Tal dia com avui...

Punt de trobada, de reflexió, de converses, etc, sense que tinguin res a veure amb la Botifarra.
plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 13 abr. 2008, 23:12

13 d'Abril

Edicte de Nantes : Edicte promulgat per Enric IV de França el 13 d'abril de 1598 que posà fi a les guerres de religió. Estableix la llibertat de consciència a tot el regne, la llibertat ampliada de culte, tot mantenint la prohibició per a la capital, l'usdefruit per als hugonots de tots els drets civils, la creació de cambres especials per a garantir els drets establerts i el lliurament de 200 places com a garantia i llocs de seguretat. S'oposaren a aquest edicte tant el parlament de París com el papa. La seva revocació per Lluís XIV (18 d'octubre de 1685) donà lloc a la revolta dels camisards (1702-09), a l'emigració d'una bona part dels hugonots i a la reducció a la clandestinitat, fins que obtingueren el reconeixement legal, el 1787, de la resta.

Jean de La Fontaine: Château-Thierry, Xampanya, 8 de juliol de 1621 - París, 13 d'abril de 1695. Poeta i narrador francès. D'origen burgès, féu estudis a París i es lliurà a l'advocacia, que ben aviat abandonà per una vida ociosa de lectures i d'aventures galants. Nomenat Maître des Eaux et des Fôrets el 1652, negligí les ocupacions del càrrec, es decantà definitivament cap al conreu de les lletres i publicà una adaptació de L'eunuque de Terenci (1654). Protegit per Fouquet, freqüentà el seu castell de Vaux, i quan aquest caigué en desgràcia, La Fontaine evocà el seu record en uns poemes que alhora li agraïen la protecció i l'acolliment atorgats (Aux nymphes de Vaux, Ode au roi, 1662). El 1664 entrà al servei de Margarida de Lorena. Aquest fet li proporcionà una certa estabilitat econòmica, i així pogué iniciar el període més fecund de creació. Del 1665 al 1674 publicà els seus Contes, inspirats en narradors italians i francesos, i els primers reculls de faules: els sis primers aparegueren el 1668 amb el títol de Fables choisies mises en vers. Deu anys més tard seguiren els llibres VII i VIII; el 1679, els IX, X i XI, i finalment el XII, el 1693. En elles intentà de donar una nova forma —que excel·leix per la versificació— a les composicions dels autors antics (Isop, Fedre), però, a més, renovellà el gènere i el convertí en una ampla comèdia, en la qual denuncià l'egoisme hipòcrita, satiritzà la vanitat humana o deplorà la maldat. Servint-se dels animals —dels quals fou un gran pintor— esbossà una moral, discretament epicureista, que, bé que exclou la virtut superior i heroica, valora, tanmateix, l'amor i la pietat. Les faules, en els darrers llibres, palesen un pensament més madur, una intransigència més forta davant els vicis dels homes, una elevada apreciació de l'amistat i també la curiositat pels temes filosoficocientífics, a conseqüència de les seves relacions amb el cercle de Mme de La Sablière, la seva nova protectora, a la qual dedicà el memorable Discours à Mme de La Sablière, llegit en la seva recepció a l'Acadèmia Francesa. Home treballador i inquiet La Fontaine conreà altres gèneres (narració, teatre, poesies religioses, elegies, etc), però es destaca sobretot per les seves faules, admirades tostemps i arreu. Als Països Catalans, Teodor Llorente en publicà una versió castellana el 1885. El 1909, a Perpinyà, Pau Bergue donà a conèixer una traducció catalana. Josep Carner féu també una versió en vers el 1920, i posteriorment (1969) Xavier Benguerel es consagrà, amb les seves creacions, com a magnífic traductor.

Sidney Poitier : Miami, Florida, 20 de febrer de 1927. Actor i realitzador nord-americà. El seu primer paper en el cinema fou en No Way Out (1950). El 1963 obtingué l'Oscar per Lilies of the Field. Altres films seus són: In the Heat of the Night (1967), Guess Who's Coming to Dinner (1968), etc. Des del 1972 sol actuar en films que dirigeix.


Fa temps:
1059 - el Papa Nicolàs II decreta que en el futur nomès els cardenals escolliran el Sant Pare
1519 - neix a Florencia, Catalina de Medici
1598 - es publica l'Edicte de Nantes que tolera la religió protestant a França
1695 - mor a París l'escriptor Jean de la Fontaine
1961 - l'ONU condemna Sud-àfrica per l'apartheid
1963 - neix Gari Kimovich Kasparov, camió del mon d'escacs
1964 - Sidney Poitier es el primer negre en guanyar un Oscar al millor actor
1986 - el Papa Joan Pau II es reuneix amb el Gran Rabi de Roma a la Sinagoga de la Ciutat Eterna


Santoral:
Sant Hermenegild, príncep hispànic, mr. (586). Sant Martí I, papa (649-656) i mr. Santa Agatònica, mr.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 14 abr. 2008, 01:05

14 d'Abril

Georg Friedrich Händel : Halle, 23 de febrer de 1685 - Londres, 14 d'abril de 1759. Compositor alemany. El 1694 inicià els estudis musicals amb Wilhelm Zachow. En 1702-03 estudià dret a Halle, on fou organista de la catedral. El 1703 anà a Hamburg, on actuà com a violinista i clavecinista del teatre. Hi estrenà les seves dues primeres òperes: Almira i Nero (1705). Sobtadament es traslladà a Itàlia i visità Florència, on estrenà Rodrigo (1708), Roma, Nàpols i Venècia. Es relacionà amb Lotti, els Scarlatti, Corelli i Pasquini. El 1708 escriví els oratoris Resurrezione i Il trionfo del tempo i l'òpera Agrippina, estrenada a Venècia (1709) amb un gran èxit. Gràcies a la protecció d'Agostino Steffani, director de música a Hannover, esdevingué mestre de capella de la cort d'aquesta ciutat. Durant una estada a Londres estrenà Rinaldo (1711), òpera basada en la Gerusalemme liberata de Tasso, Il Pastor Fido (1712) i un Te Deum. Quan l'elector de Hannover es convertí en Jordi I d'Anglaterra (1714), Händel continuà al seu servei, l'acompanyà en una visita que féu a Hannover i estrenà la seva darrera obra alemanya: una passió (Hamburg, 1716). De tornada a Anglaterra, fou mestre de capella del duc de Chandos, per al qual escriví els onze Anthems Chandos, tres Te Deum i vuit suites per a clavecí. Juntament amb A.Ariosti i G.B.Bononcini —el seu rival, aviat—, fou empresari del King's Theatre de Haymarket, per al qual escriví òperes d'estil italià; algunes, com Giulio Cesare (1724), Rodelinda (1725), Sosarme (1732) o Alcina (1735), han estat redescobertes modernament i àdhuc enregistrades en disc. Händel, naturalitzat britànic el 1726, fou perjudicat per l'èxit assolit per The Beggar's Opera (1728), de J.Gay i J.C.Pepusch, i pel corrent antiitalià que aquesta desvetllà, a part la competència que un sector de l'aristocràcia anglesa li féu en organitzar òperes sota la direcció de N.Porpora (1733). Això l'induí a abandonar l'activitat empresarial, i es dedicà progressivament a l'oratori, gènere amb el qual recuperà el favor del públic i es reféu econòmicament; Athalia (1733), Israel in Egypt (1739) i Saul (1739) obtingueren grans èxits; el 1742 estrenà a Dublín el més cèlebre de tots: Messiah. Seguiren Samson (1743), Belshazzar (1745), Judas Maccabaeus (1747), amb el qual fou commemorada la victòria de Culloden, Joshua (1748), Solomon (1749) i Jephtha (1752). Compongué també oratoris profans, com Alexander's Feast (1736), Hercules (1745) i Alexander Balus (1747). Els anys 1730-40 escriví els originals concerts per a orgue que sovint interpretava com a intermedis dels seus oratoris, i les dues sèries de concerti grossi (6 de l'opus 3 i 12 de l'opus 6); el 1749 consolidà la seva vinculació a Anglaterra amb la Firework Music per a commemorar la pau d'Aquisgrà, dins el mateix estil solemne que caracteritza la Water Music d'anys abans (1717) i, com ella, destinada a ésser interpretada a l'aire lliure. Vers l'època que compongué Jephtha se li començà a manifestar la ceguesa per cataractes que tres operacions no pogueren resoldre, posteriorment accentuada. Fou enterrat a l'abadia de Westminster. Típic representant de l'estil barroc, la seva obra comprèn, a més, obres vocals i instrumentals, entre les quals es destaquen nombroses peces per a clavecí. En l'obra escènica, especialment en els oratoris, donà una gran importància a les parts corals, que intervenen activament en l'acció dramàtica. Assimilà l'art dels organistes alemanys i italians i de l'anglès Purcell.

