Primer la manilla després els descarts

Tàctiques simples de la Botifarra (per exemple sortida de 12)
droig
Botifarra
Botifarra
Entrades: 116
Membre des de: 26 nov. 2002, 18:39

Primer la manilla després els descarts

EntradaAutor: droig » 11 gen. 2011, 14:03

Bones a tots,

Volia obrir un fil per discutir una jugada que es dóna habitualment i que al no haver de moment categories per temes/jugades/tàctiques (fer trumfo, contrar, recontrar, sortides, etc), poso aquí amb la idea que després es pugui afegir en algun lloc un cop em doneu la vostra opinió...

De jugades ni ha moltes i no es poden citar pel fet de ser específiques (almenys fins que no disposem d'una eina d'anàlisi), però podem dir que "per regla general" farem una determinada jugada o no. Com aquestes hi ha exemples com:
Arrastrar quan es fa trumfo
Posar la manilla al company
Tornar al pal del company
etc

Aquestes no les volia discutir...però n'hi ha una que "em treu de polleguera" pel fet que es poden guanyar molts punts, exposant-ne pocs.

A veure si m'explico sense entrar en detall.

La partida es trumfo directe/delegat o buti (tant fa en altres paraules)
El marcador de la partida és indiferent (en un principi i basant-nos en la regla general)

La jugada és "tenint cartes fermes en dos pals i saber que un d'ells dóna o donarà immediatament descarts al company".

X fermes pal A, aquest pal dóna o donarà descarts al company.
Y ferma/es pal B.
Z i Z', són pals que no ens interessen de tocar.

Les cartes fermes en dos pals poden ser per exemple:

X=Manilla-as-rei-cavall-sota-8
Y=Manilla - carta/es petites

La jugada que fa tothom és: faig pal llarg (X) i dono descarts al company el més aviat possible i miro de que marxa (jugant descart negatiu), aniré al pal que m'indiqui o em faré la manilla.

Això pot semblar segur...pot semblar eficient...pot semblar correcte, sinó es mira més enllà!! M'explico:

Afegeixo una clàusula aquí que passa el 90% de les vegades i que no es té en compte. El company que rebrà els descarts podria tenir el pal Y? O sigui el pal del qual tenim una carta ferma però no descarts a priori? la resposta en un 90% com ja he dit és sí!!

Llavors afegeixo al "tenint cartes fermes en dos pals i saber que un d'ells dóna o donarà immediatament descarts al company"-"un cop sabem que li donarem descarts, farem primer la o les cartes fermes abans dels descarts, perquè es guardi base si en té i li interessa".

Poso exemples (aquest cop tres):

exemple 1

X=Manilla-as-rei-cavall-sota-8
Y=Manilla - carta/es petites

procedir:Primer Manilla Y i després Manilla X - as X - etc (millor si són moltes les X, fer abans as X o rei X per indicar que li donarem descarts de sobres, però tenint en compte que ell aquí no carregarà...)

conclusió:El company guardarà base (si en té i li interessa) en el pal Y. S'enten que interessar guardar base és normalment en buti, només tenint trumfo nosaltres o sense trumfo (tornen a ser casos generals, no ho fariem a la primera jugada d'un trumfo directe dels contraris, està clar).

exemple 2

X=Manilla-as-rei-cavall-sota-8
Y=Manilla - as - carta/es petites

procediment:Primer As Y - Manilla Y i després Manilla X - as X - etc (notar que primer faig as i no la manilla indicant que me'n queden d'aquell pal i que la ferma seria per ell el rei o el cavall si aquest sortís)
conclusió: la mateixa sent la ferma per ell el rei


exemple 3

X=Manilla-as-rei-cavall-sota-8
Y= as - carta/es petites (la manilla ja ha sortit o sabem segur que la té el company i per tant ara amb l'as li podem donar base)

procediment:Primer As Y i després Manilla X - as X - etc
conclusió: la mateixa sent l'as fer perquè ell té la manilla

Com tot té excepcions i per si no s'ha notat el pal curt Y ha de tenir sempre una o més cartes per poder tornar el pal si ho creiem convenient (el company el marca no descartant-se)

M'he trobat molts cops en aquesta jugada i amb les seves conseqüències...un exemple carregar l'as als descarts del company perquè no es fa primer la manilla del pal curt...

Espero haver-me explicat...voleu comentar "please" com ho veieu?

