Tal dia com avui...

Punt de trobada, de reflexió, de converses, etc, sense que tinguin res a veure amb la Botifarra.
plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 31 març 2008, 14:56

"Como deciamos ayer:"...... (que deia aquell)

31 de Març

René Descartes va néixer a La Haye (França) al voltant del 31 de març de 1596, i va morir a Estocolm l'11 de febrer de 1650. A l'edat de vuit anys fou enviat a una escola jesuïta. A causa de la seva delicada salut, li van permetre descansar al llit fins a tard, costum que conservà durant tota la seva vida, i fins i tot, en una visita a Pascal el 1647, la va mencionar com a principal benefactora pel bon estudi de la matemàtica. Fins i tot, René Descartes s'arribà a convèncer que totes les ciències haurien de produir resultats tan certs com el de les matemàtiques.
Entre 1618 i 1622 va participar a la Guerra dels Trenta Anys.
Des de 1629 fins al seu desgraciat viatge a Suècia al 1649, romangué la major part del temps a Holanda i fou durant aquest període quan composà una sèrie d'obres que estableixen el temari per a tots els estudiosos posteriors de la ment i el cos. La primera de les seves obres, De homine, fou finalitzada a Holanda cap a 1633, a la mateixa època que Galileu fou condemnat per les seves teories.


Octavio Paz va néixer a Ciutat de Mèxic el 31 de març de 1914 enmig de la Revolució Mexicana.
El seu pare, també anomenat Octavio Paz, treballava com escrivà i advocat per Emiliano Zapata, i va estar involucrat en la reforma agrària que va seguir a la revolució.
Paz va ser influenciat des de petit per la literatura a través del seu avi que cobria tant la literatura clàssica com el modernisme mexicà. Va descobrir als poetes europeus Gerardo Diego, Juan Ramón Jiménez i Antonio Machado durant la dècada del 1920, que van influenciar granment els seus escrits més primerencs. Va publicar el seu primer poema ja com adolescent l'any 1931 Caballera. Dos anys després Paz va publicar Luna Silvestre, una col·lecció de poemes, sent considerat el 1939 un dels més prometedors joves poetes.
El 1937 Paz va acabar els seus estudis universitaris i va viatjar a Yucatán a la recerca de treball en una escola propera a Mérida. Aquell mateix any 1937 visita Espanya durant la Guerra Civil Espanyola, mostrant la seva solidaritat amb els Republicans.
El 1981 fou guardonat amb el Premi Cervantes, màxim guardó de les lletres castellanes. El 1990 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, i el 1993 la seva revista Vuelta fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats.
Octavio Paz morí el 19 d'abril de 1998 a la seva ciutat natal, Ciutat de Mèxic.


Fa temps:
1282 "Vísperas Sicilianas" Matança de françesos a l'illa de Sicilia
1596 Neix el filòsof i matemàtic René Descartes
1621 Mor Felip III d'Espanya
1910 Neix el poeta Luis Rosales
1914 Neix Octavio Paz
1931 En pocs segons un terratrèmol destrueix la ciutat de Managua.
1948 Aprobació als EEUU de l'anomenat "Plan Marshall"
1964 EEUU: Els quatre primers llocs de les llistes d'èxits, ocupats per cançons dels Beatles

Santoral:
Sant Benjamí, diaca i mr. (424) a Pèrsia; sant Amós

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 01 abr. 2008, 20:10

1 d'Abril

Sergei Rachmaninov va néixer a Semionovo (Rússia) l'any 1873 i va morir a Los Ángeles (EEUU) l'any 1943.
Va ser pianista, compositor i director d'orquestra.
Les seves primeres lliçons de música les va rebre de la seva mare.
Als nou anys va començar els seus estudis musicals al conservatori de San Petesburg i els va acabar l'any 1892 a Moscú.
L'any 1902 es casa amb la seva cosina Natàlia.
L'any 1904 el contracten per dos anys per fer de director d'orquestra al teatre Bolshoi de Moscú.
Va realitzar diverses gires per tot el món com a pianista.
L'any 1917, després de la revolució, marxa de Rússia i viu a París, Suïssa i finalment, a partir del 1935 s'instal·la als Estats Units.
Va morir l'any 1943 de càncer.


Fa temps:
1389 Pacte de no agressió entre la Confederació Suissa i Austria.
1732 Neix el compositor Joseph Haydn
1833 El general mexicà Antonio López de Santa Anna president de la república
1873 Neix el pianista i compositor Sergei Rachmaninov
1901 James Gibb inventa el tennis de taula o ping pong
1916 Un cirurgià alemany disenya una mà ortopèdica
1939 Part de guerra del general Franco que deia "la guerra ha terminado"
1957 L'India adopta el sistema mètric decimal
1965 Mor Helena Rubinstein
1973 Regne Unit: s'inicia l'aplicació de l'IVA
1976 Mor el pintor Max Ernst
1979 Es proclama la República Islàmica de l'Iran
1984 Uruguai: "cacerolada" contra la dictadura militar
1997 Japó: onada de fallides d'entitats financeres

Santoral:
Sant Venanci, bisbe i mr.; sant Hug, bisbe; santa Teodora, mr.; beat Nuño Álvares Pereira, rel. carmelità.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 02 abr. 2008, 13:49

2 d'Abril

Samuel Finley Breese Morse: Charleston, 27 d'abril de 1791 - Nova York, 2 d'abril de 1872
Inventor nord-americà. Deixà la professió de pintor per a dedicar-se a un antic projecte de telègraf elèctric. Amb el suport econòmic d'un seu exalumne d'art, Alfred Vail, construí el primer aparell i féu les primeres transmissions a distància el 4 de setembre de 1837, a Nova York. El 1838 ideà el codi de senyals a base de punts i ratlles, conegut com a alfabet Morse. La primera línia telegràfica, de Washington a Baltimore, no fou enllestida fins pel maig del 1844, a causa de les dificultats posades per l'antic servei de correus, que es considerava perjudicat. L'invent de Morse fou perfeccionat immediatament per Edison a Amèrica i pels germans Siemens a Europa.

Georges Pompidou: Montboudif, Alvèrnia, 5 de juliol de 1911 - París, 2 d'abril de 1974 Polític francès. Professor a les universitats de Marsella i París, entrà al servei del govern francès a l'exili, del general De Gaulle. Fou funcionari del consell d'estat i director general de la banca Rothschild. Cap del gabinet del president De Gaulle (1958-59), tornà al seu càrrec de la banca. Fou primer ministre i, en retirar-se De Gaulle, elegit president de la República (1969), càrrec en el qual mantingué la política del seu antecessor, bé que permeté l'entrada de la Gran Bretanya al mercat comú i s'acostà a l'OTAN.