La Segona República Espanyola als Països Catalans: La proclamació, el 14 d'abril de 1931, de la República Catalana, transformada poc després en Generalitat de Catalunya, obrí al Principat un període constituent al llarg del qual s'havia de bastir l'estructura jurídica de la nova autonomia catalana, sota l'hegemonia política d'un bloc de classes populars representat per l'Esquerra Republicana de Catalunya. Fou aquest partit el que, amb el suport de la immensa majoria de l'electorat i de gairebé totes les altres forces polítiques, negocià amb les esquerres republicanosocialistes governants a Madrid els termes del pacte autonòmic que es concretà jurídicament en l'Estatut de Catalunya, aprovat per les corts pel setembre del 1932. Pel novembre fou elegit el Parlament de Catalunya, el qual inicià immediatament les seves tasques legislatives amb una orientació reformista i democrAticoburgesa paral·lela a la que portava a terme Azaña al capdavant del govern de la República. El tomb conservador de l'electorat espanyol pel novembre del 1933, i l'accés al poder central d'un centredreta sovint hostil a l'autonomia posaren, però, el govern d'esquerres de la Generalitat en una situació difícil, i obriren un conflicte latent entre ambdós poders. Simultàniament, a Catalunya, les masses obreres havien perdut ja llurs inicials esperances en el nou règim, i l'anarquisme realitzava diversos intents insurreccionals, i s'agreujaven encara més les conseqüències socials de la crisi econòmica mundial. L'aprovació del Parlament de Catalunya de la llei de Contractes de Conreu, que millorava la situació dels treballadors agrícoles, desfermà l'oposició de les dretes autòctones, encapçalades per Lliga Catalana, i provocà un enfrontament polític i constitucional amb el govern de la República, en intentar el Tribunal de Garanties Constitucionals de retallar l'abast de l'autonomia. La crisi, complicada encara per la força que dins de l'Esquerra havia assolit el sector separatista Estat Català, i per les pressions que damunt la Generalitat exercia l'Aliança Obrera, desembocà en el pronunciament civil republicà realitzat pel president Companys el Sis d'Octubre de 1934. La forta repressió subsegüent al fracàs d'aquell intent, la suspensió de l'Estatut i l'entrada en funcions d'una paròdia d'autonomia regida per les dretes, facilitaren l'acostament entre les esquerres republicanes i proletàries, i la victòria del Front d'Esquerres de Catalunya, pel febrer del 1936. Foren restablertes les institucions catalanes, i hom reprengué la via del reformisme burgès, i s'obrí un breu període de pau social i política (és quan hom parla de l'"oasi de Catalunya"), que fou violentament interromput per l'aixecament militar feixista del 19 de juliol i la guerra civil. Al País Valencià, on les repercussions de la crisi econòmica del 1929 foren també considerables, i l'agitació social es mantingué tot al llarg del període, l'exemple del Principat suscità diversos projectes d'estatut d'autonomia, que no quallaren per les rivalitats entre les forces polítiques promotores; l'ensorrada parcial del blasquisme, complicat en els escàndols del Partit Radical (1935), facilità el triomf del Front Popular, però durant els mesos següents es creà, especialment a València, un ambient prerevolucionari que havia de culminar en l'aixecament del juliol. Tant a Mallorca com a Menorca, la República s'instaurà sota l'hegemonia de les esquerres burgeses, vencedores en les primeres consultes electorals, però que no aconseguiren de tirar endavant el projecte d'estatut autonòmic balear del juliol de 1931. Tanmateix, l'evolució conservadora dels radicals i les divisions al si del moviment obrer, entre altres factors, facilitaren l'èxit de les dretes reorganitzades el 1933 (èxit confirmat pel febrer del 1936), les quals afavoriren àmpliament el triomf a Mallorca dels militars revoltats el 19 de juliol.


Simone de Beauvoir: París, 9 de gener de 1908 - París, 14 d'abril de 1986. Escriptora francesa. Nascuda dins la burgesia mitjana, aviat se sostragué a l'ambient familiar per viure amb independència. Es llicencià en filosofia a la Sorbona (1929), on trobà Jean-Paul Sartre, amb el qual compartí la vida i el qual influí molt en les seves actituds i el seu pensament. El 1943 s'inicià com a escriptora amb la novel·la L'invitée, seguida de Le sang des autres (1944), Les belles images (1966), La femme rompue (1967), etc. A Les mandarins (1954), premi Goncourt, reflecteix les lluites de l'intel·lectual francès davant la realitat de la postguerra europea, i, com a la resta de la seva novel·lística, intenta de dilucidar el problema de les relacions amb altri a través d'un plantejament psicològic. En els seus llibres autobiogràfics —Mémoires d'une jeune fille rangée (1958), La force de l'âge (1960), La force des choses (1963), Une mort si douce (1964)—, més que parlar de records, analitza els fets de la pròpia vida, prescindint de tota intenció moralitzadora. Escriví també assaigs sobre la filosofia existencialista, com Pyrrhus et Cinéas (1944) i Pour une morale de l'ambiguïté (1947), assaigs de divulgació política, com La pensée de droite aujourd'hui (1955), anàlisi del procés de descomposició de la burgesia feta a través dels seus ideòlegs, Le deuxième sexe (1949), estudi sobre la condició actual de la dona a partir del seu procés històric, i La vieillesse (1970). Arran de la mort de J.P. Sartre, escriví una crònica polèmica dels darrers anys passats en comú: La cérémonie des adieux (1981). Una constant de la seva obra és la preocupació per aclarir el capteniment de l'escriptor en el seu compromís moral i polític.

