Tal dia com avui...

Punt de trobada, de reflexió, de converses, etc, sense que tinguin res a veure amb la Botifarra.
plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 29 nov. 2008, 17:34

29 de Novembre

George Harrison MBE ( Liverpool, 25 de febrer de 1943 - Los Angeles, 29 de novembre de 2001) fou un cantant, guitarrista i compositor de rock.
De família obrera, als quinze anys aprengué a tocar la guitarra i el 1958 conegué John Lennon i Paul McCartney a l'institut d'ensenyament de Quarry. Amb ells formà el grup de rock The Quarrymen. Aquesta formació, després de diferents canvis, esdevingué, el 1961, The Beatles. Inicialment, Harrison hi assumí les funcions de guitarrista solista i de segona veu, però de mica en mica s'hi incorporà també com a compositor i cantant de temes com "I need you" (1965), "Taxman" (1966), "Within you, without you" (1967), "While my guitar gently weeps" (1968) o "Something" (1969). Interessat per l'hinduisme i per la cultura índia, aprengué a tocar el sitar (instrument que incorporà al grup) i arrossegà la resta dels Beatles a fer estades a l'Índia per a realitzar meditació transcendental. Ja abans de la separació dels Beatles enregistrà un parell de discs amb el seu nom, però obtingué un gran èxit amb el tercer àlbum, All things must pass (1970), per bé que el single "My sweet Lord" fou objecte de demanda per plagi de la cançó "She's so fine" dels Chiffons, i els tribunals van resoldre que Harrison havia "copiat inconscientment" part de la cançó.
L'1 d'agost del 1971 organitzà i actuà a un esdeveniment pioner dins el camp dels espectacles musicals benèfics, el concert en favor de Bangla Desh celebrat al Madison Square Garden de Nova York. L'any 1988 va formar juntament amb Bob Dylan, Roy Orbison, Jeff Lynne i Tom Petty el grup Traveling Wilburys, que van editar dos discs. Va morir a Los Angeles a causa d'un càncer de pulmó als 58 anys i va deixar enregistrat el disc Brainwashed que s'edità de manera pòstuma.


Fa temps:
1291 - Monteagudo (Sòria, Espanya): el rei Jaume II signa la pau amb Sanç IV de Castella (concòrdia de Monteagudo).
1899 - Barcelona: al gimnàs Solé, un grup d'esportistes encapçalats per Joan Gamper funden el Futbol Club Barcelona.
2004 - monestir de Montserrat (Monistrol de Montserrat, el Bages): el fons documental de la biblioteca del monestir esdevé accessible des d'Internet.
1947 - seu de les Nacions Unides (Nova York): l'Assemblea General vota favorablement la partició de Palestina entre àrabs i jueus.
1977 - seu de les Nacions Unides (Nova York): les Nacions Unides trien aquesta data com a Dia internacional de solidaritat amb Palestina.

Naixements:
1925 - París (França) : Jean Martin Charcot, neuròleg francès.
1848 - Lancaster (Anglaterra): John A. Fleming, físic i enginyer elèctric anglès.
1946 - San Antonio de los Baños (l'Havana, Cuba): Silvio Rodríguez, cantant cubà.

Necrològiques:
1924 - Brussel·les (Bèlgica): Giacomo Puccini, compositor italià.
2001 - Los Angeles (Califòrnia, EUA): George Harrison, músic anglès, component de The Beatles.

Festes i commemoracions:
Festa Local de La Roca del Vallès a la comarca del Vallès Oriental
Festa Local de Sant Sadurní d'Anoia a la comarca de l'Alt Penedès
Dia internacional de solidaritat amb Palestina

Santoral:
Sant Sadurní, Serni o Cerní, bisbe de Tolosa de Llenguadoc i mr.; sant Demetri, mr.; santa Il.luminada, vg.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 30 nov. 2008, 00:42

30 de Novembre

Oscar Wilde El seu nom complet era Oscar Fingal O'Flahertie Wills Wilde. Escriptor i dramaturg anglo-irlandès, nascut el 16 d'Octubre a Dublín, Irlanda de 1854 i mort el 30 de Novembre de 1900 a París, França. Va tenir forts problemes legals a causa de la seva homosexualitat, que el van dur a la presó durant una temporada.
Destaca per les seves obres, sobretot en teatre, on retrata la veritable cara de la societat noble de la seva època. Demostra en cadascuna de les seves obres ser un gran coneixedor del comportament i pensament humà, i en les seves millor obres, fa ús de l'humor més anglès i més pur per descriure el món tal com ell el veia.


Fa temps:
1920 - Barcelona: És assassinat a la sortida de casa seva Francesc Layret, advocat laboralista i cap del Partit Republicà Català.
1977 - Reus (el Baix Camp): Els Joglars estrenen La Torna al Teatre Bartrina, que serà prohibida al cap de dos dies.
2000 - París (França): la UNESCO declara la ciutat de Tarragona i el Palmeral d'Elx Patrimoni de la Humanitat.
2003 - Barcelona: s'hi publica el primer número d'El Punt Barcelona.
2004 - Barcelona: tanca la sala X del carrer d'Aragó 197 (antic cinema Roma), la darrera que funcionava a la ciutat.
1840 - París: Les restes de Napoleó Bonaparte són retornades de la illa de Santa Helena, on morí a l'exili, a París.
1939 - Finlàndia: les tropes soviètiques envaeixen el país.
1966 - les Barbados: aquestes illes s'independitzen de l'Imperi Britànic.
1967 - el Iemen s'independitza de l'Imperi Britànic.

Naixements:
1877 - Buenos Aires (l'Argentina): Miguel Andrés Camino, conegut com Milon E. Mújica, periodista i poeta argentí.

Necrològiques:
1920 - Barcelona: Francesc Layret, polític i advocat laboralista, assassinat per pistolers del Sindicat Lliure.
1900 - París, França: Oscar Wilde, escriptor i dramaturg anglo-irlandés.