Fa temps:
1695 Gran insurrecció india a l'actual Arizona
1767 Carles III d'Espanya decreta l'expulsió dels jesuïtes
1810 Napoleó es casa amb María Luisa, filla de l'emperador d'Austria Francesc I
1872 Mor l'inventor Samuel Morse
1891 Neix el pintor Max Ernst
1914 Neix l'actor Alex Guiness
1972 Mor el polític francès Georges Pompidou
1982 Argentina ocupa les illes Malvines (Falkland), en possesió del Regne Unit
1984 Un escamot palestí assassina a 48 personas a Jerusalén

Santoral:
Francesc de Pàola (1416-1507), ermità, fund. Mínims (CR). Santa Maria Egipcíaca, penitent.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 03 abr. 2008, 12:59

3 d'Abril

Bartolomé Esteban Murillo:Sevilla, 1 de gener de 1617 - Sevilla, 3 d'abril de 1682
Pintor de l'escola sevillana. És formà al taller de Juan del Castillo. Presidí l'acadèmia de pintura i dibuix que fundà ell mateix (1660). Conreà principalment la pintura religiosa i fixà el tipus iconogràfic de la Immaculada a la manera didàctica i de regust sentimental propi de la Contrareforma. Aportà a la pintura de la Península Ibèrica una temàtica burgesa.
Hom destaca les seves escenes de gènere amb nens (pícaros), els retrats i els paisatges.


Henry Graham Greene (Berkhamsted, Hertfordshire, 2 d'octubre de 1904 - Vevey, Suïssa 3 d'abril de 1991) va ser un escriptor, guionista i crític anglés que, amb la seua obra, va explorar l'ambigüitat de l'home modern i un seguit de qüestions política i moralment ambivalents en la societat contemporània.
Tot i que Graham Greene mai no va voler ser descrit com a "novel·lista catòlic", la religiositat dóna forma a la majoria de les les seves novel·les i gran part de les obres més rellevants (Brighton Rock, The Heart of the Matter o The Power and the Glory), tant en el contingut com en les preocupacions que contenen, són explícitament catòliques.


Fa temps:
1682 Mor el pintor Bartolomé Esteban Murillo
1783 Neix l’escriptor Washington Irving
1897 Mor el compositor Johannes Brahms
1910 Inauguració del túnel transandí que uneix Xile i l’Argentina
1930 Neix l’estadista Helmuth Kohl
1933 Aviadors britànics sobrevolen l’Everest batent la marca dels 10.000 metres d’alçada
1970 Urtain es proclama campió europeu dels pesos pesants
1975 Anatoly Karpov campió del mon d’escacs per l’incompareixença de Bobby Fisher
1991 Mor l’escriptor Graham Greene

Santoral:
Santa Maria al peu de la creu. Sant Nicetas, abat; beata Guiomar.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 03 abr. 2008, 23:29

4 d'Abril

Hans Christian Andersen: Odense, Fiònia, 4 d'abril de 1805 - Copenhaguen, 4 d'agost de 1875. Novel·lista, poeta, comediògraf i contista danès. De família molt humil, a 14 anys es traslladà a Copenhaguen, on, després de privacions i desenganys, aconseguí d'interessar a personalitats del país que s'ocuparen de la seva educació, que finalitzà el 1828. Escriví, a més de novel·les, poesia i teatre, una autobiografia, Mit livs eventyr ('L'aventura de la meva vida', 1855), unes impressions de viatges —que emprengué subvencionat per l'estat—, com I Spanien (1863), i, sobretot, les diverses sèries de contes meravellosos Eventyr (1835-72). Inspirats en rondalles i llegendes nòrdiques, però la majoria inventats per ell, es caracteritzen per una gran imaginació, humor i sensibilitat. Dota els arbres, flors, animals i coses —que en constitueixen sovint els temes— d'un antropomorfisme meravellós ple de colpidora veritat, segons Josep Carner. Alguns, com L'aneguet lleig, reflecteixen la seva vida. Traduïts a moltes llengües, n'han estat fetes nombroses edicions, i gràcies a ells es féu universalment famós tot esdevenint un dels clàssics de la literatura infantil. Ha estat traduït al català diverses vegades, entre d'altres per Josep Carner (amb el pseudònim de Joan d'Albaflor) amb illustracions de Torné-Esquius (1918) i pel mateix Carner i Marià Manent, amb il·lustracions d'Arthur Rackham (1933).

Martin Luther King: Atlanta, Geòrgia, 15 de gener de 1929 - Memphis, Tennessee, 4 d'abril de 1968. Capdavanter nord-americà de l'alliberament pacífic dels negres als EUA. Pastor protestant, influït per Gandhi, organitzà un poderós moviment de lluita i resistència pacífiques per a l'obtenció de la igualtat de drets per als negres nord-americans. Premi Nobel de la pau el 1964. Fou assassinat, després de diversos intents frustrats. Escriví The Strength to Love (1963) i The Trumpet of Conscience (1967).


Fa temps:
1284 Mor Alfons X el Sabi de Castella.
1758 Neix el pintor Pierre Paul Proud'hon
1805 Neix l'escriptor Hans Christian Andersen
1900 Neix l'actor Spencer Tracy.
1914 Neix la escriptora Marguerite Duras.
1968 Martin Luther King es assassinat
1969 Insertat en un hospital americà el primer cor artificial.
1983 Desapareix l'actriu Gloria Swanson.

Santoral:
Sant Plató, abat; sant Benet de Palerm, rel. franciscà.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 05 abr. 2008, 00:23

5 d'Abril

Douglas MacArthur: Little Rock, 26 de gener de 1880 - Washington, 5 d'abril de 1964. Militar nord-americà. Comandant en cap de les forces de les Filipines (juliol del 1941), resistí l'atac japonès fins al març del 1942. Comandà l'ofensiva al Pacífic (1943), i, nomenat cap de totes les forces aliades del Pacífic (1945), aconseguí la victòria sobre el Japó, on exercí el poder autoritàriament. Dirigí les tropes de l'ONU a Corea (1950), però fou destituït per Truman (1951).

Herbert von Karajan: Salzburg, 5 d'abril de 1908 - Salzburg, 16 de juliol de 1989. Director d'orquestra austríac. Estudià al Mozarteum de Salzburg i a Viena. Assolí fama com a director de la Staatsoper de Berlín (1939-44). El 1949 anà a dirigir l'orquestra simfònica de Viena i féu moltes gires per l'estranger. La seva fama esdevingué mítica quan estigué a càrrec de l'orquestra filharmònica de Berlín (1955-89) i la Staatsoper de Viena (1956-64). Des del 1965 fou codirector dels festivals de Salzburg. Enregistrà molts discs, especialment de Beethoven i altres autors romàntics. Actuà a Barcelona (1968 i 1972), i l'any 1969 inaugurà l'Auditorium de Palma, a Mallorca.

