 acabà la seva darrera gran novel·la, Doktor Faustus. De les seves obres posteriors cal citar Bekenntnisse des Hochstaplers Felix Krull ('Confessions de l'aventurer Felix Krull', 1954). El 1929 obtingué el premi Nobel de literatura.
Fa temps:
1707 - Xàtiva (la Costera): les tropes filipistes incendien la vila (guerra de Successió).
1808 - el Bruc (l'Anoia): s'hi esdevé el primer combat del Bruc, que es converteix en la primera victòria popular contra l'ocupació francesa (gràcies a la intervenció, segons hom explica, del timbaler del Bruc; guerra del Francès).
1925 - Catalunya: detenen diversos membres de Bandera Negra acusats d'un atemptat frustat contra Alfons XIII (complot del Garraf).
MÓN
1808 - Baiona (Lapurdi, Iparralde, el País Basc): Napoleó fa proclamar rei d'Espanya son germà Josep.
1869 - Espanya: s'hi promulga la nova constitució republicana.
1944 - Normandia (França): Dia D a la Segona Guerra Mundial. Uns 150.000 soldats aliats desembarquen a les platges de Normandia de la França ocupada (Operació Overlord).
Naixements:
PAÏSOS CATALANS
1929 - Barcelona: Jordi Texidó i Mata, músic i compositor català.
1939 - Barcelona: Jaume Aragall i Garriga, tenor.
MÓN
1875 - Lübeck (Alemanya): Thomas Mann, escriptor alemany.
1901 - Blitar (Indonèsia): Sukarno, polític indonesi i primer president de la República entre 1945 i 1968.
1930 - Chênée (Bèlgica): Clélie Lamberty, pintora belga.
1932 - Willebroek (Bèlgica): Jan Adriaenssens, ciclista belga.
1962 - Carmona, Sevilla: Andrés Jiménez, jugador de bàsquet dels anys 80 i 90.
Necrològiques:
PAÏSOS CATALANS
1996 - Barcelona: José Maria Valverde Pacheco, poeta i filòsof espanyol.
MÓN
68 - Neró, emperador de Roma.
823 - Fun'ya no Watamaro, militar japonès noble de la cort Imperial i shōgun.
1980 - Hampshire (Anglaterra): Humphrey de Verd Leigh, militar de la Segona Guerra Mundial anglès.
1986 - Redondo Beach, Califòrnia (Estats Units d'Amèrica): Johnnie Tolan, pilot nord-americà de curses automobilístiques.
2005 - Anne Bancroft, actriu de cinema.
Festes:
Festa Local a Gréixer a la comarca del Berguedà.
Sant Norbert
Sant Felip
Sant Claudi
Sant Alexandre
Santa Càndida
7 de Juny
el Corpus de Sang Nom amb què és conegut l'avalot de segadors del 7 de juny de 1640, episodi important en el desencadenament de fets que desembocaren en la guerra dels Segadors. La permanència sobre el país i l'allotjament de tropes reials (entrades a Catalunya a causa de la guerra amb França el 1635), després de la recuperació de Salses (1640), provocaren l'alçament de la població rural contra els terços. El 22 de maig grups de revoltats entraren a Barcelona amb el pretext de perseguir uns soldats que havien incendiat l'església de Sant Andreu de Palomar, amenaçaren el lloctinent i posaren en llibertat el diputat militar Francesc de Tamarit, fet presoner sota l'acusació de no actuar convenientment per posar terme a la resistència de les poblacions a sostenir l'exèrcit. El 7 de juny, dia de Corpus, els segadors, en nombre d'uns cinc-cents (amb rebels mesclats entre ells), entraren a la ciutat com cada any per llogar-se en les feines de sega del pla de Barcelona. Un incident fortuït provocà l'avalot, i malgrat els esforços dels consellers i els diputats, del bisbe de Barcelona i dels de Vic i d'Urgell (de pas a Barcelona per a la celebració del Corpus), els avalotats (amb els crits de "visca la terra!", "muiren los traïdors!", "muira el mal govern!", però també de "visca lo rei!") cremaren i saquejaren les cases de funcionaris reials (les dels membres de l'audiència, del lloctinent, del mestre racional i de García Toledo, marquès de Villafranca), i assassinaren el doctor Gabriel Berard i Gassol, membre de l'Audiència, i el lloctinent, que, amagat a les drassanes, intentava de fugir en una galera genovesa. En l'avalot es destacaren Rafael Godai, cap dels rebels del Prat, i Sebastià Estrelau, cap dels avalotats de l'Empordà. Els segadors dominaren la ciutat fins el dia 11. Durant l'avalot els habitants de la ciutat, activament o passivament, se solidaritzaren amb els rebels. Contràriament, no hi ha evidència sobre la possible complicitat dels rebels amb els consellers. Les companyies de la milícia de la ciutat acceptaren passivament els aldarulls i només vigilaren la taula i el banc de la ciutat. L'alçament, estès per tot el Principat, es dirigí no solament contra els soldats i els funcionaris reials, sinó també contra la propietat senyorial. La diada del Corpus de Sang ha esdevingut llegendària a través del romancer coetani (Cançó dels Segadors) i ha donat nom a la guerra contra Felip IV. L'arma dels revoltats no fou la simbòlica falç, sinó el pedrenyal, el punyal i la daga. El nom amb el qual és coneguda aquesta acció té el seu origen en la novel·la històrica de Manuel Angelon Un corpus de sangre o los fueros de Cataluña, publicada el 1857.
Fa temps:
1640 - Barcelona: s'hi esdevé l'anomenat "Corpus de Sang", revolta dels segadors contra els terços castellans (guerra dels Segadors).
1926 - Barcelona: un tramvia de la línia 30 atropella l'arquitecte Antoni Gaudí a la Gran Via, cantonada Bailèn; les ferides li provocaran la mort al cap de 3 dies.
2007 - PortAventura: Inaguració de Furius Baco.
MÓN
1099 - Primera Croada comença el setge de Jerusalem
1494 - El regne de Castella firma amb el de Portugal el Tractat de Tordesillas, pel que es divideixen el món.
1905 - Noruega: declara la seva independència de Suècia.
Naixements:
PAÏSOS CATALANS
1949 - Toti Soler, guitarrista i cantant.
MÓN
1491 - Jacques Cartier, explorador francès.
1862 - Philipp Eduard Anton von Lenard, físic alemany, premi Nobel de Física el 1905.
1877 - Charles Glover Barkla, físic anglès, premi Nobel de Física el 1917.
1944 - Miguel Ríos, músic espanyol de rock.
1978 - Adrienne Frantz
Necrològiques:
1845 - Andrew Jackson, 7è president dels Estats Units d'Amèrica
1954 - Wilmslow (Cheshire, Anglaterra): Alan Turing, matemàtic i filòsof anglès, pare de la informàtica (per suicidi amb metzina).
1980 - Henry Miller, escriptor estatunidenc.
1991 - Tom Ford, industrial estatunidenc.
