COMENTARIS DE DATS PREDONATS.

Formes de jugar a la Botifarra per jugadors experts. (Botifarra moderna Vs Botifarra antiga, sortida d'11, sortida de semfallo)
corpetit
Barretina
Barretina
Entrades: 724
Membre des de: 31 des. 2004, 02:07

COMENTARIS DE DATS PREDONATS.

EntradaAutor: corpetit » 24 oct. 2009, 04:18

Bona nit,

Davant de tan poc moviment, Intentaré comentar el primer dat del predonat del dia 22-10-09. I dic comentar, parlar, idear, proposar iniciatives de joc o teories, en cap cas dic asseverar, constatar, provar ni res per l’estil. L’opinió donada és només una opinió, no és la millor ni potser la pitjor jugada, simplement és això, una opinió i prou. Algú la veurà encertada, altre equivocada, altre coherent, incoherent, esbojarrada, fàcil, complicada, amb matisos, amb algun “depèn”...

A la vegada, aquests comentaris es fan a cartes vistes que, vulguem o no, també ens pot influenciar i tot es veu molt més clar i fàcil. A més, aquí es valorarà en fred i amb tot el temps del món, cosa que, és notori que en viu i en directe això no succeeix ni de bon tros.

És per això que espero que ningú s’enfadi perquè comenti una jugada que a mi em pugui semblar, a priori, no adequada per aquell dat en concret. En primer lloc, no cal dir que, en cap cas, tinc la raó, ni la busco. És sabut que en aquest fascinant joc poques raons absolutes hi ha. Tots sabem que quan adoptem alguna decisió, unes vegades l’encertarem i d’altres no i, tot i que sembli que algú no pugui quedar del tot bé en la seva específica i ràpida elecció, cal tenir present que es tracta d’un dat i situació puntual i que de ben segur en d’altres hauran jugat de manera magistral. Sense anar més lluny, només cal dir que, els que varen quedar segons en aquest campionat, varen obtenir un 0 en aquest dat. De ben segur que els va agafar desprevinguts i que, de jugar-lo, més o menys, com normalment saben i ho van fer en la resta de campionat, haguessin quedat primers. Així que, si us plau, no m’ho tingueu en compte. Els resultats d’un dat determinat, almenys per a mi, no signifiquen ni diuen absolutament res de la manera de jugar d’una parella o individu concret.

Bé, una vegada llançat aquest rotllo de rigor, entrem en matèria.

Com en Jack, anirem per parts, per fer-ho menys feixuc:

1.- Subhasta.
2.- Sortida.
3.- Desenvolupament de la partida.

Apa, ja he llençat la primera pedra. A veure quantes en vindran al seu darrere. Adéu.

Carles
Carles
Carles
Entrades: 2233
Membre des de: 15 set. 2002, 23:42

EntradaAutor: Carles » 24 oct. 2009, 11:42

No puc tirar cap pedra .... per que no he entès res :-p

De quin dat es tracta ? On està lo curiós ?

Adéu !

corpetit
Barretina
Barretina
Entrades: 724
Membre des de: 31 des. 2004, 02:07

EntradaAutor: corpetit » 24 oct. 2009, 12:29

Bon dia,

Carles, és normal que no entenguis res. Les primeres pedres les tiraré jo mateix, intentant no amagar la mà, que no serà fàcil. Això només ha estat la introducció, intentant cercar l’impossible: no ferir sensibilitats.

Concretament, es tracta del primer dat de la primera ronda del campionat del dia 22/10/09.

http://www.butinet.cat/index.php?pagina ... 70&ronda=1

Per què aquest? Doncs perquè ha estat el primer i únic que he mirat, després que, un (per a mi) més que company de joc em comentés la seva participació en aquest mateix campionat. Per algun lloc s’havia de començar.

A més, no es tracta d’un dat “excessivament complicat”, de manera que sembla que no serà difícil posar-hi cullerada. Tot i això, veureu com s’hi pot treure molt de suc, més del que ens podem imaginar en un principi. O, almenys, és la diferència que m’he trobat jo mateix entre el primer cop d’ull i el resultat final de l’escrit.

Paciència, mal us pesi, vindran més entregues. És evident que ho llegirà poca gent però, fent cas a algú que possiblement hi donarà una ullada, si ho poséssim tot d’una tacada, de ben segur que no s’ho miraria ningú. Així mateix, encara que s’allargui, intentaré espaiar-ho en el temps.

Ho he posat aquí (tàctiques avançades), no perquè es necessiti un gran nivell per a seguir-ho, simplement perquè hi ha pocs posts penjats, tenen poca incidència i participació i serà més fàcil de trobar i seguir sense molestar ni, molt menys, prendre protagonisme als altres.

Adéu.

corpetit
Barretina
Barretina
Entrades: 724
Membre des de: 31 des. 2004, 02:07

LA SUBHASTA.

EntradaAutor: corpetit » 25 oct. 2009, 11:14

Bona tarda,

1.- La Subhasta-1.

En aquest cas, sembla bastant clar que, essent un predonat, convé cantar botifarra. Sembla lògic que, la manera de fer més punts en aquest joc sigui fent botifarra però, també hi podria haver trampa.

