Pàgina 1 de 2

Robots. Arrastrar de què?

Publicat: 12 nov. 2008, 19:54
Autor: DeepButi
A rel de detectar i corregir que amb As-x arrastrava de petita, m'ho he mirat amb calma i tinc alguns dubtes.

De què s'arrastra amb dues de:

As-Rei => As? 8)
As-Cavall => Cavall
As-Sota => Sota
As-x => As

Rei-Cavall => Cavall?

Rei-Sota => Rei
Rei-x => Rei


Cavall-Sota => Cavall
Cavall-x => Cavall

Sota-x => Sota


Hi esteu d'acord? Amb quins casos no? Arguments?

He marcat amb negreta les que ara fa i amb vermell les que caldria canviar.

Publicat: 13 nov. 2008, 13:10
Autor: QjQ
Amb les d’As d’acord amb tu, amb el matis de que jo amb As-x resaria per no tenir que fer-la i si la tingués que fer, seria això que no tenia mes remei que fer-la. 8)

Amb la de Rei -Cavall, fas be en posar un interrogant, però jo “sempre” faria Rei. Es cert que per salvar el as del company ja n’hi ha prou amb el 11, si es la manilla i no el as el que te l'enemic, però sinò has perdut un punt si el as es a la teva esquerra. A mes igual de ferm queda el 11 que el 12, si hem fet sortir as i manilla. Les altres d’acord.

Amb la de cavall-sota jo tb cavall, però tb seria de les que no m’agradaria fer.

Cavall-x ni veure-la, segur que tens una millor sortida, però si no quedés mes remei cavall.

Sota-x no hauria d’existir en el manual de repartidor oficial del xino. Sortida de “dona”, clàssica, a veure que caço..................... A mi me l’haurien de prendre dels dits per a que la tires.

Publicat: 13 nov. 2008, 17:08
Autor: Angeles
Jo complertament d'acord amb totes les propostes de sortida. Trauria els interrogants i tot :wink:
Q!Q ha escrit:Sota-x no hauria d’existir en el manual de repartidor oficial del xino.....


QQ, pensa que Deep està parlant d'arrastrar, és a dir tirar trumfo que ha cantat el company, per tant les sortides de cavall o sota no són tant perilloses com si es tractessin de sortides d'un pal diferent del de trumfo.

Al final posaran els robots en nòmina com a professors els dilluns a les classes de botifarra :roll: :roll:

Publicat: 13 nov. 2008, 17:13
Autor: DeepButi
Gràcies Angeles, sembla que algú no ho ha entès:

PRIMER ARRASTRE (trumfo) de la partida fet pel company del que ha fet trumfos.

Em pensava que era obvi!

ARRASTRAR AMB 2 TRUMFOS.

Publicat: 17 nov. 2008, 06:54
Autor: corpetit
Bon matí butinaires,

En primer lloc felicitar a en DeepButi per la gran tasca que comporta la confecció d’aquest tipus de programa. Programa que de ben segur millorarà l’anterior, vaja l’actual, el que tenim nosaltres, que tant ha contribuït a la divulgació, pràctica i formació de jugadors d’aquest meravellós passatemps.

En segon lloc apuntar que desconec totalment el món de la programació i, evidentment, em considero totalment incapaç de crear un programa de tal magnitud.

En tercer lloc, tot i que, algun dia em fes programador (cosa que dubto), penso que fer un programa que jugui raonablement bé a la botifarra és possible (en tenim una mostra vivent) però que jugui molt bé, això ja són figues d’un altre paner.

Dic això perquè la botifarra és tan rica en recursos, raonaments i presa de decisions (entre d’altres), que fa quasi impossible marcar uns patrons de conducta concrets i determinats. Raonaments que normalment poden ser obvis i adequats, en determinades situacions poden convertir-se en erronis o, fins i tot, antagònics.

