EntradaAutor: corpetit » 17 ago. 2008, 23:05
Bóra-lí.
Potser, sense voler i sense saber-ho, el company et va pagar amb la mateixa moneda.
Llevat de casos molt determinats, és convenient sortir sempre de la correlativa major, o sia, de cavall en aquest cas, com dius que fas la majoria de vegades. Com en tota bona norma de la botifarra, sempre hi ha excepcions com per exemple que Oest sigui el trumfador, ja hagi fallat anteriorment, Est no tingui trumfo i ens interessi treure-n’hi un a Oest sortint de la ferma més petita; una altra excepció podria ser que hagi trumfat directe el company i no tingui fallo conegut (ja s’han tocat per dues vegades els altres pals i no n’hagi fallat ni semifallat cap) o bé ja hagi fet alguna anada anteriorment d’aquest mateix coll; essent trumfo per tal de mostrar una determinada situació de joc al company etc...
Tret d’aquests i altres casos que tampoc convé reproduir ara i aquí, sortirem sempre de la més alta per no enredar el company. Ja sabem que, si no ho fem i Est no aixeca la nostra sortida, el company es pot veure obligat a posar el rei o, fins i tot, l’as per tal de defensar-nos un hipotètic as o rei. Però no són tan sols aquests puntets perduts endebades, sinó que podem trencar la partida sense voler o sense donar-nos-en compte. És allò que alguns jugadors no veuen o no volen veure. En aquest exemple el company no tindrà cap mena de dilema, donant la petita (com deies) n’hi haurà prou però quan Est no aixequi la nostra sortida, enganyarem a Nord, el qual pot aguantar el pal amb tres d’as o de rei i el portarem a l’escorxador. Com ja he dit, en aquest cas no afectaria en res ja que, a més, en tenim per donar i per vendre d’aquest coll (i el cavall ens aguantaria el propi pal) però en d’altres ocasions, podem servir aquest coll als contraris, i si es tracta del que no ha trumfat i s’han netejat els trumfos, ens pot fotre un set desfilant cartes que li han quedat majors per art i obra de la nostra genial sortida. I això sí que afectaria al desenvolupament de la partida, el trumfador se’n podria anar de tot un coll i nosaltres perdre’l a les seves mans, ja no es tracta de la pèrdua d’un cavall mort d’antuvi com en l’exemple que ens poses.
Es pot donar el cas que per exemple el company Nord tingui l’as i es vegi obligat a posar-lo pensant que nosaltres sortim a defensar-nos el nostre rei i per tal que no sigui barrotat amb la hipotètica sota o cavall d’Oest. Doncs bé, un pic plegui basa Nord, pensant que el rei el tenim nosaltres pot tornar a tocar aquest coll en comptes de fer una sortida que a ell li pugui anar millor, enredant-lo un altre cop i, potser, acabant perdent l’oportunitat de fer-se una millor basa en aquell coll que nosaltres (Sud) li hem barrat la sortida i que potser interessava més fer. Però clar, el company pot jugar per i per a nosaltres i acabar perdent-ho tot. En canvi, si sortim de cavall i ell té l’as, és evident que mai de la vida, excepte que el tingui sol, no posarà mai aquest as, seria inútil i si no ha saltat la manilla, un pic plegui, normalment no tornaria a sortir-hi i obriria aquell coll que més li interessi. Així doncs sortint de 8 trencaríem un altre cop la partida.
Aquesta jugada que sembla una rucada, pot desmotivar el company de tal manera que en les properes, si no ho heu parlat, encara que ho facis correctament i surtis de la major, es pot malfiar de tu i de les teves sortides i pot acabar jugant diferent a com ho faria normalment, jugant malament. Així doncs, no afectaria a aquella jugada i partida puntual, aniria més enllà.
Jo no sé com jugareu vosaltres però si el company em surt de 8, posem que Est no supera i jo (Nord) no tinc la sota, aquesta la faig obligadament a Oest. D’aquesta manera, si no tinc la manilla estaré obligat a tirar la major (és evident que aquí no caldria superar amb la correlativa major, sinó amb la inferior ja que l’efecte buscat seria el mateix. És a dir, si per exemple tenim as i rei, és evident que posant el rei n’hi hauria prou; si tenim rei i cavall posaríem el cavall...) d’aquest coll per tal de protegir el company i que no sigui barrotat. Però el problema no només és aquest, com ja he dit, ens farà col·locar cartes a uns llocs que no els pertocaran. Posaré un exemple perquè es vegi per on vull anar, si Oest es tracta del trumfador, si aquest ja ha fet net de trumfos, posem que n’hi fem 3 en el seu haver i li quedin 5 cartes als dits. Doncs bé, com li fem la sota, si encara hi ha un pal que no s’ha encetat, jo, automàticament i peti com peti, surti qui surti, posaré la carta més alta d’aquell coll encara verge, perquè com a màxim n’hi faré una.
Amb el trumfo, havent cantat botifarra... no acabaríem mai de fer net, en sortirien milers d’exemples, raons i casos de la necessitat d’haver de sortir la majoria d’ocasions de la correlativa més alta i tampoc tenim tot el temps del món.
Tens raó que el company havia d’haver donat la petita però potser et va pagar, sense saber-ho, amb la mateixa moneda: Segons el meu parer, tu també havies d’haver sortit amb la correlativa major: amb el cavall. Crec que us vàreu enganyar els dos, ara, no em facis dir quin engany dels dos va ser de més entitat o més greu.
Més endavant i relacionat amb aquest post, potser també posaré un exemple de: “però si era el mateix sortir d’una que de l’altre, eren iguals”, m’estic allargant massa, Adéu.