Va passar per ser autònoms.

Punt de trobada, de reflexió, de converses, etc, sense que tinguin res a veure amb la Botifarra.
Adonis
St. Vicenç
St. Vicenç
Entrades: 96
Membre des de: 29 oct. 2005, 17:56

Va passar per ser autònoms.

EntradaAutor: Adonis » 23 abr. 2010, 00:33

Des de que va començar la crisis, a la colla del bar on fem la botifarra, ens ballava pel cap, quina seria la millor manera d’incrementar els nostres ingressos, tots van exposar les seves idees, i varem arribar a la conclusió de que teníem de delinquir per augmentar la petita prestació que rebem els autònoms. Entrar en el món dels xoriços no és una cosa que entusiasmi a cap de nosaltres, però la necessitat ens obliga, degut a que les lleis són tan tolerants amb els delinqüents, això a fet animar-nos per engruixir la llarga llista d’impresentables que en aquest país practiquen l’espoliació de béns públics i privats.
Els mitjans de comunicació en tenen bona part de culpa, degut a que cada dia ens mostren les moltes maneres de delinquir, i de pas assabentar-nos que certs delits si no superen una quantitat determinada no comporten a anar a la garjola, així que ens varem posar el mono i mans a l’obra. :D
Primer pas, fer una mena d’estatuts, però amb la condició de que siguin secrets, no fos cas que algun honrat partit polític ens els portés al Tribunal Constitucional i ens fessin esperar quatre o cinc anys per aprovar-los i a sobre retallats. D’entrada res de violència, com ara tibar bosses a les velletes o amenaçar a ningú amb cap tipus d’aparell que poses en perill l’ integritat física de les futures víctimes. Entre tots i de mutu acord, si es donés el ca, de que en el transcurs de la nostre activitat sorgís sexe, sempre tindria que ser portat amb la màxima elegància i discreció ... així ho diuen els cànons del bon gourmet. 8)