Si ho mirem des de la perspectiva de l’ampolla mig plena, sembla coherent cantar buti amb un coll llarg on, en principi, es suposa que tenim 6 bases fermes a la copa, una entrada de primeres a l’espasa i una de segones amb un as penjat a l’oro i sempre, poc o molt, hem de confiar amb el company.

Si, en canvi, veiem l’ampolla mig buida, no tenim resposta al basto de cap de les maneres, podem perdre fàcilment tot l’oro, ens poden trencar amb molta facilitat l’espasa (només que ens surtin de sota) i continuo pensant que la copa sí, que és tota nostra (tot i que amb 4 de cavall ens l’aturen, no és gaire normal que esdevingui realitat); en definitiva, no és cap bicoca, que diguem, i les podem passar força magres depenent del joc que portin els demés. A més, tenint en compte el gran potencial que, a priori, teníem, si ens haguéssim decidit per trumfar copa.

Si, finalment, cantem botifarra, per poc que ens acompanyi la parella, de ben segur que farem molts punts però, en un campionat normal, haguéssim fet el mateix?

Bé, si anéssim per darrere en el marcador, de ben segur que sí. Si estiguéssim a començament de partida o amb marcador igualat a mitja partida, encara que no amb tanta contundència, segurament també faríem botifarra. Però, amb un marcador molt favorable? Segur que no cantaríem copa directa? I si fos l’últim dat amb un marcador ajustat, segur que faríem botifarra? Em sembla que molts jugadors ens en desdiríem, tot i tindre bones cartes per fer-la.

Fins i tot hi ha un jugador que, amb aquest joc, ho passa. Qui ho faria en una partida normal, tot i no tindre cap semifallo? Home, si anéssim molt malament de marcador segur que faríem buti i, si anéssim bé, possiblement cantaríem copes però, passar-ho?

Aquí es tracta de fer més punts que els demés i, tant aquest últim jugador, com els que fan copa directa, és possible que pensin que hi ha gat amagat en fer buti i és per això que fan el que pensen que probablement ningú faria en un predonat: no fer botifarra. En aquest cas, vist el joc i el resultat, queda clar que no ha estat l’opció encertada perquè resulta que el company Sud és una mina però, qui sap? Potser una altra vegada serà al revés, de fet, podríem dir que, en bloc, hi ha el doble de possibilitats que sigui al revés, que el joc del company l’agafin els contraris. Essent un predonat, sembla que es busquin aquestes situacions límit ja que, si l’endevinen, aquestes 5 o 6 parelles acaben carregades de punts, en detriment, és clar, de les altres.

Per què hi pot haver “trampa” (gat amagat)? Deixem-ho per més endavant. Adéu.

corpetit
Barretina
Barretina
Entrades: 724
Membre des de: 31 des. 2004, 02:07

LA SUBHASTA.

EntradaAutor: corpetit » 26 oct. 2009, 00:49

Bona nit,

1.- La Subhasta-2.

Per què hi pot haver “trampa”?

Doncs imagineu-vos si el joc de Sud l’agafa algun contrari. La cosa, em sembla que no pintaria massa bé.
Com a curiositat caldria dir que, en ser obligada, si el joc d’Est l’agafés Sud, Nord hauria d’anar de petita a la tercera ronda de copa (hi ha més combinacions però aquesta sembla la més fàcil), si és que se les vol fer totes seguides.

També ens n’adonem que, en qualsevol predonat, si algú arrisca i canta botifarra tenint un gran trumfo, si la cosa no li surt bé, com els tantos de la parella que no l’ha cantat no es multipliquen sinó que són simples, llavors afavorirà de totes, totes, a aquesta última. En canvi, aquest fet, en partides normals no és tan exagerat. Per exemple, en una partida normal, la botifarra no ens pot sortir tant bé com pensàvem i obtindre “només” 10 tantos a favor, però que serien 20 punts, en ser doblats. Possiblement, si haguéssim cantat trumfo, haguéssim guanyat una puntuació similar i l’altra parella veuria com ens apuntem (més o menys) la mateixa quantitat de punts al nostre marcador. Però aquí no és el mateix, ja que, les teves decisions afecten encara més a la parella del davant; a la parella que no ha cantat buti, no se li doblen els punts perduts sinó que els té simples igualment. Llavors, per poc bo que tinguin, en aquest últim cas que he comentat, “només” perdrien 10 tantos, no 20. Si s’hagués cantat trumfo, possiblement n’haguessin perdut molts més perquè sempre es comptaran també com a simples i hem quedat que el trumfador el tenia molt potent (llarga de 6, amb les tres majors). I les parelles rivals de les que han cantat trumfo, en seran les clarament perjudicades perquè amb tants trumfos com té el trumfador, segurament perdran molts punts. Fins i tot en aquest dat, on el company del que canta resulta que treu extremadament bo, fins i tot així, una de les altres parelles dels que han fet buti, aconsegueix un 100 igual que una que jugava amb trumfo. Imagineu-vos, com deia, si el joc de Sud el treu algú altre. Llavors, les parelles contrincants de les que han decidit cantar trumfo, no tindrien absolutament res a fer respecte les parelles contrincants dels que han cantat buti. I les pobres, sense haver decidit res, ja tindrien la classificació final del dat molt peluda, sense encara haver tirat cap carta. Sí, ja sabem que si doblessin igualment en comptes de comptar-se com a simples, llavors passaria exactament al revés però, penso que no existeix un equilibri, equilibri que tots sabem que és molt difícil de trobar, i més, tenint en compte que cada exemple, cada dat, pot tindre un equilibri diferent. Un exemple més, dels tants, que la sort i la botifarra van íntimament agafades de la mà, per molt que vulguem forçar-la o forçar-les.