Chiang Kai-shek: Fenghua, Zhejiang, 31 d'octubre de 1887 - T'aipei, 5 d'abril de 1975. El 1923 fou nomenat director de l'acadèmia militar de Huangpu, a Canton, i el 1925, a la mort de Sun Yat-sen, comandant en cap de l'exèrcit. El 1927 ocupà Nanjing i hi establí la capital del Guomindang. El mateix any trencà amb els comunistes després d'un període de col·laboració en la lluita contra els senyors de la guerra, i ordenà les matances de Canton i Xangai. El 1928 ocupà Pequín. El 1930 es convertí al cristianisme a instàncies de la seva muller. Abans d'enfrontar-se amb el perill del Japó, que envaí Manxúria el 1930, organitzà una ofensiva contra les guerrilles comunistes. El 1934 llançà un moviment de restauració confuciana, "Vida nova", i aconseguí també que els comunistes iniciessin la Llarga Marxa cap a Yan'an i abandonessin les bases de Jiangxi. La seva indecisió a enfrontar-se amb els japonesos fou resolta pels mateixos invasors, que ocuparen la costa des de Pequín fins a Canton (1937-38). Trencà amb el col·laboracionista Wang Jingwei, es retirà a Chongqing i acceptà el front unit amb els comunistes (1938). Alhora que acceptava l'ajuda militar nord-americana, permetia que es propagués la corrupció i enduria el seu autoritarisme. El 1944 es produí la ruptura amb Mao Zedong, que adquirí, amb la guerra, una gran popularitat i una millor situació estratègica. La guerra civil entre nacionalistes i comunistes esclatà el 1947. El 1949 Chiang Kai-shek hagué d'abandonar el continent i refugiar-se, sota protecció nord-americana, a l'illa de Taiwan, on establí un govern nacionalista, reconegut per nombrosos països i per l'ONU. President del nou règim (1950-75) , no pogué impedir l'expulsió del país de l'ONU (1971) en benefici de la República Popular de la Xina i l'acostament d'aquesta als EUA. El 1972 convertí el seu fill, Chiang Ching-Kuo, en cap efectiu del govern.


Fa temps:
1614 - la princesa india Pocahontas es casa amb l'anglés John Rolfe
1732 - neix el pintor francés Jean-Honore Fragonard.
1794 - guillotinen a Georges-Jaques Danton, cap de la Revolució Francèsa
1900 - neix l'actor Spencer Tracy.
1908 - neix l'actriu Bette Davis.
1908 - neix Herbert von Karajan, director d'orquestra austríac
1916 - nace a California, l'actor i productor Gregory Peck.
1937 - neix Colin Powell, general nordamericà
1955 - Wiston Churchill renuncia com a primer ministre britànic
1964 - mor Douglas MacArthur, comandant de les tropes aliades en el Pacífic durant la II Guerra Mundial.
1975 - mor Chiang Kai-shek, polític i cap militar xinès
1989 - el movimient sindicalista polac "Solidaritat" es legalitzat per poder presentarse a les eleccions generals
1992 - el president peruà Fugimori dissol el congrès i asumeix tots els poders

Santoral:
Sant Vicenç (o Vicent) Ferrer (1350-1419), prev. dominicà, de València (on se celebra el dilluns de la segona setmana de Pasqua). Santa Emília, vg. i mr.; beata Maria-Crescència Höss, vg. franciscana.

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 05 abr. 2008, 10:00

ahhhhh !!!!! Pocahontas existia????? :oops:

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 05 abr. 2008, 12:50

BET ha escrit:ahhhhh !!!!! Pocahontas existia????? :oops:


Pos xiiiiii BET, existia!!!! mira:
Pocahontas fue la hija mayor de Powhatan, jefe de la confederación algonquina. Su verdadero nombre era Matoaka en Lenguas algonquinas, pero se la conoce por su seudónimo. Su vida ha constituido la base de numerosas películas como la película El nuevo mundo de Terrence Malick o la realizada por la compañía Disney en 1995 llamada Pocahontas y su secuela en 1998. Se la bautizó bajo el nombre de Rebecca, por lo que al casarse pasó a ser Rebecca Rolfe.
Poco se conoce acerca de la niñez de Pocahontas, salvo que era hija de Powhatan, de una de sus varias esposas, quien fue echada luego de haber dado a luz a la niña, como era tradición en las esposas de Powhatan.
En Abril de 1607, cuando Pocahontas rondaba los 10 o 12 años, los colonistas ingleses llegaron a Virginia y empezaron a construir asentamientos, en la misma época en que su padre era el líder de los Powhatan. Uno de los líderes de los colones, John Smith, fue capturado por un grupo de cazadores de Powhatan y llevado a Werowocomoco, una de las villas del Imperio Powhatan. Smith se hallaba recostado sobre una piedra para ser ejecutado, cuando la joven Pocahontas se tiró encima de su cuerpo para protegerlo.
Durante el tiempo en que los colonos sufrían hambre, "cada cuatro o cinco días Pocahontas y sus compañeros le llevaban [a Smith] tanta provisión que salvaron muchas de las vidas que estaban deteriodadas por el hambre. Como los colonos cada vez se extendían más lejos, los Nativos Americanos sintieron que sus tierras estaban siendo invadidas, y los conflictos amenazaron de nuevo.
Se dice que en 1608 Pocahontas salvó nuevamente a Smith, ya que éste y algunos colonos más habían sido invitados a Werowocomoco por el Jefe Powhatan en términos amistosos, pero Pocahontas sabía la verdad y fue hasta donde estaban los ingleses para advertirles que en realidad su padre planeaba matarlos. Gracias a esta advertencia, los ingleses se quedaron en su guardia, y el ataque nunca llegó.
Una herida de una explosión de pólvora forzó a Smith a volver a Inglaterra en 1609 para cuidados médicos. Los ingleses dijeron a los nativos que Smith había muerto, que había sido capturado por un pirata francés, y Pocahontas creyó la historia de su muerte, hasta que llegó a Inglaterra muchos años después, como la esposa de John Rolfe.
De acuerdo con William Strachey, Pocahontas se casó con un guerrero de su tribu llamado Kocoum en algún punto antes de 1612, pero no se sabe más acerca de su matrimonio.
No hay sugerencia en los archivos de historia de que Pocahontas y Smith eran amantes. La versión romántica de la historia aparece sólo en obras de ficción.
En Marzo de 1613 Pocahontas estaba viviendo en Passapatanzy, una villa de los Patawomeck, una tribu nativa de América que había hecho algunos tratos con los Powhatan.
Cuando dos colonos ingleses empezaron a intercambiar cargamento con los Patawomeck, descubrieron a la joven Pocahontas. Y con la ayuda de Japazaws, le pusieron una trampa y se la llevaron capturada. Su propósito, tal como explicaban en una carta, era pedir algunos prisioneros ingleses que tenía el Jefe Powhatan, a cambio de su liberación. Powhatan soltó a los prisioneros, pero falló en satisfacer a los colonos con la cantidad de armas y cargamento que devolvió.
Durante el largo año de espera, Pocahontas fue mantenida en Henricus, en el moderno condado de Chesterfield. Poco se sabe de su vida allí aunque el colono Ralph Hamor escribió que recibió "un extraordinario trato." Un ministro inglés, Alexander Whitaker, le enseñó acerca de la Cristiandad, lo que ayudó a desarrollar su inglés. Y luego fue bautizada bajo el nombre de Rebecca.
En Marzo de 1614, el denominado punto muerto que había iniciado después de la liberación de los prisioneros ingleses, se desató en una violenta confrontación entre cientos de guerreros ingleses y de Powhatan en el río Pamunkey. En la ciudad india de Matchot, los ingleses encontraron un grupo que incluía algunos de los líderes de la tribu, aunque no el Jefe mismo, que estaba fuera. Los ingleses permitieron que Pocahontas hablara con los hombres de su tribu, pero de acuerdo con Thomas Dale, ella reprochó su ausencia porque su padre la valoraba "menos que viejas espadas, monedas y hachas", y les dijo que prefería vivir con los ingleses.
En su estada en Henricus, Pocahontas conoció a John Rolfe, quien se enamoró de ella. Rolfe, cuya esposa inglesa había muerto, cultivó con éxito una nueva variedad de tabaco en Virginia y pasó mucho tiempo allí cuidando de su cosecha. Era un hombre piadoso que agonizaba por las repercusiones del potencial moral de casarse con una mujer pagana. En una larga carta el gobernador, pidiendo permiso para casarse con ella, expresó tanto su amor como su idea de que estaría salvando su alma.
Pero los sentimientos de Pocahontas hacia Rolfe y el matrimonio se desconocen.
Se casaron el 5 de Abril de 1614. El nombre cristiano de Pocahonras fue Lady Rebecca. Por unos años después del casamiento, la pareja vivió feliz en la plantación de Rolfe, y tuvieron un hijo, Thomas Rolfe, que nació el 30 de Enero de 1615.
Su matrimonio no logró que los cautivos ingleses regresaran, pero sí creó un clima pacífico entre los colonos de Jamestown y las tribus de Powhatan durante largos años. En 1615, Ralph Harmor escribió que desde la boda "tuvimos comercio amistoso y no comercializábamos solamente con Powhatan sino también con sus súbditos."
Los patrocinadores de los colonos de Virginia empezaron a tener dificultades para atraer nuevos colonos e inversores a Jamestown. Usaron a Pocahontas como incentivo y evidencia para convencer a la gente de Europa de que los nativos del Nuevo Mundo podía ser "domesticados".
En 1616 la familia Rolfe viajó a Inglaterra, llegando al puerto de Plymouth el 12 de Junio y viajando a Londres por carruaje. Estaban acompañados por un grupo de alrededor de once nativos Powhatan incluyendo Tomocomo. John Smith vivía en Londres por ese tiempo, y fue en Plymouth donde Pocahontas se enteró de que aún estaba vivo. Smith no se encontró con ella en este punto, pero escribió una carta a la Reina Anna urgiendo que Pocahontas debía ser tratada con el respeto de un visitante de la realeza.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 06 abr. 2008, 10:24