Festes i commemoracions:
Festa Local de Òrrius a la comarca del Maresme
Festa Local de Sant Andreu de Llavaneres a la comarca del Maresme

Santoral:
Sant Andreu, apòstol, de Betsaida, deixeble del Baptista i germà de Pere. Santa Justina, vg. i mr.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 01 des. 2008, 00:06

1 de Desembre+

Woody Allen és un director, guionista, escriptor i actor estatunidenc. Ha filmat la major part de les seves pel·lícules a Nova York, la seva ciutat natal . També se'l coneix per ser músic de jazz. Se'l considera com un dels millors directors de cinema de la història.
D'origen jueu, va néixer al districte del Bronx de Nova York, per bé que passà la infantesa a Brooklyn. A catorze anys aprengué a tocar el clarinet i a setze ja començà a escriure acudits per al "New York Post", el primer dels quals es publicà el 25 de novembre de 1952. El 1953 fou contractat per un agent publicitari per escriure acudits, i durant un any segui diversis cursos a la Universitat de Nova York, que no acabà. Després de treballar de guionista en programes de ràdio i televisió, començà a ser reconegut per escriure gags per a l'humorista Sid Caesar, el primer dels quals fou emès el 2 de novembre de 1958.
El 1960 debutà com a humorista al club Blue Angel, i el 1963 ja era reconegut a tot el país gràcies a una gira. Debutà al cinema com a guionista i actor en un paper secundari a Com va això, gateta? (estrenat als Estats Units el 22 de juny de 1965). El 1966 estrenà la seva primera obra de teatre, Don't drink the water i publicà uns primers contes a la revista "New Yorker". Com a director el seu primer film fou Agafa els diners i corre (estrenat el 18 d'agost de 1969) i la seva consagració arribà amb Annie Hall (estrenat el 20 d'abril de 1977), per la qual aconseguí quatre premis Oscar, que no anà a rebre per què el mateix dia tenia un concert amb el seu grup de jazz.


Fa temps:
1307 - Corona d'Aragó: Jaume II el Just ordena la persecució dels templers.
1973 - Barcelona: Lluís Maria Xirinacs i Damians inicia una vaga de fam davant de la presó model per reclamar l'amnistia dels presos polítics que durarà 42 dies.
1978 - Barcelona: Es celebra la primera Telecogresca.
1999 - Barcelona: Ràdio ART comença les seves emisions.
2005 - Madrid: Cinc militants de les JERC s'encadenen a les 11 del matí, a la seu central de la cadena COPE, acompanyats per 6 militants més amb el suport dels diputats d'ERC Joan Puig i Joan Tardà.
2007 - Barcelona: Més de 200.000 persones es manifesten pel dret a decidir.

Naixements:
1991 - Barcelona: Kírian Bonet.
1935 - Ciutat de Nova York (Estats Units): Woody Allen, cineasta estatunidenc.
1977 - Agoura Hills (Califòrnia, EUA): Brad Delson, músic estatunidenc, guitarrista de Linkin Park.

Necrològiques:
1936 - Madrid (Espanya): Hans Beimler, polític i milicià comunista alemany, militant de les Brigades Internacionals.

Festes i commemoracions:
Celebració de Sant Eloi, patró dels orfebres, argenters, joiers, metal·lúrgics i ferradors.
Celebració del dia mundial de la lluita contra la SIDA.
Onomàstica:Sant Eloi, bisbe de Noyon (641-660); sants Edmon Campion i Robert Southwell, preveres, i beats Roger Filcock, Robert Middleton i companys, màrtirs (jesuïtes); sant Naüm, profeta (s. VII aC); santa Natàlia, mr., esposa de sant Adrià.

Santoral:
Sant Eloi, bisbe de Noyon (641-660), patró dels qui treballen els metalls; sants Edmon Campion i Robert Southwell, preveres, i beats Roger Filcock, Robert Middleton i companys, màrtirs (jesuïtes); sant Naüm, profeta (s. VII aC); santa Natàlia, mr., esposa de sant Adrià.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 02 des. 2008, 12:35

2 de Desembre

Maria Callas
Nova York, 2 de desembre de 1923 - París, 16 de setembre de 1977
Nom amb què fou coneguda la soprano grega Maria Kalogerópulos.
Fou deixebla d'Elvira de Hidalgo a Atenes, on debutà a 15 anys amb Cavalleria rusticana, de Mascagni. El 1947 començà a Verona la seva carrera internacional interpretant La Gioconda, de Ponchielli. La seva veu, tècnicament discutible, però d'una extensió tan formidable (la2 a fa5) que li permetia de cantar des de papers d'agilitat (Lucia di Lammermoor) fins als de soprano dramàtica (Tristan und Isolde), juntament amb l'expressivitat punyent de què era capaç i el seu talent com a actriu dramàtica la convertiren en la diva indiscutible de l'òpera mundial durant els anys cinquanta i en el gran mite —fou titllada de "la divina"— que encara subsisteix. Gràcies a la recuperació que féu de la tècnica vocal belcantista, pogué afrontar l'exhumació d'òperes vuitcentistes gairebé oblidades (Medea de Cherubini, Norma i Il pirata de Bellini, La vestale de Spontini, Il turco in Italia de Rossini, etc), que després d'ella han passat a ésser obres de repertori. A Barcelona donà un únic recital al Gran Teatre del Liceu l'any 1959. Retirada l'any 1965 per raons personals, retornà a l'escena transitòriament en uns recitals amb G. Di Stefano (1973-74).


Fa temps:
1977 - Barcelona: l'autoritat militar fa empresonar Albert Boadella, director d'Els Joglars, en considerar que La Torna, estrenada feia dos dies, no s'ajusta al permís concedit.
1936 - La Corunya: És afusellat pels militars franquistes el diputat republicà gallec José Miñones Bernárdez.

Naixements:
1753 - Alacant: Francisco Javier Balmis, metge militar i cirurgià honorari de Carles IV
1940 - Xàtiva: Raimon, cantant valencià
1923 - Nova York (EUA): Maria Callas, soprano

Festes i commemoracions:
Dia contra l'esclavatge

santoral:
Sant Silvà, bisbe; santa Bibiana, vg. i mr. (s. IV); santa Elisa, vg.; beata Maria-Àngela Astorch (1592-1665), vg. caputxina, de Barcelona.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 03 des. 2008, 00:22

3 de desembre

El ButiNET es va fer públic el dia 3 de desembre de 2001, i des d’aleshores la comunitat del ButiNET no ha parat de créixer. Al principi només eren quatre amics i ara ja som 37.239 nicks registrats.
El ButiNET, a part d’un joc, és una comunitat de jugadors de botifarra d’arreu de Catalunya i també de diferents llocs del món, que amb una afició comú, es reuneixen tan virtualment com realment, per jugar a la botifarra.


General Espartero
Aquest general, de nom Joaquín Baldomero Fernández Álvarez Espartero, nascut el 1793, fou president del Consell de Ministres espanyol i va arribar a ser cap de l'Estat com a "Regent" durant la minoria d'edat de la reina Isabel II. Lluità en moltes de les guerres en les ex-colònies espanyoles com ara el Perú reprimint els independentistes peruans, i també a les guerres carlistes.
Un cop fou al lloc de màxim poder executiu a l'Estat, com a Regent, la seva política dictatorial i autoritària li va valdre diversos aixecaments violents en molts punts de l'Estat espanyol. La ciutat de Barcelona no en va ser una excepció. El 1842 la Junta de Barcelona va prendre la iniciativa d’enderrocar la Ciutadella, que era el símbol de la tirania de Felip V. Aquest acte fou totalment desaprovat pel govern de l’Estat espanyol. A més, el general Espartero va voler imposar unes severes polítiques fiscals que pretenien aplicar un aranzel lliurecanvista que afavoria les importacions angleses en perjudici de la indústria catalana.
A aquest descontentament popular, si va afegir l’exigència de les quintes regular a reclutar soldats. Per tot plegat, el 3 de desembre de 1842 la ciutat de Barcelona es va revoltar contra el general Espartero. Aquesta revolta va ser reprimida durament i sufocada pel bombardeig, ordenat per Espartero, des de Montjuïc. La ciutat fou ocupada militarment i sotmesa a una importantíssima multa.