En aquest cas és el primer dat del campionat però si, a les acaballes del mateix, necessitem força punts per aconseguir una bona classificació final, potser ens veurem obligats a cantar quelcom estrafolari, cercant la sort, per guanyar posicions. Alguns, en veure que no poden fer res també poden baixar la guàrdia i beneficiar a altres. Bé, això ja són altres temes aliens a la subhasta i significaria entrar en un terreny bastant pantanós així que, millor deixar-ho estar.

Bé, deixem en pau la subhasta i anem a cercar les sortides. Adéu.

corpetit
Barretina
Barretina
Entrades: 724
Membre des de: 31 des. 2004, 02:07

LA SORTIDA.

EntradaAutor: corpetit » 26 oct. 2009, 17:07

Bona tarda,

2.- La sortida-1.

No cal dir que la sortida és una de les claus de la partida i el seu desenvolupament i, per tant, cal anar amb cura pel que fa a la seva elecció. També sabem que, de vegades, la, a priori, millor sortida pot ser la més nefasta i, en canvi, la pitjor de totes es pot convertir en la millor per excel·lència. Amb això no hi podem fer res però, si més no, cal jugar les cartes amb una mica de criteri (el de cadascú) o, almenys, intentar-ho. Si no fos així, poc sentit tindria entaular-nos i jugar-la, no creieu?

Bé, fotem puntada de peu al paràgraf anterior, anem per feina i analitzem la sortida de la decisió més concorreguda: haver cantat botifarra. En aquest cas, quina seria la millor sortida d’Oest (el jugador 2)?

Segons la meva manera de jugar que, ja he dit per activa i per passiva que no és ni pretén ser la millor, simplement és això: la meva i prou; en principi, tenint el que ha cantat buti a cul de mà, només veig dues possibles sortides:

1.- A l’espasa.
2.- A l’oro.

1.- A l’espasa.

Sembla evident que, si ens decidim per l’espasa, hauria de ser de REI. D’aquesta manera, jo pensaria, a priori, que faríem entrar a Nord, que és qui ha cantat la botifarra i a qui, en principi, se li esperen les millors cartes. Aquest fet, en teoria, seria força interessant per varis motius:

- Podríem haver salvat el possible as al company Est.
- Com que nosaltres només en tenim 2, el company en podria tindre una seguida i, si més endavant pot entrar, fer-se-la. És a dir, aquest rei podria esdevindre una peça clau per a l’obtenció de molts més tantos.
- Si manilla i as les guarda el que canta, almenys haurem aconseguit que entri aquest jugador. Què pot significar això? Doncs vàries coses, és més important del que ens pensem perquè, en primer lloc, la nostra sortida no farà mai mal al company; i en segon, serà aquest cantador el que haurà de sortir de cara cap el company, de manera que, com a nosaltres ben poca cosa ens podrà prendre perquè no tenim bo i res, a ell sempre l’afavorirà.

El pitjor que ens podria passar seria que plegués Sud, cosa que, finalment succeirà però, a priori, no és el més probable.
A més, sortint de rei estem informant al company que no tenim l’as i, per tant, que poca cosa hi busquem a l’espasa.
I, amb dos de rei, molt possiblement el tenim perdut igualment.

Així doncs, no veig eixelebrada aquesta sortida, ni molt menys. Tot i això, podem veure que no la segueix cap dels 13 jugadors que juguen botifarra.
Probablement, jo tampoc l’hagués utilitzat, havent-n’hi una altra de més interessant però, no per això l’hem de descartar automàticament.

Adéu.

corpetit
Barretina
Barretina
Entrades: 724
Membre des de: 31 des. 2004, 02:07

LA SORTIDA.

EntradaAutor: corpetit » 27 oct. 2009, 13:56

Bona tarda,

2.- La sortida-2.

2.2.- A l’oro.

Curiosament ningú, absolutament ningú, essent botifarra va realitzar la sortida que jo hagués fet si fos Oest: de SOTA d’oros. Però, encara és més curiós el fet que, havent cantat copa directa, hi ha dos jugadors que també surten d’oro i sí que ho fan de sota quan, en aquella ocasió, jo no hagués sortit de sota sinó de REI (com sí que ho van fer 2 dels 5 jugadors que van jugar amb trumfo copa).

Anem pel més fàcil de comentar: per què, havent cantat copes directes Nord, jo hagués sortit de REI d'oro?
Principalment, pel joc que tenim, podem observar que d’oros en portem 6 i han fet directe. Així doncs, en principi, hi ha molts números o, almenys, m’espero que dues rondes d’oro no passaran, i menys 3. Llavors, quin sentit té guardar-se el rei d’oro que, en principi, quasi mai no plegarem basa de terceres (tercera ronda) i ben poques en segona, tot i fer saltar totes les grosses? Particularment, no hi veig el sentit. L’única explicació factible seria que volguéssim carregar-lo però, no seria millor anar-hi de cara directament, a veure si pesquem alguna cosa o, a veure si salvem l’as del company? Jo, quan veig aquesta disposició de cartes i trumfant el contrari directe, en principi, dono el rei per perdut i no espero fer cap ni una basa a l’oro. Després ja veurem com es desenvolupa la partida però, a priori, no n’espero res d’aquest rei.