2006 - Hibib - Iraq: Abu Muzab al Zarqaui, cap d'Al-Qaeda a l'Iraq (en un raid aeri de les tropes dels EUA)
Santoral:
Sant Sixt i sant Eovald o Hou, mrs., venerats a Celrà (Gironès); beata Gisela (o Guisla), rel. Benedictina, viuda de Sant Esteve d’Hongria (s. X-XI); sant Benet II, papa.
el Corpus de Sang Nom amb què és conegut l'avalot de segadors del 7 de juny de 1640, episodi important en el desencadenament de fets que desembocaren en la guerra dels Segadors. La permanència sobre el país i l'allotjament de tropes reials (entrades a Catalunya a causa de la guerra amb França el 1635), després de la recuperació de Salses (1640), provocaren l'alçament de la població rural contra els terços. El 22 de maig grups de revoltats entraren a Barcelona amb el pretext de perseguir uns soldats que havien incendiat l'església de Sant Andreu de Palomar, amenaçaren el lloctinent i posaren en llibertat el diputat militar Francesc de Tamarit, fet presoner sota l'acusació de no actuar convenientment per posar terme a la resistència de les poblacions a sostenir l'exèrcit. El 7 de juny, dia de Corpus, els segadors, en nombre d'uns cinc-cents (amb rebels mesclats entre ells), entraren a la ciutat com cada any per llogar-se en les feines de sega del pla de Barcelona. Un incident fortuït provocà l'avalot, i malgrat els esforços dels consellers i els diputats, del bisbe de Barcelona i dels de Vic i d'Urgell (de pas a Barcelona per a la celebració del Corpus), els avalotats (amb els crits de "visca la terra!", "muiren los traïdors!", "muira el mal govern!", però també de "visca lo rei!") cremaren i saquejaren les cases de funcionaris reials (les dels membres de l'audiència, del lloctinent, del mestre racional i de García Toledo, marquès de Villafranca), i assassinaren el doctor Gabriel Berard i Gassol, membre de l'Audiència, i el lloctinent, que, amagat a les drassanes, intentava de fugir en una galera genovesa. En l'avalot es destacaren Rafael Godai, cap dels rebels del Prat, i Sebastià Estrelau, cap dels avalotats de l'Empordà. Els segadors dominaren la ciutat fins el dia 11. Durant l'avalot els habitants de la ciutat, activament o passivament, se solidaritzaren amb els rebels. Contràriament, no hi ha evidència sobre la possible complicitat dels rebels amb els consellers. Les companyies de la milícia de la ciutat acceptaren passivament els aldarulls i només vigilaren la taula i el banc de la ciutat. L'alçament, estès per tot el Principat, es dirigí no solament contra els soldats i els funcionaris reials, sinó també contra la propietat senyorial. La diada del Corpus de Sang ha esdevingut llegendària a través del romancer coetani (Cançó dels Segadors) i ha donat nom a la guerra contra Felip IV. L'arma dels revoltats no fou la simbòlica falç, sinó el pedrenyal, el punyal i la daga. El nom amb el qual és coneguda aquesta acció té el seu origen en la novel·la històrica de Manuel Angelon Un corpus de sangre o los fueros de Cataluña, publicada el 1857.
Fa temps:
1640 - Barcelona: s'hi esdevé l'anomenat "Corpus de Sang", revolta dels segadors contra els terços castellans (guerra dels Segadors).
1926 - Barcelona: un tramvia de la línia 30 atropella l'arquitecte Antoni Gaudí a la Gran Via, cantonada Bailèn; les ferides li provocaran la mort al cap de 3 dies.
2007 - PortAventura: Inaguració de Furius Baco.
MÓN
1099 - Primera Croada comença el setge de Jerusalem
1494 - El regne de Castella firma amb el de Portugal el Tractat de Tordesillas, pel que es divideixen el món.
1905 - Noruega: declara la seva independència de Suècia.
Naixements:
PAÏSOS CATALANS
1949 - Toti Soler, guitarrista i cantant.
MÓN
1491 - Jacques Cartier, explorador francès.
1862 - Philipp Eduard Anton von Lenard, físic alemany, premi Nobel de Física el 1905.
1877 - Charles Glover Barkla, físic anglès, premi Nobel de Física el 1917.
1944 - Miguel Ríos, músic espanyol de rock.
1978 - Adrienne Frantz
Necrològiques:
1845 - Andrew Jackson, 7è president dels Estats Units d'Amèrica
1954 - Wilmslow (Cheshire, Anglaterra): Alan Turing, matemàtic i filòsof anglès, pare de la informàtica (per suicidi amb metzina).
1980 - Henry Miller, escriptor estatunidenc.
1991 - Tom Ford, industrial estatunidenc.
2006 - Hibib - Iraq: Abu Muzab al Zarqaui, cap d'Al-Qaeda a l'Iraq (en un raid aeri de les tropes dels EUA)
Santoral:
Sant Sixt i sant Eovald o Hou, mrs., venerats a Celrà (Gironès); beata Gisela (o Guisla), rel. Benedictina, viuda de Sant Esteve d’Hongria (s. X-XI); sant Benet II, papa.
8 de Juny
Joan Francesc Mira i Casterà: València, 1939. Escriptor i antropòleg. Doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de València (1971), d'on ha estat professor de grec (1983-91). Des del 1991, és catedràtic d'aquesta matèria a la Universitat Jaume I de Castelló. Els anys setanta col·laborà al Laboratoire d'Anthropologie Sociale de la Sorbona i en 1978-79 fou professor de la universitat de Princeton. Dirigí l'Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social en 1980-84, i fundà i dirigí (1982-84) el Museu d'Etnologia de València (1982-84). A banda el manual Som. Llengua i Literatura (1974), la seva obra comprèn estudis, assaigs i narrativa, en els quals és recurrent la preocupació per la qüestió de la identitat dels valencians, tant des de l'òptica més descriptiva de la geografia, l'antropologia, la lingüística i la història (Els valencians i la terra, 1978; Introducció a un país, 1980; Un estudi d'antropologia social al País Valencià, 1974; Població i llengua al País Valencià, 1981; Temes d'etnografia valenciana, 1985; Els Borja, família i mite, 2000; La prodigiosa història de Vicent Blasco Ibáñez, 2004) com de la més pròpiament política (Crítica de la nació pura, 1985, premi Joan Fuster 1984; Sobre la nació dels valencians, 1997) i dels assaigs més generals (Cultures, llengües, nacions, 1990; Sobre ídols i tribus, 1999Literatura, món, literatures: altres discursos sobre parlar i escriure, 2005). Articulista prolífic, ha editat diversos reculls (Punt de mira, 1987; Els sorolls humans, 1997; Cap d'any a Houston, Texas, 1998, Déus i desastres, 2001, En un món fet de nacions, 2008)?). És també autor de les novel·les El bou de foc (1974), El desig dels dies (1981), Viatge al final del fred (1983, edició revisada el 1998), Els treballs perduts (1989), Borja papa (1996, premis Joan Crexells 1996, de la Crítica dels Escriptors Valencians 1997 i de la Crítica de Literatura Catalana 1998) i Purgatori (2003, premi Sant Jordi i Premi de la Crítica), i els volums de narracions Els cucs de seda (1975, premi Andròmina 1974) i Quatre qüestions d'amor (1998, premi de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana). Ha publicat també les guies València guia particular (1992) i València per a veïns i visitants (1999). Com a traductor, el 2000 publicà una versió de la La Divina Comèdia (2000, premi de la Crítica Serra d'Or, del Ministeri de Cultura de l’estat espanyol i Medalla d’Or de la Ciutat de Florència) i féu una traducció dels Evangelis (2004), considerant-la una obra literària. En 1992-99 fou president d'Acció Cultural del País Valencià, i el 1999 fou candidat a les Corts Valencianes per la coalició Valencians pel Canvi. És membre de l'Institut d'Estudis Catalans (1999). Per la seva trajectòria, l’any 2004 li fou atorgat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i el 2005 fou guardonat amb el premi Gabriel Alomar.
Fa temps:
1283 - Mar Mediterrània, prop de l'illa de Malta: Roger de Llúria hi derrota els angevins en l'anomenat Combat de Malta.
2004 - Barcelona: Òmnium Cultural atorga el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a Joan Francesc Mira.
MÓN
1981 - Índia. Accident ferroviari per no atropellar una vaca. Varen morir 3000 persones.
2006 - Iraq, el primer ministre iraquià confirma la mort del líder d'Al-Qaeda a l'Iraq Abu Muzab al Zarqaui.
Necrològiques:
PAÏSOS CATALANS
+1968 - Figueres (l'Alt Empordà): Carles Fages de Climent, poeta.
MÓN
632 - Mahoma, profeta de l'islam.
Festes:
Dia dels mars i oceans
Efemèrides astronòmiques:
2004 - trànsit de Venus.
Santoral:
Santa Maria, mitjancera de totes les gràcies; Mare de Déu de Pompeia (Roser) i també del Toro, patrona de Menorca, a més d’altres advocacions: Escola Pia, Miracle (Milagros), Salut, etc.; aparició de l’arcàngel sant Miquel, patró dels radiòlegs i dels radioterapeutes; sant Eladi, bisbe; sant Bonifaci IV papa; beat Jeremies de Valàquia, rel. Caputxí; beat Lluís Rabatà, prev. Carmelità.