6 d'Abril

Joseph Smith : Sharon, Vermont, 23 de desembre de 1805 - Carthage, Illinois, 27 de juny de 1844 Fundador de l'Església mormona . Afavorit per preteses aparicions d'un àngel (des del 1823), escriví el Book of Mormon (1830), traducció d'unes planxes d'or perdudes, que li lliurà l'àngel, i que contenien una curiosa història d'Amèrica, des de la seva colonització per jueus de l'època de la torre de Babel fins a la predicació de l'evangeli pel mateix Crist ressuscitat i la transcripció d'aquests fets pel profeta Mormó vers el 385. Organitzà una església, que presentà com la restauració de la primitiva Església cristiana, fonamentada en profetes, apòstols i ancians, que esperava l'aparició de la Nova Jerusalem a Kirtland (Ohio). Perseguit i foragitat d'arreu, s'establí amb els seus seguidors a Nauvoo (Illinois) el 1840. Empresonat, amb el seu germà (1844), fou linxat per la turba.

Fa temps:
1483 - neix el pintor renacentista Raffaello Sanzio "Rafael".
1671 - neix l'escriptor Jean-Baptiste Rousseau.
1830 - Joseph Smith crea a Nueva York l'esglesia mormona.
1892 - neix Donald Wills Douglas, pioner de l'aviació
1896 - inauguració dels primers Jocs Olímpics de l'era moderna a Grecia.
1926 - 4 avions Douglas comencen la primera volta al mon en avió
1971 - mor el compositor Igor Fedorovich Stravinski.

Santoral:
Sant Vicenç (o Vicent) Ferrer (1350-1419), prev. dominicà, de València (on se celebra el dilluns de la segona setmana de Pasqua). Santa Emília, vg. i mr.; beata Maria-Crescència Höss, vg. franciscana.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 07 abr. 2008, 14:06

7 d'Abril

Gabriela Mistral: Vicuña, Xile, 7 d'abril de 1889 - Nova York, 10 de gener de 1957. Pseudònim de Lucilia Godoy, poetessa xilena. Filla d'un mestre d'ensenyança primària, començà a treballar a setze anys. Quan ella en tenia vint, l'home que estimava se suïcidà; llavors adoptà el nou nom, tret de Gabriele D'Annunzio i de Frederic Mistral. Ocupà diversos càrrecs docents i consulars. El 1945 rebé el premi Nobel de literatura. Desolación (primera edició, 1922; edició definitiva molt augmentada, 1954), Ternura (1924), Tala (1938) i Lagar (1954) són els seus llibres de poesia. Fou una poetessa que treballà amb un llenguatge simple, viu i líric.

Billie Holiday: Baltimore, Maryland, 7 d'abril de 1915 - Nova York, 17 de juliol de 1959. Nom amb què és coneguda la cantant de jazz nord-americana Eleanora Fagan. Una de les millors cantants de jazz de tots els temps, s'inicià als primers anys trenta. Col·laborà amb els millors instrumentistes i directors de jazz, com Benny Goodman, Count Basie, Duke Ellington, Teddy Wilson o Lester Young, amb el qual mantingué una llarga i turbulenta relació sentimental. Interpretà sobretot blues i standards , amb un aparent desmenjament i un to d'aflicció molt particulars que s'accentuaren els últims temps de la seva vida quan, malgrat la minva de les seves facultats per l'addicció a la droga, adquiriren una qualitat especialment punyent. Publicà l'autobiografia Lady Sings the Blues (1956). Deixà una extensa discografia.

Francis Ford Coppola: Detroit, Michigan, 7 d'abril de 1939. Realitzador, productor i guionista cinematogràfic nord-americà. Després d'un llarg i polifacètic aprenentatge dirigí alguns films d'interès, com ara You're a Big Boy (1966) i The Rain People (1969). L'èxit aconseguit amb The Godfather —en les dues parts, corresponents al 1971 i al 1975— li permeté de realitzar The Conversation (1973), film premiat a Canes. Es convertí aviat en un dels principals directors del nou cinema nord-americà amb l'epopeia vietnamita Apocalypse Now (1979), One from the Heart (1981), The Outsiders (1983), The Cotton Club (1984), Peggy Sue Got Married (1986), Gardens of Stone (1987), Tucker (1988), The Godfather III (1990), Dracula (1992), Jack (1996), The Rainmaker (1997), etc.

Henry Ford: Greenfield, Michigan, 30 de juliol de 1863 - Dearborn, 7 d'abril de 1947. Industrial nord-americà, capdavanter de la indústria automobilística. El 1899 participà com a soci minoritari a la Detroit Automobile Company i començà a investigar la possibilitat de construir un automòbil comercialitzable, per la qual cosa creà la societat d'investigació Henry Ford Company (1902) i la Ford Motor Company (1903), on inicià la fabricació de cotxes en sèrie. Introduí innovacions considerables, tant mecàniques com de gestió: vendes a crèdit, foment de l'exportació, gran divisió del treball, sistema de retribució per prima, etc. Publicà Philosophy of Labour (1929). L'empresa familiar ha estat continuada pel seu nét Henry Ford II.