Fa temps:
1872 - Barcelona: per sufocar una revolta popular, l'exèrcit espanyol, comandat pel general Espartero, bombardeja la ciutat des de Montjuïc.
1899 - Barcelona: un grup d'estudiants funda la Institució Catalana d'Història Natural, actualment (novembre del 2004) filial de l'Institut d'Estudis Catalans.
2001 - Tarragona: Es fa públic el ButiNET, el joc de la botifarra per internet

Naixements:
1911 - Milà: Nino Rota, compositor italià.

Necrològiques:
2003 - Madrid: Dulce Chacón escriptora espanyola.

Festes i commemoracions:
Dia internacional de la llengua basca
Dia internacional dels discapacitats

Santoral:
Sant Francesc Xavier (1506-1552), prev. jesuïta navarrès, apòstol de l'Índia, patró de les missions i dels turistes. Sant Cassià, mr.; sant Sofonies, profeta (s. VII aC); santa Magina, mr.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 04 des. 2008, 19:52

4 de desembre

Frank Zappa
Baltimore, Maryland, 21 de desembre de 1940 - Los Angeles, Califòrnia, 4 de desembre de 1993
Nom amb què és conegut el compositor, cantant i guitarrista rock nord-americà Francis Vincent Zappa. En la seva música i els seus espectacles, provocadors i sarcàstics, combinà el rock and roll amb elements de la música "culta" contemporània. Aconseguí un gran èxit amb el grup Mothers of Invention, i posteriorment amb l'orquestra Grand Wazoo. La seva discografia inclou, entre d'altres, Freak out (1966), Hot Rats (1969) i Sheik Yerbouti (1979). Altres produccions són l'òpera rock Joe Garage (1979), la suite per a orquestra Yellow Shark (1992) i el film 200 Motels (1971).


Fa temps:
1997: La UNESCO declara Patrimoni de la Humanitat el Palau de la Música Catalana i l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, ambdós a Barcelona (Catalunya).

Naixements:1875 - Praga (República Txeca): Rainer Maria Rilke, escriptor i poeta en llengua alemanya.
1892 - Ferrol (Galícia): Francisco Franco, polític, militar i dictador espanyol.

Necrològiques:
1993 - Los Angeles (EUA): Frank Zappa, músic, cineasta i «compositor americà» (nascut el 1940)

Festes i commemoracions:
Santa Bàrbara, advocada contra les tempestes de llamps i trons i patrona de l'Arma d'Artilleria de l'exèrcit espanyol.

Santoral:
Sant Joan Damascè (s. VII-VIII), prev. de la laura de Sant Sabas i doctor de l'Església. Santa Bàrbara, vg. i mr. d'Orient; sant Bernat, bisbe de Parma, cardenal; santa Ada, vg.; beat Francesc Gàlvez, prev. franciscà i mr. al Japó, nat a Utiel.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 05 des. 2008, 16:45

5 de Desembre

Walt Disney
Chicago, 5 de desembre de 1901 - Hollywood, 15 de desembre de 1966
Productor i director cinematogràfic nord-americà, especialitzat en dibuixos animats. Després d'iniciar-se professionalment en el dibuix publicitari, amb el seu germà Roy i un soci començà la realització de curts metratges de dibuixos animats. El 1923 fundà a Los Angeles els Walt Disney Studios. El seu primer èxit fou el personatge del ratolí Mickey (1928) en el curtmetratge sonor Steamboat Willie. El 1929, en la sèrie de les Silly Symphonies, conjugà música, imatge i color. Aquell mateix any fundà l'empresa Walt Disney Productions (Disney Company). Creà també una sèrie de personatges (l'ànec Donald, Minnie, Pluto, Goofy, etc.) protagonistes dels seus curts d'animació, que, juntament amb Mickey Mouse, assoliren una gran popularitat entre el públic infantil. El 1937 realitzà Snow White and the Seven Dwarfs, primer llargmetratge de dibuixos animats. El 1948 abandonà la realització per dirigir la gran empresa industrial que havia creat.