Joan Francesc Mira i Casterà: València, 1939. Escriptor i antropòleg. Doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de València (1971), d'on ha estat professor de grec (1983-91). Des del 1991, és catedràtic d'aquesta matèria a la Universitat Jaume I de Castelló. Els anys setanta col·laborà al Laboratoire d'Anthropologie Sociale de la Sorbona i en 1978-79 fou professor de la universitat de Princeton. Dirigí l'Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social en 1980-84, i fundà i dirigí (1982-84) el Museu d'Etnologia de València (1982-84). A banda el manual Som. Llengua i Literatura (1974), la seva obra comprèn estudis, assaigs i narrativa, en els quals és recurrent la preocupació per la qüestió de la identitat dels valencians, tant des de l'òptica més descriptiva de la geografia, l'antropologia, la lingüística i la història (Els valencians i la terra, 1978; Introducció a un país, 1980; Un estudi d'antropologia social al País Valencià, 1974; Població i llengua al País Valencià, 1981; Temes d'etnografia valenciana, 1985; Els Borja, família i mite, 2000; La prodigiosa història de Vicent Blasco Ibáñez, 2004) com de la més pròpiament política (Crítica de la nació pura, 1985, premi Joan Fuster 1984; Sobre la nació dels valencians, 1997) i dels assaigs més generals (Cultures, llengües, nacions, 1990; Sobre ídols i tribus, 1999Literatura, món, literatures: altres discursos sobre parlar i escriure, 2005). Articulista prolífic, ha editat diversos reculls (Punt de mira, 1987; Els sorolls humans, 1997; Cap d'any a Houston, Texas, 1998, Déus i desastres, 2001, En un món fet de nacions, 2008)?). És també autor de les novel·les El bou de foc (1974), El desig dels dies (1981), Viatge al final del fred (1983, edició revisada el 1998), Els treballs perduts (1989), Borja papa (1996, premis Joan Crexells 1996, de la Crítica dels Escriptors Valencians 1997 i de la Crítica de Literatura Catalana 1998) i Purgatori (2003, premi Sant Jordi i Premi de la Crítica), i els volums de narracions Els cucs de seda (1975, premi Andròmina 1974) i Quatre qüestions d'amor (1998, premi de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana). Ha publicat també les guies València guia particular (1992) i València per a veïns i visitants (1999). Com a traductor, el 2000 publicà una versió de la La Divina Comèdia (2000, premi de la Crítica Serra d'Or, del Ministeri de Cultura de l’estat espanyol i Medalla d’Or de la Ciutat de Florència) i féu una traducció dels Evangelis (2004), considerant-la una obra literària. En 1992-99 fou president d'Acció Cultural del País Valencià, i el 1999 fou candidat a les Corts Valencianes per la coalició Valencians pel Canvi. És membre de l'Institut d'Estudis Catalans (1999). Per la seva trajectòria, l’any 2004 li fou atorgat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i el 2005 fou guardonat amb el premi Gabriel Alomar.
Fa temps:
1283 - Mar Mediterrània, prop de l'illa de Malta: Roger de Llúria hi derrota els angevins en l'anomenat Combat de Malta.
2004 - Barcelona: Òmnium Cultural atorga el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a Joan Francesc Mira.
MÓN
1981 - Índia. Accident ferroviari per no atropellar una vaca. Varen morir 3000 persones.
2006 - Iraq, el primer ministre iraquià confirma la mort del líder d'Al-Qaeda a l'Iraq Abu Muzab al Zarqaui.
Necrològiques:
PAÏSOS CATALANS
+1968 - Figueres (l'Alt Empordà): Carles Fages de Climent, poeta.
MÓN
632 - Mahoma, profeta de l'islam.
Festes:
Dia dels mars i oceans
Efemèrides astronòmiques:
2004 - trànsit de Venus.
Santoral:
Santa Maria, mitjancera de totes les gràcies; Mare de Déu de Pompeia (Roser) i també del Toro, patrona de Menorca, a més d’altres advocacions: Escola Pia, Miracle (Milagros), Salut, etc.; aparició de l’arcàngel sant Miquel, patró dels radiòlegs i dels radioterapeutes; sant Eladi, bisbe; sant Bonifaci IV papa; beat Jeremies de Valàquia, rel. Caputxí; beat Lluís Rabatà, prev. Carmelità.
9 de Juny
Cole Porter: Peru, Illinois, 9 de juny de 1891 - Santa Monica, 15 d'octubre de 1964. Compositor nord-americà. Estudià a París amb V.d'Indy. Es donà a conèixer amb comèdies musicals i cançons que es feren cèlebres, com Night and Day, Begin the Beguine, etc. Escriví també música sentimental i melòdica per a pel·lícules (The Girls, 1959) i l'opereta Kiss me Kate.
Fa temps:
1462 - Catalunya: hi comença la guerra civil entre Joan II i la Diputació del General.
MÓN
1817 - Santiago (Xile): s'hi encunya de la primera moneda xilena.
1959 - Estats Units: hi varen el George Washington, el primer submarí amb míssils balístics.
2006 - Munic (Alemanya): S'inaugura la Copa del Món de futbol, Alemanya-2006.
Naixements:
PAÏSOS CATALANS
1930 - Barcelona: Jordi Pujol i Soley, polític català, president de la Generalitat de Catalunya entre 1980 i 2003.
MÓN
1672 - Moscou (Rússia): Pere I el Gran, Tsar de Rússia.
1781 - Wylam (Northumberland, Anglaterra): George Stephenson, enginyer, inventor de la locomotora.
1891 - Perú (Indiana, EUA): Cole Porter, compositor.
1916 - EUA: Robert S. McNamara, Secretari de Defensa dels Estats Units durant el període 1961-68.
1934 - EUA: Ànec Donald, personatge de ficció.
1951 - Maastricht (Països Baixos) - Benny Neyman, cantautor
Necrològiques:
68 - Roma: Neró, emperador romà (suicidi).
1870: Charles Dickens, escriptor.
Festes i conmemoracions:
Dia de La Rioja.
Dia de la Regió de Múrcia.
Santoral:
Sant Efrem (306-373), diaca siríac i doctor de l'Església. Sant Marí, ermità; sants Prim i Felicià, mrs.; santa Pelàgia o Pellaia, vg. i mr.; beat Josep Anchieta, prev. jesuïta; beata Anna-Maria Taigi, mare de família.
Cole Porter: Peru, Illinois, 9 de juny de 1891 - Santa Monica, 15 d'octubre de 1964. Compositor nord-americà. Estudià a París amb V.d'Indy. Es donà a conèixer amb comèdies musicals i cançons que es feren cèlebres, com Night and Day, Begin the Beguine, etc. Escriví també música sentimental i melòdica per a pel·lícules (The Girls, 1959) i l'opereta Kiss me Kate.
Fa temps:
1462 - Catalunya: hi comença la guerra civil entre Joan II i la Diputació del General.
MÓN
1817 - Santiago (Xile): s'hi encunya de la primera moneda xilena.
1959 - Estats Units: hi varen el George Washington, el primer submarí amb míssils balístics.
2006 - Munic (Alemanya): S'inaugura la Copa del Món de futbol, Alemanya-2006.
Naixements:
PAÏSOS CATALANS
1930 - Barcelona: Jordi Pujol i Soley, polític català, president de la Generalitat de Catalunya entre 1980 i 2003.
MÓN
1672 - Moscou (Rússia): Pere I el Gran, Tsar de Rússia.
1781 - Wylam (Northumberland, Anglaterra): George Stephenson, enginyer, inventor de la locomotora.
1891 - Perú (Indiana, EUA): Cole Porter, compositor.
1916 - EUA: Robert S. McNamara, Secretari de Defensa dels Estats Units durant el període 1961-68.
1934 - EUA: Ànec Donald, personatge de ficció.
1951 - Maastricht (Països Baixos) - Benny Neyman, cantautor
Necrològiques:
68 - Roma: Neró, emperador romà (suicidi).
1870: Charles Dickens, escriptor.