Anem per la botifarra. Per què sortiré de SOTA d’oro?
Aquí la cosa canvia, i força, respecte el trumfo, pel simple fet que no n’hi ha. El rei és obvi i evident que no me’l poden fallar i, per tant, hi ha moltes més possibilitats (que abans) que hi faci basa en tercera ronda i, a sobre, altres bases més. Per tant, com pensen absolutament tots els jugadors i jugadores que estan en la posició Oest, surten a defensar-se aquest rei. Fins aquí, pel que es veu, amb 6 oros de rei, sota i 8, tothom sortirà a defensar-se aquest rei. Amb el joc que es té, sembla l’opció més adient, tot esperant alguna cosa del company que, si ens hi dóna entrada en un futur, després de treure’ns de sobre manilla i as, doncs farem unes quantes bases seguides, que, pel joc que portem, no podem fer enlloc.

Fins aquí i pel que s’ha vist, més o menys, tothom o la majoria hi estarem d’acord però, pel que es veu, també estan d’acord en sortir de 8. Tothom ho fa però jo, més xulo que un duro, dic que ho faria “sempre” de SOTA, per què?

Ho veurem més endavant. Adéu.

corpetit
Barretina
Barretina
Entrades: 724
Membre des de: 31 des. 2004, 02:07

LA SORTIDA.

EntradaAutor: corpetit » 28 oct. 2009, 14:40

Bona tarda,

2.- La sortida-3.

2.2.- Sortida d’oro.

Per què sortiré de SOTA?

Per la meva manera de jugar, quasi sempre (sempre hi ha excepcions), i més quan hi ha un decalatge de cartes (rei, sota i 8. Manca el cavall entre mig); com deia, quasi sempre en aquests casos sortiré de la correlativa major o superior, o sia, de SOTA, en cap cas de 8. Per què?

Precisament per això, perquè ens manca el cavall. I una de les raons és que hem d’informar el company, tant com podem, del que tenim i del que no tenim. Si sortim de sota, el company sabrà que no portem el cavall perquè, en ser correlatives, haguéssim sortit de cavall. Si sortim de 8, el company sabrà que no tenim la sota perquè, en ser correlatives haguéssim sortit de sota. Per tant, sortint de sota, estem informant al company que no guardem el cavall i, aquest, obrarà en conseqüència. És obvi que en aquest dat serà ben igual perquè resulta que el cavall el té ell, i sol, però aquesta circumstància, també és obvi que nosaltres no la sabem.

Posem una parell d’exemples indicatius del que pot succeir si sortim de 8 tenint també la sota:
1.- El company Est, si guarda el cavall i Sud no supera, es veurà obligat a posar-lo i, per estalviar un tanto, en perdrem 2. Perquè ell no sap qui té la sota i, de ben segur que la farà a Nord que és qui ha cantat buti i, per tal d’evitar una possible barrotada, posarà el cavall. Per tant, per exemple, amb tres de cavall, haurà de posar-lo, tot i no caldre i, qui sap si, en tercera ronda ens el pot carregar o sortir-hi.
2.- Si sortim de 8, Sud no supera i el company té as, cavall i una tercera, tres quarts del mateix, haurà de posar el cavall, tot esperant que nosaltres hàgim sortit a defensar el rei. Però és clar, pensarà també que la sota és a mans de Nord.

Si sortim de sota, Sud no supera, el company tampoc i agafa basa Nord de manilla; en aquesta situació, sabrem perfectament que el company guarda el cavall d’oro ja que, aquest cavall, només podria estar en mans de Nord, però com no l’hi ha posat essent l’últim a tirar, està clar que el té el company Est. Això ens serà de gran ajuda a l’hora de col·locar els restants oros ja que, si en portàvem 6 de peu, n’han sortit 3 més i el company té el cavall, això significa que ja només en queden 2. Sortint de 8, a banda de fer-li perdre el cavall a la poca, perdrem la identificació d’una carta, precisament aquesta carta que ens hauria entregat en comptes del cavall.

Com a situació curiosa podríem trobar que, tant si sortim de 8 com de sota i el company Est només tingués l’as acompanyat d’una altra de baixa, aquest jugador (E), si vol jugar com cal, hauria de posar l’as sense estar-ne obligat ja que, de no fer-ho, el perdria igualment, així com una basa i el possible rei i totes les demés del company. Ara bé, si sempre sortim de la correlativa superior i sortim de sota, el company sabrà perfectament que haurà de posar l’as si vol salvar-nos el nostre rei, perquè sabrà perfectament que el cavall el té Nord. Si, en canvi, no seguim aquesta norma tan senzilla de la correlació i sortim de 8, el company no sabrà si guardem del 8 al rei, del 8 a la sota o del 8 al cavall; no tindrà manera possible de saber-ho i no sabrà què fer. Pot pensar que si no l’hi posa, el perdrà igualment i, pot pensar que si l’hi posa, pot fer-ho inútilment perquè el seu company pot tindre totes les demés. En cas d’indecisió, com diuen els experts, la tercera, la major.