Jim Clark: Fifeshire, Escòcia, 4 de març de 1936 - Hockenheim, Baden Württemberg, 7 d'abril de 1968. Automobilista escocès, considerat el millor corredor del decenni 1960-70. Participà en els grans premis de Barcelona de fórmula 1, 2 i 3, i guanyà el de fórmula 2 (1967). Fou, a més, campió mundial de conductors (fórmula 1) el 1963 i el 1965, guanyador de les 500 milles d'Indianapolis (1965), de la cursa inaugural del circuit del Jarama (Madrid) i del XII gran premi d'Espanya. Morí durant la celebració del gran premi d'Alemanya (fórmula 2).


Fa temps:
1614 - mor el pintor "El Greco"
1860 - neix Will Keith Kellogg, fundador de la companyia de cereals que porta el seu nom
1889 - neix Gabriela Mistral, poetessa xilena guanyadora del Premi Nobel.
1915 - neix "Billie" Holiday, cantant de blues
1928 - neix l'actor i productor James Garner
1939 - neix el cineasta Francis Ford Coppola
1947 - mor Henry Ford, impulsor de l'industria automovilista americana
1948 - es funda l'Organització Mundial de la Salut (OMS)
1953 - el polític suec Dag Hammarskjsld es designat secretari general de l'ONU
1968 - mor el pilot escocés Jim Clark al circuit de Hockenheim, Alemanya

Santoral:
Sant Joan Bta. de La Salle (Reims 1651 – Rouen 1719), prev., fund. Gns. Escoles Cristianes (FSC). Sant Epifani, bisbe; sant Germà, monjo.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 08 abr. 2008, 00:24

8 d'Abril

Jacques Brel: Brussel·les, 8 d'abril de 1929 - Bobigny, Illa de França, 9 d'octubre de 1978. Autor i intèrpret de cançons belga. Inicià les seves activitats a París l'any 1953. El seu tipus de cançó destaca per una gran qualitat poètica, musical i interpretativa, i traspua un to crític i irònic (Demain l'on se marie, La Valse à mille temps, Les Bonbons, Ne me quitte pas, Le plat pays, Amsterdam, Les bourgeois, Les Flamandes). Des de l'any 1968 deixà d'actuar en públic com a cantant. També havia actuat al cinema (L'homme de la Manche de Dale Wasserman; Les risques du métier d'André Cayatte), i dirigí dos films: Franz (1971) i Far West (1972).

Pablo Ruiz Picasso: Màlaga, 25 d'octubre de 1881 - Mougins, Provença, 8 d'abril de 1973. Pintor, dibuixant, gravador, escultor i ceramista. Fill del professor de dibuix i pintor José Ruiz Blasco. Fou mal alumne en els primers estudis. Els seus primers dibuixos daten del 1891, any que la família es traslladà a la Corunya, on es produí la desclosa del seu geni. El 1895 retornà a Màlaga i, a la tardor, s'establí a Barcelona i ingressà a Llotja, on fou deixeble d'Antoni Caba La Primera Comunió figurà a l'Exposició de Belles Arts del 1896. Compartí, amb Manuel Pallarès, el taller del carrer de la Plata, 4. Ciència i Caritat obtingué menció honorífica a l'Exposició Nacional de Madrid del 1897. La seva activitat es diversificà en acadèmies, autoretrats i composicions lliures. Passà el curs 1897-98 a Madrid. De nou a Barcelona, anà a Horta de Sant Joan (Terra Alta) amb Pallarès fins l'any següent. Tingué després, a Barcelona, tallers amb Cardona, al carrer d'Escudellers Blancs, i amb Casagemas, a la Riera de Sant Joan. Freqüentà Els Quatre Gats, on exposà el 1900, i a la tardor anà a París amb Casagemas, d'on tornà amb un contracte amb Pere Manyac. El 1901 passà uns mesos a Madrid, on promogué la revista "Arte Joven". Tornà a París amb Jaume Andreu, després de passar per Barcelona, i exposà a la galeria Vollard. Conreà un fauvisme avant-la-lettre i a la tardor començà la seva època blava, que continuaria a Barcelona i a París fins a la tardor del 1904: Cortesanes al bar (1902), Desemparats, Pobres davant del mar, La Vida (1903). El 1904 tornà a París, amb Sebastià Junyer i Vidal, i visqué al Bateau-Lavoir, on conegué Fernande Olivier. Féu amistat amb Apollinaire, Max Jacob i Salmon. En 1905-06 apareix la seva època rosa: L'equilibrista de la bola, Els saltimbanquis (1905). Passà l'estiu del 1906 a Gósol (Berguedà), on desenvolupà una etapa de classicisme mediterrani: La toilette, Dos adolescents. A París, a la primavera del 1907, pintà Les senyoretes del carrer d'Avinyó, que obre les portes del cubisme. Aquest s'inicia amb una època negroide el 1908, seguida per un cubisme geomètric el 1909, en tornar a Horta de Sant Joan (Retrat de Fernande). El 1910 pintà els retrats cubistes de Vollard, Uhde, Kahnweiler, i passà l'estiu a Cadaqués, on el cubisme arriba a l'abstracció (El guitarrista). El 1912 aparegueren els primers collages. Trencà amb Fernande i s'enllaçà amb Eva. Els estius del 1911 al 1913, els passà a Ceret (Vallespir), amb Manolo i Braque. És l'època de la mort del seu pare. La Primera Guerra Mundial el sorprengué a Avinyó, amb Braque i Derain, que foren mobilitzats. El 1915 conegué Jean Cocteau. Féu els retrats acadèmics de Vollard i de Max Jacob. Eva morí. El 1917 s'estrenà, a París, Parade, amb argument de Cocteau, música de Satie, coreografia de Massine i vestits i decoracions d'ell. Passà una llarga temporada a Barcelona, on pintà el Retrat d'Olga, la Manola puntillista i l'Arlequí, exposat a Les Arts i els Artistes el 1919 i donat a la ciutat. El 1918 es casà amb Olga Koklova. Féu les decoracions i els vestits per al Tricorni de Falla (1919). El 1920 passà per una etapa de gegantisme. L'any següent neix el seu fill Paulo i fa una estada a Fontainebleau. Pintà maternitats. Conreà un cubisme representatiu: Tres músics, arlequins (1923), grans natures mortes (1924), La dansa (1925). Arribà al paroxisme dionisíac el 1928. Un nou canvi en el seu estil, el corbisme o preponderància de la línia corba, coincidí amb l'aparició d'una nova figura femenina en la seva vida, Marie-Thérèse. Els gravats proliferaren (Les Metamorfosis, Suite Vollard). Simultanejà l'escultura figurativa (Testa de Marie-Thérèse) amb l'abstracta de ferro forjat, per a la qual sol·licità l'ensenyament de Juli González. La seva obra s'empelta amb el surrealisme. El 1935 neix la seva filla Maya. Grava Minotauromàquia, gran aiguafort de contingut simbòlic. El 1937 pintà Guernica per al pavelló espanyol de l'Exposició Universal de París. Tingué relacions amb Dora Maar i, a partir d'aleshores fins al final de l'ocupació alemanya de França (1944), la seva obra és envaïda per figures distortes, formant una mena d'època tenebrosa. El 1944 féu l'escultura L'home del xai. S'adherí al partit comunista francès i entrà en la seva vida Françoise Gilot. Del 1945 al 1947 es desenvolupà l'època blanca d'Antíbol (La joia de viure). El 1947 i el 1949 nasqueren Claude i Paloma, fills seus de Françoise. A partir del 1947 començà la seva gran producció de ceràmica a Vallauris. Tingué relacions amb Geneviève Laporte des del 1951. L'any següent pintà La Guerra i la Pau, síntesi de la seva doble experiència humana dels darrers anys. Creà escultures fetes amb elements de detritus: La cabra (1950) i La mona (1952). El 1954 aparegué Jacqueline, que esdevindria la seva muller el 1961. S'instal·là a La Californie (Canes) i després a Notre Dame de Vie (Mougins). Realitzà grans suites, com Ateliers (1955-56), Las Meninas (1957), Les déjeuneurs (1960-61), El pintor i la model (1963). S'obre el Museu Picasso de Barcelona, amb la donació Sabartés i el fons d'obres provinents del Museu d'Art Modern. El 1966 fou muntada a París una gran exposició d'homenatge amb unes mil obres. Entre el 1967 i el 1968 creà una vasta sèrie de dibuixos eròtics i satírics i la suite Crommelinck de 347 gravats. El 1969 obrí una gran exposició de Personatges truculents al Palau dels Papes d'Avinyó i l'any següent féu la gran donació a Barcelona d'obres de joventut. Entre el 1971 i el 1972 realitzà la segona suite Crommelinck de gravats, una nova sèrie de dibuixos a tot color i una nova sèrie de Personatges. Poc després de la seva mort fou inaugurada, al Palau dels Papes d'Avinyó, l'exposició de 201 pintures que ell mateix havia preparat. La seva figura sintetitza l'aventura plàstica de l'art modern: realisme, fauvisme, expressionisme, cubisme, abstracció, surrealisme, etc. Obra aparentment contradictòria, que respon a les contradiccions de l'home modern, a vegades apareix com una recopilació del passat, d'altres com una projecció cap al futur. La seva personalitat sembla formada per tres estrats principals: el substrat andalús, la formació catalana i l'expandiment parisenc. Geni innat per definició, que aflora a tretze anys, la seva aventura estètica, fins el 1907 inclòs, no pot explicar-se bé sense la influència catalana. Segurament la revolució cubista, d'arrel cézanniana, és la més important de les seves descobertes i plana, en forma més o menys velada, en les seves aventures posteriors i en una gran part de l'art modern. No sols és l'artista més divers de tota la història de l'art —una quarantena d'èpoques ben definides es poden rastrejar en la seva obra—, sinó tal volta el més prolífic. Poden comptabilitzar-se, provisionalment, unes trenta-cinc mil obres. D'aquesta vasta producció, dispersa pel món, hi ha mostres abundoses al Museu Picasso de Barcelona, al Museu Picasso d'Antíbol, al Museum of Modern Art i al Metropolitan Museum de Nova York, a la National Gallery of Art de Washington, al Museu Puškin de Moscou i al Musée Picasso de París. És un dels homes de bibliografia més extensa.