Festes i conmemoracions:
Dia de La Rioja.
Dia de la Regió de Múrcia.
Santoral:
Sant Efrem (306-373), diaca siríac i doctor de l'Església. Sant Marí, ermità; sants Prim i Felicià, mrs.; santa Pelàgia o Pellaia, vg. i mr.; beat Josep Anchieta, prev. jesuïta; beata Anna-Maria Taigi, mare de família.
10 de Juny
Jacint Verdaguer i Santaló: (Folgueroles, 17 de maig de 1845 – Vallvidrera, 10 de juny de 1902) és un dels més grans poetes que han donat les lletres catalanes. El bisbe Torras i Bages el va qualificar de Príncep dels poetes catalans. També es coneix Jacint Verdaguer com a mossèn Cinto Verdaguer, per la seva carrera d'eclesiàstic.
Va ser el tercer fill de vuit, dels quals només en sobrevisqueren tres. Als 11 anys ingressa al Seminari de Vic. Mentre segueix estudiant, i fent de mestre i de pagès, l'any 1865 participa als Jocs Florals de Barcelona i guanya quatre premis. L'any següent torna a guanyar dos premis en els mateixos Jocs Florals.
El 24 de setembre de 1870 és ordenat sacerdot a Vic i l'octubre d'aquell mateix any, canta la seva primera missa a l'ermita de Sant Jordi. Als 28 anys entra de capellà a la Companyia Transatlàntica perquè li havien recomanat per a la seva salut el clima marítim i l'any següent embarca a Cadis rumb a l'Havana. Finalment s'estableix a Barcelona, com a capellà de la família del marquès de Comillas. Als 32 anys, el jurat dels Jocs Florals li concedeix el premi extraordinari de la Diputació de Barcelona pel poema L'Atlàntida. És la consagració de Verdaguer com a poeta.
L'any 1880, per haver guanyat tres premis als Jocs Florals, és proclamat Mestre en Gai Saber. Aquest mateix any publica el llibre Montserrat. Als 39 anys viatja a París, Suïssa, Alemanya i Rússia. El 21 de març de 1886, als 41 anys, el bisbe Morgades el corona com a Poeta de Catalunya al Monestir de Ripoll. Publica el gran poema Canigó al 1885 i realitza un viatge de peregrinació a Terra Santa.
És després d'aquest viatge que atura la seva producció literària i es dedica a altres activitats poc ortodoxes, una de les quals és la pràctica d'exorcismes. A causa d'aquest i altres escàndols, el marquès de Comillas trenca les relacions amb ell i fins i tot l'any 1895 li prohibeixen exercir de sacerdot. Ell es defensa amb una sèrie d'articles als diaris titulats En defensa pròpia.
El 1898 torna a exercir de sacerdot, però viurà amb un sou miserable i enfrontat a alguns sectors de la societat fins la seva mort.
El dia 17 de maig de 1902, als 57 anys, es trasllada del número 235 del carrer Aragó de Barcelona on vivia, a la finca coneguda com a Vil·la Joana, de Vallvidrera (Barcelona), on espera fer una convalescència de tuberculosi. El 10 de juny mor a Vil·la Joana. Actualment, la finca, convertida en Museu, es pot visitar.
L'enterrament de Jacint Verdaguer fou un dels més multitudinaris que es recordava a Barcelona fins al moment. A més, el seu llegat es manifesta en alguns dels poemes i cançons més populars de la cultura catalana, com ara L'emigrant o el Virolai de Montserrat. Una altra mostra de la seva popularitat és el fet que és una de les personalitats històriques que dóna nom a més carrers arreu de Catalunya.
Entre les seves obres cal destacar: L'Atlàntida (1876), que va ser traduïda a moltes llengües, entre les quals el francès (pel seu amic rossellonès Justí Pepratx), Idil·lis i cants místics (1879), Montserrat (1889), Oda a Barcelona (1883), Canigó (1886).
Fa temps:
1363 - València resisteix el setge que Pedro el Cruel de Castella havia iniciat el 21 de maig.
1999 - Microsoft Corporation publica el Windows 98 Segona Edició.
Necrològiques:
PAÏSOS CATALANS
1902 - la vil·la Joana, Vallvidrera (el Barcelonès): Jacint Verdaguer, prevere i el més gran poeta català de la Renaixença.
1926 - Barcelona: Antoni Gaudí, arquitecte català, tres dies després de ser atropellat per un tramvia.
MÓN
323 aC - Alexandre el Gran, rei de Macedònia, conqueridor de l'Imperi Persa.
1580 - Lisboa: Luís de Camões, poeta portuguès, considerat el més important de la Literatura portuguesa
Festes:
Festa Local a Olesa de Montserrat a la comarca del Baix Llobregat
Santoral:
Sant Maurici, abat; sant Asteri, bisbe.
Jacint Verdaguer i Santaló: (Folgueroles, 17 de maig de 1845 – Vallvidrera, 10 de juny de 1902) és un dels més grans poetes que han donat les lletres catalanes. El bisbe Torras i Bages el va qualificar de Príncep dels poetes catalans. També es coneix Jacint Verdaguer com a mossèn Cinto Verdaguer, per la seva carrera d'eclesiàstic.
Va ser el tercer fill de vuit, dels quals només en sobrevisqueren tres. Als 11 anys ingressa al Seminari de Vic. Mentre segueix estudiant, i fent de mestre i de pagès, l'any 1865 participa als Jocs Florals de Barcelona i guanya quatre premis. L'any següent torna a guanyar dos premis en els mateixos Jocs Florals.
El 24 de setembre de 1870 és ordenat sacerdot a Vic i l'octubre d'aquell mateix any, canta la seva primera missa a l'ermita de Sant Jordi. Als 28 anys entra de capellà a la Companyia Transatlàntica perquè li havien recomanat per a la seva salut el clima marítim i l'any següent embarca a Cadis rumb a l'Havana. Finalment s'estableix a Barcelona, com a capellà de la família del marquès de Comillas. Als 32 anys, el jurat dels Jocs Florals li concedeix el premi extraordinari de la Diputació de Barcelona pel poema L'Atlàntida. És la consagració de Verdaguer com a poeta.
L'any 1880, per haver guanyat tres premis als Jocs Florals, és proclamat Mestre en Gai Saber. Aquest mateix any publica el llibre Montserrat. Als 39 anys viatja a París, Suïssa, Alemanya i Rússia. El 21 de març de 1886, als 41 anys, el bisbe Morgades el corona com a Poeta de Catalunya al Monestir de Ripoll. Publica el gran poema Canigó al 1885 i realitza un viatge de peregrinació a Terra Santa.
És després d'aquest viatge que atura la seva producció literària i es dedica a altres activitats poc ortodoxes, una de les quals és la pràctica d'exorcismes. A causa d'aquest i altres escàndols, el marquès de Comillas trenca les relacions amb ell i fins i tot l'any 1895 li prohibeixen exercir de sacerdot. Ell es defensa amb una sèrie d'articles als diaris titulats En defensa pròpia.
El 1898 torna a exercir de sacerdot, però viurà amb un sou miserable i enfrontat a alguns sectors de la societat fins la seva mort.
El dia 17 de maig de 1902, als 57 anys, es trasllada del número 235 del carrer Aragó de Barcelona on vivia, a la finca coneguda com a Vil·la Joana, de Vallvidrera (Barcelona), on espera fer una convalescència de tuberculosi. El 10 de juny mor a Vil·la Joana. Actualment, la finca, convertida en Museu, es pot visitar.
L'enterrament de Jacint Verdaguer fou un dels més multitudinaris que es recordava a Barcelona fins al moment. A més, el seu llegat es manifesta en alguns dels poemes i cançons més populars de la cultura catalana, com ara L'emigrant o el Virolai de Montserrat. Una altra mostra de la seva popularitat és el fet que és una de les personalitats històriques que dóna nom a més carrers arreu de Catalunya.
Entre les seves obres cal destacar: L'Atlàntida (1876), que va ser traduïda a moltes llengües, entre les quals el francès (pel seu amic rossellonès Justí Pepratx), Idil·lis i cants místics (1879), Montserrat (1889), Oda a Barcelona (1883), Canigó (1886).