Una altra virtut de la botifarra és que podem realitzar una jugada considerada per la majoria totalment equivocada (una cagada vaja) i al final, resulta ser una jugada excepcional pel desenvolupament de la partida, la millor de les jugades possibles.
    Sense anar més lluny, la setmana passada, en una partida de bar, jo Sud, canto delegat amb 3 de cada i ningú contra. Doncs bé, enceta la partida Oest de rei d’oro (en aquest indret tenint rei i as s’acostuma a sortir de rei), jo no supero, Est tampoc i incomprensiblement el company Nord tampoc. Bé, us ho podeu imaginar, tothom amb ulls com taronges, la basa va tardar uns segons a ser recollida. En ser una partida informal, de seguida Est se n’adona i manifesta que tenia la manilla amagada enmig del ventall de cartes i nosaltres li oferírem la possibilitat de canviar-la. Ell, molt dignament va dir que ja estava jugat, que continuéssim. Doncs bé, el seu company, en plegar basa amb el rei d’oro i per tal que no fallessin aquest pal, engega l’arratro, primer de manilla i després de cavall. Plega Est d’as prenent-me el rei (vaig cantar amb 3 de rei) i repeteix l’arrastrada, plegant basa un altre cop Oest, amb el 8. Només quedava la sota per sortir (Nord va servir trumfo els dos primers arrastros) i Est, amb evidència, sap que la té el seu company Oest. Acte seguit Oest torna a sortir d’as d’oro, Est plega basa de manilla perquè encara li queden cavall i sota i es fa una seguida d’oros, Oest se’n va de tot un pal i forçant la jugada ens fan capa. Resulta que Nord només tenia un oro (ho delega amb semi) i si Est mata de manilla la sortida inicial de rei i hi torna de cavall, doncs Nord es fa la segona basa de la partida amb l’as inclòs (Oest en tenia 2 de rei i as) i, el més important, Est no hagués entrat més ja que ningú li hagués donat entrada a l’oro i no en tenia cap més de clara (bé, tenia as i dos trumfos baixos, però tot i entrar d’as, normalment només hagués pogut servir 2 descarts a Oest, en comptes dels 4) i ens haguéssim fet tot un tercer pal. O sigui, d’un mínim d’uns 25 tantos a fer (amb una mica de sort 30 si fem basa a la copa), vam acabar capejats per una errada aliena. Menys mal que no estava contrada i que estàvem als inicis de la partida.

Una altra virtut de la botifarra és que qualsevol línia d’actuació, qualsevol manera de procedir o “teoria” pot ser bona si seguim uns mínims raonaments i, qualsevol raonament, pot ser exactament igual de bo que un altre, no n’hi ha cap de superior, si més no, en tots els casos i situacions.

Podríem estar hores enaltint aquest fascinant joc, però no aportaríem res que no sabem i més endavant ja entraré, si puc, a valorar sortides com les que aquí s’exposen.

Tot això ho dic per evitar malentesos (us asseguro que tot i fer-me pesat, tot i que de ben segur algú m’ho treurà en cara pel fet de no aportar res: cal fer-ho), perquè penso que programar un “robot” per tal que jugui com un mateix vol, és extremadament complicat i, el fet d’aconseguir-ho tampoc és sinònim d’èxit, hi ha massa variables en joc, considero que és impossible tenir-les lligades totes. Ànims en l’intent!, el que sembla clar és que milloraran els predecessors. Només que sigui en un 1% de victòries, ja haurà valgut la pena.

Així doncs, aquestes “parrafades” crec que són necessàries per tal d’allunyar qualsevol pensament d’altivesa o sorna que puguin emanar dels meus comentaris. En absolut n’és la meva intenció, no es vol restar, en tot cas i si és possible, sumar.

Adéu.

Publicat: 17 nov. 2008, 11:45
Autor: plana
Hola, cert que conseguir que un robot, per ben lograt que estigui, tingui la intuició d'un bon jugador humà deu ser tasca "inhumana".
Ara be, a canvi te unes altres avantatges que no tenim els humans: "Sempre" juga segons el programa, "mai" s'equivoca :shock: (els "errors" son del programa). No es descompta mai :!:
El dia que els robots comencin a guanyar pernils..... en Deep posarà un magatzem :lol: :lol: :lol:

O sigui que.... ànims Deep, tu pots :idea: :idea:

Publicat: 17 nov. 2008, 12:13
Autor: DeepButi
plana ha escrit:El dia que els robots comencin a guanyar pernils...

