El Diàleg entre Colbert i Mazarino, ministres de Luís XIV
Publicat: 10 gen. 2012, 14:15
El Diàleg entre *Colbert i *Mazarino, ministres de Luís XIV de França, diu així:
Últimament circulen molt pels fòrums de la xarxa, un suposat diàleg entre Jean *Baptiste *Colbert i el Cardenal *Mazarino
El Diàleg entre *Colbert i *Mazarino, ministres de Luís XIV de França, diu així:
*Colbert: Per aconseguir diners, hi ha un moment en què, enganyar al contribuentja no és possible. M'agradaria, Senyor Superintendent, que m'expliqués com és possible continuar gastant quan ja s'està endeutat fins a a el coll...
*Mazarino: Si s'és un simple mortal, és clar, quan s'està cobert de deutes, es va a parar a la presó. Però l'Estat és diferent. No es pot manar l'Estat a presó. Per tant, l'Estat pot seguir endeutant-se.
*Colbert: Vostè pensa això? Amb tot, precisem de diners. I com hem de l'obtenir-ho si ja vam crear tots els impostos imaginables?
*Mazarino: Es creen uns altres.
*Colbert: Però ja no podem posar més impostos sobre els pobres.
*Mazarino: És cert, això ja no és possible.
*Colbert: Llavors, sobre els rics?
*Mazarino: Sobre els rics tampoc. Ells no gastarien més i un ric que no gasta, no deixa viure a centenars de pobres. Un ric que gasta sí.
*Colbert: Llavors com hem de fer?
*Mazarino: *Colbert Tu penses com un formatge de gruyere o com el orinal d'un malalt? Hi ha una quantitat enorme de gent entre els rics i els pobres. Són tots aquells que treballen somiant a arribar algun dia a enriquir-se i tement arribar a pobres. És a aquests als quals hem de gravar amb més imposats. Aquests, com més els llevem, més treballaran per compensar el que els llevem. Són una reserva inesgotable.
Últimament circulen molt pels fòrums de la xarxa, un suposat diàleg entre Jean *Baptiste *Colbert i el Cardenal *Mazarino
El Diàleg entre *Colbert i *Mazarino, ministres de Luís XIV de França, diu així:
*Colbert: Per aconseguir diners, hi ha un moment en què, enganyar al contribuentja no és possible. M'agradaria, Senyor Superintendent, que m'expliqués com és possible continuar gastant quan ja s'està endeutat fins a a el coll...
*Mazarino: Si s'és un simple mortal, és clar, quan s'està cobert de deutes, es va a parar a la presó. Però l'Estat és diferent. No es pot manar l'Estat a presó. Per tant, l'Estat pot seguir endeutant-se.
*Colbert: Vostè pensa això? Amb tot, precisem de diners. I com hem de l'obtenir-ho si ja vam crear tots els impostos imaginables?
*Mazarino: Es creen uns altres.
*Colbert: Però ja no podem posar més impostos sobre els pobres.
*Mazarino: És cert, això ja no és possible.
*Colbert: Llavors, sobre els rics?
*Mazarino: Sobre els rics tampoc. Ells no gastarien més i un ric que no gasta, no deixa viure a centenars de pobres. Un ric que gasta sí.
*Colbert: Llavors com hem de fer?
*Mazarino: *Colbert Tu penses com un formatge de gruyere o com el orinal d'un malalt? Hi ha una quantitat enorme de gent entre els rics i els pobres. Són tots aquells que treballen somiant a arribar algun dia a enriquir-se i tement arribar a pobres. És a aquests als quals hem de gravar amb més imposats. Aquests, com més els llevem, més treballaran per compensar el que els llevem. Són una reserva inesgotable.