Aparquem la sortida i ataquem el desenvolupament de la partida. Adéu.

corpetit
Barretina
Barretina
Entrades: 724
Membre des de: 31 des. 2004, 02:07

EL DESENVOLUPAMENT DE LA PARTIDA.

EntradaAutor: corpetit » 29 oct. 2009, 14:37

Bona tarda,

3.- El desenvolupament de la partida-1.

He intentat comentar, a la meva manera, quina sortida faria. Ara, en primer lloc, intentaré comentar la partida des del punt de vista de Sud que, pel que es veu, tal i com han sortit absolutament tots els participants, és qui plegarà la primera basa.

Sud plegarà de manilla d’oro. A partir d’aquí, la manera de procedir d’aquest jugador, sempre segons el meu parer, hauria de ser la següent:

BASE 1.- 8 Oro, M, CAVALL, 4;
BASE 2.- REI de basto, 4, 8, 3;
BASE 3.- 7 d’espasa, SOTA, Manilla, 3;

Amb aquestes dues jugades, crec que Sud ha dit i mostrat, tot el que calia.
A la segona basa, al basto, ha informat perfectament el company Nord de com estava la cosa. També ho pot fer d’as, és pràcticament el mateix però, fent-ho de REI, Nord encara està més assabentat de com està el basto. Li ha dit alguna cosa així com: “noi/a estigues tranquil al basto, que el porto jo”. A més, és una invitació a tocar el basto, quan Nord plegui i ho cregui convenient. Tenint aquestes 3 majors de basto podem senyalar pràcticament el que vulguem però, en aquest cas, tampoc cal fer-ne esment.

A més, Sud tindrà clar que Nord, en cas que tingui un altre basto, aquest només pot guardar la sota o el cavall, o els dos. Cap més.

Per què, després, Sud ha d’obrir l’espasa?

Doncs perquè hi té entrada de segones i Nord és qui ha fet la buti. Per tant, amb les cartes que porta Sud, sap perfectament que la manilla d’espasa l’ha de guardar el seu company. Quasi ningú faria botifarra directa tenint tan sols un pal i mig, amb tan sols una manilla. Per tant, Sud sap o hauria de saber que Nord té la manilla d’espasa. Si té coneixement d’aquesta manilla, tenint també 5 espases com té, és molt normal tocar-la per veure si en pot quedar ferm en tercera ronda i fer-se les altres 3. A més, marca del tot el comportament o acció a emprendre de Nord ja que, en cas que no li quedi cap basto, aquest últim, quan més ho desitgi, tocarà l’espasa. És a dir, tenint dues entrades com tindria encara Sud (espasa i basto), seria molt poc probable que Nord no en tingués cap de cap d’aquests dos pals. A més, això significaria que Nord hagués cantat botifarra directa amb 2 semifallos.

O sigui, tot i cantar botifarra Nord, Sud li està preparant el terreny perquè, si té una llarga, s’hi encari sense contemplacions, resguardant-lo de la resta de pals. A partir d’aquí, ja veurem què farà Nord.

Tornarem a la posició de Sud però, de moment, saltem a la de Nord.

Adéu.

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

EntradaAutor: BET » 29 oct. 2009, 15:12

A vera corpetit, on anem a parar?, tot el que dius es molt significatiu, però hi ha alguna cosa o algú que no es fet el que tu dius?. Discuteix alguna jugada que no o et sembli que no s'ha fet o be no s'ha fet be, però no se pas de que be això.

corpetit
Barretina
Barretina
Entrades: 724
Membre des de: 31 des. 2004, 02:07

ACLARIMENT.

EntradaAutor: corpetit » 29 oct. 2009, 16:13

Bona tarda,

BET, paciència, tot arribarà. No podem començar la casa per la teulada. En primer lloc penso que cal posar el procediment o manera d’actuar més “normal” o natural, si és que hi ha quelcom d’aquesta condició en aquest joc. S’ha de comentar el més “elemental”, després ja vindran els punts més tècnics o excepcionalitats.

Tranquil·la que ja s’anirà complicant la cosa, o així ho espero. D’altra banda, solem (jo el primer) donar coses per suposades, per sabudes i assumides quan, potser tenen més importància del que, aparentment, puguin semblar o que no tothom les vegi igual o de la mateixa manera. Per tant, encara que a algú li pugui semblar evident, cal nombrar-la i comentar-la per sobre.

Per exemple, podràs veure com, cap dels 13 jugadors que enceten la botifarra, ho fa de SOTA d’oro sinó de 8. Absolutament ningú segueix la sortida de SOTA quan jo ho faria “quasi” sempre. Jo ho puc veure natural, algú altre, no tant, i d’altres no hi donaran cap mena d’importància.

Poc a poc i bona lletra i gràcies per participar. Veig que almenys hi ha dos lectors. Adéu.

BET
Barretina
Barretina
Entrades: 515
Membre des de: 13 gen. 2003, 21:38

Re: ACLARIMENT.

EntradaAutor: BET » 29 oct. 2009, 17:46

corpetit ha escrit:Bona tarda,

BET, paciència, tot arribarà.