Johann Wolfgang Amadeus Mozart
Salzburg, 27 de gener de 1756 - Viena, 5 de desembre de 1791
Compositor austríac. Setè fill (segon dels vivents) de J.G.Leopold Mozart i d'Anna M.Pertl. Els seus dots musicals prodigiosos foren aviat observats pel seu pare, que decidí d'educar-lo i, alhora, exhibir-lo (juntament amb la germana gran Nannerl —Anna Maria—, precoç clavecinista i pianista) com a font d'ingressos. Anà a Munic i a Viena, on actuà davant Maria Teresa d'Àustria (1762). El 1763, amb permís de llur protector, l'arquebisbe de Salzburg, Segismund von Schrattenbach, els Mozart emprengueren un llarg viatge (sud d'Alemanya, Brussel·les, París, Londres, l'Haia, Lió, Suïssa), que suposà per al petit Mozart —aleshores valorat sobretot com a improvisador i instrumentista prodigiós— valuoses experiències: conegué la cèlebre orquestra i l'estil de Mannheim, la música francesa (i la de J.Schobert) a París, i l'estil galant de Johann Christian Bach, el qual conegué personalment a Londres. Després d'uns quants anys a Salzburg (en daten l'òpera infantil Bastiano e Bastiana i la bufa La finta semplice, 1768), pare i fill anaren a Itàlia (1769-71). A Milà conegué G.B.Sammartini, i a Bolonya el savi G.B.Martini; a Roma fou admirat per tothom en reproduir el Miserere d'Allegri després d'una sola audició a la Capella Sixtina; en tornar de Nàpols —on conegué Paisiello, lady Hamilton i els reis—, el papa Climent XIV el féu cavaller de l'orde de l'Esperó d'Or, i poc temps després fou admès a l'Accademia Filarmonica de Bolonya. Tanmateix, no reeixí a obtenir cap plaça en una cort italiana, i després de sorprendre Milà amb Mitridate, re del Ponto (1770) tornà a Salzburg. Hi acabà l'oratori Betulia liberata (1771) i la serenata teatral Ascanio in Alba. En morir l'arquebisbe Schrattenbach, pujà al soli Hyeronimus Colloredo, adust i poc disposat a permetre els viatges dels seus servidors; tot i això, li consentí un nou viatge a Itàlia per a estrenar-hi l'òpera Lucio Silla (1772). D'aquests anys daten els primers quartets per a corda, les simfonies K.183, 199 i 200 (1773), el concert per a fagot K.191 (1774), etc, però la rutina de Colloredo li féu escriure música religiosa amb limitacions formals i d'extensió. Aquests anys escriví les òperes La finta giardiniera (1775), molt italianitzada, i Il re pastore (1775), diversos concerts per a piano, com els K.238 i 246, la sèrie de concerts per a violí (cinc de segurs i dos d'atribuïts) i les primeres sonates per a piano (1774-75). El seu pare projectà un nou viatge a París, però l'arquebisbe s'hi oposà i deixà partir només el jove Mozart, acompanyat de la seva mare (1777). A Mannheim conegué la família de Fridolin Weber i s'enamorà de la filla gran, Aloysia; només les cartes imperioses del seu pare el feren continuar a París, on estrenà la simfonia K.297 i el ballet Les petits riens, però la indiferència dels francesos i del seu antic protector, M.Grimm, i la mort de la seva mare (1778) el feren decidir a tornar a Salzburg. Els anys següents compongué les simfonies K.318 i 319 i l'òpera Idomeneo, re di Creta (Munic, 1781); influïda per Gluck, és la primera de les seves grans òperes. L'èxit assolit li valgué concerts i invitacions que l'arquebisbe volgué impedir-li d'acceptar, fet que motivà la ruptura definitiva, amb la qual Mozart esdevingué el primer gran compositor que intentà de treballar independentment dels lligams de servitud. El 1782 rebé l'encàrrec de l'emperador Josep II de fer una òpera alemanya: en resultà el singspiel Die Entführung aus dem Serail ('El rapte del serrall'); pocs dies després es casà amb Constanza Weber —tercera filla de F.Weber—, matrimoni que li suposà una càrrega. Per sobreviure donà lliçons i compongué moderníssims concerts per a piano i orquestra, que executava personalment en audicions que sovint no li donaven gairebé res. D'aquesta època data la seva amistat amb J.F.Haydn (de Salzburg coneixia ja el seu germà M.Haydn) i li dedicà sis quartets (1782-85); estrenà també ara la simfonia Haffner (K.385, 1785) i altres obres, d'expressivitat molt superior a la de la música del seu temps. L'arribada de Lorenzo da Ponte a Viena li proporcionà un llibretista d'excepció per a una nova òpera demanada per Josep II; en resultà Le nozze di Figaro (1786), basada en l'obra, aleshores prohibida, de Beaumarchais; l'òpera passà sense gaire èxit a Viena, però entusiasmà a Praga; això mogué Mozart a dedicar-li una simfonia (la K.504, Praga) i una nova òpera l'any següent. Mozart trià el tema i Da Ponte escriví el llibret de Don Giovanni (1787), que assolí un èxit grandiós. Mort aquell any el vell Gluck, Josep II concedí el càrrec de kapellmeister a Mozart, però reduí gasivament el salari al 40% del de Gluck, fet que impedí que Mozart sortís del cercle viciós dels deutes. Aquestes crisis es reflectiren en obres com en el quintet de corda K.516, en les tres darreres simfonies (K.543, 550 i 551, Júpiter, del 1788), els darrers concerts per a piano, etc, contribucions ingents a aquests gèneres. La darrera òpera en col·laboració amb Da Ponte fou Così fan tutte (1790); reeixí a unir-hi una instrumentació subtilíssima a un llenguatge vocal d'un refinament inusitat. Una òpera de circumstàncies, La clemenza di Tito (1791), per a la coronació de Leopold II a Praga, no fou ben acollida, malgrat que té fragments excepcionals. Els darrers anys Mozart s'adherí a la francmaçoneria, per a les cerimònies de la qual escriví obres en què la instrumentació té una funció simbòlica. Això també succeeix en la seva darrera òpera, Die Zauberflöte (La flauta màgica, 1791). D'altra banda, en la seva producció dels darrers anys hom troba la influència de J.S.Bach, la música del qual, aleshores ignorada, conegué a Leipzig durant un viatge a Berlín, el 1789. Els darrers mesos Mozart visqué amb l'obsessió de la mort, en part pel misteriós encàrrec d'un Rèquiem que li féu en secret un afeccionat que volia fer-lo passar per obra pròpia, i que ell considerà un avís de defunció. Morí sense haver-lo acabat (fou enllestit pel seu deixeble F.Süssmayer). Mozart ha estat considerat el compositor més destacat de la història de la música occidental; la seva extensa producció inclou gairebé tots els gèneres (des del lied i les danses alemanyes fins als concerts per a instruments, com el de clarinet K.622 i el d'arpa amb flauta). La seva influència fou profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí. La seva valoració, però, trigà a produir-se, i encara no ha assolit una difusió completa: hi han contribuït, però, poderosament els discs i diversos directors d'orquestra i historiadors, com Edward Dent, Alfred Einstein i B.Paumgartner. Als Països Catalans la primera òpera de Mozart coneguda fou Così fan tutte (Barcelona, 1798). Ignorat en gran part durant gairebé tot el s XIX, anà imposant-se a través dels concerts a Barcelona i a València. L'Associació Wagneriana li dedicà una atenció notable i publicà traduccions dels llibrets de les òperes principals, que l'empresari J.Mestres i Calvet introduí al repertori del Gran Teatre del Liceu. A Barcelona hi ha actualment una Associació d'Amics de Mozart.


Fa temps:
1705 - Barcelona: al Palau de la Generalitat, convocades per l'arxiduc Carles III, fins al 31 de març de l'any següent, s'hi celebren Corts per darrera vegada.
1998 - París (França): la Unesco declara Patrimoni de la Humanitat més de 750 jaciments de pintures rupestres d'art llevantí de l'arc mediterrani de la Península Ibèrica.
2002 - els Hostalets de Pierola (l'Anoia): un grup de paleontòlegs de l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont, dirigits per Salvador Moyà-Solà, hi troben els primers ossos del Pau, el 'Pierolapithecus catalaunicus'.
2003 - Barcelona: s'hi constitueix el Parlament de Catalunya de la setena legislatura.
2004 - València: fins el dia 8, s'hi celebra el Fòrum Mundial de la Reforma Agrària.
2004 - Tikrit (l'Iraq): els insugents maten 17 obrers d'una empresa que treballa per a l'exèrcit dels Estats Units (guerra de l'Iraq).

Naixements:
1946 - Barcelona: Josep Maria Carreras Coll, conegut com Josep Carreras, tenor català.
1901 - Walt Disney, director, animador i productor de cinema. (m. 1966)

Necrològiques:
1082 - la Perxa de l'Astor, Gualba (el Vallès Oriental): Ramon Berenguer II el Cap d'Estopes, comte de Barcelona, fet assassinar probablement per son germà, Berenguer Ramon II el Fratricida.
1474 - Elna (el Rosselló): Bernat d'Oms, executat per l'exèrcit francès per haver encapçalat la resistència contra l'ocupació de la vila.
1791 - Viena (Àustria): Wolfgang Amadeus Mozart, compositor de música clàssica austríac.
2007 - Kürten (Alemanya): Karlheinz Stockhausen, compositor de música clàssica alemany.