Fa temps:
1759 - mor George Frideric Handel
1900 - fundació de l'Unió Ciclista Internacional UCI
1912 - el Titànic topa contra un iceberg i s'esfondra a 150 milles de la costa de Terranova. Moren 1513 persones de les 2224 que viatjaven
1931 - es proclama la Segona República Espanyola, el Rei fuig a l'exili
1936 - a Barcelona fà la darrera presentació el grup de teatre "La Barraca", creat per Federico García Lorca
1941 - neix l'actriu Julie Christie
1981 - el primer transbordador espacial, el Columbia, retorna a la Terra.
1986 - mor l'escriptora Simone de Beauvoir
1987 - Mijail Gorbachov proposa prohibir l'instal.lació de misils a tot Europa
1994 - el parlament grec vota a favor de retirar la ciutadania al ex rei Constantí

Santoral:
Sant Tiburci, mr.; sant Lambert, bisbe; santa Domnina, vg. i mr.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 15 abr. 2008, 00:25

15 d'Abril

Greta Garbo: Estocolm, 18 de setembre de 1905 - Nova York, 15 d'abril de 1990. Nom amb què és coneguda Greta Loyisa Gustaffson, actriu cinematogràfica sueca. Treballà a Suècia, a Alemanya i sobretot als EUA, a Hollywood. Actriu sensible, encarnà el tipus de "dona fatal" misteriosa i enigmàtica. La seva retirada en plena fama i la seva vida apartada en feren un mite que encara perdura. Participà en les pel·lícules Gösta Berlings Saga (1923), Die freudlose Gasse (1925), Flesh and the Devil (1926), The Mysterious Lady (1928), Anna Christie (1930), Mata-Hari (1931), Queen Christina (1933), Anna Karenina (1935), Camille (1936), Ninotchka (1939) i Two-Faced Woman (1941).

Jean-Paul Sartre: ( París, França 1905 - íd. 1980 ) fou un intel·lectual compromès amb la realitat social i un autor prolífic, filòsof, escriptor de teatre, assaig i novel·la, crític literari i periodista francès, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1964, el qual va rebutjar en protesta pels valors burgesos que representava.

Ray Kroc: fundador de la cadena Mc Donald’s, supervisava el seu primer restaurant revisant personalment la cuina i desenganxant els xiclets del pàrking.

Abraham Lincoln: Hodgenville, Kentucky, 12 de febrer de 1809 - Washington, 15 d'abril de 1865. Polític nord-americà. Lluità contra els indis (1832) i fou diputat whig per Illinois (1834-42). Es graduà en dret i s'oposà a la guerra contra Mèxic i a la creació del districte federal de Washington, per la qual cosa no fou elegit senador. El 1854 es pronuncià contra l'esclavitud als estats del NW i a favor de la fórmula federal, i el 1856 entrà al partit republicà. Malgrat no haver estat elegit senador, s'enfrontà al demòcrata esclavista Stephen Arnold Douglas. Lincoln fou elegit president el 1860, i aleshores els estats sudistes se separaren i formaren la Confederació Sudista. L'expansió industrial i demogràfica i la insurrecció dels esclaus precipitaren la guerra civil, tot i que ell cercà una solució pacífica. El 1862 proclamà l'emancipació de tots els esclaus, i, acabada la guerra de Secessió, es mostrà moderat i organitzà un programa de reconstrucció del sud. Morí assassinat, poc temps després, en un teatre de Washington pel sudista John Wilkes Booth.

marquesa de Pompadour: París, 29 de desembre de 1721 - Versalles, 15 d'abril de 1764. Nom amb què és coneguda Jeanne-Antoinette Poisson, favorita de Lluís XV. Filla d'un ric financer, casada molt jove amb un arrendatari d'imposts. Coneguda en els salons i ambients literaris, mantingué correspondència amb Voltaire. Amant de Lluís XV (1745), esdevingué marquesa de Pompadour i fou l'amfitriona del cercle íntim del rei a Versalles on introduí el joc de la ruleta. Perdut el favor del rei (1750), conservaren una ferma amistat. Intervingué en política, protegí les lletres, i l'Enciclopèdia en particular, i fou accionista principal de la manufactura de Sèvres.

Leonardo da Vinci: Vinci, Toscana, 15 d'abril de 1452 - Le Clos-Lucé, Amboise, 2 de maig de 1519. Pintor, dibuixant, escultor, enginyer, arquitecte, músic, filòsof i inventor italià. A Florència entrà al taller d'A.Verrocchio (1469), on aviat excel·lí amb la seva participació quasi total en el Baptisme de Crist i en L'Anunciació (1474; ambdues a la Galleria degli Uffizi, Florència). Des del 1478 treballà en importants encàrrecs: Retrat de Ginebra dei Benci (1478-79; National Gallery, Washington), Adoració dels reis, inacabat (1481; Galleria degli Uffizi), Sant Jeroni (1482; Pinacoteca Vaticana, Roma), obres on Leonardo plasmà els seus estudis sobre els efectes de llum i manifestà una tendència vers les fantasies nòrdiques mitjançant una invenció seva: el sfumato o fusió de la llum i l'ombra en tons de color molt difusos. El 1480 anà a Milà, i es posà al servei de Lluís I de Milà. Allí féu projectes per al cimbori de la catedral i estudis per a introduir modificacions en la catedral de Pavia (1490), i decorà amb temes vegetals i entrellaçats els Camerini, la Saletta Nera i la Sala delle Asse (1495-99), al castell dels Sforza.
La producció pictòrica més important de l'etapa milanesa és el Retrat de Cecilia Gallerani (col·l Czartoryski del Muzeum Narodowe de Cracòvia), La mare de Déu de les roques (1483-93; Musée du Louvre, París; el 1506 en féu una rèplica, avui a la National Gallery, Londres) i la Santa cena per al refectori del convent de Santa Maria delle Grazie (1499). Com a escultor, Lluís I li encarregà una estàtua colossal de bronze del seu pare Francesco Sforza, la qual, tot i que Leonardo hi treballà molt temps, mai no arribà a fondre's. En ésser ocupat Milà pels francesos (1499), inicià un període errabund: anà a Màntua, on féu el retrat d'Isabella d'Este (Musée du Louvre), a Venècia i a Florència, on fins el 1506 treballà en el fresc de la Batalla d'Anghiari per al Palazzo Vecchio, del qual resten dibuixos preparatoris i la cèlebre còpia de P.P.Rubens (Musée du Louvre), féu el cartó per a la Santa Anna (1501; Royal Academy of Art, Londres) i pintà La Gioconda (1503; Musée du Louvre); és també d'aquesta època Leda i el cigne (col·l Gallotti Spiridon, Roma), obra que hom coneix a través de còpies i que es convertí en el principal model de la composició serpentinata, regla que restà com a mòdul preeminent en la pintura durant el s XVI. Novament a Milà, es consagrà especialment al monument a Trivulcio, condottiere de Lluís XII de França.
A Roma inicià el seu Trattato della pittura, que no fou publicat fins el 1561. Anà a Le Clos-Lucé, cridat per Francesc I de França, on morí; allí la seva activitat havia estat d'ordre especulatiu i científic.


