EntradaAutor: plana » 06 oct. 2008, 12:16
6 d'Octubre
Els fets del sis d'octubre va ser el moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola.
Després de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), el rei Alfons XIII encapçala la transició cap a la democràcia i el 12 d'abril de 1931 es convoquen eleccions generals que donaren una victòria aclaparadora al líder d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Francesc Macià, el qual proclamà el 14 d'abril la República Catalana dins una Federació de pobles ibèrics. Al cap d'unes hores, la segona República espanyola era proclamada a Madrid. Unes negociacions entre tots dos nous poders, de Madrid i Barcelona, desembocaren, el 17 d'abril, en el restabliment provisional de la Generalitat de Catalunya, amb Francesc Macià com a primer President de la institució.
El 9 de setembre de 1932 les Corts aprovaren després de fortes retallades l'Estatut d'autonomia, i al cap de poques setmanes, se celebraven eleccions al Parlament de Catalunya, el qual es constituïa el 6 de desembre, amb Lluís Companys com a primer President de la cambra legislativa.
El gener de 1934 Catalunya assumia facultats judicials amb la creació del Tribunal de Cassació, i nous poders executius, incloent-hi els d'Ordre Públic en desaparèixer de l'estructura política la figura dels governadors civils, que representaven el govern espanyol a Catalunya.
El dia de Nadal de 1933 moria el president Macià, el dia 1 de gener de 1934 era elegit Lluís Companys per succeir-lo.
Mentre, a Espanya, el novembre de 1933 es celebren les segones eleccions que són guanyades per la coalició del Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux i la CEDA de José Maria Gil Robles. Comença així el que alguns han anomenat Bienni negre.
Les diferències polítiques entre el govern d'esquerra de la Generalitat i els governs de centredreta de Madrid, dificultaven les relacions entre ambdós poders i el normal exercici de l'autonomia. Així per exemple, l'aprovació l'abril de 1934 pel Parlament d'una moderada llei de Contractes de Conreu obtingué la immediata oposició de la Lliga Regionalista i dels grans propietaris, els quals, amb l'ajut del govern central, aconseguiren l'anul·lació de la llei per anticonstitucional.
Aquest fet obrí una greu crisi política entre Madrid i Barcelona i una considerable exacerbació nacionalista, que afavorí les activitats paramilitars i les propagandes separatistes de les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català, dirigides per Josep Dencàs. En aquells moments, després de la mort de Macià, dins el si d'Esquerra Republicana de Catalunya havia gran conflictivitat entre els sectors clarament independentistes representats per la gent d'Estat Català (recordem que EC ingressà amb Macià al capdavant dins ERC però comptava amb autonomia i controlava les Joventuts), i la resta de sectors més autonomistes representats per la gent del sector del Partit Republicà Català (Lluís Companys, etc.) i la del grup de l'Opinió (Lluhí i Vallescà, Josep Tarradellas, etc.).
El dia 2 d'octubre cau el govern de Ricardo Samper i dos dies després Alejandro Lerroux forma un govern només amb ministres de la CEDA, organització considerada no republicana. Immediatament és declarada una vaga general a tot Espanya.
El mateix 5 d'octubre, l'Aliança Obrera de Catalunya també declara la vaga general, sense el suport, però, de la CNT, i Barcelona queda paralitzada. Dencàs fa detenir alguns dirigents anarquistes. Els Escamots d'Estat Català van mal armats ja que Lluís Companys havia refusat sistemàticament totes les comandes d'armes que se li havien fet des del Comité Revolucionari que ell mateix havia creat per preparar la revolta. Les forces d'ordre públic que pot utilitzar la Generalitat es limiten a 400 mossos d'esquadra comandats per Enric Pérez Farràs i a 3.200 Guàrdies d'Assalt comandats per Coll i Llach. Estat Català compta amb 3.400 militants armats dirigits per Miquel Badia i Capell. L'Aliança Obrera amb prou feines mobilitza un miler de persones al no tenir el suport ni de la CNT i de la Unió de Rabassaires. L'Aliança Obrera i Estat Català perseguien objectius diferents —la revolució social els uns, el cop d'estat separatista els altres—, però, mancats de mitjans, no pogueren arrabassar la iniciativa al govern de la Generalitat que en aquells fets tingué una actuació molt irregular. Tots aquests ingredients fan que les mobilitzacions es dissolguin la tarda del 6 d'octubre. Durant els fets hi hagueren alguns actes de violència a Barcelona i a la resta de Catalunya que causarien més de 40 morts.
Però a les vuit del vespre, Lluís Companys apareix al balcó de la Generalitat acompanyat dels consellers i proclama l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola.
Fa temps:
1934 - Lluís Companys proclama l'Estat Català.
1977 - Alacant: Miquel Grau, militant del MCPV, rep un cop al cap mentre penjava uns cartells de la Diada del País Valencià. Moriria uns dies més tard.
2003 - Vila de Gràcia: 1er programa de Batakada RadioActiva a Radio Gràcia, programa de sàtira cultural.
1908 - Àustria s'annexiona Bòsnia i Hercegovina.
1973 - Comença la Guerra del Yom Kippur
1993 - El jugador de bàsquet Michael Jordan anuncia la seva retirada.
Naixements:
1887 - Brno (República Txeca): Maria Jeritza, nascuda Maria Jedlicková, cèlebre soprano morava.
Necrològiques:
1497 - València: Joan Roís de Corella, poeta (n. 1435).
1981 - El Caire (Egipte): Anwar al-Sadat, militar i polític egipci, president del país, assassinat per integristes islàmics.
Santoral:
Témpores d’acció de gràcies i de petició. Sant Froilà, bisbe de Lleó; sant Atilà, bisbe de Zamora; santa Caritina, vg.; beata Faustina Kowalska, vg. polonesa, apòstol de la Divina Misericòrdia.