has pensat en dedicarte professionalment a l'antropologia canibalística?
.
No vas per bon camí
.Endevina l'escena
Bona tarda,
Quedem d’antuvi que cadascú comptarà totes les cartes que hi ha i els donarà una numeració, de l’1 al 3 com deia l’Angeles.
Manilla = 3.
As = 2.
Rei = 1.
Doncs bé, el primer que elegeixin els canníbals, aquest primer (igual que tothom) haurà comptat el que valen totes les cartes.
Els altres sabran la carta que té ell.
Per tant, qualsevol altre, sabent el número que ha comptat el primer elegit: imaginem que és 200, voldrà dir que ha comptat amb ell i tot (el seu número).
Llavors, si ha comptat ell, per exemple: 201, significarà que, si el primer elegit tenia un as, ell tindrà per força una rei. És a dir, li ha donat un número més baix perquè ell tenia un número menys en valor.
Si li dóna el mateix és que tenien la mateixa carta.
Si li dóna un número menys és que és un número més alta.
Si li dóna dos, amunt o avall, doncs dos.
Ara, es tracta de què el/els primers que parlin, donguin un número exacte. Com que a tots els sumarà el mateix, amb la diferència de dos números (amunt o avall). Només cal que quedin, per exemple, si a ell li dóna 205, només caldria donar l’últim número.
L’últim número seria l’únic que s’hauria de dir, perquè les dues primeres xifres (el 2 i el 0) ja les sap tothom (tothom que sàpiga sumar).
Per tant, la diferència serà dos números amunt, dos números avall.
Si a mi, l’últim número m’ha donat 5, als altres només els pot donar 3, 4, 5, 6 i 7.
Ara ve la trampota:
Suposem que diem la paralula “manilla”.
Aquesta la podem pronunciar de moltes maneres i podem establir un codi per a cada manera i que signifiqui un número.
Ma-ni-lla = 0
Mani-lla = 1
Manilla = 2
Mmmanilla = 3
Maaanilla = 4
amb accent, amb neutres, etc, i així successivament fins a cobrir els 10 números.
99’333 % salvats.
Un cop sabem el número exacte que li ha donat al primer possible donant d’òrgans, llavors ja només caldrà comparar els seus comptes (ho sabrem exacte) amb el nostre i amb la carta que portava al cap i sabrem la nostra.
Molt rebuscat?: sí. És trampa?: sí, en tota regla. Però si això també ho fa algun que altre mal anomenat jugador de botifarra a l’hora de cantar, i ningú hi podem fer res, imagineu-vos per tal des salvar vides.
De tota manera, segur que hi ha un altre sistema que permet salvar la mateixa quantitat sense fer aquesta trampota (per desgràcia, n’he viscut tantes).
Ara no em diguis que la pronunciació ha de ser perfecte: de català de l'empordà. Si és així, tots morts a la primera paraula pronunciada.
Fins demà, Adéu.
Quedem d’antuvi que cadascú comptarà totes les cartes que hi ha i els donarà una numeració, de l’1 al 3 com deia l’Angeles.
Manilla = 3.
As = 2.
Rei = 1.
Doncs bé, el primer que elegeixin els canníbals, aquest primer (igual que tothom) haurà comptat el que valen totes les cartes.
Els altres sabran la carta que té ell.
Per tant, qualsevol altre, sabent el número que ha comptat el primer elegit: imaginem que és 200, voldrà dir que ha comptat amb ell i tot (el seu número).
Llavors, si ha comptat ell, per exemple: 201, significarà que, si el primer elegit tenia un as, ell tindrà per força una rei. És a dir, li ha donat un número més baix perquè ell tenia un número menys en valor.
Si li dóna el mateix és que tenien la mateixa carta.
Si li dóna un número menys és que és un número més alta.
Si li dóna dos, amunt o avall, doncs dos.
Ara, es tracta de què el/els primers que parlin, donguin un número exacte. Com que a tots els sumarà el mateix, amb la diferència de dos números (amunt o avall). Només cal que quedin, per exemple, si a ell li dóna 205, només caldria donar l’últim número.
L’últim número seria l’únic que s’hauria de dir, perquè les dues primeres xifres (el 2 i el 0) ja les sap tothom (tothom que sàpiga sumar).
Per tant, la diferència serà dos números amunt, dos números avall.
Si a mi, l’últim número m’ha donat 5, als altres només els pot donar 3, 4, 5, 6 i 7.
Ara ve la trampota:
Suposem que diem la paralula “manilla”.
Aquesta la podem pronunciar de moltes maneres i podem establir un codi per a cada manera i que signifiqui un número.
Ma-ni-lla = 0
Mani-lla = 1
Manilla = 2
Mmmanilla = 3
Maaanilla = 4
amb accent, amb neutres, etc, i així successivament fins a cobrir els 10 números.
99’333 % salvats.