Per exemple, podràs veure com, cap dels 13 jugadors que enceten la botifarra, ho fa de SOTA d’oro sinó de 8. Absolutament ningú segueix la sortida de SOTA quan jo ho faria “quasi” sempre. Jo ho puc veure natural, algú altre, no tant, i d’altres no hi donaran cap mena d’importància.

Poc a poc i bona lletra i gràcies per participar. Veig que almenys hi ha dos lectors. Adéu.



Bones corpetit, si si , si ja estic d’acord que la casa mai s’ha de començar per la taulada, però dir que no hi cap jugador que no enceta la jugada amb sota d’oro ja me sembla excessiu, quan jo veig al menys dos que si que ho fan, no se poder jo m’equivoco de dat de ma o be de dia.Ei hi de bon rollo ho dic eh ! :wink:

Ups ja veig que he sigut jo qui ha ficat la pota fins el fons, valens, butifarra has dit...? aqui callo. Segueix !

corpetit
Barretina
Barretina
Entrades: 724
Membre des de: 31 des. 2004, 02:07

EL DESENVOLUPAMENT DE LA PARTIDA.

EntradaAutor: corpetit » 30 oct. 2009, 15:47

Bona tarda,

3.- El desenvolupament de la partida-2.

Què hauria de fer Nord quan plegui de MANILLA d’espasa? Bàsicament, Nord té dues opcions diferenciades:

1.- Sempre, des del meu punt de vista, en aquest cas, tot i ser ell qui ha posat la botifarra, i de forma directa, també ha de ser ell qui ha de llançar la partida. Llançar en el sentit de rebentar-la, engegar la seguida i anar a per totes. Això és així perquè Nord coneix perfectament el que porta Sud i sap que pot jugar tranquil. Això és així perquè es porten 3 bases jugades, el company Sud, com a mínim se’n farà dues més al basto (i ja en van 5); i, molt possiblement, amb les 6 copes que porta i l’as d’oro ferm, s’acabaran totes les bases i la partida. Jo, en la seva situació ho faria, i ho faria perquè amb sis copes de manilla, as i rei, les faria totes fermes.

2.- Hi ha una segona possibilitat, i aquesta és tornar la pilota al company, ja sigui de sota de basto o de 8 d’espasa, de manera que sigui ell (Sud) qui es vegi obligat a llançar la partida i Nord a veure-les venir, recolzat amb les copes i l’oro (dues entrades). Amb la marcada que ens ha fumut al basto (tot i potser no ser la millor opció), jo li tornaria de basto ja que aniríem més al segur. D’aquesta segona manera (tornant a fer entrar el company Sud), sempre es pescaria alguna cosa, sempre s’aixecaria alguna cosa mentre s’intercanvien les tornes. És a dir, si torno el basto o l’espasa, sempre aixecarem alguna cosa d’aquests dos pals d’Oest, i de cara al company. Així mateix, quan Sud acabi de fer-se les seves fermes, surti del que surti, en principi, també aixecarà alguna coseta d’Est. A l’oro no ens interessa massa perquè el tenim sol (i, a sobre hi han sortit els altres, per la qual cosa es fa difícil que Sud ens hi torni); i a la copa ho portem tot o quasi tot, per tant, tampoc és que hi anem a buscar res ja que, almenys jo, pensaria, a priori, que seran totes meves (optimista que és un). Nogensmenys, precisament perquè l’oro és sortida dels contraris i perquè la copa està cantada que la té Nord, Sud (si en té) la tocarà, i sempre podrà aixecar alguna carta que potser després ens faci falta. Us puc assegurar que, en aquest cas, si fos Nord, amb les copes que porto, no tindria en compte que passant la pilota a Sud, quan aquest es fes els bastos, realment podria forçar la botifarra. Forçar-la en el sentit d’haver d’obligar als altres, en no seguir pal (al basto), a desprendre’s de cartes que no volen o desitgen, davant la imperiosa necessitat d’haver d’aguantar més d’un pal. I això sempre podria afavorir el joc de Nord. Bé, aquest exemple el posaré més endavant, per la qual cosa que millor que, de moment, l’aparquem.

Com després tindrem l’oportunitat de comprovar, la 2 serà o pot ser la millor opció a seguir. El que sí que també us puc dir és que, un servidor, en el lloc de Nord, quasi amb absoluta certesa, hagués escollit la primera opció i no la segona. D’aquesta manera, també quasi amb absoluta certesa i seguretat, com a màxim hagués aconseguit 76 punts, mai els 100 que es poden aconseguir emprant l’opció 2.

Així doncs, mostraria tot el meu joc sense miraments (opció 1) i a veure què passa. Però, quina hauria de ser la manera de procedir?

Ho veurem més endavant. Adéu.

corpetit
Barretina
Barretina
Entrades: 724
Membre des de: 31 des. 2004, 02:07

EL DESENVOLUPAMENT DE LA PARTIDA.

EntradaAutor: corpetit » 31 oct. 2009, 16:12

Bona tarda,

3.- El desenvolupament de la partida-3.