De moment ja n'han guanyat un (virtual) :twisted: :twisted:

arrastrar ?

Publicat: 17 nov. 2008, 18:16
Autor: Muntana
Jo em comformaria que amb dos trunfos de rei ho fesin de rei :twisted:

ARRASTRAR AMB 2 TRUMFOS D’AS I CAVALL.

Publicat: 17 nov. 2008, 18:56
Autor: corpetit
Bóra-narda butinaires,

Una vegada empassat el primer rotllo, aniré una mica més (no gaire) de cara a barraca per tal d’intentar comentar la complexitat en la presa de decisions quan estem immersos enmig d’una partida.

Sortida arrastrant quan tenim dos trumfos de cavall i as i ha cantat el company.

Moltes vegades sortirem de cavall per tal de defensar l’as, és cert, però el fet de fer-ho o deixar de fer-ho depèn de moltíssims altres factors. N’enumeraré uns quants per no allargar-me:

    - situació de partida, depenent de la basa en què ens trobem.
    - Situació de marcador.
    - Si tenim algun pal barrotat.
    - Si ens fallen algun altre pal.
    - Si ha cantat directe el company o bé ha delegat.
    - Depenent del que tiren els contraris.
    . Depenent del que ha servit el company.
    - Fins i tot altres tan subjectius com les dinàmiques de joc.
    - Depenent de si han contrat.
    - Depenent de la posició del jugador que ha contrat.
    - Tenint en compte la globalitat del nostre joc.
    - Tenint en compte el joc que ha mostrat el company.
    - Depenent de qui ha fet la sortida.
    - Depenent de quina carta ha fet la sortida.
    - Depenent de si ens interessa donar continuïtat a l’arrastrada.
    - Depenent de si tenim una altra entrada.
    - De si es tracta d’una obligada o una lliure.
    - En funció del company amb qui juguem.
    - Tenint en compte si ens interessa, o no, arrastrar.
    - Tot i tenir entrada, depenent de si existeix, o no, la possibilitat que el nostre company ens permeti entrar.

Prefereixo deixar-ho estar, n’hi ha molts més i, a sobre, no són exclusius ni independents sinó que es poden barrejar i, de fet, es barregen els uns amb els altres contínuament.

Que algú intenti establir un ordre de prioritats en fred i en abstracte només tenint en compte aquests condicionants. No sé com ho veureu, si bé que factible, a mi em resultaria del tot impossible, ho trobo d’una complexitat extrema.

Adéu butinaires, molt us pesi, continuarà ...

Re: arrastrar ?

Publicat: 17 nov. 2008, 20:17
Autor: DeepButi
Muntana ha escrit:Jo em comformaria que amb dos trunfos de rei ho fesin de rei :twisted:

Els nous robots ja ho fan.

ARRASTRAR AMB 2 TRUMFOS D’AS I CAVALL.

Publicat: 18 nov. 2008, 12:16
Autor: corpetit
Bong-matirl butinaires,

Per posar un fàcil exemple, portat a l’extrem, del que es vol dir:

Imaginem que el company canta basto directe, no han contrat, marcador 0 a 0 i nosaltres Nord, tenim el següent joc:

    2 i 5 d’ors;
    Manilla, as, rei, sota, 8 i 6 de copes;
    3 i 4 d’espases;
    as i cavall de bastos;

La primera basa, només la primera jugada, sense tenir-ne en compte cap més, i només en funció del que tira el company, va de la següent manera:

Est surt de cavall de copa;
Jo Nord, tenint la tríada, posaria el rei per senyalar el meu joc al company (que cadascú posi la que millor li sembli. Millor no comentar ara aquesta jugada).
Oest serveix una carta qualsevol (tampoc la tindrem en compte per tal de fer-ho més fàcil).