P.D-Perdó per les "xapes" però com menys text -> menys clar

droig

Angeles
Barretina
Barretina
Entrades: 927
Membre des de: 09 des. 2002, 11:36

EntradaAutor: Angeles » 12 gen. 2011, 14:40

Hola Droig,

En el cas que exposes on únicament tens cartes en dos pals jo estic d'acord amb tu:

Primer de tot manilla Y (pal teu curt) perquè el company guardi alguna possible entrada en aquest pal i si tingués l'as ja seria genial :lol: .
Segona jugada pal llarg X i al final tornada al pal Y.

Es què poca cosa pots fer més :roll: .

Ara bé, si tingués altra carta en altre pal, encara que només sigui una soleta
i si la jugués amb Gummo, faria altra cosa perquè conec molt la seva manera de jugar i sé que la seva primera anada sempre és informativa i mai carregaria punts. Per aquests motius faria el següent:

Manilla X fins provocar un primer descart.
1.- Si marxa del pal Y seguir amb el pal X i aguantar la manilla Y. Al final del pal X pal tercer de la carta sola
2.- Si marxa del pal que no és Y, manilla Y i seguir amb el pal X. Al final pal Y de nou.

Però aquest no era el cas d'un tercer pal no?

Pdt: Em recordes tant a una persona molt estimada per mi, que no he pogut resistir el contestar-te :oops:

droig
Botifarra
Botifarra
Entrades: 116
Membre des de: 26 nov. 2002, 18:39

Primer la Manilla i després els descarts

EntradaAutor: droig » 12 gen. 2011, 18:06

Bones Angeles,

Però aquest no era el cas d'un tercer pal no?


Intentaré explicar-me millor...sé que és difícil per escrit però molts segur que sabeu de quina jugada parlo (espero :-), sinó ho he fet fatal). La jugada NO és només amb dos pals, és amb 3 i 4 també. El tema està en que almenys DOS pals (per no complicar la troca i tenir una tercera manilla o pal valent, tot i que s'hauria de jugar semblant) són clarament definits com a llarg i curt amb les cartes fortes de amdós.

En el cas de dos pals com deies tu mateixa, crec que estem d'acord.

A - Per 2, 3 o 4 pals, almenys DOS dels quals són com hem comentat (poden ser 3 o 4 pals on aquests tinguem bo o dolent,és igual).

Primer de tot, posarem dues opcions:
i - Si és trumfo i el nostre company en té. jugarem les cartes del pal curt (tot i que es podria fer la més grossa del pal llarg abans).
ii - Si és trumfo i el nostre company no en té, fer una carta ferma de la meitat del pal llarg, com la segona o tercera (as o rei del pal X), per mostrar el nostre joc al company.
Dit d'una altre manera seria, NO fer, o NO fer tot, el pal llarg i fer les cartes fermes del pal curt abans d'acabar i així que el company se'n pugui descartar o no, sense perdre així una possible base que li quedaria.

Segon, fer el pal llarg o acabar-lo de fer i donar els descarts (si n'hi ha).

Podria ser que ens aguantessin el pal llarg per tant aquí podriem anar al pal curt a veure si el té ell, si n'ha marxat triarem un tercer o quart pal en el cas que el tinguessim, com és lògic i sempre fem...Anar al pal que marca el company Sempre és el millor (tret de ben poques excepcions). El risc de cada opció quan no està marcat cap pal va més enllà... També hi aniriem si ens carrega cartes valentes i el joc és sense trumfo o buti (encara que en poguessim fer més nosaltres, ja que indica que són totes seves).

Ok, segur que hi deuen haver més coses però en linies generals espero que s'entengui com crec que s'hauria de fer (opinió personal). La raó de no fer tot el pal llarg primer, per si no vaig dir-ho és:

El company haurà (m'avanço al que suposo que passarà) d'escollir el seu primer descart i següents, a ell li queden 3, 2 o 1 pal (sabent que no en tindrà del què ens estem fent).

Si jo tinc un pal llarg...com puc treure profit de saber que passarà? La resposta és, No donant tots els descarts primer, sinó anticipant-li el meu joc perquè es guardi carta ferma (si la té) del meu pal curt (això no vol dir que ell no es pugui guardar un altre pal valent i descartar-se del que per mi és un pal curt (el Y), ell no sap que no tinc un tercer o quart pal).
Així doncs, i dit d'una altra manera no em faré la ferma del pal curt sinó en tinc per tornar-hi, ja que rencaria la finalitat de la jugada (llavors no es faria la ferma del pal curt).

