Joc de muts?

Tàctiques simples de la Botifarra (per exemple sortida de 12)
rimbo
St. Vicenç
St. Vicenç
Entrades: 71
Membre des de: 15 nov. 2007, 19:31

Joc de muts?

EntradaAutor: rimbo » 20 set. 2009, 18:01

Salut a tothom!

De vegades ens creiem tant els tòpics que en fem veritats absolutes. La seva repetició obstinada i constant ens dóna per suposat que el seu missatge és veritable sense cap mena de contrastació. Aquesta, de ben segur, deu ser una eina bàsica en el món publicitari: seduir les ànimes dels possibles consumidors amb missatges ambigus que amaguin veritats a mitges tot mostrant, per altra banda, d'una manera esplendorosa allò que es vol destacar de forma intencionada del producte.

Crec que un dels tòpics principals del joc de la botifarra és que es tracta d’un joc de muts. És obvi que aquesta informació és directament falsa. Per a jugar a la botifarra són necessàries –i també haurien de ser suficients- les següents veus: botifarra, oros, copes, espases, bastos, bé, contro, recontro, sant Vicenç i delego, o les variants locals que substitueixin aquestes paraules. Una varietat prou significativa de paraules que contrasta amb altres jocs en els quals no n’és necessària cap! El mateix rei dels jocs, els escacs, un joc individual poc susceptible de poder donar senyals al company, fins i tot ha anat anul•lant les poques veus que tenia: escac (al rei) i em rendeixo o abandono. La primera no cal pas cantar-la, i la segona ha estat substituïda per l’aturada del rellotge. Podem jugar a una amplíssima gama de jocs de cartes sense necessitat de dir res de res (altra cosa és que diguem i diguem), a una àmplia gama d’altra mena de jocs sense haver de badar boca, però a la botifarra és necessari del tot que parlem! Per a jugar a la botifarra un mut s’hauria de fer entendre per gestos o mitjançant cartells; als escacs o a la brisca probablement no ens daríem compte ni que fos mut!

Aquest estiu molts esforçats organitzadors de tornejos de botifarra han tingut l’honor de comptar amb la meva presència; no m’interpreteu malament: he pagat religiosament la inscripció corresponent i indefectiblement no m’he endut cap mena de premi tot classificant-me en posicions ben properes a la cua! Això sí, he comprovat que els campionats són un guirigall considerable: tothom parla alhora, tothom comenta la partida una vegada acabada, d’altres fins i tot durant el seu desenvolupament. La conversa no és pas en veu baixa o simulant silenci, el xiuxiueig no existeix, el bram contundent domina. Com que tothom parla alt de vegades has de preguntar quin trumfo s’ha cantat o quina subhasta hi ha hagut. I com més alt es parla, més alt has de parlar per tal de ser entès. Tot plegat fa que sobretot en locals tancats (em) sigui bastant desagradable jugar: les estridències (em) molesten i crec poder dir que molta gent ens hi sentim incòmodes.

Segurament, ens és ben igual que la botifarra pugui arribar a ser un joc seriós. Molta gent creu de forma ben legítima que la botifarra és i ha de continuar sent un joc de taverna amb les seves riallades, amb els seus crits i amb l’ambient carregat del fum dels cigars, cosa, tot cal dir-ho, potser tampoc renyida amb la seva seriositat. D’altres, entre els quals m’incloc, creiem que a més d’aquesta versió, ben respectable en el seu entorn ancestral, la botifarra pot arribar a ser un joc amb unes formes serioses, sobretot en campionats, entre les quals s’inclogui un cert silenci durant el desenvolupament del joc. Com a mínim jo ho agrairia.

És obvi que la botifarra no és de cap manera un joc de muts. Ara bé, podríem ser una mica més muts a l’hora de jugar campionats?

Cordialment,
rimbo

all
Contro
Contro
Entrades: 20
Membre des de: 29 gen. 2003, 08:27

EntradaAutor: all » 20 set. 2009, 18:48

A veure sr. Rimbo , que seria la botifarra sense el comentari post-ma , no seria pas el mateix, veure com el senyor aquest justifica la seva cagada amb una recull de paraules i fets, m'encanta perquè llavors veus que tots son uns grans mestres del disfraç i de la enganyifa.

La veritat que en veig molts de campionats , i he aprés dues coses quan hi ha un renuncio ja s'ho faran perquè millor no comentar res i quan parlen i justifiquen les jugades escoltar i callar es el meu lema i la veritat es que no he ficat la pota en moltes jugades.

però parlava o no una botifarra sense el comentari a posteriori no es pas el mateix

rimbo
St. Vicenç
St. Vicenç
Entrades: 71
Membre des de: 15 nov. 2007, 19:31

EntradaAutor: rimbo » 20 set. 2009, 19:49

Estic segur, benvolguda/ut all, que pots tenir raó pel que fa als comentaris. Potser sí que la botifarra sense comentaris perdria un dels seus encants. Segurament, com em passa massa sovint, m'expresso malament. Mira, sincerament, la meva capacitat de raonament no és, desgraciadament, gaire elevada i la meva intel·ligència deu ser decididament de la meitat molt cap avall, a més l'edat comença a fer estralls i cada vegada em costa més concentrar-me i les cridòries sempre m'han molestat. Si a tot això hi afegeixes de 30 a 40 parelles en sales de dimensions mitjanes/petites parlant tots a l'hora en veu normal o alta, segurament entendràs que em pugui molestar.

De fet, sempre gasto massa lletra per dir ben poca cosa. És un defecte a corregir. De tota manera, un guirigall considerable com el que he viscut a tres campionats, tots excel·lentment organitzats diguem-ho de passada, que he disputat aquest estiu diu ben poc d'un joc que potser té l'aspiració d'esdevenir una mica més que un simple joc d'atzar.

Eps, i que cadascú entengui la botifarra com vulgui. Només faltaria!

Cordialment,
rimbo


Torna a “Normes del joc i tàctiques de primer nivell.”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 5 visitants

cron