El mossèn

Formes de jugar a la Botifarra per jugadors experts. (Botifarra moderna Vs Botifarra antiga, sortida d'11, sortida de semfallo)
_Simón
Contro
Contro
Entrades: 28
Membre des de: 21 gen. 2011, 16:11

El mossèn

EntradaAutor: _Simón » 04 feb. 2011, 01:45

A continuació enganxaré un fragment d’un article dedicat al ja per desgràcia desaparegut mossèn del meu poble. En poques paraules podríem dir que és un sistema o manera de cantar. Ni millor ni pitjor que el, diguem-ne, tradicional o habitual, sinó diferent. Encara que no idèntic, és un sistema semblant al que alguns coneixen com a botifarra moderna. Aquest pren un caire, podríem dir, més personal, modelat al gust del propi practicant. Disculpeu l’extensió.

““Qui canta els seus mals espanta”

... Agafant el fil d’aquesta última cantada de caganer, comentarem la peculiar forma de fer trumfos de l’entranyable i octogenari mossèn del meu propi municipi. Aquest excepcional jugador utilitza una especial tècnica a l’hora de marcar trumfo. A grans trets, aquesta consisteix a fer directe quan es dóna alguna de les tres circumstàncies següents:

    1.- Quan disposa d’un trumfo molt potent.

    2.- Quan té molt i molt bo, i decideix cantar botifarra.

    3.- La tercera i més sorprenent, quan no té bo i res.

Seria una trumfada extrema o dels extrems, és a dir, es tracta de cantar directe quan es té molt bo (ja sigui per fer botifarra o trumfo) o quan es té dolent o mediocre; delegant quan disposem d’un joc força arreglat i repartit. Direu que s’assembla a la botifarra moderna però, us puc ben assegurar que de moderna no en té res, i si fos així, aquest bon home, sense saber-ho, en seria el creador. Sí, ho heu sentit bé, canta directe quan no té res de res. Us preguntareu per què fa aquest tipus de rucades, que és una ximpleria, però sent un jugador com n’hi ha pocs, com és que sempre li hem vist fer i continua fent-ho? De ben segur que si passeu una tarda entaulats amb aquest entranyable personatge en trobareu la utilitat i, potser, aquests tipus de preguntes deixaran de voltar pel vostre cap. No cal dir com n’és d’important que la seva parella en conegui la seva forma de jugar, d’altra manera podria ser contraproduent.

Començarem pel principi, sembla clar que aquest fenomen encara no s’ha begut del tot l’enteniment i canta trumfo directe quan el té molt bo (per exemple, 6 o més i un semifallo o un fallo directe).

Fins aquí tot normal, però el següent principi que utilitza, si bé el seu plantejament també ho és força de normal, el que s’amaga al seu darrere ja no ho és tant. Resulta que si no té extraordinàriament bo no fa botifarra directa, la qual cosa significa a la vegada que quan ho delega és senyal que té bo o molt bo, de manera que si el company fa trumfo i li contren, no s’estarà de recontrar. Si finalment el contrador perd força tantos (per cert, la majoria de vegades), aquest sol quedar força escarmentat per a futures contrades, de manera que, tot i ser passat, s’abstindrà de fer-ho si no disposa d’un gran potencial. Així doncs, obligarà els contraris a aixecar el llistó a l’hora de contrar un trumfo passat on, a vegades, ho fem tenint mig bo, precisament per aquest motiu, perquè és delegat.

D’aquest segon principi també se’n deriva una segona conclusió, i no és altra que si el seu company és coneixedor d’aquesta manera de jugar, per poc bo que tingui, si l´hi ha passat cantarà botifarra amb molta alegria, sabent que el diabòlic mossèn portarà bastant bo, d’altra manera hauria fet directe si ens atenem al tercer i últim principi que utilitza. Així doncs, es donarà la circumstància una altra vegada que, en un joc passat, us fotrà una bona estirada d’orelles, tornant a multiplicar els tantos aconseguits.

