Normes a seguir?

Tàctiques simples de la Botifarra (per exemple sortida de 12)
corpetit
Barretina
Barretina
Entrades: 726
Membre des de: 31 des. 2004, 02:07

Normes a seguir?

EntradaAutor: corpetit » 09 oct. 2013, 17:47

Bones, un tema un pèl delicat, així que etzibaré la meva opinió.

No m'agrada parlar en general, en global, en abstracte. Precisament per això poso casos particulars, amb totes les bases senceres i donant la màxima informació que recordo de la partida. Sempre hi haurà algun detall que se m'escapi però intento posar-vos, el màxim acuradament possible, en l'entorn de la partida. Jo no crec massa amb la generalitat de les normes en aquest joc, i no hi crec perquè cada partida és un món i les normes es solen trencar contínuament en les partides. Penso que en el joc de la botifarra l'única norma inamovible podria ser que no n'hi ha cap, no hi ha normes absolutes i immutables. Per això no m'agrada parlar de normes perquè la norma te la fa la pròpia partida en què estàs jugant. Una norma que pot semblar bona en una partida, es converteix en nefasta en la mà següent. Amb això no vull dir que no tingui o segueixi cap norma, ans el contrari, sinó que les normes són molt més elàstiques i canviants del que podem pensar en un principi. Tot dependrà de la partida en concret, del moment, de l'entorn, del joc que portem, de la subhasta, de com ha jugat el company, els altres, de com han anat les bases, dels descarts, del que s'ha marcat, de l'estratègia a seguir, de les posicions, de les entrades, de les sortides, de com juguem, de com hem o ens han informat, de com ho hem de fer perquè el company ens entengui millor, del propi company, dels contraris, del marcador, de l'entorn... no acabaríem mai. Per a mi, com ja he dit, poques normes, per no dir cap, són absolutes, immutables, inamovibles. La pròpia norma en si, és una màquina de generar excepcions. Perquè doncs la necessitat d'establir normes? Penso que per establir uns patrons de joc, de conducta, una manera més o menys unificada de jugar, unes pautes a seguir i a les que atenir-nos. Però, ni molt menys, aquestes pautes s'han de convertir en un llast.

Quan algú comença a jugar i li "ensenyem" 4 normes bàsiques de la botifarra, ho fem per tal que agafi una dinàmica de joc, per tal que s'acostumi a jugar d'una determinada manera, que agafi unes pautes, uns mecanismes, uns automatismes, un patró de joc. Moltes vegades, no ens n'adonem i li estem ensenyant unes normes segons la nostra manera de pensar i jugar, sense tenir en compte el seu perfil de joc i jugador. I potser a ell, aquestes mateixes normes no li aniran tan bé com a nosaltres, per la seva manera de ser, i potser no s'hi sentirà tan a gust. Però per algun lloc hem de començar. Ja sabem que molts cops aquestes mateixes normes nosaltres no les seguim o bé no ho fem al peu de la lletra. El jugador novell ho farà sense excepcions i ens vindrà amb les preguntes de sempre. Fins i tot si ens veu jugar no tardarà en fer-nos-les: "tu m'havies dit X i, en canvi, has fet Y?". Ja ho sabem que passarà, però també sabem que no ho podem fer d'altra manera, necessitem d'aquestes normes, ja anirà agafant el que més li interessi i ja anirà modificant, modelant la pròpia norma que li hem mostrat. Però ho ha de fer ell, se n'ha de donar compte ell al llarg de fer partides i més partides perquè sinó no creurà en la norma, li costarà evolucionar i no jugarà ni amb confiança ni a gust. No podem imposar la norma, entre altres raons perquè aquesta és variable, mutable, canviable depenent de les situacions específiques.

És precisament per això (entre altres coses) que poso casos particulars, perquè una norma que pot semblar molt clara, es pot trencar fàcilment en situació de partida. En molts casos ens veurem obligats a desobeir-la pel bon funcionament de la partida (segons els nostres propis interessos, els de parella) i no per això deixa de ser norma ni tampoc deixa de ser bona. Les normes es trenquen, les trenquem constantment en partida, i no passa res. Tampoc és una vàlvula d'escapament per justificar una determinada acció però és que penso que hem de valorar la presa de decisions en situació de partida, no en general, en abstracte, perquè tothom pot tindre una bona raó per jugar d'aquella manera en aquell punt concret de la partida. Si després, el jugador ho argumenta convenientment, si juga amb sentit, amb un determinat esperit, encara que la jugada hagi sortit malament (és el de menys), jo, personalment, la consideraré bona. Adéu.

Torna a “Normes del joc i tàctiques de primer nivell.”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants

cron