Fa temps:
1363 - València resisteix el setge que Pedro el Cruel de Castella havia iniciat el 21 de maig.
1999 - Microsoft Corporation publica el Windows 98 Segona Edició.
Necrològiques:
PAÏSOS CATALANS
1902 - la vil·la Joana, Vallvidrera (el Barcelonès): Jacint Verdaguer, prevere i el més gran poeta català de la Renaixença.
1926 - Barcelona: Antoni Gaudí, arquitecte català, tres dies després de ser atropellat per un tramvia.
MÓN
323 aC - Alexandre el Gran, rei de Macedònia, conqueridor de l'Imperi Persa.
1580 - Lisboa: Luís de Camões, poeta portuguès, considerat el més important de la Literatura portuguesa
Festes:
Festa Local a Olesa de Montserrat a la comarca del Baix Llobregat
Santoral:
Sant Maurici, abat; sant Asteri, bisbe.
11 de Juny
Marià Fortuny i Marsal: Reus, Baix Camp, 1838 - Roma, 1874. Pintor, dibuixant i gravador. De família menestral, animat pel seu avi —modelista i exhibidor de figures de cera—, assistí a l'escola de dibuix de l'ajuntament (1847) i al taller de Domènec Soberano, on mostrà aviat una gran facilitat en el dibuix. Orfe el 1850, anà amb el seu avi a Barcelona (1852), on un antic company, l'escultor Joan Roig i Soler, el presentà a l'escultor Domènec Talarn, que l'ajudà; passà pel taller de Claudi Lorenzale, i el 1853 ingressà a Llotja, on dominava la doctrina natzarena. Fugint del còlera, el 1854 anà a Berga i al santuari de Queralt, on pintà paisatges (Institut Gaudí, Reus) i, novament a Reus, pintà El Dr.Alberich visitant un malalt del còlera (col·l Batllori d'Orovio, Barcelona), oli encara matusser, però viu document realista. De nou a Barcelona, en instituir-se les pensions de l'Acadèmia de Belles Arts, el 1857 —dotades per la diputació—, guanyà la primera, amb el Berenguer III al castell de Foix (diputació provincial de Barcelona). Andreu de Bofarull li pagà l'exempció del servei militar; així pogué anar amb Josep Armet a Roma (1858), on l'impressionaren les Estances Vaticanes de Rafael i l'Innocenci X de Velázquez.
Assistí a l'acadèmia Giggi i, pel seu compte, sortia als afores per pintar paisatge del natural. El 1859 rebé l'encàrrec de la diputació de Barcelona —a proposta de Manuel Duran i Bas, aleshores diputat— de pintar la guerra d'Àfrica, tot just començada. Del febrer a l'abril prengué, als camps de batalla del Marroc, nombroses notes, que portà a Madrid —on conegué el museu d'El Prado— i a Barcelona. Després d'un viatge ràpid a Versalles per a conèixer una gran pintura bèl·lica d'Horace Vernet, tornà a Roma, on pintà l'Odalisca, l'aquarel·la Il Contino, de tècnica prodigiosa (Museu d'Art Modern, de Barcelona), i les obres exigides per la seva pensió, ja caducada, amb les quals la diputació organitzà una exposició. Visità Florència (1862) i novament el Marroc. Establert a Roma, on assolí un prestigi important, pintà (1862-64), basant-se en els seus apunts i en un croquis tàctic del general Prim, la gran Batalla de Tetuan (10 per 3 m, al Museu d'Art Modern, de Barcelona) —havia arribat a un acord amb la diputació el 1863 per a fer un sol quadre—, del qual restà descontent i, doncs, no l'arribà a lliurar. El 1865 la reina Maria Cristina de Borbó el pensionà perquè li fes un quadre (Museo de Arte Moderno de Madrid). Fou aleshores que el marxant parisenc Adolphe Goupil es posà en contacte amb ell i li donà l'oportunitat de solucionar definitivament els seus problemes econòmics i, després de passar per Madrid, anà a París, on l'exposició prèvia d'obres seves ja li havia donat força prestigi, i hi portà El col·leccionista d'estampes . En una nova estada a Madrid (1867) es casà amb Cecilia de Madrazo, filla de Federico de Madrazo, i hi començà La vicaria , que prosseguí a Roma, on muntà un taller sumptuosíssim. Novament a París (1869), hi acabà La vicaria, que a la galeria Goupil obtingué un dels èxits més sorollosos de la història de la pintura (1870). En 1870-72 residí a Granada, on continuà en tractes amb Goupil i hi pintà la Noia morta (Museu d'Art Modern, de Barcelona). A Roma (1872-74) pintà L'elecció de la model i El jardí dels poetes. Després d'un ràpid viatge a París i a Londres, tornà a Roma; són d'aquesta darrera etapa italiana els lluminosos paisatges de la platja de Portici. Home d'uns amplis interessos artístics, reuní una important col·lecció d'obres d'art i d'objectes exòtics, i era un fervent beethovenià. Pintor preciosista i d'una extraordinària habilitat, s'imposà arreu gràcies als seus temes de moros —aleshores de moda en l'art occidental— i als casacones . Hom el situà, al seu temps, entre els més grans pintors de totes les èpoques. Tanmateix, a la fi de la seva vida limità la seva producció brillant d'encàrrec, desitjós d'abordar temes lliures i actuals. Malgrat tot, dins els seus quadres més convencionals —tècnicament perfectes— o en els seus aiguaforts hom troba sovint figures d'una força extraordinària, que recorden Goya, i recursos cromàtics originals. D'ençà de la seva estada a Granada, el seu colorisme lluminós, desvetllat al Marroc i intensificat a Itàlia, esdevingué molt més lliure i esclatant, fins al punt que hom l'ha relacionat a posteriori amb l'aleshores naixent escola impressionista, corrent amb què també l'unia un cert gust japonitzant. Si dins l'art universal hom l'ha vist només com un pompier destacat, amb una àmplia derivació , per a l'art català ha significat sempre el primer gran artista internacional d'un país en conscient renaixença.
Fa temps:
2006 - París (França): Rafel Nadal guanya el seu segon Roland Garros.
Naixements:
PAÏSOS CATALANS
1838 - Reus (el Baix Camp): Marià Fortuny, pintor català.
MÓN
1719 - Düsseldorf: Francesc Carles de Velbrück, príncep-bisbe de Lieja
1959 - Oxford (Regne Unit): Hugh Laurie actor britànic.
Necrològiques:
1934 - Bielorússia: Lev Vygotski, pedagog i psicòleg (n. 1896).
Santoral:
Sant Bernabé, apòstol company de Pau, nat a Xipre, on morí. Santa Maria-Rosa Molas i Vallbé (1815-1876), rel., de Reus, fund. Gnes. MdD de la Consolació, a Tortosa (CMC, 1858). Sant Lleó III, papa (795-816); santa Adelaida o Alícia, vg. cistercenca.
Marià Fortuny i Marsal: Reus, Baix Camp, 1838 - Roma, 1874. Pintor, dibuixant i gravador. De família menestral, animat pel seu avi —modelista i exhibidor de figures de cera—, assistí a l'escola de dibuix de l'ajuntament (1847) i al taller de Domènec Soberano, on mostrà aviat una gran facilitat en el dibuix. Orfe el 1850, anà amb el seu avi a Barcelona (1852), on un antic company, l'escultor Joan Roig i Soler, el presentà a l'escultor Domènec Talarn, que l'ajudà; passà pel taller de Claudi Lorenzale, i el 1853 ingressà a Llotja, on dominava la doctrina natzarena. Fugint del còlera, el 1854 anà a Berga i al santuari de Queralt, on pintà paisatges (Institut Gaudí, Reus) i, novament a Reus, pintà El Dr.Alberich visitant un malalt del còlera (col·l Batllori d'Orovio, Barcelona), oli encara matusser, però viu document realista. De nou a Barcelona, en instituir-se les pensions de l'Acadèmia de Belles Arts, el 1857 —dotades per la diputació—, guanyà la primera, amb el Berenguer III al castell de Foix (diputació provincial de Barcelona). Andreu de Bofarull li pagà l'exempció del servei militar; així pogué anar amb Josep Armet a Roma (1858), on l'impressionaren les Estances Vaticanes de Rafael i l'Innocenci X de Velázquez.