Festes i commemoracions:
Festa Local de Sant Julià de Cerdanyola a la comarca del Berguedà

Santoral:
Sant Dalmau o Dalmai (Dalmacio), bisbe; sant Sabas (s. VI), abat fundador de la «gran laura», prop de Jerusalem; sant Guerau de Braga, bisbe; santa Crispina, vg.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 06 des. 2008, 20:56

6 de Desembre

Cavall Fort va començar a aparèixer el dia 6 de desembre de 1961, sota l'empara dels Secretariats Catequístics de Vic, Solsona i Girona, que van constituir aleshores la necessària cobertura legal, car en aquells moments era impossible d'obtenir el permís oficial per a la publicació d'una revista en català i, encara més, si era destinada als nois i les noies.
El tiratge inicial de Cavall Fort era de 10.000 exemplars, que es va ampliar tot seguit, i es podia difondre únicament per mitjà de subscripció.
A partir del número 17 (abril de 1963) es va augmentar el tiratge i es va ampliar el format (20,5 x 28,5 cm) i el nombre de pàgines (vint-i-quatre, de les quals n'hi havia dotze a dos colors i dotze a quatre colors). A partir del número 587 (gener de 1987) s'hi van afegir vuit pàgines centrals en blanc i negre. Des de la publicació del número 1000, el març de 2004, la revista es publica completament a tot color.
L'any 1990 Cavall Fort va començar a publicar un suplement per a lectors més petits (a partir de 5 o 6 anys), que es regalava amb la revista i que sortia sis cops l'any. L'any 2005 El Tatano es converteix en una revista independent, mensual, adreçada a lectors de 4 a 8 anys. L'octubre d'aquest any se n'edita un número 0, gratuït, destinat a donar a conèixer la nova revista i l'edició regular s'inicia el gener de 2006.
El contingut de Cavall Fort i d'El Tatano ha estat sempre determinat per un consell de redacció, constituït inicialment pels fundadors, i que s'ha anat renovant al llarg de la seva existència.
El primer director de la revista fou Josep Tremoleda (1932-1999), un dels fundadors i principals impulsors de la revista. El mes de març de 1979 el va substituir en aquest càrrec Albert Jané, vinculat a la revista des de l'any 1963. Des del gener de 1998 la directora és Mercè Canela.


Fa temps:
1932, Barcelona - S'hi constitueix el Parlament de Catalunya: Lluís Companys n'és elegit president.
1961, Barcelona - S'hi publica el primer número de la revista "Cavall Fort".
1977, Barcelona - S'hi constitueix el primer Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya de després del franquisme.
1978, territoris d'administració espanyola - S'hi celebra el referèndum que plebiscitarà la Constitució espanyola.
1534 - Equador: fundació de l'actual ciutat de Quito (San Francisco de Quito), per Sebastián de Benalcázar.
1998 - Veneçuela: Hugo Chávez guanya per primer cop les eleccions.

Naixements:
6 de desembre - Berkeley: Peter Buck, guitarrista de R.E.M..

Festes i commemoracions:
Espanya - Dia de la Constitució.

Santoral:
Sant Nicolau (s. IV), bisbe de Mira (Lícia), venerat a Bari (s. X). Sant Pere Pasqual, bisbe de Jaèn i màrtir (mercedari); sant Fortià, innocent mr. venerat a Torelló; santa Asel.la, vg.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 07 des. 2008, 20:54

7 de Desembre

Pearl Harbor
Durant el matí del 7 de desembre de 1941, avions japonesos procedents de portaavions van atacar la base naval nord-americana de Pearl Harbor, a l'illa Oahu de Hawaii. Els americans van ser agafats completament per sorpresa i van patir prop de 2.400 baixes. Vuit cuirassats i altres vaixells menors van ser enfonsats o danyats severament. No obstant, els portaavions americans, que aquell dia no estaven al port, els dipòsits de combustible i les instal·lacions de reparació de vaixells van escapar a l'atac.
El mateix dia 7, el Japó (en aquell temps, Imperi Japonès) va declarar la guerra als Estats Units i al Regne Unit, declaració que va ser resposta l'endemà mateix per americans, britànics i també australians. El dia 11 de desembre, Alemanya va declarar la guerra als EUA, tot i que segons el Pacte Tripartit de 1940 no hi estava obligada. A partir de llavors, la guerra que fins aquell moment s'havia limitat a Europa i a Àfrica, es va estendre també a l'Àsia i al Pacífic convertint-se en una veritable guerra mundial.


Fa temps:
1941 - Pearl Harbor (Oahu, illes Hawaii, EUA): l'aviació i la flota japoneses bombardegen aquesta base naval dels Estats Units.
2004 - Milà (la Llombardia, Itàlia): amb la representació d'Europa riconosciuta, d'Antonio Salieri, dirigida per Riccardo Muti, el teatre La Scala reobre les portes després d'una remodelació milionària que ha comportat dos anys i mig d'obres dirigides per l'arquitecte Mario Botta.
2004 - l'Afganistan: Hamid Karzai pren possessió com a president del país.

Necrològiques:
1985 - Deià (Mallorca): Robert Graves, poeta anglès.
2007 - Barcelona (Barcelonès): Sebastià Sorribas i Roig, escriptor barceloní.

Festes i commemoracions:
Festa Local de Vacarisses a la comarca del Vallès Occidental

Santoral:
Sant Ambròs o Ambrosi (+397), bisbe de Milà i doctor de l'Església. Sant Eutiquià, papa (275-283) i mr.; santa Fara, abadessa.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 08 des. 2008, 13:51

8 de Desembre

Festa de la Mare de Déu Fumadora
La festa dels infants entremaliats. Arenys de Mar (el Maresme), pels volts del 8 de desembre
Des de fa anys, la localitat d’Arenys de Mar s’omple de fum, pipes i cigarros de tota mena per celebrar la Mare de Déu Fumadora, una versió particular de la festa de la Puríssima, on s’ha recuperat l’antic ritual de fumar, que es converteix per uns dies en l’activitat central de la festivitat.
La festivitat religiosa de la Puríssima té, a Arenys de Mar, una fesomia transgressora ben peculiar. Amparats en una tradició que es perd en la nit dels temps, fa tres anys que alguns culs inquiets arenyencs van decidir fer evolucionar un antic costum associat al 8 de desembre, diada de la Puríssima.
Aquell dia, anomenat festivitat de la Mare de Déu Fumadora, era una diada on tots els infants tenien l’autorització expressa dels pares per poder fumar. Aquell dia diferents colles de nens i nenes sortien espontaniament pels carrers i les places de la vila fumant tot tipus de substàncies, especialment herbes remeieres. També es fumava liana i una barreja de tabac amb matafaluga entaforada dins d'una pipa de canya. En moltes ocasions els marrecs fumaven amb pipes construïdes per ells mateixos amb canyetes i closques de cargols marins, un costum que segons sembla havia estat molt freqüent entre els infants de diferents poblacions costaneres catalanes.