Fa temps:
1446 - mor Filippo Brunelleschi, artista italià, un dels mestres fonamentals de la transició al Renaixement
1452 - neix al pobl toscà de Vinci, prop de Florencia, el pintor Leonardo da Vinci, un dels grans mestres del Renaixement
1764 - mor a Versalles Jeanne Antoinette Poisson, marquesa de Pompadour, amant del rei Luis XV
1829 - es presenta al parlament britànic el projecte de creació de la policia coneguda com Scotland Yard
1865 - mor Abraham Lincoln víctima de l'atentat del Ford's Theatre del día anterior.
1915 - s'estrena a Madrid l'obra teatral "El amor brujo", de Manuel de Falla
1939 - neix l'actriu italiana Claudia Cardinale
1955 - Ray Kroc comença la cadena McDonald's de restaurantes
1957 - mor el cantante i actor mexicà Pedro Infante
1966 - neix la cantant Samantha Fox.
1980 - mor a París el filòsof, dramaturg, novel.lista i periodista Jean Paul Sartre, un dels principals representants de l'existencialisme
1989 - moren 95 espectadors en el partit Liverpool-Nottingham Forest, a l'estadi Hillsborough, de Sheffield
1990 - mor la actriu Greta Garbo

Santoral:
Sant Telm (beat Pedro González), rel. dominicà, de Galícia; sant Crescent, mr.; santes Basilissa i Anastàsia, mrs. a Roma.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 15 abr. 2008, 23:17

16 d'Abril

Charles Spencer Chaplin: Londres, 16 d'abril de 1889 - Corsier-sur-Vevey, Suïssa, 25 de desembre de 1977. Realitzador i actor cinematogràfic anglès. Fill d'una modesta parella d'actors teatrals, fou actor còmic i actuà per primera vegada a la famosa companyia de pantomimes de Fred Karno (1907). El 1913 debutà als EUA a la productora Keystone de Mack Sennett. Els seus primers 34 films, encara rudimentaris, apunten la seva forta personalitat a partir de Caught in a cabaret ('Agafat al cabaret'). Desenvolupà la seva poètica de vagabund romàntic, marginat de la societat —que es popularitzà amb el nom de Charlot—, amb la seva producció d'Essanay (1915), Mutual (1916-17) i First National (1918-22): Carmen (1916), Easy Street ("El carrer de la tranquil·litat', 1917), The Immigrant ("L'immigrant', 1917), The Adventurer ("L'aventurer', 1918), A Dog's Life ("Vida de gos', 1918), Shoulder Arms ("Armes a l'espatlla', 1918), Sunnyside ("La solana', 1919), The Kid ("El xicot', 1921), que fou el seu primer llarg metratge, Pay Day ("Dia de pagament', 1922), The Pilgrim ("El Pelegrí', 1922). Convertit en popularíssima figura del cinema internacional, associat a D.W. Griffith, Douglas Fairbanks i Mary Pickford, fundà la United Artists (1919), productora dels seus films posteriors: el film dramàtic A Woman of Paris ("Una dona de París', 1923), fita del naixement del gènere psicològic, The Gold Rush ("La quimera de l'or', 1925), obra mestra sobre la "febre de l'or", i The Circus ("El circ', 1928). Abordà el cinema sonor amb City Lights ("Les llums de la ciutat', 1931), film no dialogat que sublimava un argument fulletonesc, la sàtira sobre la societat industrial Modern Times ("Temps moderns', 1936), The Great Dictator ("El gran dictador', 1940), contra Hitler i Mussolini. Abandonà definitivament el seu arquetipus universal de vagabund amb Monsieur Verdoux (1947), paràbola moral basada en la biografia de l'assassí Landru. Evocà els seus anys de music-hall a Londres a Limelight ("Llums d'escena', 1952). Abandonà els EUA per raons polítiques (hom l'havia acusat de procomunista) i s'instal·là a Suïssa (1953). Realitzà després A King in New York ("Un rei a Nova York', 1957) i A Countess from Hong-Kong ("La comtessa d'Hong Kong', 1966). Figura capital i universal del cinema, la seva obra és una síntesi madura del melodrama romàntic i de la sàtira social més punyent, sempre inconformista i independent, alhora còmica i sentimental, animada pels seus sentiments humanitaris i no mancada d'una trista amargor..

Peter Ustinov: Londres, 16 d'abril de 1921 - Genolier, Vaud, 28 de març de 2004. Actor, director cinematogràfic i escriptor anglès, fill d'emigrants russos. La seva carrera com a actor fou bastant limitada, però destacà la seva forta personalitat dramàtica i humorística. Algunes de les seves pel·lícules com a actor són Quo Vadis? (1951), Lola Montes (1955), Spartacus (1960), Topkapi (1964), Viva Max! (1970), The Thief of Baghdad (1978) i Death on the Nile (1978). Com a realitzador debutà el 1946 amb School of Secrets, i després realitzà Romanoff and Juliet (1961) i Billy Budd (1962), que foren adaptades del teatre, i Lady L (1965). El 1977 produí per a la TV Jesus of Nazareth. Posteriorment intervingué en els films Evil Under the Sun (1981), Memed my Hawk (que també dirigí, 1984), Appointment with Death (1987), La Révolution Française (1989) i The Old Curiosity Shop (1994), entre d'altres. Dirigí, també, nombroses òperes i obtingué diversos guardons. En el seu vessant d'escriptor destacà com a dramaturg amb les comèdies The Love of Four Colonels (1951), Romanoff and Juliet (1956), Photo Finish (1962), The Life in My Hands (1963), Who's Who in Hell (1974), Overhead (1981), Beethoven's Tenth (1983) i The Frontiers of the Sea (1996). És autor de novel·les (The Loser, 1960, The Old Man and Mr Smith, 1990, etc) i de nombroses obres de caire autobiogràfic (Dear Me, 1977, Ustinov at Large, 1994, etc). Des del 1968 fou ambaixador de bona voluntat de la UNESCO. Fou també rector de la Universitat de Dundee (1968-73). El 1990 fou creat sir.