Fa temps:
1460 - neix Ponce de León, descubridor de La Florida
1605 - neix Felip IV, Rei de Espanya i Portugal
1876 - s'estrena a Milà l'òpera "La Gioconda"
1893 - neix a Toronto, Canadà, l'actriu Mary Pickford.
1904 - Pacto de la Entente Cordiale entre Francia y Gran Bretaña.
1929 - neix Jacques Brel, cantant i poeta belga
1963 - neix el cantant Julià Lennon, fill de John
1973 - mor a Mougins, França, el pintor espanyol Pablo Picasso
1992 - el ex tenista Arthur Robert Ashe anuncia públicament que té la SIDA
1994 - es suïcida Kurt Cobain, líder del grup de rock "Nirvana".
1994 - Joan Pau II inaugura la restaurada Capella Sixtina, unes obras de restauració amb una durada de 13 anys

Santoral:
Sant Joan d'Organyà, monjo premonstratès; santa Macària, verge.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 09 abr. 2008, 11:38

9 d'Abril

Frank Lloyd Wright: Richland Center, Wisconsin, 8 de juny de 1867 - Taliesin West, Arizona, 9 d'abril de 1959. Arquitecte i teòric nord-americà. Estudià enginyeria, que abandonà pocs mesos abans d'entrar al taller de l'arquitecte J.L.Silsbee, a Chicago; més tard, el 1887, entrà al d'Adler-Sullivan, on romangué fins el 1893, i fou fortament influït per la ideologia de Louis Sullivan. Amb l'habitatge d'Oak Park, Illinois (1889), inicià la seva obra amb referències a les construccions dels grangers i a les japoneses, que s'acusaren sempre en els seus habitatges. Del 1900 al 1909 féu el famós projecte "una casa en una ciutat a la praderia", que marca la línia d'una sèrie de cases unifamiliars: en aquestes accentua la verticalitat, l'espai interior unificat, aprofita materials del lloc de construcció i se centra en plantes en forma de X, T i L. Però el fet més nou i més decisiu és la integració de la construcció en el seu entorn i la no ruptura amb la natura, que fa entrar a la mateixa casa. Representativa d'això és la casa Robie, a Chicago (1909). Passà quasi un any a Alemanya preparant l'edició dels seus projectes i obres, editats per Wasmuth (1910); exhaurida ràpidament, representà un revulsiu per a l'arquitectura europea. Del 1916 al 1922 sojornà al Japó, on construí l'Hotel Imperial, a Tòquio, obra que realitzà amb decoració de tipus precolombí, preparada contra els terratrèmols, com es pogué demostrar el 1923. Un altre cop als EUA, les construccions dels anys següents inclouen el ciment armat i altres materials, com a la Millard House, Pasadena (1923). El 1932 organitzà la Taliesin Fellowship, escola taller on els alumnes treballaven conjuntament amb ell, i construïen alhora l'edifici d'aquesta. A partir del 1935, després d'una llarga època de marginació, construí algunes de les seves obres més importants, tant per l'aplicació dels materials com per l'estudi de la llum: Falling Water House i Kaufmann House, a Bear Run, Pennsilvània (1936), i les oficines de la Johnson Wax Co., a Racine, Wisconsin (1938). Durant aquests anys féu els estudis de les anomenades Usonian Houses, habitatges unifamiliars, econòmics, construïts a partir d'elements modulars a base d'angles en la majoria de casos. Una de les obres més representatives d'aquest moment és la Hanna House, a Palo Alto, Califòrnia (1937). Posteriorment, cal esmentar el museu Guggenheim (1943-59), que tipifica un nou sistema de visita a una col·lecció, la Price Tower, Bartlesville, Oklahoma (1955), i una sèrie de projectes utòpics, irrealitzats, per a Bagdad i Pittsburg, així com el gratacel de 1 600 m d'alçada pensat per a Chicago. Com a teòric escriví diverses obres, on polemitzava contra les construccions d'estil funcional o internacional —que anomena "caixes damunt xanques"— i on anà matisant les seves idees sobre l'organicisme. La seva

John Roy Major: Merton, Londres, 29 de març de 1943. Polític britànic. Empleat de banca, el 1959 ingressà al partit conservador, pel qual fou conseller de districte (1968) i diputat des del 1979. El 1987 fou designat primer secretari de finances, i el 1989 ministre d'hisenda fins el 1990, que substituí Margaret Thatcher com a primer ministre arran de la seva dimissió. Confirmat en el càrrec en les eleccions del 1992, des de l'inici del seu mandat sostingué una pugna amb els sectors més antieuropeistes del seu partit. El 1994 signà un acord amb la República d'Irlanda que féu possible l'inici de negociacions per a la pacificació d'Irlanda del Nord. Fou derrotat pels laboristes en les eleccions de 1997.