Ara bé, si tingués altra carta en altre pal, encara que només sigui una soleta
i si la jugués amb Gummo, faria altra cosa perquè conec molt la seva manera de jugar i sé que la seva primera anada sempre és informativa i mai carregaria punts. Per aquests motius faria el següent:

Manilla X fins provocar un primer descart.
1.- Si marxa del pal Y seguir amb el pal X i aguantar la manilla Y. Al final del pal X pal tercer de la carta sola
2.- Si marxa del pal que no és Y, manilla Y i seguir amb el pal X. Al final pal Y de nou.


Entenc que vols dir...el primer descart és prioritari a poguer carregar alguns punts "en perill", a no ser que siguin del pal dolent. Totalment d'acord.
1 - El tema de fer manilla X fins al primer descart està bé...tot i així i sabent que diem que el "Primer descart" la gent no el té tant present com nosaltres, podrien carregar una carta que faria base si haguessim fet primer el pal curt. A més sempre, pot creure que no faria base una determinada carta que realment si que en tenia del seu pal aparentment dolen...o fins i tot haver de triar entre dos asos un del quals "penjat"i descartar-lo. Jo, marcaria pal llarg i faria les fermes de pal curt de baix a dalt perquè es guardi base, finalment acabo el pal llarg.
No recomano guardar la carta ferma del pal curt si el company marca un tercer pal i menys fent els descarts del llarg. En tot cas no faria els descarts i llavors tallaria la jugada anant al seu pal immediatament i sempre al principi de la mà.

2 - Exacte, i això seria gràcies a que ens hem anticipat. Fàcil i senzill.

Recordo que si aquesta jugada es fa alrevés (primer, tot el pal llarg sense indicar que tenim) s'haurien de fer les cartes fermes en qualsevol cas, ja que mai se sap que podria tenir el company i tocar pal fals no ho considero bo.

B - Tenir 3 o 4 pals amb cartes fermes sempre dóna més "joc" a poder esperar a veure que marca podent donar un primer descart al company abans de fe algun dels pals curts...

Gràcies pel comentari...

droig

corpetit
Barretina
Barretina
Entrades: 726
Membre des de: 31 des. 2004, 02:07

Fer-se la ferma del pal curt abans d'encarar el pal llarg.

EntradaAutor: corpetit » 13 gen. 2011, 22:14

Bones. Uf, és molt llarg d’explicar, bé, intentaré ser breu. Penso que el sentit és el correcte (elemental diria jo, segons la meva manera de jugar) però potser no està del tot ben explicat i podria portar a confusions.

Aquesta jugada o circumstància ens la trobarem o tindrà sentit bàsicament en 2 casos:

1.- Quan estem jugant una botifarra.
2.- Quan havent cantat trumfo, sabem que els contraris no en tenen (trumfo seria Z o Z’).

Els exemples que exposes, en cas d’haver-se cantat trumfo, aquest, probablement seria cantat pel company i directe ja que, encara que possible, difícilment dominarem el trumfo cantant ells o ho passaríem amb 6 bastos majors. Si és un directe del company (la majoria d'ocasions estarem en aquest cas), tenim 7 bases fermes i els contraris ja no tenen trumfo, serà indiferent el que fem ja que tindrem cobertes totes les bases. Bé, el sentit és el que compta (ferma de pal curt, fermes del pal llarg).

Fora d’aquests 2 casos, la manera de jugar pot ser molt diferent, inclús totalment contrària.

Un exemple fàcil seria que, havent cantat directe el company, li féssim encara un trumfo al contrari de la nostra dreta (l’altre contrari demostrat que no en té cap). Llavors, interessaria encarar-se del pal llarg fins que aquest falli i el company pogués refallar (o anar-se’n). Això és així perquè necessitem guardar-nos la ferma del pal curt per a poder entrar i continuar corrent el pal llarg. D’altra manera, si ho féssim al revés, perdríem aquesta meravellosa entrada i possiblement no tornaríem a entrar més.

Pel que fa al tercer exemple que exposes i, concretament, la segona possibilitat que indiques, ja és més perillós. Em refereixo al fet d’avançar basa al company. Aquí hem de valorar moltes més variables abans de decidir-nos (també massa llarg i feixuc d’explicar).