El mític Kareem Abdul Jabbar ja treballa amb Pau Gasol: Kareem Abdul Jabbar i Kurt Rambis són els encarregats de treballar amb els pivots d'una de les franquícies amb més solera de l'NBA. Pau Gasol ja s'ha posat a les seves ordres.
El mític Kareem Abdul Jabbar, nascut amb el nom de Lew Alcindor, i Kurt Rambis són dos membres de l'equip tècnic de Phil Jackson que fan una feina específica. Els dos jugadors d'aquells Lakers dels anys 80 ja han començat a treballar amb el català Pau Gasol.


Fa temps:
1828 - mor el pintor i grabador Francisco José de Goya i Lucientes
1889 - neix l'actor, guionista, productor i director de cine britànic Sir Charles Spencer Chaplin
1921 - neix l'actor i director britànic Peter Ustinov
1924 - neix el músic i compositor Henry Mancini
1940 - neix Margarita II, reina de Dinamarca
1947 - neix Kareem Abdul-Jabbar, jugador de basquet
1947 - Nova York: primera demostració pública dels lents que permeten l'efect zoom
1970 - comiença a Viena la conferència SALT, entre soviètics i nord-americans, en la que tracten la limitació d'armas estratègiques
1972 - mor Yusunari Kawabata, novelista japonés, Nobel de Literatura 1968.
1984 - 1.300.000 persones es manifesten a Sao Paulo per demanar democràcia al Brasil

Santoral:
Sant Toribi de Lièbana, bisbe; santa Engràcia, verge, i companys màrtirs a Saragossa; sant Benet-Josep Labre, captaire.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 17 abr. 2008, 00:19

17 d'Abril

Benjamin Franklin: Boston, 17 de gener de 1706 - Filadèlfia, 17 d'abril de 1790. Físic i polític nord-americà. L'any 1726 s'establí a Filadèlfia i fundà una impremta, un diari i el "Poor Richard's Almanack" (1732-57). El 1736 fou elegit secretari de l'assemblea de Pennsilvània. Investigà els fenòmens elèctrics, descobrí el poder de les puntes metàl·liques, enuncià el principi de la conservació de l'electricitat i el 1752 descobrí la natura elèctrica dels llampecs i inventà el parallamps. Estudià alguns dels problemes relacionats amb el creixement demogràfic, la contaminació de l'aire i la higiene, investigà el corrent del Golf i inventà les ulleres bifocals i l'estufa que duu el seu nom. El 1753 fou nomenat director general de correus i en reorganitzà el servei, i el 1757 fou enviat a Londres per defensar els interessos de les colònies revoltades. En tornar a Filadèlfia (1775) fou nomenat diputat per Pennsilvània en el segon congrés continental. El 1776 redactà, amb Jefferson i John Adams, la declaració d'independència dels EUA. Negocià el tractat d'amistat amb França (1778) i amb Espanya (1779). El 13 de setembre de 1783 signà la pau de Versalles, en la qual la Gran Bretanya reconeixia la independència nord-americana. El 1785, de nou als EUA, presidí el consell executiu de Filadèlfia, i participà en la convenció de Filadèlfia (1787). Escriví nombrosos assaigs i una autobiografia, Memoirs of the Life and Writtings of Benjamin Franklin (1817-19).

Helenio Herrera: El 9 de novembre de 1997 va morir als 81 anys a Venècia, víctima d’una crisis cardíaca, Helenio Herrera, que havia estat considerat el millor entrenador del futbol europeu dels darrers quaranta anys. Les seves restes van ser incinerades al cementiri de Saint Michele de Venècia, on hi va arribar després d’un viatge en gòndola per la ciutat dels canals en un fèretre cobert per les banderes dels equips de futbol en els que havia estat, la del Barça davant de totes.
Fill d’una família d’emigrants malaguenys, Helenio Herrera Gavilán va néixer el 17 d’abril de 1916 a Buenos Aires. El seu pare era sabater i ell va fer d’aprenent de fuster i va especialitzar-se com a torner. La seva afecció al futbol va començar aviat i el 1931 ja jugava a l’equip juvenil del Boca Juniors. Als 16 anys, la família es va traslladar al Marroc on Helenio va jugar amb el Racing de Casablanca fins que va ser descobert per tècnics francesos, que el van fitxar pel Club de France de París, d’on va passar el 1935 al Red Star i tres anys més tard a l’Stade Français.
Després de la segona guerra mundial es va nacionalitzar francès i va començar la seva carrera com a entrenador el 1948 quan va ser fitxat per l’Atlético de Madrid, que el va cedir al Valladolid a la temporada 48-49, aconseguint que l’equip pugés a primera divisió. Entre 1949 i 1953 va entrenar l’Atlético de Madrid aconseguint dos títols de Lliga, la Copa Latina, la Copa Eva Duarte i la Copa Martini.
Després d’una breu estada al Màlaga i al Coruña, Helenio Herrera va dirigir quatre temporades el Sevilla, fins que al 1958 va ser fitxat pel Futbol Club Barcelona, en substitució de Domènec Balmanya. Al Barça, Helenio Herrera va aconseguir la Lliga i la Copa 58-59 i la Lliga 59-60, compaginant la feina amb el càrrec de seleccionador nacional. El 29 d’abril de 1960 va dimitir després que el Barça perdés davant el Real Madrid en el partit de tornada de les semifinals de la Copa d’Europa, i se’n va anar a Itàlia, contractat per l’Inter de Milà.
A l’Inter va aconseguir 3 Scudettos consecutius, dues Copes d’Europa i dues Intercontinentals. El 1968 va fitxar pel Roma, equip amb el que va aconseguir una Copa d’Itàlia, si bé a la temporada 1973-74 va tornar a l’Inter, dimitint posteriorment a causa d’un infart. El 1975, però, va tornar al futbol, com a entrenador del Rimini, fins que al 1980 va tornar al Futbol Club Barcelona, per substituir Joaquim Rifé. Les coses però no van anar bé i HH va ser substituït durant una part de la Lliga per Ladiszlao Kubala, però en no obtenir resultats aquest, va haver d’acabar la temporada Helenio Herrera, aconseguint una Copa del Rei (80-81).
Helenio Herrera, popularment conegut com “HH” o “El Mag”, va revolucionar el futbol, atorgant als entrenadors un paper protagonista que no havien tingut fins llavors. L’obsessió per la tàctica i la psicologia van fer d’ell el primer entrenador de futbol en el sentit modern del terme.