Ara, la tercera i sorprenent premissa que empra ja no sembla tan normal, si el senyor rector no té res o quasi res (si es tracta d’un joc mediocre) farà directe, jugant amb el fet que per contrar un directe s’ha de tenir un joc extremadament bo, i més, tenint en compte que el mateix mossèn quan té molt bo per fer trumfo, també el fa. D’aquesta manera, la parella rival, tot i haver vist com el mossèn cantava alguna vegada amb poca cosa, pot fer-se enrere en la contrada, precisament perquè algun cop també ha cantat tenint tots els trumfos. Així doncs, no sabrà si canta de catxa (si fa catxa, terme més conegut en castellà com a farol) o si bé és que té realment molt bo per fer-ho, i si fos el cas, aquest recontraria sense parpellejar, tornant a multiplicar punts. Normalment, només serà contrat fent directe en cas que algun dels adversaris reuneixi un extraordinari joc, tant en trumfos com en tantos, la qual cosa no és que sigui massa habitual que diguem. Si és així, el company del mossèn s’abstindrà de recontrar sabent o intuint que ha cantat de circumstàncies. Aquest n’és un altre dels avantatges que atorga aquest estrafolari sistema, de les vegades que s’atreveixin a contrar, la majoria d’elles seran automàticament recontrats, multiplicant per 4 els tantos al seu favor; en canvi, en la resta, els coneixedors i practicants d’aquest mètode no recontraran mai, multiplicant tan sols per 2 els tantos perduts.

Es donarà la circumstància que si ho passa perquè ho passa i ja sabem com les gasta, i si fa directe perquè fa directe i no sabem quin joc té i si ens està enredant una vegada més o bé va de debò; sigui pel motiu que sigui, ens frenarà de totes totes a l’hora de contrar, i ens tindrà la moral més que menjada, de manera que estarem acollonits i sense saber què fer, i només contrarem si realment tenim molt bo, i més, si ja hem comprovat en les nostres pròpies carns com les gasta en cas que se’ns acudeixi fer-ho.

Aquesta tècnica o sistema, utilitzat amb seny és força desestabilitzador, i si no coneixem aquest tipus de mètode, ens pot ser molt perjudicial, encara que tot sigui dit, si ja sabem de quin peu calça, anirem amb peus de plom i no caurem en aquests tipus de paranys amb tanta facilitat, alhora que contrarem més sovint els seus directes. Dit això, sempre podrem aprofitar aquesta tècnica com un recurs més i canviar la nostra manera habitual de jugar, i ens passarem incondicionalment a aquest sistema si estem enmig d’una competició, on la parella rival ens ha observat i coneix més o menys la nostra forma de jugar; d’aquesta manera, quan s´adonin del que està passant potser serà massa tard, llavors serà el moment de girar cua i tornar als mètodes convencionals. És a dir, si durant tot un campionat ens veuen delegar amb jocs dolents o mediocres, quan ho fem a l’inrevés els trencarem els esquemes i amb un parell de recontrades, a part de deixar força enllestida la partida, també els podem deixar ben tocats, només caldrà acabar-los d’enfonsar.”

_Simón
Contro
Contro
Entrades: 28
Membre des de: 21 gen. 2011, 16:11

El mossèn

EntradaAutor: _Simón » 04 feb. 2011, 01:53

Aquest altre fragment no es tracta de cap jugada, tàctica o sistema de joc i, ni molt menys tampoc és complicat o rebuscat. S’ha posat aquí, únicament per motius d’oportunisme, fent palesa una d’aquelles constants pinzellades d’humor que gastava el mossèn. Simplement n’és un dels molts típics o atípics comentaris que es deixen anar entre amics, en un bar o en qualsevol altre indret on es pot practicar una partida desinhibida, dolça, relaxada.

“La pregària del mossèn o “si no tens bo, passa-ho!”

Corre una llegenda popular que en algun poble d’aquestes contrades hi habitava un rector, o potser, qui sap si encara hi fa nit, que a part de fer sermons, deien els entesos que dominava quasi a la perfecció el joc de la botifarra. Aquest entremaliat mossèn, a vegades, i només a vegades, pel que sembla acostumava a repartir consells de forma gratuïta, especialment al seu confessor i company de partida, alliçonant-nos a tots a la vegada amb la seva abundant i prominent saviesa.