Es diu que molta gent no s’encara primer de la ferma del pal curt. Que s’ha d’anar més enllà. És cert però, cal tenir en compte que també hi ha gent que va encara una miqueta més enllà i, en determinades ocasions, s’encara primer del llarg per altres circumstàncies. Una d’aquestes podria ser quan no podem saber del cert si el company ha fet del tot net de trumfo. El motiu serà no perdre l’entrada al pal curt per continuar facilitant el descart al company amb el pal llarg.

Cada partida és diferent i la situació de la mateixa ens marcarà el mode de procedir però, sembla clar que, ni així assegurarem l’èxit. És la botifarra. Adéu.

droig
Botifarra
Botifarra
Entrades: 116
Membre des de: 26 nov. 2002, 18:39

Primer la Manilla i després els descarts (col·loquialment)

EntradaAutor: droig » 14 gen. 2011, 19:08

Bones corpetit,

intentaré aclarir resumint ;-). Identifico també, els casos que hem posat perquè jo ja m'he perdut!

corpetit01
Penso que el sentit és el correcte


Suposo doncs que en buti (1) i trumfo nostre on ells no en tenen segur (2)... la jugada és així (això era en principi el que bàsicament volia dir).

A partir d'aquí són situacions que has mencionat en el teu post:

corpetit02
en cas d’haver-se cantat trumfo, aquest, probablement seria cantat pel company i directe ja que, encara que possible, difícilment dominarem el trumfo cantant ells o ho passaríem amb 6 bastos majors. Si és un directe del company (la majoria d'ocasions estarem en aquest cas), tenim 7 bases fermes i els contraris ja no tenen trumfo, serà indiferent el que fem ja que tindrem cobertes totes les bases.

- No voldria entrar en que és més possible i situacions concretes, s'intenta fer casos generals perquè com més específic menys acert hi ha.
- En trumfo dels altres també es podria donar, menys probable, però no s'exclou ja que és una situació o cas general.
- L'exemple de tenir 7 bases fermes és una afirmació concreta entenc (no suposes que podrien no ser-ho). Entra dins de la situació general però també tenint X bases, amb això vull dir que Sí que importa com es fa i únicament depèn de les nostres X bases fermes més les seves Y bases fermes (si en té perquè sigui indiferent). Només que vingui d'una ja s'ha de tenir en compte informar el company del nostre joc "fent la ferma del pal curt" (col·loquialment en l'assumpte "la manilla abans dels descarts", sigui delegat o directe, sempre i quant es doni la condició 2)

corpetit03
Un exemple fàcil seria que, havent cantat directe el company, li féssim encara un trumfo al contrari de la nostra dreta (l’altre contrari demostrat que no en té cap). Llavors, interessaria encarar-se del pal llarg fins que aquest falli i el company pogués refallar (o anar-se’n). Això és així perquè necessitem guardar-nos la ferma del pal curt per a poder entrar i continuar corrent el pal llarg. D’altra manera, si ho féssim al revés, perdríem aquesta meravellosa entrada i possiblement no tornaríem a entrar més.

- Això seria un altre jugada...una jugada que està molt bé que comentis perquè respon a un mètode de procedir molt segur per aconseguir el màxim de punts. Tot i així depèn de si és trumfo o és buti, com també depèn de les cartes jugades fins al moment, etc, crec que es podria generalitzar en "fer saltar la carta ferma del contrari per deixar-nos valents en aquell pal, tenint un entro" (jugada2), però no està en l'abast d'aquest fil de comentaris. Igualment s'ha de tenir en compte que el pal curt, podrien ser dues o tres cartes fermes (en la jugada que jo comento), que sabem que donen descarts segurs al company mentres que el pal llarg segur que no en dóna. Llavors no hi ha cap raó per fer el pal llarg, si sabem que perdrem base, quan amb els descarts del pal curt el company podrà, com bé dius tu, refallar-li si fallés el contrari de la dreta.

corpetit04
Pel que fa al tercer exemple que exposes i, concretament, la segona possibilitat que indiques, ja és més perillós. Em refereixo al fet d’avançar basa al company. Aquí hem de valorar moltes més variables abans de decidir-nos (també massa llarg i feixuc d’explicar).