Fa temps:
1492 Capitulacions de Santa Fe entre Cristóbal Colón i els Reis Católics
1790 Mor l'estadista, científic i escriptor Benjamín Franklin
1863 Neix el poeta Constantino Cavafis
1895 La Pau de Shimonosek posa fi a la guerra entre Xina i Japó
1916 Neix el jugador i entrenador de futbol Helenio Herrera
1917 Rusia: Lenin regresa aclamat per les mases
1936 prohibit el fascisme a Espanya a causa de la violència que genera

Santoral:
Sants Elies, Pau i Isidor, monjos i mrs. a Còrdova; sant Anicet, papa (siríac 155-166) i mr.; sant Robert, abat; beata Marianna de Jesús, vg.; beat Baptista Spagnoli, rel. carmelità.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 17 abr. 2008, 23:55

18 d'Abril

Gustave Moreau: París, 6 d'abril de 1826 - París, 18 d'abril de 1898. Pintor simbolista francès. Fou influït per E.Delacroix i T.Chassériau i, a Itàlia (1857-59), pels quatrecentistes. Els elements principals de la seva pintura són: tema mitològic, morbidesa, escenaris exòtics amb decoracions luxoses, immobilització dels personatges segons el principi de la per ell anomenada bella inèrcia, l'androgin i, en la figura femenina, la perfídia: Jove tràcia portant el cap d'Orfeu (1866, Musée du Louvre), Salomé ballant davant Herodes (Musée Gustave Moreau, París) i L'aparició (aquarel·la, Musée du Louvre, Cabinet des Dessins), aquestes dues del 1876, Els pretendents (començada el 1853), Júpiter i Semele (1896) i Les lires mortes, obra inacabada, coneguda per les aquarel·les preparatòries. Aquestes aquarel·les, que féu sempre com a preparació a les seves pintures, són tècnicament molt avançades, en un estil ja tachiste. La seva obra influí més sobre el simbolisme literari que no sobre el pictòric, i també influí sobre el surrealisme. Des del 1892 fou professor a l'École des Beaux-Arts, on formà els futurs fauves.

Juan Valera y Alcalá Galiano: Cabra, Andalusia, 18 d'octubre de 1824 - Madrid, 18 d'abril de 1905. Escriptor andalús. Ingressà en el cos diplomàtic, viatjà per tot Europa i Amèrica i residí diverses temporades a Madrid, on ocupà també càrrecs polítics: diputat, senador i sotssecretari d'estat. Conreà tots els genères literaris, des de la traducció fins a la crítica, especialment estudis sobre literatura, crítica literària, assaigs sobre religió, filosofia, estudis sobre política i història; la narració breu, el conte, el teatre i, sobretot, la novel·la, gènere al qual s'incorporà tardanament i en el qual excel·lí d'una manera notable. Fou contrari a la novel·la naturalista i defensà la tesi que la novel·la és una forma de poesia i no té cap altra finalitat que la de fer gaudir l'ànima. En les seves novel·les pinta l'ambient andalús i fa una profunda anàlisi psicològica dels personatges, entre els quals destaquen els femenins, com Pepita Jiménez (1874), la seva millor obra, Doña Luz (1879) i Juanita la Larga (1895). Altres novel·les notables són El comendador Mendoza (1877), Las ilusiones del doctor Faustino (1875) i Morsamor (1899). Mantingué una interessantíssima i abundant correspondència amb diferents personatges (Cueto, Miguel de los Santos Àlvarez, Menéndez y Pelayo, etc), plena d'enginy, d'espontaneïtat, que constitueix un valuós document sobre l'escriptor i el seu entorn.

Albert Einstein: Ulm, 14 de març de 1879 - Princeton, Nova Jersey, 18 d'abril de 1955. Físic alemany. Es naturalitzà suís (1900), i posteriorment, nord-americà (1940). Educat a Munic i a Suïssa, es doctorà el 1905 a Zuric. Féu també estudis de música (era un bon intèrpret de violí). No trobà lloc en l'ensenyament fins el 1909 a la universitat de Zuric (en 1902-09 fou empleat d'una oficina de patents de Berna); el 1911 passà a la de Praga, el 1912 a l'escola politècnica de Zuric, i el 1913 a la universitat de Berlín; dirigí l'institut de física Kaiser Wilhelm i fou membre de l'acadèmia prussiana de ciències. Els primers treballs publicats per Einstein daten del 1905 (com Zur Elektrodynamik bewegter Korper ; 'Sobre l'electrodinàmica dels cossos en moviment'), quatre dels quals —els dedicats a l'anàlisi matemàtica del moviment brownià, a l'efecte fotoelèctric, a l'establiment de l'equivalència massa-energia i a exposar els fonaments de la teoria especial (o restringida) de la relativitat— s'ocupen en especial dels temes que havien d'impulsar l'espectacular i revolucionari tomb que ha fet passar d'una concepció newtoniana del món físic a la fornida per la geometrització espaciotemporal de la física moderna. En el decurs del decenni 1910-20 treballà per generalitzar la seva teoria relativista inicial, i els seus esforços per incloure-hi una teoria del camp gravitatori reeixiren el 1916, que publicà la famosa teoria de la relativitat (Die Grundlagen der allgemeinen Relativitätstheorie; 'Els fonaments de la teoria de la relativitat general'). El 1921 li fou atorgat el premi Nobel de física pel seu treball sobre l'efecte fotoelèctric. Viatjà pels EUA (on el 1921 féu una campanya prosionista), per Europa i per Àsia. Pel febrer del 1923, a través de l'enginyer Casimir Lana i Serrate, anà a Barcelona invitat pels cursos monogràfics d'Alts Estudis i d'Intercanvi de la Mancomunitat —portats per Rafael Campalans— i per la Universitat; dictà un curset, reservat a iniciats, sobre la seva teoria de la relativitat, a l'Institut d'Estudis Catalans, on fou presentat per Puig i Cadafalch i per Esteve Terradas, i a l'Acadèmia de Ciències. Visità Poblet i, a Barcelona, la seu de la CNT, on fou rebut per Ángel Pestaña; l'ajuntament li féu un homenatge al Saló de Cent. El 1933, per la seva condició de jueu, s'hagué d'exiliar d'Alemanya i s'instal·là a Princeton, on fou membre de l'Institute for Advanced Study i on residí fins a la seva mort, treballant en la teoria de la relativitat generalitzada, en la teoria del camp unificat, la qual abasta alhora els fenòmens electromagnètics i gravitatoris, i en discussions crítiques sobre les interpretacions fisicofilosòfiques de la teoria quàntica
.