Un d’aquests coneguts i llegendaris consells consistia a proferir de manera burlesca, amb la rialla per bandera, i abans que el seu company articulés paraula, la ja lapidària i famosa frase: “si no tens bo, passa-ho!”.

Els més vells del lloc comentaven que aquesta expressió emanava de la seva menuda boca, com mentida en un polític, quan al final d’una partida igualada observava la indecisió del seu company per cantar trumfo, però amb la particularitat d’haver vist l’arsenal que guardaven les seves cartes.

Comentaven els adversaris de joc que, davant de tal desplegament, no et quedava altre remei que entregar les armes i capitular, ja que de ben segur que patiries una tronada i humiliant derrota.”

droig
Botifarra
Botifarra
Entrades: 116
Membre des de: 26 nov. 2002, 18:39

El mossèn

EntradaAutor: droig » 07 feb. 2011, 15:28

Bones,

no dubto que deu ser un sistema que funciona si el company ho sap de bon principi, i podent canviar de sistema a mitja partida. Ara però, no deixa de ser un anti-sistema contra la botifarra tradicional que té moltes semblances a la que en diuen moderna.

Per tant, doncs és un sistema dependent de la tradicional i només funciona contra aquesta. de la mateixa manera dos que juguin "el sistema de mossèn modern" tindrien les mateixes probabilitats... en la mateixa direcció es podria inventar un sistema per si quan jugues tradicional i veus que et fan moderna tu podries contestar amb Anti-moderna i així fins la sacietat (peix que es mossega la cua).

Sistemes bons o dolents? els que funcionen en aquell moment amb la parella que ho sap i contra uns contraris que no disposen de la informació real de la partida.

Sistemes per tothom? en aquest moment el tradicional amb descart negatiu és el més estès, o això crec...

Li vaig enviar al Carles uns comentaris del manual del butinet que no deixa de ser el sistema del mossèn modern...un llarg llistat de "pros i cons" així que se'n podria parlar hores i hores del que és millor o pitjor.

Per ara el que sembla un sistema original en ell mateix pel sentit que té és el tradicional i el sistema modern o del mossèn no deixa de ser un anti-sistema.

Salut a tots,

Dani

abril74
Barretina
Barretina
Entrades: 304
Membre des de: 09 oct. 2004, 20:08

EntradaAutor: abril74 » 07 feb. 2011, 21:09

L'escrit envers el mossèn té elements de llegenda, i com passa sovint les llegendes acostumen a ser massa boniques per ser certes.
Probablement si el mossèn entrés a jugar al Butinet partides de campionat no tindria un percentatge superior al 60% de partides guanyades, i és que en la botifarra la sort és un factor molt rellevant.

Al primer a qui vaig llegir coses envers aquest sistema de trumfar va ser a en Jordi.

Un jugador principiant de butifarra canta directe o delega en funcio basicament del atzar, en quan en sap una mica mes algu li explica ke cal ( 5 i semifallo, o be 5 i directe o 6 i semifallo, o be alguna altra distribuccio ) per cantar directe,al cap de un cert temps d'apendre es pensa ke aixo unicament es aixi per poder tenir bons triunfos per fallar o no kedarse sense, nomes al cap de força temps trobes ke a mes tambe es important no sols per tenir tu suficients triunfos sino tambe es bo ke el company sapigui ke tens per tal de poder jugar sabent que tens un minim de 5 o 6 triunfos ( segons sistemes) quan li costa al principiant de veure ke cantar o delegar no es tan sols decidir kines cartes serveixen per fallar sino ke tambe informa al company de kin tipus de joc tenim ( s'hi arriba en dies , setmanes , mesos , anys, cal potser tota un vida ....) Ke algu valori un sistema sols en funcio dels triunfos ke te ki canta i no de la informacio ke dona es viure en la foscor , obriu els ulls treievos la vena dels ulls o l'arbre no us deixa veure el bosc

I segueixo trobant més lógic quan delego que el company interpreti que pot cantar botifarra, que no delegar esperant que m'encerti el pal llarg.
I consti que si la sort ens és favorable i m'encerta el pal llarg probablement farem més punts que si canta botifarra.

batet
Barretina
Barretina
Entrades: 184
Membre des de: 14 set. 2003, 21:53

EntradaAutor: batet » 10 feb. 2011, 20:11

La tactica del mossèn nomes serveix si no cambia mai de majordoma.

