Però el problema no només és aquest: atorgar una basa al contrari, basa que sortint de rei no s’haguessin fet; no, el problema és més greu del que us penseu ja que poden succeir moltes més coses:
- - l’altre contrari, si no té trumfos, pot fer una carregada.
- Aquest mateix contrari pot aprofitar-ho per fer un senyal útil del seu millor coll al seu company.
- El que plega pot redirigir la partida al seu favor (parella), evitant així una possible descartada del trumfador.
- El que agafa amb la sota es pot fer les fermes de cara per evitar el descart.
- El trumfador, en plegar el contrari que guarda la sota de trumfo o equivalent, no podrà treure tots els trumfos que restin, si és que en manca algun per sortir.
- El trumfador no podrà tocar d’immediat el coll que li pugui senyalar el seu company ja que seran els altres els que prendran la iniciativa en la partida.
- Si encara manca algun trumfo, pot passar que li fallin una peça important a qualsevol de la parella trumfadora.
- Es pot perdre una seguida del company, justament perquè encara quedi un trumfo aliè a dintre.
- Fins i tot poden fer fallar al que ha trumfat, l’altre quedar ferm de trumfo i perdre així el domini de la partida.
- etc...
Coi, com sempre m’estic allargant massa, deixaré l’exemple per un altre dia.
Adéu.