Així doncs, mostraria tot el meu arsenal sense miraments i a veure què passa. Però, quina hauria de ser la manera de procedir?
Alguns jugadors diran o pensaran que és ben igual però NO, si bé en aquest cas no tindrà cap mena d’importància, en d’altres no pot ser tan igual.
Jo entenc que Nord s’ha d’encarar primer de l’as d’oro i després de la copa, i no al revés.
Per què?
Doncs perquè, tècnicament i estratègicament, considero que és la manera de procedir més adequada, bàsicament per 2 raons:

1.- Ja sabem que la sortida a l’oro ha estat d’Oest i, per tant, se li esperen les millors cartes o, almenys, que hi tingui alguna cosa però també es podria donar la remota possibilitat que el company Sud en tingués la “semiferma” (la següent ferma, una vegada hagi sortit l’as). Així doncs, encara que molt poc probable, podríem habilitar i transformar en ferm, un oro de Sud en tercera ronda. Bé, ja sabem que, tal i com ha anat la partida i pel que Sud ha tret ja, és pràcticament impossible però no hi tenim absolutament res a perdre. A més, es podria donar la casualitat que algun jugador contrari, en veure’s obligat a aguantar algun coll, durant les anades que tindria a la copa, podria donar-se que s’hagués de desprendre de l’oro i que, per aquest motiu, el company Sud quedés ferm. Remota possibilitat però, al cap i a la fi, existent, i no per això l’hem de menysprear; com he dit, tampoc hi tenim res a perdre.

2.- La segona raó i, tal i com ha anat la partida, per a mi, més important, és el fet que Nord, després d’encarar-se d’as farà net d’aquest pal. I algú es preguntarà: i què? Home, a cartes vistes, aquesta jugada no tindrà gens ni mica d’importància però, en d’altres situacions, això no serà així. Encarar-nos d’as sense tindre’n cap més, i fer-ho abans d’encarar-nos les copes (el nostre pal llarg) pot esdevenir molt important precisament per això: perquè no en tenim cap més. Us heu quedat igual no? Doncs el motiu és que, qualsevol altre jugador de la parella contrària, si li queda la ferma d’oro (en aquest exemple seria el rei), llavors, l’obligarem a guardar-se’l. Sembla evident que a qualsevol contrari li costarà desempallegar-se, descartar-se, anar-se’n d’aquest rei d’oro. I precisament és això el que volem aprofitar, ja sigui en benefici del propi Nord o de Sud. Utilitzarem o, almenys ho intentarem, la fermesa d’una carta d’un contrari, en profit nostre. Per què ens beneficiarà sempre? Doncs perquè, el contrari, sigui el jugador que sigui, una vegada ataquem la llarga de copes, l’obligarem a guardar-se aquest rei d’oro i, potser, les altres que tingui. Això farà, necessàriament i per obligació, que s’hagi de desprendre d’altres cartes d’altres colls i, per exemple, si les espases d’Est les tingués Oest, aquest jugador, se’n podria desfer per aguantar l’oro ferm i alguna cosa al basto (si la tingués). Pal (oro) que mai podríem tocar, perquè recordem-ho, no en tenim. Així mateix, si Est tingués el rei (cosa que ja sabem que no, perquè no en dóna en segona ronda), llavors hauria de desfer-se d’una copa o una espasa, cosa que també ens beneficiaria. En el cas actual, Est, en no tindre ors, s’haurà de desfer d’una copa (afavorirà a Nord), d’una espasa (afavorirà a Sud) o d’un basto (que quan s’hi encari Sud, obligarà a Est a desfer-se d’algun dels altres dos colls en no servir basto). És a dir, si ens trobem algun jugador contrari que vulgui aguantar, el que pugui, de dos pals diferents, el fet de tocar primer l’oro d’as, el perjudicarà de totes, totes; li serà molt més difícil aguantar els dos o tres pals i, com veurem més endavant es pot trobar entre l’espasa i la paret.

Quin real rotllo no? Doncs sí, però també és un clar exemple que, en quasi totes les partides hi podem trobar detalls tècnics i no tan tècnics força interessants (almenys per a mi) i que ens poden passar desapercebuts.

Així doncs, probablement, jo faria el següent:

BASE 4.- As d’oro, 2, 3, 6 basto;
BASE 5.- Manilla copa, 6, 7 d’oro, 2 C;
BASE 6.- As copa, 5 O, 2 E, 3 C;
BASE 7.- Rei copa, 6 O, 4 E, 7 C;
BASE 8.- Sota basto, Cavall B, M B, 7 B;

Tornem a la posició de Sud. Adéu.

corpetit
Barretina
Barretina
Entrades: 724
Membre des de: 31 des. 2004, 02:07

EL DESENVOLUPAMENT DE LA PARTIDA.

EntradaAutor: corpetit » 01 nov. 2009, 16:54

Bona tarda,

3.- El desenvolupament de la partida-4.

Fins ara estic exposant el que, bé o malament, probablement faria jo mateix en aquest cas concret i tal i com s’ha desenvolupat la partida. Més endavant veurem com, seguint altres sistemes o formes de jugar i encarar aquesta botifarra, es poden obtenir millors resultats.

Tornem a ser Sud i, també probablement, actuaria de la següent manera:

BASE 8.- Sota basto, Cavall B, M B, 7 B;
BASE 9.- As basto, 8 C, Sota C, 5 B;
BASE 10.- 2 basto...