_Simón
Contro
Contro
Entrades: 28
Membre des de: 21 gen. 2011, 16:11

El mossèn

EntradaAutor: _Simón » 11 feb. 2011, 21:14

Jo tampoc crec que aquí passés d’aquest 60% de victòries en campionats. No perquè no pogués, sinó perquè, possiblement, no voldria. És a dir, coneixent-lo, segurament el mossèn seguiria jugant amb la bata d’alquimista, explorant, innovant, fos partida de campionat o amistosa. Ell estava per sobre d’això, li eren ben igual els percentatges, les victòries i les demostracions, molt possiblement no s’ho prendria pas com un repte sinó com el que és, com a esbarjo. Bé, malauradament i per desgràcia, tampoc ho sabrem mai.

No dubto pas que, pel butinet o per a algú, en Jordi fou el primer de parlar d’aquest tema, ara bé, l’escrit que es cita aquí, segons el meu parer, no ens diu gran cosa tampoc del seu funcionament. Quan vaig conèixer el mossèn, ara farà uns 25 anys, ja practicava aquesta manera de jugar amb alguna parella habitual (la majordoma d’en batet), desconec des de quan ho feia. Tampoc ha de ser necessàriament el mateix sistema o mètode, no han de ser obligatòriament idèntics, segur que cadascun té les seves pròpies vicissituds.

Jo no el veig pas com un antisistema, simplement, el veig com un recurs més que ens dóna el joc. Som ben lliures d’agafar-lo de tant en quan, o deixar-lo passar.

Bé, jo no sé si era un jugador de llegenda però, algunes de les seves jugades sí que ho eren o, almenys m’ho semblava a mi. I en tenia un ampli repertori.

pozi
Contro
Contro
Entrades: 19
Membre des de: 06 oct. 2004, 00:42

EntradaAutor: pozi » 23 abr. 2011, 00:51

abril74 ha escrit:I segueixo trobant més lógic quan delego que el company interpreti que pot cantar botifarra, que no delegar esperant que m'encerti el pal llarg.
I consti que si la sort ens és favorable i m'encerta el pal llarg probablement farem més punts que si canta botifarra.


Jo també estic d'acord amb en Jordi. La botifarra és un joc de muts (que sovint parlen massa) però ens ofererix un parell finestres per a donar certa informació al company: cantar trumfos (o delegar) i contrar. És important saber treure profit d'aquestes escletxes.

En canvi, no crec que quan es delega el company pugui interpretar res, al menys si seguim el reglament. Un pot delegar amb bo o amb dolent, i se'm fa molt difícl pensar que sempre que es delega es té bo, senzillament perquè tot sovint la distribució del joc és 4-3-3-2 o 4-4-2-2 i, almenys jo, en aquest cas o faig botifarra o delego; a vegades tinc bo i tantes d¡altres no. Quan es delega, l'únic que es pot interpretar és que el donador no té joc per fer trumfos directes ni botifarra.

Ja fa 20 que jugo a això i he tingut diferents etapes a l'hora de cantar trumfos. Si això de fer directes amb dolent se'n diu botifarra moderna puc dir que és tan vella com la clàssica. Últimament em decanto per fer directes amb bo. Amb 5 de rei delego, fins i tot amb "fallo" rodó. Fer trumfos dolents és desaprofitar l'opció de delegar, l'únic avantatge que s'aconsegueix és que el rival s'ho pensi dues vegades a contrar, per contra, al nostre company li costarà saber quan ha de recontrar i quan no. O sigui, a vegades ens pot salvar d'una trencadissa però també ens pot costar la partida, ja sigui perquè el company recontra quan no ho ha de fer o no ho fa quan ho hauria d'haver fet. Em sembla un recurs que es pot utilitzar de forma esporàdica però com a sistema no m'agrada. És interessant en campionats a 8 dats quan tens un bon avantatge, però fer-ho en el cafè on juguem sempre al final t'acaben veient el plomall.


Torna a “Tàctiques avançades”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

cron