Alberto Fujimori: Lima, 28 de juliol de 1939. Polític peruà. Fill d'immigrants japonesos, es llicencià en peritatge agrícola. Rector de la Universitat Agrària Nacional i president de l'Associació Nacional de Rectors (1984-89), al capdavant de la coalició centrista Cambio 90 i amb un missatge de regeneració i desenvolupament, vencé en les eleccions del 1990 i accedí a la presidència. El 1992, amb el suport de l'exèrcit, protagonitzà un cop d'estat, suspengué la constitució del 1979 i convocà eleccions per a un Congrés Constituent Democràtic, que guanyà, cosa que li permeté elaborar una nova constitució, aprovada en referèndum el 1993, que autoritzava un segon mandat a la presidència. La combinació d'autoritarisme, corrupció, bons resultats en l'economia i en la lluita contra el terrorisme (especialment la guerrilla de Sendero Luminoso) contribuïren a la seva reelecció i a l'obtenció de majoria absoluta per al seu partit el 1995. El 1998 signà un tractat que posava fi a la històrica disputa fronterera entre el Perú i l'Equador. El 2000 es presentà a la reelecció per a un tercer mandat, consulta que ocasionà un gran nombre d'acusacions de frau. El mateix any, un escàndol de suborn a un polític de l'oposició provocà la fugida de Fujimori al Japó, des d'on dimití el càrrec. Refugiat al Japó i reclamat per les autoritats peruanes, que l'acusaven de frau i de corrupció i de violació dels drets humans al llarg del seu mandat, el 2005 començà el judici al seu principal col·laborador, Vladimiro Montesinos, acusat d'execucions extrajudicials. Aquest any Fujimori fou detingut a l'aeroport de Santiago de Xile. El Perú demanà la seva extradició, que es veié dificultada per la doble nacionalitat que posseïa, peruana i japonesa.


Fa temps:
1455 - el cardenal espanyol Alonso de Borja es elegit Papa amb el nom de Calixte III
1483 - mor Eduard IV d'anglaterra
1838 - inauguració de la National Gallery de Londres
1904 - mor Isabel II d'Espanya
1933 - neix l'actor i productor Jean Paul Belmondo
1940 - Segona Guerra Mundial: Alemanya invaeix Dinamarca i Noruega
1957 - neix el golfista espanyol Severiano Ballesteros.
1959 - mor Frank Lloyd Wright, un dels principals mestres de l'arquitectura del segle XX
1967 - Seattle, EE.UU.: primer vol del Boeing 737
1992 - John Major es elegit Primer Ministre de Gran Bretanya
1995 - Alberto Fujimori es reelegit president de Perú
1998 - Arabia Saudí: a la Meca 118 personas moren esclafades per la multitut, l'últim dia de la peregrinació ritual musulmana

Santoral:
Santa Maria de Cleofàs, parenta de la Verge Maria; sant Marcel, bisbe.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 10 abr. 2008, 00:05

10 d'Abril

Joseph Pulitzer: Mako, Hongria, 10 d'abril de 1847 - Charleston, Carolina del Sud, 29 d'octubre de 1911. Periodista nord-americà, d'origen hongarès. Emigrà als EUA el 1864 i creà a Saint-Louis el "Post Dispatch" (1878). Més tard comprà "The World" (1883), un dels diaris més importants de Nova York. El 1903 donà un milió de dòlars a la Universitat de Colúmbia (Nova York) per a la creació d'una Escola de Periodisme. Instituí els Premis que porten el seu nom i que atorga cada any la Universitat esmentada des del 1918. En nombre de dotze, són concedits a diverses activitats, entre les quals novel·la, teatre, música, periodisme, dibuix humorístic, etc, i entre els guardonats figuren noms com John Steinbeck, Eugene O'Neill, Arthur Miller, Tennessee Williams i d'altres.

Emiliano Zapata: San Miguel Anenecuilco, Morelos, 8 d'agost de 1883 - Chinameca, Morelos, 10 d'abril de 1919. Dirigent revolucionari mexicà. D'origen humil i illetrat, treballà com a peó agrícola i ramader. Identificat amb la lluita del peonatge indi contra els hisendats, organitzà una partida de guerrillers (1909), s'uní a la revolta maderista i gràcies a la mobilització de les masses índies ocupà la ciutat de Cuautla. Després dels acords de Ciudad Juárez (1911), que reconegueren la dimissió de Porfirio Díaz, refusà de seguir el president Francisco León de la Barra, i, acorralat a les muntanyes de Puebla, tampoc no reconegué la presidència de Francisco I.Madero, a qui l'acusà de no aplicar la reforma agrària promesa en el pla de San Luis. Com a alternativa proclamà el pla d'Ayala (1911), que proposava un conjunt de mesures agràries radicals. L'ofensiva del govern situà els agraristes en una posició difícil (1912), però l'assassinat de Madero i la guerra civil provocada per la contrarevolució del president Victoriano Huerta permeteren el rebrot de l'agrarisme a Morelos, sota la direcció de Zapata (1914), el qual rebutjà el pla de Guadalupe de Venustiano Carranza i s'alià amb Pancho Villa (convenció d'Aguascalientes). Creada la Sobirana Convenció Revolucionària, Zapata i Villa ocuparen la ciutat de Mèxic i acordaren el pacte de Xochimilco, en el qual Villa acceptà el pla d'Ayala de Zapata; però pel setembre del 1914 es trencà aquesta aliança, i les forces de Carranza aïllaren les de Zapata a Morelos. Zapata, que conservà el control de la Sobirana Convenció, refugiada a Jojulta (Morelos), instaurà un règim revolucionari a l'estat, on repartí les terres dels hisendats, aplicà la reforma agrària, creà una xarxa d'escoles, es preocupà de les obres públiques i encunyà moneda pròpia. Mentrestant, les forces federals estrenyeren el setge, que Zapata no aconseguí de rompre. Llavors féu una crida revolucionària a tots els treballadors i camperols mexicans; però aquests, atrets pel programa reformista de Carranza, refusaren de seguir Zapata. El 1919 el coronel Jesús Guajardo es fingí un seguidor de Zapata i l'atragué a un parany, on fou assassinat. Immediatament sorgiren diverses llegendes sobre la seva mort, que tenien com a fons la creença popular del seu retorn. Diversos lloctinents de Zapata continuaren la resistència agrarista, però la repressió i l'aplicació de la reforma agrària per part del govern Carranza anaren eliminant els darrers focus de resistència. Més tard, la figura de Zapata fou reivindicada pels constitucionalistes.