Un cop sabem el número exacte que li ha donat al primer possible donant d’òrgans, llavors ja només caldrà comparar els seus comptes (ho sabrem exacte) amb el nostre i amb la carta que portava al cap i sabrem la nostra.
Molt rebuscat?: sí. És trampa?: sí, en tota regla. Però si això també ho fa algun que altre mal anomenat jugador de botifarra a l’hora de cantar, i ningú hi podem fer res, imagineu-vos per tal des salvar vides.
De tota manera, segur que hi ha un altre sistema que permet salvar la mateixa quantitat sense fer aquesta trampota (per desgràcia, n’he viscut tantes).
Ara no em diguis que la pronunciació ha de ser perfecte: de català de l'empordà. Si és així, tots morts a la primera paraula pronunciada.
Fins demà, Adéu.
Weno, he aconseguit que sacrificant-ne 5 .... es salvin al resta :-p
O sigui, es salvin el 95%. Després obrim un post per veure quins 5 butinetaires sacrifiquem :-p
Solució:
Els 5 primers compten els punts de la resta de butinetaires, excepte els 5 primers tenint en compte que: Manilla = 2. As = 1. Rei = 0.
Aleshores, passen el numero de decimal a Base 3 :-p
Els 5 primers, diuen el numero en base tres, fent servir: Manilla = 2. As = 1. Rei = 0. (3^5 = 243, de sobres per codificar els 100*2 posibles nuemros).
La resta de ButiNETaires, que son molt intel·ligents .... desxifraran el numero en base 3, i el passaran a decimal .... conten els punts de la resta de participants, i restant, sabran el que tenen ells !!
Es liat .... i ara no tinc temps per ficar exemple :-p
Adéu !
O sigui, es salvin el 95%. Després obrim un post per veure quins 5 butinetaires sacrifiquem :-p
Solució:
Els 5 primers compten els punts de la resta de butinetaires, excepte els 5 primers tenint en compte que: Manilla = 2. As = 1. Rei = 0.
Aleshores, passen el numero de decimal a Base 3 :-p
Els 5 primers, diuen el numero en base tres, fent servir: Manilla = 2. As = 1. Rei = 0. (3^5 = 243, de sobres per codificar els 100*2 posibles nuemros).
La resta de ButiNETaires, que son molt intel·ligents .... desxifraran el numero en base 3, i el passaran a decimal .... conten els punts de la resta de participants, i restant, sabran el que tenen ells !!
Es liat .... i ara no tinc temps per ficar exemple :-p
Adéu !
Ja us hi acosteu ja 
Però encara que sembli mentida ... us compliqueu massa la vida
.
Va us donaré una pista perquè us la mereixeu.
Es salven segur 99 ButiNETaires. I el que queda té 1/3 de probabilitats de salvar-se. Qui ho havia de dir llegint l'enunciat, oi?
I no, no cal dir les paraules separant les sílabes
tot i que és de les sol·lucions més originals que he vist mai (és un clàssic el problema que ha fet còrrer bits a molts posts).
Carles,
com pot ser que et compliquis així la vida siguent matemàtic.
Però encara que sembli mentida ... us compliqueu massa la vida
.
Va us donaré una pista perquè us la mereixeu.
Es salven segur 99 ButiNETaires. I el que queda té 1/3 de probabilitats de salvar-se. Qui ho havia de dir llegint l'enunciat, oi?
I no, no cal dir les paraules separant les sílabes
tot i que és de les sol·lucions més originals que he vist mai (és un clàssic el problema que ha fet còrrer bits a molts posts).
Carles,
com pot ser que et compliquis així la vida siguent matemàtic.
Ok ..... ara si !
El primer suma tots els punts tenint en compte: Manilla = 2. As = 1. Rei = 0.
Fa modul 3 a la suma (el resta de al divisio per 3. I diu manilla as o rei depenent de modul (Manilla = 2. As = 1. Rei = 0)
El següent, suma tots els punts excepte el que ha dit primer. Fa el modul 3 del resultat.
Resta el modul que ha dit el primer, amb el que li surt, el numero que li queda, es la carta que te ! (si el numero es negatiu despres de la resta, se li suma 2, i aquesta es la carta que te.
Ara si ??? Si l'he encertat en fico jo un :-p
Adéu !
El primer suma tots els punts tenint en compte: Manilla = 2. As = 1. Rei = 0.
Fa modul 3 a la suma (el resta de al divisio per 3. I diu manilla as o rei depenent de modul (Manilla = 2. As = 1. Rei = 0)
El següent, suma tots els punts excepte el que ha dit primer. Fa el modul 3 del resultat.
Resta el modul que ha dit el primer, amb el que li surt, el numero que li queda, es la carta que te ! (si el numero es negatiu despres de la resta, se li suma 2, i aquesta es la carta que te.
Ara si ??? Si l'he encertat en fico jo un :-p
Adéu !
Correcte.
Per fer-ho fàcil "mòdul 3" vol dir el "resto" de dividir per 3.