Primera decisió: Jo Nord, em prepararé per sortir d’as de basto amb la següent intenció:
- Si Sud té la manilla, que em deixi basa i així poder donar continuïtat a l’arrastrada.
- Si, tot i cantar ell directe i jo tenint as i cavall, ell no disposa de la manilla, és molt probable que tingui el rei. D’aquesta manera, de ben segur que a la segona arrastrada ell podrà netejar el trumfo (en realitat estic sacrificant 2 tantos).
En ambdós casos sortiré d’as per tal de netejar els trumfos com més aviat millor, i per tal que el company doni continuïtat a l’arrastrada ja que si surto de cavall, després em quedaré tancat i potser no podré exhibir la meva llarga amb tanta solvència.
Com que he posat el rei de copa, el company ja sabrà quin pal tocar un pic net de trumfos (si en té, és clar).

Ara imaginem que el company Sud no serveix copa sinó que se’n va d’una espasa.
Segona decisió: Automàticament canvio radicalment de parer. Sortiré de cavall de basto amb l’objectiu de plegar a la segona arrastrada. Això és així perquè, com que no tinc cap més entrada, en cap altre lloc, només em queden dues opcions:
1.- Continuar amb la copa i exposar-me a la fallada (recordar que en tinc 6).
2.- Arrastrar per veure si surten 7 o 8 trumfos, per tal de reduir la possibilitat de fallada de la copa per part dels contraris.
Jo, en condicions normals, escolliria la segona opció: arrastrar de cavall de basto i, si entro d’as, llavors sí, continuar amb la copa.

Imaginem que el company no ens serveix copa, però ens entrega la manilla d’ors.
Tercera decisió: Immediatament es torna a girar la truita. Sortiré d’as de basto. Això és així perquè, en entregar-me la manilla, el company em manifesta clarament que no li interessa anar-se’n de cap carta, que probablement pensa fer-se totes les bases. Possiblement perquè ha cantat amb dos pals llargs i ho té tot.
En aquest cas, interessa treure tots els trumfos i donar continuïtat a l’arrastro, per tant, la sortida que faré serà d’as de cara.

Tot això, així a simple vista sembla molt fàcil, però la pregunta és: Com prioritzem en un programa tots aquests paràmetres esmentats anteriorment (i molts més que n’hi ha)?
Jo penso que és extremadament difícil, mai no ho podrem contemplar tot alhora, tenint en compte que aquestes variables no ens apareixeran per separat sinó que la majoria de vegades se’ns presentaran barrejades i les combinacions seran excessivament copioses.

Adéu.

ARRASTRAR AMB 2 TRUMFOS D’AS I REI.

Publicat: 22 nov. 2008, 16:04
Autor: corpetit
Bóra-narda butinaires,

Aquesta sortida no presenta tants problemes com la de cavall i as, ambdues cartes es protegeixen mútuament i la “por” de perdre-les totes dues desapareix per impossible.

Un servidor, la gran majoria de vegades sortiria d’as per tal d’avançar basa al seu company. Sí, és cert, sortiré d’as quasi sempre, però en unes poques (molt poques), quan, pels motius que siguin, m’interessi molt plegar i no tingui altra manera possible de fer-ho, llavors, igual que en l’exemple anterior, potser em veuré obligat a sortir de rei. Em torno a remetre, encara que no amb tanta força, a les condicions de partida exposades més amunt.

Encara que potser no caldria dir-ho, tots sabem que si sortim de rei obligarem sempre al company a matar de manilla, si és que la té, és clar. En canvi, si sortim d’as i ell tingués la manilla, li permetrem que ens doni un trumfo menor.

El problema, o més ben dit el dilema, se li presentarà a la segona arrastrada, quan li sortim de rei. Aquí, el company, atenent (entre d’altres) especialment a les cartes que té, les que manquen, a les que s’han jugat, com i qui les ha jugat, haurà de decidir si matar i agafar la mà o bé tornar a cedir-nos la basa.

Adéu.

ARRASTRAR AMB 2 TRUMFOS DE REI I CAVALL.