No sé quin és el tercer exemple que comentes que he dit jo (estic ben perdut! :-)). En l'altre comentari tenim:
Punt A
1er: en buti
-> Ja validat per Angeles i ara per tu
2on-i: trumfo i el company en té
2on-ii: trumfo i el company No en té
-> Mètode diferent que porta al mateix resultat que el 1er cas.
Dos respostes als comentaris d'Angeles (1, 2)
Punt B
Aclariment, ningú ha comentat ni contaria com a exemple pel cas general (l'anàlisi és diferent).

Si et sembla pots indicar quin és el tercer exemple-segona possibilitat perillosa. Si és avançar la base al company com en el cas general...no ho trobo perillós sinó prudent i eficient (com ja hem dit).

corpetit05
Es diu que molta gent no s’encara primer de la ferma del pal curt. Que s’ha d’anar més enllà. És cert però, cal tenir en compte que també hi ha gent que va encara una miqueta més enllà i, en determinades ocasions, s’encara primer del llarg per altres circumstàncies. Una d’aquestes podria ser quan no podem saber del cert si el company ha fet del tot net de trumfo. El motiu serà no perdre l’entrada al pal curt per continuar facilitant el descart al company amb el pal llarg.


Igualment que el cas corpetit02 No seria doncs el cas, si pot ser que el contrari tingui trumfo. Anar "una miqueta més enllà" en una jugada em sembla collonut però partint de condicions inicials vàlides. Si el contrari pot tenir o no trumfo no és el mateix. La solució que hi dones és la mateixa que la del comentari guardar pal curt per entrar(corpetit03)i jo comentaria el mateix (com jugada2), "Jugant amb trumfo si té trumfo el company (2on-i) i el pal curt dóna descarts, no s'ha de fer el pal llarg

Així que hi ha comentaris que apliquen i comentaris que no. Dels que sí apliquen, crec que estem d'acord en els principals (Punt A i B), ja que encara que dius que són perillosos et refereixes a si té trumfo el contrari. Dels que no apliquen crec que es pot generalitzar en "fer-se valent el pal llarg abans, tenint entro", que estaria d'acord en buti, però no en trumfo i menys si en tenen els altres (perquè hi ha condicions que podrien refutar-ho, encara que es podria definir no està a l'abast).

corpetit06
Cada partida és diferent i la situació de la mateixa ens marcarà el mode de procedir però, sembla clar que, ni així assegurarem l’èxit. És la botifarra. Adéu.


No vaig fer el comentari més enllà de volguer definir un cas que "apriori" sembla ineficient per molta gent (fer-se cartes fermes sense que et segueixi el pal) quan per mi ho és, si es mira en el global de la mà i els seus resultats (eficient i prudent) quan aquests es demostren.

Com a la vida...dependrà amb els ulls que la miris. Si tens un bon nivell de joc i experiència pots veure el per què de la jugada. Si ets un autòmata, i et fan aquesta jugada haurà d'haver-hi "intel·ligència artificial" (per dir-ho així) per veure que m'està indicant algo. Per exemple, el company marca un pal i després es fa la manilla d'un altre i jo tinc l'as!! Que cony farà la màquina?? Doncs si no ho té programat donarà l'as perquè creu que li demana o el guadarà per fer un altre base (però no perquè estigui programat per entendre que el company li farà X jugades on tindrà descarts, i que encara en té del pal Y per anar-hi un altre cop després, No anirà més més enllà si no li han especificat). No siguem autòmates en aquest sentit. Te'l dono perquè me'l demanes!! NO, a veure te'l demanaria si "tal" i no quan "cual"...molta gent surt d'as tenint el rei, dóna l'as a la manilla, fa buti amb 3 a 3, etc, etc, etc i no sap el per què...aquests "ulls" hi han d'entendre sinó no té cap sentit! I si et comuniques val més parlar el mateix idioma, per això tenir un company habitual és una avantatge.

Com sempre ja m'he passat escrivint! :-)

Espero deixar-ho més clar...

droig

corpetit
Barretina
Barretina
Entrades: 726
Membre des de: 31 des. 2004, 02:07

Fer-se la ferma del pal curt abans d'encarar el pal llarg.

EntradaAutor: corpetit » 15 gen. 2011, 16:03

Bones. A veure, primer aclariment. El que tu anomenes “corpetit02”. La cita ho diu ben clar: “en cas d’haver-se cantat trumfo” (no és botifarra). Si es donen les condicions que s’han dit:

1.- Sabem que els altres no tenen trumfo.
2.- Canta directe el company nostre. La majoria dels casos ja que, difícilment ho passarem amb 6 bastos majors (segons els teus 3 exemples).
3.- Nosaltres, company del que ha trumfat directe tenim 7 cartes fermes (6 bastos majors + 1 ferma d’un altre pal).