Però com que sumar tant i dividir tant quan un està nerviós és molt difícil ... el truco és molt simple:
Els Reis (0) no cal ni mirar-los.
Les Manilles les agrupem de tres en tres i només contem les que ens queden sueltes al final (cap, una o dues).
Els Asos fem el mateix i ens en queden cap, un o dos.
Ara sí, sumem 1 punt per cada As "suelto" i 2 per cada Manilla "suelta".
Ens donarà de 0 a 6 màxim ... i d'això trobar el que queda de dividir per 3 és molt simple.
Ara la gràcia està en veure que nosaltres contem només 98 ButiNETaires: tots menys el que ha parlat primer, així contem els mateixos que veu el que li han preguntat excepte nosaltres mateixos!
Per tant el què veu ell menys el què veiem nosaltres ... és la nostra carta.
Per fer-ho fàcil "mòdul 3" vol dir el "resto" de dividir per 3.
Però com que sumar tant i dividir tant quan un està nerviós és molt difícil ... el truco és molt simple:
Els Reis (0) no cal ni mirar-los.
Les Manilles les agrupem de tres en tres i només contem les que ens queden sueltes al final (cap, una o dues).
Els Asos fem el mateix i ens en queden cap, un o dos.
Ara sí, sumem 1 punt per cada As "suelto" i 2 per cada Manilla "suelta".
Ens donarà de 0 a 6 màxim ... i d'això trobar el que queda de dividir per 3 és molt simple.
Ara la gràcia està en veure que nosaltres contem només 98 ButiNETaires: tots menys el que ha parlat primer, així contem els mateixos que veu el que li han preguntat excepte nosaltres mateixos!
Per tant el què veu ell menys el què veiem nosaltres ... és la nostra carta.
Doncs vinga, un de fàcil per escalfar motors:
Un ciclista, surt de casa seva a les 9 del matí per fer una excursió en bicicleta fins a dalt de la muntanya. Arriba al cim, on es queda a passar al nit.
L'endemà al matí, surt a les 9 del matí i baixa pel mateix camí cap a casa seva.
La pregunta és: en algun moment el ciclista al tornar estarà al mateix lloc i a la mateixa hora (pels quisquillosos amb 24 hores de diferencia) que en el viatge d'anada?
La resposta (per ser valida) s'ha de raonar !!!!
Adéu !
Un ciclista, surt de casa seva a les 9 del matí per fer una excursió en bicicleta fins a dalt de la muntanya. Arriba al cim, on es queda a passar al nit.
L'endemà al matí, surt a les 9 del matí i baixa pel mateix camí cap a casa seva.
La pregunta és: en algun moment el ciclista al tornar estarà al mateix lloc i a la mateixa hora (pels quisquillosos amb 24 hores de diferencia) que en el viatge d'anada?
La resposta (per ser valida) s'ha de raonar !!!!
Adéu !
jejejej ... aquest també el trobo moníssim! ... la demostració és d'una exquisidesa formal que m'enamora.
PS. Jo el sabia amb un monjo que puja, es para a mirar el paisatge, a fer meditació trascendental, etc etc ... Coi, ets poc poètic.
PS. Jo el sabia amb un monjo que puja, es para a mirar el paisatge, a fer meditació trascendental, etc etc ... Coi, ets poc poètic
.
DeepButi l’ha editat per darrera vegada el dia: 26 feb. 2009, 00:12, en total s’ha editat 1 vegada.
.
Bon dia,
Penso que és evident que hi haurà una hora i un punt en què coïncidiran plenament, és inevitable. És totalment independent de la velocitat que es vagi en pujar o en baixar, de si es para en pujar o en baixar, el punt i l'hora és insalvable, no es poden saber cap dels dos, però és indiscutible que succeirà.
És com si a les 09:00 hores, surtís un ciclista des de cada punt, un que baixi i l'altre que pugi. Per molt ràpid que vagi un o per molt lent que vagi l'altre, els dos es creuaran al mateix lloc i a la mateixa hora. El mateix passarà si surt un sol ciclista amb un dia de diferència i des del punt de partida oposat, hi haurà un punt i una hora que hi passarà exactament igual (amb 24 hores de diferència).
Adéu.
Penso que és evident que hi haurà una hora i un punt en què coïncidiran plenament, és inevitable. És totalment independent de la velocitat que es vagi en pujar o en baixar, de si es para en pujar o en baixar, el punt i l'hora és insalvable, no es poden saber cap dels dos, però és indiscutible que succeirà.
És com si a les 09:00 hores, surtís un ciclista des de cada punt, un que baixi i l'altre que pugi. Per molt ràpid que vagi un o per molt lent que vagi l'altre, els dos es creuaran al mateix lloc i a la mateixa hora. El mateix passarà si surt un sol ciclista amb un dia de diferència i des del punt de partida oposat, hi haurà un punt i una hora que hi passarà exactament igual (amb 24 hores de diferència).
Adéu.
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 73 visitants