Publicat: 25 nov. 2008, 07:55
Autor: corpetit
Bong-matirl butinaires,

Evidentment, cadascú té la seva manera de jugar i també és obvi que totes elles són igual de bones si s’utilitzen amb uns mínims de coherència. La meva, que en cap cas vol dir ni significa que hagi de ser la millor, ni molt menys, em diu que si he d’arrastrar amb 2 trumfos de rei i cavall, la immensa majoria de vegades sempre ho faré de rei.

Algú pot pensar que estic perdent un punt per endavant i que, lògicament, sortint de rei estic regalant un tanto. Bé doncs, com la majoria de vegades, si ho mirem tenint en compte única i exclusivament el nostre joc i, concretament, el nostre trumfo, la lògica funciona. En canvi, si ens obrim de mires i tenim en compte altres variables com el joc del company o el més adequat desenvolupament de la partida, llavors, la lògica potser ens dirà una altra cosa. És a dir, una lògica encertada i abassegadora per uns determinats casos fallarà o pot existir més probabilitat de fallada respecte aquests mateixos casos, si són observats des d’una perspectiva més àmplia.

El problema rau en si aquesta diguem-ne probabilitat de fallada és suficient, o no, per tal de canviar aquesta premissa lògica que seria el fet de sortir de cavall per tal de salvar “un tanto”; o bé, en canvi, cal desatendre aquesta lògica i aplicar una premissa il·lògica a primer cop d’ull: sortir de rei, tot i la possibilitat de perdre “un tanto” per endavant. Ens sortirà a compte? Jo crec que sí, n’estic convençut però només és això, un acte de fe, difícilment demostrable.

Tot i així, intentaré seguir dues línies bàsiques de raonament. Una comentant el poc que realment perdem i la segona exemplificant el que hi podem guanyar.

Adéu.

ARRASTRAR AMB 2 TRUMFOS DE REI I CAVALL.

Publicat: 27 nov. 2008, 21:22
Autor: corpetit
Bóra-lí butinaires,

Si sortim de rei de trumfo cantant el company, realment estem sacrificant un tanto?
Tot i que els números no són el meu fort (i que em perdonin els entesos), jo penso que no, en fred perdríem, com a màxim 2/3 de punt i no pas un de sencer. Això és així perquè, en principi, hi ha una possibilitat entre 3 de què es faci basa de primeres el company. És evident que si un dels tres jugadors que resten per tirar és el company, aquest 1/3 de les vegades, salvarem aquest punt.

Això seria així en abstracte, si agaféssim jocs a l’atzar, si la resta de jugadors tinguessin 3’33 cartes de trumfo però aquí, crec que l’atzar ha estat una mica modificat a voluntat. Això és així perquè ha estat el company qui ha cantat, i és obvi que cantarà el coll que en tindrà més, no el que en tingui menys; per tant, se suposa que hi haurà més possibilitats que guardi més cartes ell que no pas els altres jugadors i, en conseqüència, se suposa que li recauran més possibilitats de tindre la manilla que no pas si agafem a cada jugador contrari per separat, ja que aquests no han tingut la possibilitat d’escollir triomf.

Això vindria reforçat encara més si el company ha cantat directe. En aquest cas, li faig un mínim de 5 trumfos, que sumats als que tinc jo, per eliminació, els altres dos contraris n’han de tenir entre tots 2, com a màxim, els mateixos trumfos que el company. En aquest cas, aquest percentatge de punt a perdre no seria de 2/3, hi hauria un 50% que fes basa el company o els adversaris.

Cal tenir en compte doncs que si el company cantés amb 5 trumfos, la probabilitat de tindre ell la manilla ja hem dit que estaria repartida però això no vol dir que nosaltres perdríem mig punt sinó que no perdríem absolutament res. És a dir, seria a cara o creu, el fet de sortir de rei o de cavall, a la llarga acabaria amb taules; les mateixes vegades el company es faria el nostre rei en primera ronda que el conjunt d’adversaris. Exactament igual que si sortíssim de cavall. Així doncs, si el company tingués “només” 5 trumfos, sortir de rei o de cavall seria indiferent.