Si es dóna tot això, serà indiferent el fet d’encarar-se de les fermes pal llarg que del curt. Això és així perquè, el company, fent directe, ha de portar un mínim de 5 trumfos (si no és així, malament rai). I no cal dir que 7 fermes + 5 trumfos, cobreixen les 12 bases.
I jo diria que sí, són fermes si es compleixen els 2 primers punts i segons els teus exemples:

“exemple 1

X=Manilla-as-rei-cavall-sota-8
Y=Manilla - carta/es petites

exemple 2

X=Manilla-as-rei-cavall-sota-8
Y=Manilla - as - carta/es petites

exemple 3

X=Manilla-as-rei-cavall-sota-8
Y= as - carta/es petites (la manilla ja ha sortit o sabem segur que la té el company i per tant ara amb l'as li podem donar base)”

Per això deia que potser els exemples no eren massa encertats i que ens havíem de quedar amb la idea, que era correcta segons la meva manera de jugar. No segueixo per no avorrir més, per no anar d’un lloc a l’altre i que els pocs lectors es perdin i per lliurar-te d’haver d’escriure. Adéu.

droig
Botifarra
Botifarra
Entrades: 116
Membre des de: 26 nov. 2002, 18:39

Primer la Manilla i després els descarts (col·loquialment)

EntradaAutor: droig » 15 gen. 2011, 21:01

Ouuuuquei, exacte no ens hem entès. Ara sé amb al què et refereixes amb els tres exemples. Ho dic perquè els exemples aquests són el de menys (per això no m’agrada posar-ne, però entenc que són més aclaratius). Aquests podrien ser molts i molt diferents! Vaig posar un cas especial i concret per poder anomenar casos on la metodología a fer ha de ser diferent (els 3 exemples) per informar al company sobre el nostre joc.
L’exemple general és el que tenies a dalt:

Pal 1: X cartes pal 1, aquest pal dóna o donarà descarts al company.
Pal 2: Y carta/es pal 2.
Pal 3 i 4: Z i Z', número de cartes dels Pals 3 i 4 que són pals que no ens interessen de tocar.

Nota: aclaro que el Pal 1 no cal que siguin correlativament fermes, 5 de manilla-as-rei-3-2 també podrien quedar fermes el 3 i el 2 (pensem que es faran fermes).

El número de X i Y (cartes en número), poden anar de moltes a molt poques. Dic també que X és pal llarg perquè sinó seria el mateix, o sigui que poden ser 3 bases en 4 cartes (dues X fermes + una Y1 ferma i Y2 no ferma) o 11 bases en 12 cartes (10 X fermes + una Y1 ferma i Y2 no ferma).

Per tant, d’exemples ni ha molts.
Nota: s’està utilitzant X i Y per anomenar el número de cartes, però també s’ha fet servir per anomenar els Pals! Cuidadiiiiin!! S’ha fet perquè són les típiques variables i perquè en els comentaris se’n ha abusat.

Els tres exemples eren diferents perquè denotaven situacions de procedir diferents:
Per no equivocar-nos en pròxims comentaris.
Pal1 -> X en número i on les cartes són X1, X2, etc (Xx, seria la última carta en “força” del pal1). Podriem anomenar-lo PalX però pensar en no confondre amb el número de cartes (quantitat). Per Y el mateix.
Exemple 1: Pal 2 és només una carta ferma (Y1) i una almenys que no ho és
Exemple 2: Pal 2 són dues cartes fermes (Y1 i Y2) i una almenys que no ho és.
Exemple 3: Pal 2 és una carta que suposem que és ferma Y2, si Y1 la té el compi segur i una almenys que no ho és.

Escric el que va quedar clar per acabar de resumir-ho:

Tenint els Pals 1, 2, 3 i 4, on X, Y, Z i Z’ és el número de cartes de cada pal consecutivament i X1-Xx, Y1-Yy, Z1-Zz i Z’1-Z’z’, són el valor “en força” de les cartes.