Fa temps:
1070 Mor el poeta Ibn Zaydum
1898 Mor el pintor Gustave Moreau
1905 Mor l'escriptor Juan Valera
1906 Terratrèmol de San Francisco
1949 Es proclama formalment la República d'Irlanda
1955 Mor Albert Einstein
1991 Mor el poeta Gabriel Celaya

Santoral:
Sant Eleuteri, bisbe, i la seva mare Antia, mrs.; beat Andreu Hibernon, rel. franciscà, d'Alcantarilla; beata Maria de l'Encarnació, rel. carmelitana.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 19 abr. 2008, 23:50

19 d'Abril

José Echegaray: Madrid, 19 d'abril de 1832 - Madrid, 14 de setembre de 1916. Dramaturg castellà. De tendències neoromàntiques, era conegut com a enginyer, financer, economista i polític d'ideologia liberal. Fou ministre de foment del govern revolucionari del 1868 i, més tard, ministre d'hisenda (1874). Els seus nombrosos drames, escrits amb un vers fàcil, assoliren èxits espectaculars entre el públic de l'època; en són els més característics O locura o santidad (1877), El gran galeoto (1881), En el seno de la muerte (1879), Lo sublime en lo vulgar (1890), Mariana (1892), La duda (1898) i A fuerza de arrastrarse (1905). Són obres sovint destinades al repertori d'actors com Antonio Vico, Rafael Calvo o María Guerrero, que confereixen notable truculència als conflictes passionals que prenen per tema (la gelosia, la deshonra, l'amor impossible), amb assimilació d'alguns esquemes del teatre europeu de darrera hora (Ibsen, Björnson, Sudermann). Traduí al castellà Maria Rosa (1894) i Terra baixa (1897) d'Àngel Guimerà. El 1894 ingressà a l'Academia Española, i el 1904 li fou atorgat el premi Nobel de literatura, compartit amb Frederic Mistral.

Charles Robert Darwin: Shrewsbury, 12 de febrer de 1809 - Downe, Kent, 19 d'abril de 1882. Naturalista anglès. Fill d'un metge benestant i nét d'Erasmus Darwin; a 16 anys, amb el seu germà, anà a Edimburg per estudiar-hi medicina, com era la voluntat del seu pare, però ho deixà de seguida i inicià estudis de teologia amb la idea de prendre ordes sagrats. Un cosí seu l'afeccionà a col·leccionar plantes, insectes i exemplars geològics; fou membre del cercle d'afeccionats a les ciències naturals de Cambridge i es relacionà amb científics importants, com Henslow i Dedgwick. El 1831 fou recomanat per Henslow per a ocupar la plaça de naturalista al viatge cartogràfic que el vaixell "H.M.S. Beagle" havia de fer a l'Amèrica del Sud i a les Índies Orientals. La volta al món del "Beagle" durà cinc anys i canvià profundament el pensament de Darwin, que tornà a Anglaterra a l'edat de 27 anys decidit a dedicar la seva vida a la ciència. Durant els anys següents visqué a Londres, ordenant les seves col·leccions, assistint a reunions científiques i preparant l'admirable i popular Journal of Researches during H.M.S. Beagle's Voyage round the World, que publicà l'any 1839. Es casà amb la seva cosina Emma Wedgwood, i, havent estat repetidament malalt dels nervis, amb una important herència rebuda del seu pare comprà una casa de camp a Downe (Kent), on es retirà a viure des del 1842 fins a la mort, dedicat per complet a la tasca científica. Els primers resultats de les seves observacions foren geològics. És notable el llibre sobre la teoria de la formació d'esculls coral·lins, però la gran aportació fou en el camp de la biologia. Les observacions sobre la distribució geogràfica dels fòssils de l'est de l'Amèrica del Sud i la fauna de les illes Galápagos, principalment, el convenceren que els éssers de la natura no podien ésser explicats per creació separada, sinó que llur origen demanava una teoria evolucionista. Darwin no es limità a exposar la teoria de l'evolució, sinó que al mateix temps acumulà una monumental evidència per a sostenir-la. El 1837 inicià el primer llibre de notes sobre l'origen de les espècies. Modestament, compilà tots els fets que es relacionaven d'alguna manera amb la variabilitat de les plantes i els animals, amb la qual cosa esperava de "fer alguna llum sobre la totalitat de la qüestió". El 1842 redactà un breu resum de la seva teoria, que mostrà als amics més íntims, com sir Joseph Dalton Hooker i sir Charles Lyell; no s'atrevia a publicar-ho perquè estava convençut que li mancava preparació. Escriví els resultats geològics del viatge amb el "Beagle", publicats en tres volums (1840-43), i els zoològics, en cinc volums (1842-46), i començà una monumental monografia sobre els cirrípedes, que l'ocupà durant vuit anys i que publicà finalment en quatre volums (1851-54). Aquest estudi li fou d'un gran servei, ja que l'examen de milers d'exemplars li donà idea de les dificultats de la classificació i li mostrà com eren d'arbitràries, a la pràctica, les distincions entre les espècies. Feia més de vint anys que treballava en el projecte de l'origen de les espècies quan, el 1858, Alfred Rusell Wallace, naturalista que treballava a Malaia, li envià el seu assaig On the Tendency of Varieties to Depart Indefinitely from the Original Tipe, que contenia les mateixes conclusions que la seva teoria. Decidiren, aconsellats per Lyell i Hooker, de fer una presentació conjunta, que tingué lloc a la Linnean Society l'1 de juliol de 1858. Darwin començà immediatament a preparar un resum de les seves teories, per publicar-lo en una revista científica i, davant la impossibilitat de condensar-les, en sortí un volum de 596 pàgines, On the Origin of Species by Means of Natural Selection or the Preservation of Favoured Races in the Struggle for Life, un dels llibres de més gran repercussió que hom ha escrit, del qual s'exhauriren els 1 200 exemplars de la primera edició quasi instantàniament. L'impacte de l'Origin fou immediat i sensacional: la gent ja estava introduïda a la noció d'evolució, però el fet que un científic respectat aportés tal quantitat d'evidència per provar aquesta idea revolucionària convencé un gran nombre de científics importants, de tal manera que, bé que hi havia forts oponents, l'opinió general li era favorable. L'any 1868, Darwin continuà la seva tasca investigadora i publicà The Variation of Animals and Plants under Domestication (1868), The Descent of Man and Selection in Relation to Sex (1871), Expression of the Emotions in Man and Animals (1872), The Effect of Cross Fertilization in the Vegetable Kingdom (1876), The Different Forms of Flowers and Plants of the Same Species (1877) i, juntament amb el seu fill Francis, The Power of Movement on Plants (1880) i el curiós treball sobre The Formation of Vegetable Mould Through the Action of Worms (1881). Live and Letters, publicat pel seu fill sir Francis l'any 1887, conté una versió reduïda de l'autobiografia escrita per Darwin per als seus fills. Després d'un atac de cor a la fi del 1881, morí el 19 d'abril de 1882 i fou enterrat a l'abadia de Westminster enmig de les tombes de grans homes de ciència, primers ministres i reis.