Assistí a l'acadèmia Giggi i, pel seu compte, sortia als afores per pintar paisatge del natural. El 1859 rebé l'encàrrec de la diputació de Barcelona —a proposta de Manuel Duran i Bas, aleshores diputat— de pintar la guerra d'Àfrica, tot just començada. Del febrer a l'abril prengué, als camps de batalla del Marroc, nombroses notes, que portà a Madrid —on conegué el museu d'El Prado— i a Barcelona. Després d'un viatge ràpid a Versalles per a conèixer una gran pintura bèl·lica d'Horace Vernet, tornà a Roma, on pintà l'Odalisca, l'aquarel·la Il Contino, de tècnica prodigiosa (Museu d'Art Modern, de Barcelona), i les obres exigides per la seva pensió, ja caducada, amb les quals la diputació organitzà una exposició. Visità Florència (1862) i novament el Marroc. Establert a Roma, on assolí un prestigi important, pintà (1862-64), basant-se en els seus apunts i en un croquis tàctic del general Prim, la gran Batalla de Tetuan (10 per 3 m, al Museu d'Art Modern, de Barcelona) —havia arribat a un acord amb la diputació el 1863 per a fer un sol quadre—, del qual restà descontent i, doncs, no l'arribà a lliurar. El 1865 la reina Maria Cristina de Borbó el pensionà perquè li fes un quadre (Museo de Arte Moderno de Madrid). Fou aleshores que el marxant parisenc Adolphe Goupil es posà en contacte amb ell i li donà l'oportunitat de solucionar definitivament els seus problemes econòmics i, després de passar per Madrid, anà a París, on l'exposició prèvia d'obres seves ja li havia donat força prestigi, i hi portà El col·leccionista d'estampes . En una nova estada a Madrid (1867) es casà amb Cecilia de Madrazo, filla de Federico de Madrazo, i hi començà La vicaria , que prosseguí a Roma, on muntà un taller sumptuosíssim. Novament a París (1869), hi acabà La vicaria, que a la galeria Goupil obtingué un dels èxits més sorollosos de la història de la pintura (1870). En 1870-72 residí a Granada, on continuà en tractes amb Goupil i hi pintà la Noia morta (Museu d'Art Modern, de Barcelona). A Roma (1872-74) pintà L'elecció de la model i El jardí dels poetes. Després d'un ràpid viatge a París i a Londres, tornà a Roma; són d'aquesta darrera etapa italiana els lluminosos paisatges de la platja de Portici. Home d'uns amplis interessos artístics, reuní una important col·lecció d'obres d'art i d'objectes exòtics, i era un fervent beethovenià. Pintor preciosista i d'una extraordinària habilitat, s'imposà arreu gràcies als seus temes de moros —aleshores de moda en l'art occidental— i als casacones . Hom el situà, al seu temps, entre els més grans pintors de totes les èpoques. Tanmateix, a la fi de la seva vida limità la seva producció brillant d'encàrrec, desitjós d'abordar temes lliures i actuals. Malgrat tot, dins els seus quadres més convencionals —tècnicament perfectes— o en els seus aiguaforts hom troba sovint figures d'una força extraordinària, que recorden Goya, i recursos cromàtics originals. D'ençà de la seva estada a Granada, el seu colorisme lluminós, desvetllat al Marroc i intensificat a Itàlia, esdevingué molt més lliure i esclatant, fins al punt que hom l'ha relacionat a posteriori amb l'aleshores naixent escola impressionista, corrent amb què també l'unia un cert gust japonitzant. Si dins l'art universal hom l'ha vist només com un pompier destacat, amb una àmplia derivació , per a l'art català ha significat sempre el primer gran artista internacional d'un país en conscient renaixença.
Fa temps:
2006 - París (França): Rafel Nadal guanya el seu segon Roland Garros.
Naixements:
PAÏSOS CATALANS
1838 - Reus (el Baix Camp): Marià Fortuny, pintor català.
MÓN
1719 - Düsseldorf: Francesc Carles de Velbrück, príncep-bisbe de Lieja
1959 - Oxford (Regne Unit): Hugh Laurie actor britànic.
Necrològiques:
1934 - Bielorússia: Lev Vygotski, pedagog i psicòleg (n. 1896).
Santoral:
Sant Bernabé, apòstol company de Pau, nat a Xipre, on morí. Santa Maria-Rosa Molas i Vallbé (1815-1876), rel., de Reus, fund. Gnes. MdD de la Consolació, a Tortosa (CMC, 1858). Sant Lleó III, papa (795-816); santa Adelaida o Alícia, vg. cistercenca.
12 de Juny
Pere Romeu i Borràs: Torredembarra, Tarragonès, 1862 - Barcelona, 1908. Personatge lligat al món de l'art. Començà, segons sembla, com a pintor, i així el coneixeria a Castellterçol Ramon Casas. Molt relacionat amb el grup modernista d'aquest, col·laborà amb Miquel Utrillo i amb Steinlen en espectacles d'ombres xineses a París (1893). Allà treballà amb Rodolphe Salis com a animador del cabaret Le Chat Noir, cosa que li donaria la idea d'iniciar una empresa similar a Barcelona, on fundà el 1897 Els Quatre Gats, del qual fou l'ànima. El 1899 edità la revista Quatre Gats. Afeccionat al naixent automobilisme, en plegar el cabaret muntà un garatge i participà en alguna cursa. La seva imatge, alta, desmanegada i barbada, fou pintada i dibuixada sovint per Casas, Picasso, Opisso i altres artistes, i ha esdevingut un símbol pintoresc del modernisme.
Nelson Rolihlahia Mandela: Umtata, Transkei, 18 de juliol de 1918. Polític sud-africà. Membre de l'African National Congress des del 1944, l'any 1956 fou acusat d'alta traïció, i el 1961 en fou absolt, però el 1964 fou condemnat a presó perpètua quan fou descoberta la seva vinculació amb el braç militar de l'African National Congress. Dirigent de l'ANC (1967), esdevingué un símbol de la lluita antiapartheid i fou alliberat incondicionalment el 1990, any en què fou elegit president de l'ANC en substitució d'Oliver Tambo fins el 1997. Acceptà de renunciar a la violència en canvi de l'abolició de l'apartheid (assolida el 1992). El 1993 li fou atorgat el premi Nobel de la pau, que compartí amb F. de Klerk, darrer president del règim segregacionista sud-africà. El 1994, amb la victòria de l'ANC en les primeres eleccions multiracials de Sud-àfrica, accedí a la presidència de l'estat, càrrec que detingué fins a la fi del seu mandat (1999), que es retirà de la política activa. Durant aquests anys, presidí una política centrada en la reconciliació, que, no obstant això, hagué de fer front a les enormes diferències socioeconòmiques i als ressentiments creats pels anys de segregació racial. Amb aquest propòsit, i per tal d'evitar la impunitat en les responsabilitats de l'apartheid, el 1996 instituí el Comitè per a la Veritat i la Reconciliació, presidit per Desmond Tutu. Mandela també hagué de fer front al fort nacionalisme zulu sorgit a la província de KwaZulu-Natal. Pel seu gran carisma, fou requerit com a mediador en diverses crisis africanes, especialment en la de la regió dels Grans Llacs (1997). És autor de No Easy Walk to Freedom (1965).
Fa temps:
1897 - Barcelona: Pere Romeu hi inaugura Els Quatre Gats.
1898 – Declaració d'Independència de Filipines: El general Emilio Aguinaldo declara l'independència de Filipines d'Espanya.
1955 - Le Mans (França): Un accident provoca 85 morts a les 24 hores de Le Mans.
1963 – Cleopatra amb Elizabeth Taylor, Rex Harrison i Richard Burton s'estrena al Rivoli Theatre a Nova York.
1964 – Sud-Àfrica: Nelson Mandela hi és sentenciat a cadena perpètua.