Golda Meir: Kíev, 3 de maig de 1898 - Jerusalem, 8 de desembre de 1978. Política israeliana. Amb la seva família el 1906 emigrà a Milwaukee. S'uní aviat al partit laborista sionista, i el 1921 emigrà a Palestina i, juntament amb Ben Gurion, Levi Eskhol i Ben Zvi, fou un dels fundadors del Mapai i del Histadrut. Posteriorment fou cap polític de l'Agència Jueva de Palestina. Aconseguida la independència de l'estat d'Israel, ocupà diversos càrrecs diplomàtics i polítics, fins que arribà a ministre de relacions exteriors (1956-66). El 1969 fou elegida cap de govern. Hagué de dimitir (10/4/1974) a conseqüència de la guerra araboisraeliana del 1973. Publicà una autobiografia (1975).


Fa temps:
1825 - s'obre el primer hotel a Hawai
1847 - neix a Hungria, Joseph Pulitzer, periodista nacionalitzat americà
1861 - comença la guerra de Secesió nord-americana entre els estats del Nord i del Sud de la Unió
1868 - s'estrena el "Requiem" de Johannes Brahms, basat en la Biblia i no en la missa romana.
1887 - neix el Dr.Bernardo Houssay, metge, biòleg, guanyador del Premi Nobel de medicina l'any 1947
1912 - salpa el Titanic des d'Anglaterra per primera i darrera vegada
1919 - assassinan Emiliano Zapata, un dels caps de la Revolució Mexicana
1954 - mor Auguste Marie Lumiere, inventor del cinema
1970 - Paul McCartney anuncia la separació dels Beatles.
1974 - Golda Meir renuncia como a primer ministre d'Israel

Santoral:
Sant Ezequiel, profeta (s. VI aC); sant Dimes, el bon lladre; sant Terenci, mr.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 11 abr. 2008, 00:30

11 d'Abril

Alberto Evaristo Ginastera : Buenos Aires, 11 d'abril de 1916 - Ginebra, 25 de juny de 1983. Compositor argentí, fill d'un català. El 1948 fundà i dirigí el Conservatorio de Música de la província de Buenos Aires. Combinà les tècniques modernes de composició amb el nacionalisme musical argentí, seguint la línia establerta per Stravinskij, Bartók i Falla. Autor de ballets, com Estancia (1952), simfonies, peces per a piano, un concert per a arpa i orquestra (1957), la Cantata para América mágica (1960) per a soprano i orquestra de percussió, un concert per a violí i orquestra (1963) i les òperes Don Rodrigo (1964), Bomarzo (1967) i Beatrix Cenci (1971).

Adolf Eichmann: Solingen, Renània, 19 de març de 1906 - Reamleh, Israel, 1 de juny de 1962. Dirigent nazi. Ingressà al partit el 1933, i es distingí aviat en les files de les SS. Després d'haver organitzat la matança dels jueus austríacs a Viena (1938), el 1940 fou declarat principal responsable de l'exterminació dels jueus d'Alemanya i dels països ocupats. Fou condemnat en rebel·lia pel tribunal de Nuremberg, però aleshores ja s'havia refugiat probablement a l'Amèrica del Sud. Localitzat pels serveis especials israelians, fou capturat a Buenos Aires l'any 1960 i traslladat secretament a Israel, on fou de nou jutjat (1961) i executat (1962).

Pacem in terris: Encíclica del papa Joan XXIII, publicada l'11 d'abril de 1963. Tracta de la idea de la pau que cal fonamentar en la veritat, la justícia, l'amor i la llibertat. Analitza els drets i els deures de l'home, les relacions dels ciutadans amb el poder públic i la manera com s'han de regir les comunitats polítiques.


Fa temps:
1814 - Napoleó abdica per primera vegada a favor de seu fill
1825 - neix Ferdinand Lassalle, socialista alemany
1916 - neix Alberto Ginastera, músic i compositor
1919 - es crea l'Organització Internacional del Treball OIT, amb seu a Ginebra.
1947 - Jackie Robinson primer jugador negre de la lliga professional de beisbol dels EE.UU.
1961 - Israel: judici contra Adolf Eichmann, oficial nazi
1963 - es publica l'encíclica "Pacem in Terris" del papa Joan XXIII
1970 - sortida de la nau Apolo 13.

Santoral:
Sant Estanislau, bisbe de Cracòvia i màrtir (1079). Sant Isaac, monjo.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 12 abr. 2008, 01:30

12 d'Abril


Madame Bovary: Novel·la de Gustave Flaubert, escrita entre el 1851 i el 1856 i publicada a "La Revue de Paris". Narra la història d'Emma Bovary, dona amant del luxe i que es considera una heroïna romàntica, sense saber acceptar la seva realitat . Fatigada per la vida tediosa i l'ambient provincià que l'envolta, esdevé esposa infidel i amant d'un notable provincià i d'un passant de notari estudiant de dret. Però, a la fi, resta decebuda dels seus amors i, oprimida pels deutes que ha hagut de contreure, se suïcida. L'obra, que fou considerada immoral i que fou objecte d'un procés, favorable al seu autor, és considerada una de les creacions més importants de la novel·la moderna. Ha estat traduïda al català per Ramon Xuriguera (1965) i, posteriorment, per Lluís Maria Todó (1992).

Jonas Edward Salk: Nova York, 28 d'octubre de 1914 - La Jolla, Califòrnia, 23 de juny de 1995: Microbiòleg nord-americà. Graduat a la universitat de Nova York (1939), féu recerques sobre immunitat a les universitats de Michigan (1942) i de Pittsburgh. Provocà la formació d'anticossos al virus de la poliomelitis, cosa que permeté desenvolupar la vacuna de Salk), generalitzada a partir del 1955. El 1963 fou nomenat director de l'Institut d'Estudis Biològics de San Diego, que posteriorment rebé el seu nom.

Josephine Baker: Saint Louis, Mississipí, 3 de juny de 1906 - París, 12 d'abril de 1975. Ballarina i cantant. De raça negra, estudià dansa a Filadèlfia; debutà a París el 1925, incorporada a la Revue Negro. Assolí un gran èxit i es convertí immediatament en l'ídol de París, i figurà com a vedet del Folies-Bergère i del Casino de París en les revistes més fastuoses. Del 1927 al 1954 interpretà diversos films, el més famós dels quals és Zou-Zou (1934), de Marc Alegret. Destinà els ingressos econòmics del seu treball a pagar les despeses de l'adopció de diverses criatures, de tots els països i de totes les races


Fa temps:
1857 - es publica la novel.la "Madame Bovary", de l'escriptor Gustave Flaubert.
1931 - els republicans guanyen les elecciones municipals d'España i demanen l'abolició de la monarquia
1933 - neix Montserrat Caballé
1942 - neix Carlos Reutemann, ex pilot de F1
1955 - es demostra l'eficacia i seguretat de la vacuna Salk contra la poliomielitis.
1975 - mor la cantant Josephine Baker
1981 - muere Joe Louis Barrow, boxejador conegut com "el bombarder negre"
1989 - mor Ray "Sugar" Robinson, boxejador campió del Mon del pes welter i mig, considerat como un dels mès grans de l'historia
1992 - s'obre EuroDisney a les afores de París

Santoral:
Sant Juli I, papa (romà, 337-352); sant Damià, bisbe; santa Vísia, vg. i mr.


Torna a “Varietats”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 33 visitants