Fa temps:
965 - Primera menció documentada de Sant Just Desvern.
1348 - Mislata (l'Horta de València): les tropes de Pere III, manades per Lope de Luna, hi derroten els unionistes (batalla de Mislata).
1976 - Barcelona: Presentació del Congrés de Cultura Catalana.
2004 - els Estats Units: IBM ven per gairebé 1.000 milions d'euros la divisió d'ordinadors personals a Lenovo, que n'és el primer fabricant xinès.

Naixements:
1854 - Girona: Ramon Turró i Darder, fisiòleg i filòsof català.

Necrològiques:
1980 - Nova York (EUA): John Lennon, músic anglès, component de The Beatles, assassinat per Mark David Chapman.

Festes i commemoracions:
La Puríssima o Immaculada Concepció de la Mare de Déu. És patrona de Castelldefels (el Baix Llobregat), de Callosa de Segura, Benijòfar i Torrevella (el Baix Segura), de Guardiola de Berguedà (el Berguedà), de Sant Marçal (Castellet i la Gornal, el Garraf), d'Ontinyent i Bocairent (la Vall d'Albaida); d'Espanya, dels Estats Units, de Nicaragua i de l'estat de Mérida (Veneçuela); dels farmacèutics i de la Infanteria Espanyola.
Fira de la Puríssima a Sant Boi de Llobregat (el Baix Llobregat), Gironella (el Berguedà), Camprodon i Setcases (el Ripollès).
Dia de la Mare de Déu Fumadora a Arenys de Mar (el Maresme)

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 09 des. 2008, 14:09

9 de Desembre


Constitució promulgada el 9 de desembre de 1931, després de la proclamació de la Segona República espanyola (14 d'abril de 1931). Discutida per les corts constituents el 1931, fou redactada per una comissió de juristes, en la qual destacà la presència de Jiménez de Asúa, socialista moderat, i d'Ossorio y Gallardo, conservador. En primer lloc, és digne de notar l'interès dels legisladors per donar una orientació social a la nova constitució: Espanya era "una República democràtica de treballadors de tota mena" (article 1). Hom reconeixia als espanyols tots els drets individuals, àdhuc el de la propietat (bé que la riquesa privada podia ésser expropiada en benefici de la comunitat), i també el de la igualtat de la dona. El sufragi universal, directe i secret, era d'obligat compliment en tota elecció i, juntament amb la independència del poder judicial, hom prometia justícia gratuïta per als necessitats. L'estat republicà declarava no tenir cap religió oficial i es proposava d'eliminar l'ajuda econòmica a qualsevol Església (especialment el pressupost del clericat) i, ultra sotmetre els ordes religiosos a una futura llei especial de congregacions, els prohibia d'exercir cap activitat comercial, industrial o d'ensenyament (article 26). D'altra banda, hi hagué una voluntat descentralitzadora, amb el reconeixement del dret de les províncies a reivindicar un règim autònom (que havia de cristal·litzar especialment en les aprovacions posteriors dels estatuts autònoms de Catalunya i del País Basc). L'organització dels poders de l'estat es fonamentà sobretot en la supremacia de les corts, amb una sola cambra, supremacia temperada per l'existència d'un Tribunal de Garanties Constitucionals, que havia de dictaminar sobre la constitucionalitat de les lleis i intervenir en els possibles conflictes entre les regions autònomes i el poder central. A més, hi havia la figura del president de la República, pretès poder moderador. La definició de les facultats d'aquest fou dificultosa; finalment, amb una certa influència de la constitució alemanya de Weimar, hom reconegué al president, elegit per un col·legi electoral per sis anys sense opció a la reelecció immediata, els drets de nomenar lliurement el president del consell de ministres i de separar-l'en (però havia de tenir el suport de la majoria dels diputats), de dissolució per dues vegades de les corts (però en el cas d'una segona dissolució, les noves corts havien de jutjar la conveniència de la mesura presidencial presa i obligar-lo a dimitir); també tenia un cert dret de veto suspensiu i, d'acord amb el govern, podia proposar a les corts la reconsideració de qualsevol projecte de llei. Perdurà fins a la guerra civil de 1936-39.

Exposició internacional de mercaderies (1888), la primera realitzada a Barcelona. Per a allotjar-la fou urbanitzada l'antiga Ciutadella de Barcelona, que es convertí en el parc de la Ciutadella, segons els plans de Josep Fontserè (1872). Davant la ineficàcia de les obres fetes per la societat concessionària creada per Eugeni Serrano, l'ajuntament se'n féu càrrec el 1887. L'exposició, inaugurada el 20 de maig de 1888 amb la presència de la reina Maria Cristina, coincidí amb la crisi econòmica iniciada el 1882, després de l'eufòria de la febre d'or, i acabà amb un dèficit fort. Artísticament, l'exposició, sota la direcció arquitectònica d'Elies Rogent, ajudat per August Font i Antoni M. Gallissà, significà el primer esclat d'un art modernista encara incipient: Domènech i Montaner en construí el restaurant i el desaparegut Hotel Internacional, Josep Vilaseca féu l'Arc de Triomf, de maó vist, amb grans frisos en relleu de Josep Reynés, Josep Llimona, Torquat Tasso i Antoni Vilanova. Altres edificis, alguns desapareguts, de Josep Amargós —l'interessant hivernacle—, Pere Falqués, August Font o Jaume Gustà sovint encara participaven d'un estil premodernista que lligava amb el de la resta del parc. El monument a Colom, a la porta de la Pau, columna de seixanta metres de ferro colat bastida per Gaietà Buïgas, amb escultures d'Atché —la que corona el monument— i de la plana major de l'escultura anecdotista, fou també una realització lligada a l'exposició.

Fa temps:
1625 - La Haia (Províncies Unides): se signa el Tractat de La Haia de 1625 mitjançant el qual el Regne d'Anglaterra i les Províncies Unides acorden donar ajuda econòmica a Christian IV de Dinamarca.
1888 - Finalitza l'Exposició Universal de Barcelona (1888)
1931 - Madrid (Espanya): les Corts aproven la nova Constitució.

Festes i commemoracions:
Dia contra la corrupció

Santoral:
Sant Restitut, mr.; sant Pere Fourier, prev., fund.; santa Leocàdia (Llogaia o Llocaia), vg. i mr.; santa Valèria, vg. i mr.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 10 des. 2008, 15:47

10 de desembre

Els Drets Humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna. Aquests drets es posseeixen independentment de quina sigui la situació legal o jurídica del país o regió en el que habita i de factors com l'estatus, l'ètnia, la nacionalitat o qualsevol altre circumstància de l'individu en qüestió.