1967 – Programa Venera: es llença el Venera 4, que esdevindrà la primera sonda espacial en entrar a una atmosfera d'un altre planeta i enviar-ne dades amb èxit.
1982 – 750.000 persones es manifesten contra les armes nuclears al Central Park a Nova York. Hi participen, entre d'altres, Jackson Browne, James Taylor, Bruce Springsteen i Linda Ronstadt.
Naixements:
1827 - Hirzel: Johanna Spyri, escriptora suïssa de llibres infantils.
Festes:
Dia contra el treball infantil
Santoral:
Sant Joan de Sahagun, prev. agustí; beata Iolanda (o Violant), rel. franciscana; sant Onofre (o Nofre), anacoreta.
Pere Romeu i Borràs: Torredembarra, Tarragonès, 1862 - Barcelona, 1908. Personatge lligat al món de l'art. Començà, segons sembla, com a pintor, i així el coneixeria a Castellterçol Ramon Casas. Molt relacionat amb el grup modernista d'aquest, col·laborà amb Miquel Utrillo i amb Steinlen en espectacles d'ombres xineses a París (1893). Allà treballà amb Rodolphe Salis com a animador del cabaret Le Chat Noir, cosa que li donaria la idea d'iniciar una empresa similar a Barcelona, on fundà el 1897 Els Quatre Gats, del qual fou l'ànima. El 1899 edità la revista Quatre Gats. Afeccionat al naixent automobilisme, en plegar el cabaret muntà un garatge i participà en alguna cursa. La seva imatge, alta, desmanegada i barbada, fou pintada i dibuixada sovint per Casas, Picasso, Opisso i altres artistes, i ha esdevingut un símbol pintoresc del modernisme.
Nelson Rolihlahia Mandela: Umtata, Transkei, 18 de juliol de 1918. Polític sud-africà. Membre de l'African National Congress des del 1944, l'any 1956 fou acusat d'alta traïció, i el 1961 en fou absolt, però el 1964 fou condemnat a presó perpètua quan fou descoberta la seva vinculació amb el braç militar de l'African National Congress. Dirigent de l'ANC (1967), esdevingué un símbol de la lluita antiapartheid i fou alliberat incondicionalment el 1990, any en què fou elegit president de l'ANC en substitució d'Oliver Tambo fins el 1997. Acceptà de renunciar a la violència en canvi de l'abolició de l'apartheid (assolida el 1992). El 1993 li fou atorgat el premi Nobel de la pau, que compartí amb F. de Klerk, darrer president del règim segregacionista sud-africà. El 1994, amb la victòria de l'ANC en les primeres eleccions multiracials de Sud-àfrica, accedí a la presidència de l'estat, càrrec que detingué fins a la fi del seu mandat (1999), que es retirà de la política activa. Durant aquests anys, presidí una política centrada en la reconciliació, que, no obstant això, hagué de fer front a les enormes diferències socioeconòmiques i als ressentiments creats pels anys de segregació racial. Amb aquest propòsit, i per tal d'evitar la impunitat en les responsabilitats de l'apartheid, el 1996 instituí el Comitè per a la Veritat i la Reconciliació, presidit per Desmond Tutu. Mandela també hagué de fer front al fort nacionalisme zulu sorgit a la província de KwaZulu-Natal. Pel seu gran carisma, fou requerit com a mediador en diverses crisis africanes, especialment en la de la regió dels Grans Llacs (1997). És autor de No Easy Walk to Freedom (1965).
Fa temps:
1897 - Barcelona: Pere Romeu hi inaugura Els Quatre Gats.
1898 – Declaració d'Independència de Filipines: El general Emilio Aguinaldo declara l'independència de Filipines d'Espanya.
1955 - Le Mans (França): Un accident provoca 85 morts a les 24 hores de Le Mans.
1963 – Cleopatra amb Elizabeth Taylor, Rex Harrison i Richard Burton s'estrena al Rivoli Theatre a Nova York.
1964 – Sud-Àfrica: Nelson Mandela hi és sentenciat a cadena perpètua.
1967 – Programa Venera: es llença el Venera 4, que esdevindrà la primera sonda espacial en entrar a una atmosfera d'un altre planeta i enviar-ne dades amb èxit.
1982 – 750.000 persones es manifesten contra les armes nuclears al Central Park a Nova York. Hi participen, entre d'altres, Jackson Browne, James Taylor, Bruce Springsteen i Linda Ronstadt.
Naixements:
1827 - Hirzel: Johanna Spyri, escriptora suïssa de llibres infantils.
Festes:
Dia contra el treball infantil
Santoral:
Sant Joan de Sahagun, prev. agustí; beata Iolanda (o Violant), rel. franciscana; sant Onofre (o Nofre), anacoreta.
13 de Juny
Avalot de les Faves a Manresa, 13 de Juny de 1688:Des dels seus inicis les Escodines han estat el barri pagès per excel·lència de Manresa. Hi vivien els camperols que treballaven als regadius, fet que encara es nota en la fesomia urbana i en la tipologia de les cases més antigues, amb una planta baixa amb portalada per al bestiar i unes golfes obertes per assecar el gra.
Amb el pas dels anys, aquest caràcter rural determinaria uns costums i unes actituds col·lectives en què la religiositat popular i la defensa de la tradició jugarien un paper important en la identitat del barri. Hi contribuí, sens dubte, la presència a Manresa de Sant Ignasi de Loiola (1522-1523) -que convertiria les Escodines en un punt de pelegrinatge i de devoció popular, amb epicentre a la Cova-, la implantació de l’orde dels Caputxins -des de 1582- i el manteniment de celebracions viscudes amb intensitat (les festes de les Enramades i la Divina Pastora, el rés del rosari per Sant Ignasi...), a més de la proliferació de monuments i d’imatgeria religiosa que formen part del patrimoni del barri.
Paral·lelament, la importància de l’element pagès explica també que les Escodines fossin el bressol del popular Avalot de les Faves (1688), una revolta que dividí Manresa en dos bàndols: favets i tremendos. L’avalot esclatà a partir del malestar causat pel delme, es girà posteriorment contra el poder polític i, finalment, culminà amb una severa repressió que ha perdurat en la memòria popular.
Fa temps:
1688 - Manresa (el Bages): s'hi esdevé una revolta pagesa antisenyorial.
2004 - la Unió Europea: s'hi celebren eleccions al Parlament Europeu.
2004 - Bagdad (l'Iraq): insurgents iraquians hi assassinen Kamal al-Jarrah, un alt càrrec del govern iraquià, i un cotxe bomba hi fa 12 morts.
Naixements:
1946 - Barcelona (Barcelonès): Montserrat Roig i Fransitorra, escriptora catalana.
1968 - Sale (Anglaterra): David Gray, músic britànic.
Necrològiques:
2005 - Barcelona (Barcelonès): Jesús Moncada i Estruga, escriptor català.
1931 - Aranjuez (Espanya): Santiago Rusiñol i Prats, artista, periodista català.
Festes i celebracions:
Festa Local a Bellver de Cerdanya, Baltarga, Bor, Coboriu de la Llosa, Cortàs i Talltendre, a la comarca de la Cerdanya, a Erill la Vall, Nas i Ordèn, Pi, Riu, a la Vall d'Aran, Pont de Vilomara, Santpedor al Bages, i a Tiana a la comarca del Maresme.
Sant Antoni de Pàdua
Sant Gerard de Claravall
Santoral:
Sant Antoni de Pàdua (+1231), prev. franciscà i doctor de l'Església, nat a Lisboa, patró del ram de la construcció. Sant Fandila, prev.; sant Aventí, mr.; santa Aquil× lina, vg.
Avalot de les Faves a Manresa, 13 de Juny de 1688:Des dels seus inicis les Escodines han estat el barri pagès per excel·lència de Manresa. Hi vivien els camperols que treballaven als regadius, fet que encara es nota en la fesomia urbana i en la tipologia de les cases més antigues, amb una planta baixa amb portalada per al bestiar i unes golfes obertes per assecar el gra.