Aquí tindríem la clau que obre la porta de la CAPA. Si EST marxa del 5 d’espasa serà capa; si Est marxa del cavall ferm de copa, finalment, es faran una basa. En aquesta situació, no és gaire difícil l’elecció ja que Est sap perfectament que Sud no té copa i, per tant, que no hi podrà anar. Per tant, per poc que pensi Est, aquest, malgrat li pesi, marxarà del cavall de copa ferm. D’aquí que deia que, si apurem, si forcem més la botifarra, també podrem obtenir més guanys. Almenys, podrem fer que l’elecció d’Est no sigui tan còmoda. Però això ja es veurà.

Si Est encerta la descartada (el més normal)_______________Si Est no encerta la descartada

BASE 10.- 2 basto, Cavall copa, 4 C, Sota O;_________________BASE 10.- 2 basto, 5 d’espasa, 4 C, Sota O;
BASE 11.- As espasa, 5 E, 8 E, Rei E,________________________BASE 11.- As espasa, cavall E, 8 E, Rei E;
BASE 12.- 6 espasa, Cavall E, 5 C, Rei O;_____________________BASE 12.- 6 d’espasa, cavall copa, 5 C, Rei O;
60 punts (parella A) o –30 (parella B)________________________72 punts (parella A) o –36 (parella B)

En situació de partida, Est tampoc és que ho tingui en safata ja que haurà de decidir si desprendre’s d’una carta ferma: cavall de copa, en detriment d’un 5 d’espasa que, com sabem, no comporta cap punt i, a més, sabent que (tot i guardar-se el cavall d’espasa) encara hi ha el rei i l’as d’espasa a dintre, de manera que, si no salten els 2 a l’hora, no hi pot fer mai basa de terceres amb el cavall (la que, al cap i a la fi, seria l’última de la partida).

Ho farà perquè no li queda més remei ja que Sud no té copes i tret del seu cavall, ja només en queden 2 en joc i les té Nord, tret que pensi que pot tornar a plegar Nord a l’espasa. Francament, aquesta darrera opció, bastant improbable. Nogensmenys, pels que els agradi “la perfecció tècnica” (impossible d’abraçar), si fóssim Nord, hauríem d’aguantar el 8 d’espasa i no anar-nos-en en els descarts que gaudirem al basto. És a dir, Nord s’hauria de guardar el 8 d’espasa per tal que Est, que és qui sap segur que aguanta la copa, tingui quantes menys pistes millor. Si ha estat atent, Est sabrà perfectament les copes que guarda Nord però si ja ha entregat aquest 8 d’espasa, ho tindrà encara molt més clar i només li deixarà l’opció de carregar el cavall de copa perquè sabrà que les últimes les té Nord i que aquest últim no pot plegar de cap de les maneres perquè aquestes copes cobriran totes les 3 bases que queden per fer-se (entra en joc, de ple i de fàcil detecció, la teoria dels colls comunicants). Per simplificar-ho, si Nord entrega el 8 d’espasa a la novena basa, en comptes de la sota de copa, com que només queden 3 bases i tres copes en joc (tret de les seves: les d’Est), Est sabrà que les 3 cartes que té Nord són copes i, el més important, sabrà que Nord no entrarà mai i que ningú li anirà a les copes. Si ningú tocarà la copa, quin sentit tindria aguantar el cavall? Francament, poc.

Existeix la possibilitat (remota) que finalment sigui Nord qui tingui l’as d’espasa, que Sud hagi, simplement, obert pal d’espasa a la tercera basa, per tal d’aixecar alguna cosa i donar entrada al seu company Nord. En aquest cas, si Est hagués marxat del cavall de copa, seria capa. N’hi hauria per a llogar-hi cadires però, com bé sabem, tot i que algú pugui pensar que Nord no ha jugat correctament, aquestes caramboles es solen donar al món de la botifarra.

Així doncs, perdut per perdut, semblaria clar que no seria un cara i creu i que Est, es desfaria del cavall de copa. En principi, no li queda altre remei, seria l’opció més lògica.

També cal dir que amb aquesta manera de procedir de Sud (si ens posem a la seva pell): amagant l’as d’espasa fins al final (penúltima basa de la partida i última carta ferma seva), veiem que, despistem, també amaguem el nostre joc (el de Sud) al contrari. Si, en canvi, ens encaréssim primer de l’as d’espasa i després dels bastos, a l’onzena jugada Est ho tindria “xupat” ja que llavors, en saber que Sud no tindria copa, carregaria el cavall de copa amb tota seguretat damunt del 2 de basto i es guardaria el d’espasa ferm. I l’última basa, no cal dir que seria d’Est.

A diferència doncs, del que havia fet Nord anteriorment amb l’as d’oro perquè aquest ja no guardava cap més oro, aquí, Sud ho hauria de fer el revés: precisament com que té més espases, en ocasions com aquesta, sempre serà millor amagar aquest as d’espasa, aguantar-lo fins el final amb el clar objectiu que els contraris se’n puguin desfer d’aquest pal (espasa) i així quedar ferm de les altres (en aquest cas: altra) espases que pugui guardar (Sud).

Demà més. Adéu.


Torna a “Tàctiques avançades”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

cron