EntradaAutor: batet » 06 feb. 2008, 19:02
Per els aficionats al Futbol.
6 febrer 1957
Déu salvi els "Busby Boys"
Passaven quatre minuts de les tres de la tarda quan el vol 609 de la companyia British European Airways va tractar d'enlairar-se, per tercera vegada, de l'aeroport de Munic. El pilot, James Thain, havia avortat els intents anteriors per un error|fallada al motor. Encara així, va decidir intentar-ho de nou però l'aparell no va assolir l'altura|alçària suficient i es va encastar contra una casa. Vint-i-tres passatgers van morir. Entre ells hi havia Tommy Taylor, Robert Byrne, Geoff Bent, Mark Jones, David Pegg, Liam Whelan i Eddie Coleman. Aquests set homes eren membres de la generació més talentosa que el Manchester United ha pogut reunir en la seva història, un equip conegut amb el sobrenom de 'Busby Boys' en al·lusió al seu entrenador, sir Matt Busby. Era un 6 de febrer i avui els dimecres es compleixen 50 anys de la tragèdia.
Els 'Busby Boys' havien fet escala a Alemanya per a repostar després de jugar el partit de tornada de les cambres de final de la Copa d'Europa davant l'Estrella Vermella de Belgrad. El partit va acabar amb un empat a tres gols, un resultat que donava la classificació al Manchester després del 2 a 1 assolit a casa. Semblava que els joves futbolistes anglesos anaven a disputar-li la supremacia europea al Reial Madrid de Di Stéfano. Però l'accident va truncar el prometedor futur d'aquell equip. "Alguns es preguntaven si el Manchester United seguiria existint després de Munich, però el club es va recuperar i la tragèdia és la part més important de la seva història", relata sir Bobby Charlton, que era un xaval de 20 anys quan va escapar d'entre els ferros de l'avió.
Tretze dies després de l'accident, els diables vermells van disputar de nou un partit. El segon entrenador, Jimmy Murphy, estava en la banqueta en substitució de Busby, que va passar diverses setmanes en l'hospital recuperant-se de greus ferides en les cames i fins i tot va arribar a rebre dues vegades la extremaunción, i va haver de recompondre l'alineació amb jugadors suplents i juvenils. "Estava completament sol i vaig haver de refer un equip", va dir Murphy passat un temps. Seixanta mil espectadors van crear un ambient electrizante en les graderies de Trafford (en aquella època encara no era Old). Les alineacions contenien onze espais en blanc en comptes dels noms dels jugadors. Els seguidors van corejar els dels morts. El United va guanyar per 3 a 0 al Sheffield Wednesday.
Tirat en un llit de l'Hospital Rechts der Isar de Munich, a Duncan Edwards només li preocupava una cosa. "A quina hora és el partit del dissabte davant el Wolverhampton?", li va preguntar aquest jove jugador del Manchester United a Jimmy Murphy, "no em puc perdre aquest partit". A pesar de les seves ganes per tornar a saltar al terreny de joc, Edwards, de 22 anys i una de les estrelles amb més futur, mai va disputar aquest partit ni qualsevol altre. Va morir a causa d'una hemorràgia interna després de quinze dies lluitant per sobreviure. Va ser l'última víctima de l'accident aeri.
Tan sol cinc futbolistes van poder continuar amb les seves carreres esportives després de la tragèdia. Es tracta de Bobby Charlton, Bill Foulkes, Albert Scanlon, Kenny Morgans i Harry Gregg, que va ajudar a rescatar a una passatgera i a la seva filla petita de l'avió sinistrat. A la seva volta, Matt Busby va construir el nou equip sobre els fonaments de Charlton, Gregg i Foulkes. Morgans i Scanlon es van anar per a fitxar per equips de menor categoria. Els també supervivents Johnny Berry i Jackie Blanchflower no van tornar a jugar a causa de les ferides. AL cap d'uns mesos, els van notificar que havien d'abandonar les seves cases, que eren propietat del club, perquè els jugadors que van ser fitxats després de la tragèdia tinguessin un lloc on viure.
En els anys següents, el club de Manchester va fitxar, entre uns altres, a David Herd, Albert Quixhall, Dennis Law i a un jugador excepcional com el norirlandés George Best. Aquest nou equip va conquistar la Copa d'Europa de 1968 (deu anys després de l'accident de Munich) en Wembley després de vèncer al Benfica d'Eusebio per 4 a 1. El temps reglamentari es va acabar amb empat a un i, en la pròrroga, Best va marcar una miqueta antològic i Brian Kidd i Bobby Charlton van ampliar el compte. A pesar que el Manchester United va aconseguir renéixer de les seves cendres com un au fénix, un dubte resta en la ment de tots els afeccionats. Si Duncan Edward, considerat per molts la major promesa de la història del futbol anglès no hagués perit en l'accident fins que cotes hagués arribat aquell equip?. Charlton, millor jugador de la història del club, ho té clar: "Mai he conegut a algú tan dotat tècnicament, tan fort i amb la presència que ell tenia. Era bo amb la dreta, bo amb l'esquerra, amb una extraordinària rematada de cap i molt sòlid en defensa. És l'única persona a qui, fins i tot avui, realment em sentia inferior."