Bóra-lí.
Un altre cop parlant del mateix. És que no sabem fer res més?. Ambdues “modalitats” que hi ha al butinet (deixem-ho així), lliures o obligades, totes tenen el seu encant. És un tema molt gastat, així que us emplaço a rellegir tots els posts que s’han escrit sobre aquest tema, que no són pocs i la majoria força interessants.
Abril74, sincerament i sense ànim de molestar, em sembla que portes un embús mental de normativa que et fa perdre el nord. Que si, en una obligada, podràs posar o no la sota a sortida de cavall del company? Doncs depèn de les cartes que l’acompanyin d’aquest mateix pal. Manquen dades, aquí sí que hi ha una absència de rigor. Rigor que, segons el meu parer, en DeepButi en va sobrat en la majoria d’intervencions i especialment vers aquest tema en concret. Una altra cosa és que cadascú vulgui o sàpiga interpretar la norma convenientment o, simplement, que no hi estigui d’acord o del tot d’acord. Si algú ho veu així doncs ho té molt fàcil, que no jugui o que en creï una altra de millor. Això sí, per tothom igual, clara i sense esquerdes, i ja veureu que la cosa no és fàcil. Ens podem plantejar si és del tot bona o té mancances, però l’hem d’acceptar i respectar, en cas contrari, millor que juguem a un altre joc o, si voleu, creem un altre joc o una altra modalitat. Això sí, que la normativa d’aquest nou joc o modalitat sigui idèntica per a tothom i que no doni peu a vàries interpretacions vàlides.
La norma estableix unes determinades regles de joc, però no obliga a jugar bé. Si canto botifarra delegada fallant un coll, surt Oest de 2 del coll que fallo, m’equivoco i poso una manilla d’un altre, legalment està ben jugat (de fet, en la majoria de botifarres, a les últimes bases en joc, això succeeix, possiblement algú s’ha de desprendre d’una ferma i tria la que creu convenient, sigui bona o mala jugada), la norma permet fer jugades tan dolentes o absurdes com aquesta. En cap cas la norma decidirà ni ha de decidir sempre per nosaltres, malament si fos així, simplement ens marca unes pautes, una línia a seguir sobre la qual nosaltres ens mourem i hi tindrem cert marge de maniobra (obrem bé o malament, però sempre dintre dels seus propis límits, no dels que nosaltres vulguem imposar segons millor ens convingui en cada precís moment). Si per necessitat la norma ens ha de fer jugar bé, llavors, quina gràcia tindria el joc? O, com deies tu, potser creus que, per obligació, la norma de circulació ens ha de fer bons conductors? Crec que estem barrejant conceptes que no tenen res a veure.
Tanco l’aixeta, Adéu.