Segon pas, els quatre tindríem un “àlies” ja que fa més important al personatge i de pas fem honor a les pel•lícules de gàngsters que cada dia ens matxuquen per totes les televisions, també adequar el nostra vocabulari a la nova activitat, aprenent les frases malsonants dels concursants de “gran hermano “ o de gent de lletres com la Belen Esteban, etc. :shock:
El company Emerito, tindrà el àlies de Rambo, ell no l’ha triat, li hem posat el altres per la seva semblança al inigualable i mític heroi Nord-americà.( Exemple per tota la joventut, pels seus valors)
Al Pepillo, àlies el Moro, per ser molt moreno, tenir els cabells negres, arrissats i, la costum de pidolar sempre. ( Model a imitar pels natius del nostre país)
A l’amic Dioni , àlies l’Advocat, va ser difícil trobar-li el mot, però degut a que és un llibre de lleis i mol mentider, li cau clavat. ( Si vols quedar arruïnat, posat en mans d’un advocat).
I per últim jo, l’Adonis, em van posar d’àlies “ Gürtel” els motius eren evidents, tot perque fa uns anys li vaig regalar uns sostens i calces a la regidora del medi ambient, el que desconeixien és que tot va ser degut a una festa que varem fer al voltant de la piscina una nit d’estiu, amb tant mala sort, que el meu gos al sentir el tuf d’aquella dona se’ls va menjar.(De fet aquest petit detall, em va obrir moltes portes, es veu que el boca, boca, en aquets col•lectius, corre que se les pela) no sé pas la quantitat de sostens, calces, americanes,faldilles i bacanals que han sortit de la meva targeta de crèdit.
Una de les primeres incursions al món del tim, va ser un diumenge, el recordo com un dia nefast per els nostres interessos, ja que hi vam perdre bous i esquelles, varem muntar una paredeta de “trilerus” allò de tres pots on s’amaga un dau, i es té d’endevinar on és, el crupier era l’ Advocat, el Rambo, Moro i Gürtel fèiem de ganxos, la cosa anava bé fins que va venir al “xiringuito” la dona de l’ alcalde, sortia de Missa i anava acompanyada de les dones dels diferents grups polítics que tenim a la ciutat. L’Advocat volgué fer-se el puta, pujant l’aposta a cinquanta euros, dient-nos xiuxiuejant que anirien a casa en bragues... varem tenir de plegar la paredeta i corre com l’expresident de Mallorca, un tal Mata, no podeu imaginar-vos com fan anar els ulls aquelles dones, deduint que la forma de mirar s’aprèn al conviure amb camaleons, per no dir carcamals.
Per animar-nos el Moro ens va invitar a dinar al Carrefour, portava un carro ple d’ampolles de cinc litres d’aigua de la font vella, tot seguit va anar a la xarcuteria i va demanar quatre paquets de pernil ibèric de 200 grams, en un pis, pas, es va fer amb tomàquets, pa, oli, sal i quatre cerveses, llavors varem saber el motiu de les ampolles, les fèiem servir de taula i per despistar, m’entres ens cruspíem els entrepans, i per postres unes lioneses de nata. Es veu que l’idea li van donar els nens tant educats i macos dels nouvinguts a la nostra estimada terra, quina canalla més espavilada ! :evil:
Feia dues setmanes que exercíem de Roldan-Millet-Penafreta-Alavedra & and company, i a les nostres arques sols i teníem aranyes, estàvem desanimats per no trobar la manera de tirar endavant el que podria ser un pròsper negoci, les idees no fluïen, com de vegades passa als responsables d’incendis forestals o nevades, però amb la diferència de que ells cobren una morterada per no donar cop, i de pas culpen de les seves misèries a persones que han estat en primera línea.
Al Rambo se li va ocórrer que podríem fer serveis d’auto venda a domicili, oferint petits productes i algun que altre article que entre tots pisparíem de les grans superfícies, tampoc volíem perjudicar massa a les multinacionals que han portat a la misèria a la major part del teixit comercial del nostre gran país, en els seus càlculs ja hi entre un petit tant per cent en pèrdues que ells anomenen danys col•laterals.... quina gran idea va tenir l’heroi americà!
Varem fer un llistat de productes fàcils de camuflar, aspirines, mocadors de paper, potingues per la cara, cos, etc...pastilles de sabó, tampax , xiclets, xocolatines, algun sobre de pernil, fuet i llonganissa, els dos últims eren els que anaven més bé per amagar, ja que els podies penjar al cinturó arran de cuixa i de pas marcaves paquet. Com que molta gent li és difícil arribar a final de mes vam decidir fer uns lots de vuit articles per un valor de 3 euros. El principi va ser complicat ja que tothom desconfia dels venedors a domicili, però de mica en mica varem fer una clientela fidel. :lol:
Avui dia, disposem d’una xarxa de distribució a nivell nacional, el tema de pispar ja fa temps que o varem deixar, ara ens porten al centre logístic, tràilers de pernils, televisions , neveres, carn , peix, i tota mena de productes, tot casi és legal, nomes va caldre posar-se d’acord amb les companyies d’assegurances, i amb les empreses dels productes que arriben a les nostres mans, tothom rep un tant per cent, des del camioner fins el mosso que a vist el camió robat per la carretera, per la feina ben feta, tenim la compensació de les factures corresponents, a més de estar assessorats per economistes i advocats retirats de la política, verdaders experts en grans operacions delictives.
A l’entrar al món del tim si tens un dit de cervell, i no en fas ostentació ets respectat, segons gent notable del món empresarial i polític, ens faran Doctors Honoris Causa, com en el seu dia va ser el Mario Conde, i els de casa ens penjaran la Creu de Sant Jordi com al De la Rosa i en Millet. :roll:


Tots els aquí nombrats son innocents dels delictes que se’ls acusa, ja que a excepció del Conde i De la Rosa, els demes son empleats nostres! :wink: :wink: :wink:

Adonis.






Torna a “Varietats”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 4 visitants

cron