Amb el pas dels anys, aquest caràcter rural determinaria uns costums i unes actituds col·lectives en què la religiositat popular i la defensa de la tradició jugarien un paper important en la identitat del barri. Hi contribuí, sens dubte, la presència a Manresa de Sant Ignasi de Loiola (1522-1523) -que convertiria les Escodines en un punt de pelegrinatge i de devoció popular, amb epicentre a la Cova-, la implantació de l’orde dels Caputxins -des de 1582- i el manteniment de celebracions viscudes amb intensitat (les festes de les Enramades i la Divina Pastora, el rés del rosari per Sant Ignasi...), a més de la proliferació de monuments i d’imatgeria religiosa que formen part del patrimoni del barri.
Paral·lelament, la importància de l’element pagès explica també que les Escodines fossin el bressol del popular Avalot de les Faves (1688), una revolta que dividí Manresa en dos bàndols: favets i tremendos. L’avalot esclatà a partir del malestar causat pel delme, es girà posteriorment contra el poder polític i, finalment, culminà amb una severa repressió que ha perdurat en la memòria popular.
Fa temps:
1688 - Manresa (el Bages): s'hi esdevé una revolta pagesa antisenyorial.
2004 - la Unió Europea: s'hi celebren eleccions al Parlament Europeu.
2004 - Bagdad (l'Iraq): insurgents iraquians hi assassinen Kamal al-Jarrah, un alt càrrec del govern iraquià, i un cotxe bomba hi fa 12 morts.
Naixements:
1946 - Barcelona (Barcelonès): Montserrat Roig i Fransitorra, escriptora catalana.
1968 - Sale (Anglaterra): David Gray, músic britànic.
Necrològiques:
2005 - Barcelona (Barcelonès): Jesús Moncada i Estruga, escriptor català.
1931 - Aranjuez (Espanya): Santiago Rusiñol i Prats, artista, periodista català.
Festes i celebracions:
Festa Local a Bellver de Cerdanya, Baltarga, Bor, Coboriu de la Llosa, Cortàs i Talltendre, a la comarca de la Cerdanya, a Erill la Vall, Nas i Ordèn, Pi, Riu, a la Vall d'Aran, Pont de Vilomara, Santpedor al Bages, i a Tiana a la comarca del Maresme.
Sant Antoni de Pàdua
Sant Gerard de Claravall
Santoral:
Sant Antoni de Pàdua (+1231), prev. franciscà i doctor de l'Església, nat a Lisboa, patró del ram de la construcció. Sant Fandila, prev.; sant Aventí, mr.; santa Aquil× lina, vg.
14 de Juny
Ernesto Guevara de la Serna: Rosario, Argentina, 14 de juny de 1928 - Higueras, Bolívia, 9 d'octubre de 1967. Revolucionari argentí, més conegut com a Che Guevara. Procedent d'una família de l'alta burgesia, estudià medicina. Traslladat a Guatemala, féu costat al president Jacobo Arbenz. Perseguit, s'exilià a Mèxic, on conegué Fidel Castro i s'uní als revolucionaris cubans. Participà en l'operació "Granma" i se significà en la lluita guerrillera contra les forces de Batista. Després del triomf de la revolució cubana (1959), ocupà alts càrrecs. Ministre d'indústria (1961), accelerà, planificà i centralitzà el procés econòmic de la revolució cubana i marcà el posterior signe de tota l'economia del país. A Punta del Este (1961) i a Alger (1963) féu una crida a la solidaritat de tots els pobles del tercer món per a combatre les forces imperialistes. El 1965 se n'anà a les guerrilles del Congo, però tornà aviat a l'Amèrica Llatina. Incorporat a la guerrilla boliviana, fou capturat per forces especials bolivianes entrenades als EUA i morí d'una forma misteriosa. Escriví una autobiografia (1967), on se situa ideològicament dins l'ortodòxia marxista, però anteposa l'acció revolucionària a la formulació teòrica. Escriví, a més, Guerra de guerrillas (1960) i El socialismo y el hombre en Cuba (1968).
Henry Mancini: Cleveland, Ohio, 16 d'abril de 1924 - Nova York, 14 de juny de 1994. Compositor nord-americà. Estudià a la Juilliard School de Nova York. El 1954 fou contractat pels Universal Studios i s'especialitzà en la composició de bandes sonores, moltes de les quals obtingueren un gran èxit (Breakfast at Tiffany's, The Pink Panther, Days of Wine and Roses, etc). Fou guardonat amb 4 Oscars i 20 premis Grammy.
Fa temps:
1323 - Càller (Sardenya): l'infant Alfons hi desembarca i inicia la conquesta de Sardenya.
1391 - València: El Consell de la ciutat emet un bàndol en què prohibeix la pràctica del joc de pilota als carrers.
1775 - Estats Units: Es funda l'Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica.
1982 - Illes Malvines: rendició de les tropes argentines a Port Stanley, la guerra estava apunt d'acabar.
1985 - Grècia-Liban-Algèria: El vol 847 de la TWA és segrestat per l'organització armada Hezbollah.
Naixements:
1928 - Rosario (Argentina): Che Guevara, dirigent polític i guerriller argentí.
1942 - Villaviciosa de Odón (Espanya): Roberto García-Calvo, jurista espanyol, magistrat conservador i espanyolista del TC.
Necrològiques:
1986 - Jorge Luis Borges, escriptor Argentí.
1994 - Henry Mancini, compositor de música per a cinema.
Ernesto Guevara de la Serna: Rosario, Argentina, 14 de juny de 1928 - Higueras, Bolívia, 9 d'octubre de 1967. Revolucionari argentí, més conegut com a Che Guevara. Procedent d'una família de l'alta burgesia, estudià medicina. Traslladat a Guatemala, féu costat al president Jacobo Arbenz. Perseguit, s'exilià a Mèxic, on conegué Fidel Castro i s'uní als revolucionaris cubans. Participà en l'operació "Granma" i se significà en la lluita guerrillera contra les forces de Batista. Després del triomf de la revolució cubana (1959), ocupà alts càrrecs. Ministre d'indústria (1961), accelerà, planificà i centralitzà el procés econòmic de la revolució cubana i marcà el posterior signe de tota l'economia del país. A Punta del Este (1961) i a Alger (1963) féu una crida a la solidaritat de tots els pobles del tercer món per a combatre les forces imperialistes. El 1965 se n'anà a les guerrilles del Congo, però tornà aviat a l'Amèrica Llatina. Incorporat a la guerrilla boliviana, fou capturat per forces especials bolivianes entrenades als EUA i morí d'una forma misteriosa. Escriví una autobiografia (1967), on se situa ideològicament dins l'ortodòxia marxista, però anteposa l'acció revolucionària a la formulació teòrica. Escriví, a més, Guerra de guerrillas (1960) i El socialismo y el hombre en Cuba (1968).
Henry Mancini: Cleveland, Ohio, 16 d'abril de 1924 - Nova York, 14 de juny de 1994. Compositor nord-americà. Estudià a la Juilliard School de Nova York. El 1954 fou contractat pels Universal Studios i s'especialitzà en la composició de bandes sonores, moltes de les quals obtingueren un gran èxit (Breakfast at Tiffany's, The Pink Panther, Days of Wine and Roses, etc). Fou guardonat amb 4 Oscars i 20 premis Grammy.
Fa temps:
1323 - Càller (Sardenya): l'infant Alfons hi desembarca i inicia la conquesta de Sardenya.
1391 - València: El Consell de la ciutat emet un bàndol en què prohibeix la pràctica del joc de pilota als carrers.
1775 - Estats Units: Es funda l'Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica.
1982 - Illes Malvines: rendició de les tropes argentines a Port Stanley, la guerra estava apunt d'acabar.
1985 - Grècia-Liban-Algèria: El vol 847 de la TWA és segrestat per l'organització armada Hezbollah.
Naixements:
1928 - Rosario (Argentina): Che Guevara, dirigent polític i guerriller argentí.
1942 - Villaviciosa de Odón (Espanya): Roberto García-Calvo, jurista espanyol, magistrat conservador i espanyolista del TC.
Necrològiques:
1986 - Jorge Luis Borges, escriptor Argentí.
1994 - Henry Mancini, compositor de música per a cinema.
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 76 visitants