13.2.1.- ELS RENUNCIS.
Publicat: 06 nov. 2009, 09:15
Bon dia,
13.2.1.1.- Renuncis abans no es comença a jugar la següent basa.
13.2.1.1.1.- renuncis dintre de la basa, una vegada iniciada, un pic ja s’està jugant.
Us posaré una jugada que va passar, sense anar més lluny la setmana passada, en una partida de bar, “amistosa”, on ningú no s’hi juga absolutament res, ni tan sols “l’honrilla”.
Partida lliure, marcador 25 a 20, ningú puja a la subhasta i canta Sud espases directes.
Bé, n’hi haurà prou amb tres jugades.
A la quarta basa, Sud toca oro per segon cop i el seu company Nord falla.
Nord canvia de coll i plega un altre cop Sud.
Sud torna a tocar l’oro, Est falla d’as, Nord no puja i Oest, quan està a punt de tirar un oro, Est diu el següent:
- Ep, espereu, tinc oro!
Sud, que si alguna cosa és, és gat vell, estranyament segons el meu parer i amb to seriosament crispat diu el següent:
- Ja està, és clar, ara ja saps qui té la manilla de trumfo i així vas al segur!
A mi em va sobtar la reacció de Sud però, tot i els modals, potser tenia raó. Després va comentar que aquell senyor (Est) no era la primera vegada que ho feia i amb tota seguretat va dir que estava fet expressament. Sud en tenia els motius o raons de pensar així, el que és ben cert és que Est va saber del cert que no perdria mai l’as de trumfo ja que, el jugador de la dreta no tenia la manilla. Aquesta havia d’estar en poder de Sud o d’Oest.
Qüestions difícils de determinar ...
Adéu.
13.2.1.1.- Renuncis abans no es comença a jugar la següent basa.
13.2.1.1.1.- renuncis dintre de la basa, una vegada iniciada, un pic ja s’està jugant.
Us posaré una jugada que va passar, sense anar més lluny la setmana passada, en una partida de bar, “amistosa”, on ningú no s’hi juga absolutament res, ni tan sols “l’honrilla”.
Partida lliure, marcador 25 a 20, ningú puja a la subhasta i canta Sud espases directes.
Bé, n’hi haurà prou amb tres jugades.
A la quarta basa, Sud toca oro per segon cop i el seu company Nord falla.
Nord canvia de coll i plega un altre cop Sud.
Sud torna a tocar l’oro, Est falla d’as, Nord no puja i Oest, quan està a punt de tirar un oro, Est diu el següent:
- Ep, espereu, tinc oro!
Sud, que si alguna cosa és, és gat vell, estranyament segons el meu parer i amb to seriosament crispat diu el següent:
- Ja està, és clar, ara ja saps qui té la manilla de trumfo i així vas al segur!
A mi em va sobtar la reacció de Sud però, tot i els modals, potser tenia raó. Després va comentar que aquell senyor (Est) no era la primera vegada que ho feia i amb tota seguretat va dir que estava fet expressament. Sud en tenia els motius o raons de pensar així, el que és ben cert és que Est va saber del cert que no perdria mai l’as de trumfo ja que, el jugador de la dreta no tenia la manilla. Aquesta havia d’estar en poder de Sud o d’Oest.
Qüestions difícils de determinar ...
Adéu.