Caldria considerar també la possibilitat que si nosaltres tenim el rei i el cavall i ha cantat el nostre company, és bastant factible que hagi cantat amb alguna major, dic jo?; especialment si ho ha fet directe.

Un altre aspecte a tenir en compte és que el fet de sortir ja sigui de rei o de cavall a la primera ronda de trumfo, no equival ni és sinònim de fer-se l’altre figura en segona ronda. El que vull dir és que la sortida tenint rei-cavall de trumfo, no és equivalent a la sortida as-rei de trumfo. En aquesta última, tenim obligadament una de les dues rondes assegurada, mentre que a la sortida rei-cavall, això no és així. No és així perquè es pot donar perfectament que no ens fem (la parella) cap de les dues figures. Pot passar també a l’inrevés, és a dir, que sortim del què sortim ens farem les dues bases.

Amb tot això es vol dir que pel fet de sortir de rei de cara tenint dos trumfos de rei-cavall i havent cantat el company, no és equivalent ni vol dir perdre d’antuvi 1 punt, ni tan sols 2/3 de punt. En realitat, i també és un acte de fe perquè no ho puc demostrar objectivament (hauria de començar a fer números, encara us avorriria més i, a sobre, segur que em sortirien malament), estem perdent ben poca cosa, un percentatge de punt ínfim, “menyspreable” (m’agradaria que algú més posat ho calculés) a canvi de donar certa informació i possible consistència al desenvolupament de l’arrastrada i, amb ella, de la partida (posteriors comentaris).

Adéu.

ARRASTRAR AMB 2 TRUMFOS DE REI I CAVALL.

Publicat: 29 nov. 2008, 21:07
Autor: corpetit
Bóra-narda butinaires,

Com ja he comentat més d’una vegada, sóc partidari, en la immensa majoria d’ocasions (no sempre. També he comentat algun cop que, per a mi, en aquest joc “quasi mai” no existeixen els “mais” ni els “sempres”), de sortir de la correlativa major.

Així doncs, amb rei i cavall de trumfo sortiré de rei.

Hi poden haver altres exemples de la conveniència de sortir de rei, però en posaré el més flagrant i ho exageraré al màxim per tal de veure’n la diferència entre una sortida i una altra.

Sortint de rei de trumfo s’intenta avançar una basa al company en cas que aquest hagi cantat amb manilla i as. Sí, la possibilitat que el company tingui manilla i as (tenint jo mateix rei i cavall) és baixa però, com veurem, els resultats poden ser espectaculars si, a la vegada, algun contrari guarda tres trumfos de sota o carta equivalent que quedi ferma en tercera ronda.

En primer lloc, sembla clar que si sortim de cavall tenint el rei, sempre obligarem al company a matar. Així doncs, cas que tingui manilla i as, aquest matarà de qualsevol de les dues i probablement arrastrarà de l’altre. Llavors, nosaltres, com que només tenim el rei, l’hi haurem d’entregar. Això farà que si un contrari en tingués tres de sota faria basa en tercera ronda (evidentment, sortint de figures mai podrem aixecar la sota). Fins i tot pot fer basa amb un 8 o un 7 si li queden forts (perfectament la sota la pot tindre sola algun dels contraris o acompanyada del vuit). Així doncs, sortint de cavall regalaríem una basa als adversaris, cosa que sortint de rei això no passaria quasi mai.

És a dir, com que el company no té el cavall, aquest, quasi sempre ens cediria la basa entregant un trumfet i li continuarien quedant fermes les dues peces majors. Això sí, el company tindrà el dubte de si matar el cavall al segon arrastro o bé tornar a deixar-nos a dintre. Ho haurà de decidir, com sempre, depenent de les cartes que han sortit i com han sortit, les que té, les que manquen, l’interès que té en continuar l’arrastrada etc...

Deixaré els problemes per a un altre dia. Mal us pesi, continuarà ...

Adéu.