"Els Drets Humans son inalienables i inherents a la persona. No poden ser concedits, limitats, canviats o venuts i tant sols poden ser assegurats o violats."

De forma legal, els Drets Humans queden recollits en l'ordenació legal de molts països, així com en diversos tractats internacionals, el més important dels quals és la Declaració Universal dels Drets Humans. A més, en la majoria de països avançats, els Drets Humans són una base ètica i moral al voltant de la qual es pretén construir l'ordre geopolític de la societat moderna, al marge de qualsevol altra consideració legal.


Fa temps:
1640 - el coll de Balaguer (Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, el Baix Camp): els terços castellans hi derroten els resistents catalans (batalla del Coll de Balaguer, guerra dels Segadors).
1809 - Girona: després d'un setge de set mesos, la ciutat es rendeix als francesos (guerra del Francès).
2007: El Departament dels Pirineus Orientals hi oficialitza el català.
1898 - Cuba s'independitza d'Espanya tot i que resta sota control dels Estats Units que la hi reconeixeran definitivament el 20 de maig de 1902.
1948 - Palau de Chaillot (París): l'ONU proclama la Declaració Universal dels Drets Humans.

Necrològiques:
1936 - Vallés (La Costera): Beat Gonçal Vinyes Massip, sacerdot, poeta i escriptor valencià.
1198 - Marràqueix (el Marroc): Averroes, filòsof andalusí.
2006 - Santiago de Xile (Xile): Augusto Pinochet Ugarte, militar i ex-dictador de Xile.

Festes i commemoracions:
Dia internacional dels drets humans

Santoral:
Santa Eulàlia (o Eulària) de Mèrida, vg. i mr. (s. III). Mare de Déu de Loreto (1294), patrona de l'aviació; santa Júlia, vg. i mr.; sant Melquíades, papa (africà, 311-314) i mr.; sant Gregori III, papa (siríac, 731-741); sant Trobat, mr.; beat Jeroni de Sant'Angelo in Vado, prev. mínim.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 11 des. 2008, 00:40

11 de Desembre

Aleksandr Isajevič Solženicyn
Rostov, 11 de desembre de 1918 - Moscou, 3 d'agost de 2008
Escriptor rus. Professor de física i matemàtiques, fou capità d'artilleria durant la Segona Guerra Mundial, i fou condemnat a vuit anys per crítiques a l'alt comandament. Rehabilitat el 1957, es dedicà a la literatura. Les primeres obres ja el situaren entre els millors escriptors del seu temps: Odin d'en' Ivana Denisoviča ('Un dia a la vida d'Ivan Denissovitx', 1962), Matrenin dvor ('La casa de Matriona', 1963), Dl'a pol'zy d'ela ('Tot sigui per la causa', 1963) i els Et'udy i krokhotnye rassakazy ('Miniatures en prosa', 1964). Radicalitzà progressivament el seu pensament fins a extrems de religiositat medieval, actitud que influí decisivament sobre la qualitat literària de les obres posteriors, molt inferiors a les primeres. En aquest període escriví P'ervyj krug ('El primer cercle', 1968), Rakovyj korpus ('Pavelló de cancerosos', 1969) i Arkhip'elag Gulag ('Arxipèlag Gulag', 1973). El 1970 li fou atorgat el premi Nobel de literatura, i el 1974 les autoritats russes l'expulsaren del país i, posteriorment, s'instal·là als Estat Units. El 1990 li fou restablerta la ciutadania soviètica i el 1994 retornà a Rússia, on durant els anys següents mantingué una intensa activitat com a polemista amb llibres, discursos, manifestos i discursos, en els quals es refermà en el seu antioccidentalisme, la concepció de Rússia com a destí històric especial i l'enaltiment de l'Església Ortodoxa Russa.


Fa temps:
1392-El bándol dels Adrover i el dels Escarp signen la pau a Felanitx.
1546- Alí, esclau de Ramon Forest escapa vestit amb una capa i túnica negres.
1644- Tornen a Mallorca 70 bandolers que el virrei havia castigat a l'exili a Roses.
1647-El doctor en lleis Miquel Sanceloni és condemnat a 3 anys d'exili per haver actuat amb violència contra una dona.
1717- S'estableix un impost sobre la fabriacació d'aiguardent de dos reials de plata per quartí.
1996-Funcionaris es manifesten a Palma contra la congelació salarial.

Neixements:
1911 - El Caire (Egipte) - Naguib Mahfuz, escriptor guardonat amb el Premi Nobel de Literatura.
1918 - Kislovodsk (Rússia): Aleksandr Soljenitsin, escriptor rus, dissident del règim comunista de Stalin, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura de 1970

Santoral:
Sant Damas I, papa (hispànic, 366-384), venerat a Argelaguer. Sant Pau de Narbona, bisbe; sant Sabí, bisbe; sant Daniel Estilita, monjo siríac; santa Ida, vg.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 12 des. 2008, 00:47

12 de desembre

Frank Sinatra
Francis Albert Sinatra (Hoboken,Nova Jersey, 12 de desembre de 1915 - Los Angeles,Califòrnia, 14 de maig de 1998), Frank Sinatra, conegut com La veu, fou un cantant i actor estatunidenc. Al llarg de cinc dècades, va gravar no pas menys de 1300 cançons per a quatre companyies discogràfiques.
Considerat per molts com el millor cantant popular de la història, el seu repertori es basa en l'obra dels compositors més importants populars nord-americans (Cole Porter, Sammy Cahn...) i la seva categoria artística es fonamenta en unes considerables qualitats com a intèrpret que li permeten de transmetre les emocions i sentiments implícits en les lletres de les cançons. Tècnicament, es caracteritza per la seva precisió cuidada en el fraseig i el seu domini del control de la respiració. El rang de la seva veu és pròxim al d'un baríton.
A Sinatra se li reconeix, a més, l'haver estat el primer cantant que fa un ús conscient dels mitjans d'amplificació del so per tal de situar la seva veu no ja únicament per sobre de les orquestres (que eren qui dominaven a la música popular nord-americana de principis del segle XX), sinó d'aproximar-la a la intimitat de l'orella de l'oient.
La popularitat extrema de Sinatra va ser pràcticament constant al llarg de tota la seva vida; no obstant això, van ser els anys quaranta i cinquanta els més reeixits, sent aquests últims en concret els considerats com els de major qualitat artística a causa de la seva producció discogràfica per a la companyia Capitol.
Com a actor, Sinatra va ser un artista purament intuïtiu, incapaç per la seva personalitat de sotmetre's als assaigs i repeticions habituals en un enregistrament, per la qual cosa les seves interpretacions solen ser molt intenses i irregulars. La importància en la seva vida del seu treball actoral va ser considerable ja que va ser, precisament, a través del seu paper a D'aquí a l'eternitat (1953) com va aconseguir sortir d'un sot personal i artístic en el trànsit dels anys quaranta als cinquanta per a encumbrarse definitivament al cim de la seva popularitat, guanyant per la seva interpretació l'Oscar al millor actor secundari.