En trobem en aquests casos:
1.- Quan estem jugant una botifarra.
2.- Quan havent cantat trumfo, sabem que els contraris no en tenen (trumfo seria Z o Z’).
3.-No hi ha més casos

On les nostres cartes siguin:
Pal 1: X cartes fermes pal 1, aquest pal dóna o donarà descarts al company.
Pal 2: Y carta/es ferma/es pal 2.
Pal 3 i 4: Z i Z', són pals que no ens interessen de tocar.

Cas 1: Pal 2 és només una carta ferma (Y1) i una almenys que no ho és
Cas 2: Pal 2 són dues o més cartes fermes (Y1 i Y2) i una almenys que no ho és.
Cas 3: Pal 2 és una carta que suposem que és ferma Y2, si Y1 la té el compi segur i una almenys que no ho és.

La manera de procedir será:
i) Si és buti. Fer una carta ferma de la meitat del pal 1, com la segona o tercera (X2 o X3), per mostrar el nostre joc al company. Fer les cartes fermes del Pal 2. Acabar de fer les cartes del Pal 1.
ii) Si és trumfo: el nostre company en té, jugarem les cartes fermes del pal 2 (tot i que es podria fer X1). Començar o Acabar de fer les cartes del Pal 1.
iii) Si és trumfo: el nostre company no en té. Com i).

Com fer les cartes del pal 2 depèn de cada cas:
Cas 1 – fer Y1
Cas 2 – fer Y fermes de baix a dalt
Cas 3 – fer Y2

Val doncs, merci per aclarar el malentès i lliurar-me d’escriure més.

droig :-)

corpetit
Barretina
Barretina
Entrades: 726
Membre des de: 31 des. 2004, 02:07

Fer-se la ferma del pal curt abans d'encarar el pal llarg.

EntradaAutor: corpetit » 17 gen. 2011, 21:48

Bones. No si, jo no n’he tingut cap de malentès, almenys m’ho sembla vaja. I, pel que fa a la manera de fer-se les cartes del segon pal, sí que dependrà de cada cas. Segons jugo, no és tan simple com el que exposes al final de l’últim escrit:

Com fer les cartes del pal 2 depèn de cada cas:
Cas 1 – fer Y1
Cas 2 – fer Y fermes de baix a dalt
Cas 3 – fer Y2


Cas 1: Jo ho faria igual.

Cas 2: (Recordem que estem partint que els altres no tenen trumfo i ho sabem, o és botifarra).
2.1.- Si s’ha cantat botifarra o només tinc trumfo jo mateix, sí que em faria les fermes de baix a dalt. Encara que poques, també hi ha excepcions.
2.2.- Si el company té trumfo, llavors ho faré al revés, sortiré de la ferma més alta a la més baixa d’aquest pal curt.

Cas 3: La majoria de vegades sí que em faria la semiferma sabent que la ferma la té el company (el que s’entén per avançar basa). Però també deia que podia ser perillós, que entraven moltes més variables en joc i que hauríem d’anar cas per cas, fent-se llarg d’explicar. Adéu.

droig
Botifarra
Botifarra
Entrades: 116
Membre des de: 26 nov. 2002, 18:39

Primer la Manilla i després els descarts (col·loquialment)

EntradaAutor: droig » 18 gen. 2011, 02:13

Bones Corpetit,

El malentès era per pensar que l'exemple era el comentari en si per poder pensar més enllà...contar bases i trumfos, etc.

2.1 De dalt a baix en cara que poques és una manera de dir-li que potser hi té base i se la pot guardar. Com bé dius hi ha excepcions. Per exemple, tenint manilla-as-rei-3-2 millor no sortir de rei perquè es pot guardar 4 de cavall i tallar-nos el pal, encara que tot i així ho veuriem sobre la marxa...

2.2 Sí, sempre que tingui trumfo el company no sortirem de la segona ferma de qualsevol pal. De totes maneres però marcarem pal llarg o farem primer el curt abans que el llarg (ja que és on hi ha els descarts)

3 Sí, fer la semiferma encara que sapiguem segur que la té el company pot dolent en alguna ocasió. Quan té la ferma sola i no en té del nostre pal de descart (o a la següent no sap que el tenim i equivoca el pal), però només en aquest cas. Crec que amb alta probabilitat donarem una base que seria la que perdriem si la deixessim de banda

En tot cas l'experiència de cadascú marca com jugar en cada cas i és per això que no podem definir totes les variants de cada jugada de manera global per tothom.

droig


Torna a “Normes del joc i tàctiques de primer nivell.”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 3 visitants

cron