Fa temps:
1889 - Barcelona: l'enginyer català Francesc Bonet i Dalmau patenta el primer automòbil d'explosió del nostre país, conegut com a Bonet.
1509 - Blois (Regne de França): s'hi signa el Tractat de Blois de 1509 pel qual s'assegura la successió a la Corona de Castella de Carles d'Habsburg.
1946 La 50ena Sessió plenària de les Nacions Unides: Recomana que el Govern feixista de Franco de Espanya, calcat dels de Hitler i Mussolini sigui exclòs com a membre de les Nacions Unides i la retirada immediata dels embaixadors a Madrid, fins que es constitueixi un nou Govern acceptable.
1963 - Kenya s'independitza del Regne Unit.
1991 - Rússia: La RSFS de Rússia va deixar de formar part de la Unió Soviètica.
1991 - Nigèria: Abuja va esdevenir oficialment la capital de l'estat.
2004 - Brussel·les (Bèlgica): els ministres de Transports dels vint-i-cinc països de la Unió Europea donen el vist-i-plau al sistema de localització via satèl·lit Galileo, que s'estrenarà el 2008.
2007 - Badalona. Es desallotja l'Hospital Germans Trias i Pujol degut a un incendi als soterranis. El fum va ser distribuit pel sistema de ventilació afectant diverses plantes.

Naixements:
1821 - Rouen (França): Gustave Flaubert, escriptor francès.
1883 - Dublín (Irlanda): Peadar Kearney, escriptor, compositor i poeta irlandès.
1915 - Hoboken (Nova Jersey, Estats Units): Frank Sinatra, actor i cantant estatunidenc.
1970 - Catskill Mountains (Nova York): Jennifer Connelly, actriu.

Santoral:
Santa Joana-Francesca de Chantal (1572-1641), rel. viuda, fund. Saleses a Annecy (1610). Mare de Déu de Guadalupe (Mèxic); sant Sinesi, mr.; beat Jaume de Viterbo, bisbe (agustinià); beat Joan Marinonio, prev. teatí.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 13 des. 2008, 16:32

13 de Desembre

Nit literària de Santa Llúcia
La Nit de Santa Llúcia o Festa de les Lletres Catalanes és considerada la vetllada literària més important en llengua catalana. Els orígens es remunten a 1951, quan Josep Maria Cruzet, editor i fundador de la llibreria Catalònia va decidir posar en marxa un certamen literari que anés més enllà dels dos únics premis que es lliuraven en aquella època: el Nadal i el Ciudad de Barcelona, tots dos destinats a obres escrites en castellà.
Amb la celebració de la Nit de Santa Llúcia, es volia recuperar l'esperit de les nits literàries que van celebrar-se en l'època de la Generalitat republicana i que anaven més enllà d'una festa estrictament literària, per convertir-se en punt de reunió i on es compartien aspiracions i projectes de promoció de la llengua i la cultura catalanes. El nom li ve donat per la data del 13 de desembre -festivitat de Santa Llúcia- en la qual també s'havia adjudicat, anys abans, el premi Crexells, el primer guardó contemporani de novel·la catalana instituït en memòria de Joan Crexells, un dels membres més destacats de l'Ateneu Barcelonès que, casualment, va morir la nit de Santa Llúcia de 1926.
En la primera edició, de 1951, celebrada en la més profunda clandestinitat a l'interior de la llibreria Catalònia de Barcelona, només es va lliurar un premi, el Joanot Martorell, que va recaure en Josep Pla. Deu anys després, la recent fundada Òmnium Cultural va fer-se càrrec de l'organització de l'esdeveniment, que va anar creixent en nombre d'obres presentades, en assistents a la nit i en premis a repartir. El 1970 la vetllada no va celebrar-se, en solidaritat amb els intel·lectuals tancats a Montserrat que protestaven pel judici de Burgos, però els guardons van lliurar-se de manera individualitzada als escriptors.
La 25a edició -la primera després de la mort de Franco- el desembre de 1975, es va portar a terme al Palau Nacional a Montjuïc, Barcelona, davant de més de 4.000 assistents i sota una estreta vigilància governativa que no va impedir, però, la celebració de l'esdeveniment. Per commemorar aquella data, i coincidint amb el 50è aniversari, l'any 2000, va repetir-se la celebració al Palau de Montjuïc.
El 2002, Sant Cugat del Vallès va acollir la Nit, amb Jordi Porta com a nou president d’Òmnium Cultural, i amb la presència destacada d'Eliseu Climent i Antoni Mir, responsables de les dues entitats germanes d'Òmnium al País Valencià i a les Illes Balears, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear, respectivament. El 2003, la Nit es va celebrar a Granollers, el 2004 a Badalona, el 2005 a la Seu d'Urgell, el 2006 a Girona i el 2007 va tenir lloc a Reus.


Fa temps:
1996 - Barcelona: Un grup d'intel·lectuals nacionalistes espanyols creen, al CCCB el Foro Babel amb la intenció d'esdevenir un grup de pressió a favor del l'ús del castellà a Catalunya.
1474 - Segovia, Espanya: Isabel de Castella és proclamada reina de Castella
1545 - Trento, Itàlia: S'inicia el Concili de Trento
1902 - Assuan, Egipte: s'ignaugura la presa que duu el nom d'aquesta població
1974 - Malta esdevé una república
1981 - Nova York, EUA: Javier Pérez de Cuéllar és escollit Secretari General de les Nacions Unides
1996 - Nova York, EUA: Kofi Annan és escollit Secretari General de les Nacions Unides
2001 - Índia: militars armats realitzen un cop d'estat fallit al parlament d'aquest país asiàtic
2003 - Tikrit, Iraq: Saddam Hussein és capturat per tropes nord-americanes

Naixements:
1923 - Barcelona: Antoni Tàpies, pintor català.
1521 - Grottammare, Itàlia: Papa Sixte V
1886 - Guanajuato, Mèxic: Diego Ribera, pintor mexicà.

Necrològiques:
1302 - Lieja (Principat de Lieja), Adolf II de Waldeck, príncep-bisbe
1466 - Florència, (Itàlia): Donatello, pintor italià.
1971 - París, (França): Dita Parlo, actriu cinematogràfica.
2006 - Anvers (Bèlgica) - Robert Long cantautor.

Festes i commemoracions:
Festa Local de Caldes d'Estrac a la comarca del Maresme
Nit de Santa Llúcia
Festa Major d'hivern a Santes Creus (Alt Camp)

Santoral:
Santa Llúcia (s. III-IV), vg. i mr. a Siracusa (Sicília). Santa Otília, vg. benedictina (s. VIII); sant Aubert, bisbe.


Torna a “Varietats”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 14 visitants

cron