Octavio Paz: Mixcoac, 31 de març de 1914 - Mèxic, D.F., 19 d'abril de 1998. Poeta, escriptor i diplomàtic mexicà. L'any 1933 publicà el seu primer recull de poemes. El 1937 assistí al Congrés d'Intel·lectuals Antifeixistes de València. Posteriorment anà a París, on entrà en contacte amb el surrealisme, i, el 1944, als EUA. Des del 1945 formà part del servei diplomàtic del seu país, càrrec que dimití en protesta per la repressió de la revolta estudiantil del 1968. Dirigí les revistes "Taller" (1938-41), "El Hijo Pródigo" (1943) i, des del 1976, "Vuelta", que deixà de publicar-se a la seva mort. Com a poeta s'inicià dins una línia de compromís polític: Raíz del hombre (1937), Bajo tu clara sombra (1937), Entre la piedra y la flor (1941) i A la orilla del mundo (1942). Més interessat, després, per la pròpia llibertat personal, explorà les possibilitats del llenguatge i diversos corrents estètics i de pensament sense, però, adherir-se a cap d'ells, com es veu a Libertad bajo palabra (1949), La estación violenta (1958), Corriente alterna (1967), Topoemas (1968), Discos visuales (1968), Ladera este (1969), Vuelta (1975) i Arbol adentro (1987), Delta de cinco brazos (1998). Els seus brillants viatges lírics són sempre circulars, de retorn al seu jo, i segueixen sovint un esquema dualista (esperança i desesperança, soledat i comunió, innocència i ciència, etc). Fou autor també de nombrosos assaigs, en els quals, ultra un interès preponderant per la crítica i la història literàries, manifestà una gran amplitud d'interessos, que tractà des d'una òptica eclèctica i antidogmàtica. En particular, la seva crítica del marxisme li valgué durant molts anys l'animadversió de la intel·lectualitat d'esquerres. El laberinto de la soledad (1950), Las peras del olmo (1956), El arco y la lira (1956), Conjunciones y disyunciones (1969), El mono gramático (1974), El ogro filantrópico (1979), Sor Juana Inés de la Cruz o las trampas de la fe (1982), Hombres en su siglo (1984), La otra voz. Poesía y fin de siglo (1990), Cuadrivio (1991), Convergencias (1992), La llama doble (1993), Vislumbres de la India (1995), etc. Publicà també l'autobiografia Itinerario (1993). Rebé nombrosos premis, entre els quals el Cervantes (1981), el Nobel (1990) i el Blanquerna (1995).


Fa temps:
1824 Mor el poeta George Gordon Noel, lord Byron
1832 Neix el dramaturg José Echegaray
1851 Mor l'escriptor James Fenimore Cooper
1882 Mor el naturalista Charles Darwin
1995 atentat d'ETA a José María Aznar
1998 Mor e'escriptor Octavio Paz

Santoral:
Festa de la Divina Misericòrdia. Sant Lleó IX, papa (alsacià,1049-1054); sant Vicenç de Cotlliure, mr.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 20 abr. 2008, 12:19

20 d'Abril

Claudio Coello: Madrid, 1642 - Madrid, 1693. Pintor castellà. Fill d'un bronzista portuguès, fou deixeble de Francisco Rizi. El 1686 fou nomenat pintor de cambra del rei. Assimilà el color venecià i el flamenc, i rebé la influència de Velázquez. Conreà la pintura religiosa i el retrat (Carles II, museu de Frankfurt; retrats de la família reial), i dominà la tècnica del fresc La Sagrada Forma (1685), de la sagristia d'El Escorial, és un testimoni dels seus dots per a les composicions escenogràfiques i de perspectiva.

Il Canaletto: Venècia, 8 d'octubre de 1697 - Venècia, 19 d'abril de 1768. Sobrenom amb què és conegut el pintor italià Giovanni Antonio Canal. Es formà amb el seu pare, Bernardo, decorador de teatre. El 1719, a conseqüència de la seva estada a Roma i sota la influència de Luca Carlevaris, Gaspard van Wittel i Marco Ricci, inicià la temàtica de paisatges urbans o vedute, sobretot de Venècia, que assoliren un gran èxit, especialment a Anglaterra. El seu estil inicial és dins una tradició cromàtica i lumínica caravaggista (Rescloses de Dolo, Ashmolean Museum d'Oxford; Taller de marbrista a San Vitale, National Gallery de Londres); a partir del 1727 aclarí definitivament la paleta. En 1730-46, el gran augment de producció implicà la intervenció molt activa del taller i un amanerament progressiu (Regata sobre el Canal Gran, al Windsor Castle; Dàrsena de Sant Marc, Museum of Fine Arts, Boston), bé que gravà una sèrie de 31 aiguaforts per a Joseph Smith, de gran qualitat.
En 1746-55 residí a Anglaterra, on pintà bon nombre d'obres. La seva producció, molt unitària, es caracteritza per un objectivisme topogràfic i una minuciositat i un rigor arquitectònics facilitats per l'ajuda de la cambra òptica. Influí en l'escola de vedutisti venecians posterior.

Adolf Hitler: Braunau am Inn, Alta Àustria, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945. Polític alemany. Fill d'un duaner austríac, residí, successivament, a Linz, a Viena —on s'impregnà de l'antisemitisme i del nacionalisme pangermànic de la petita burgesia— i a Munic, i el 1914 s'incorporà com a voluntari a l'exèrcit bavarès. El 1919 s'adherí al Partit Obrer Alemany, grup d'extrema dreta creat aquell mateix any; aviat n'esdevingué membre de la junta directiva i redactor del seu setmanari, el "Völkischer Beobachter", i el 1921 assolí la direcció del partit, el qual prengué el nom de Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei (NSDAP), vulgarment conegut com a partit nazi. El 1923, influït per l'exemple de Mussolini, tractà d'emparar-se del govern de la regió de Baviera mitjançant un cop de força (putsch de Munich); detingut, fou condemnat a cinc anys de reclusió dels quals en complí només un, durant el qual dictà al seu col·laborador Rudolf Hess la primera versió del llibre Mein Kampf ('La meva lluita'). La crisi econòmica del 1929 féu possible la vertiginosa ascensió del nacionalsocialisme; malgrat el simplisme de la seva doctrina i del seu programa (superioritat de la raça germànica, submissió incondicional de l'individu a la comunitat, antisemitisme, antimarxisme, rebuig del tractat de Versalles), Hitler i els seus seguidors aconseguiren 107 escons del Reichstag a les eleccions del 1930, gràcies als vots de la petita burgesia i dels treballadors afectats per la desocupació forçosa. Els magnats de la indústria, hostils a la política moderada de Brüning i de Schleicher i atemorits per l'acció revolucionària esquerrana, donaren al nazisme un ajut decisiu; amb ell el NSDAP esdevingué el partit amb major nombre de diputats al Reichstag (1932) i el seu líder, Hitler, obtingué la designació de canceller (gener del 1933). Hitler es féu atorgar amplíssims poders i ràpidament procedí a desfer-se dels adversaris i dels col·laboradors de fidelitat dubtosa: acusà els comunistes de l'incendi del Reichstag (27 de febrer de 1933) i perseguí ferotgement els dirigents dels partits d'esquerra i dels sindicats obrers, que foren prohibits; organitzà la Gestapo (1934), dictà lleis contra els jueus, creà camps de concentració i tribunals especials, i en la denominada nit dels llargs coltells (30 de juny del 1934) féu assassinar, entre d'altres, els caps de la SA i de l'ala moderada del seu propi partit. A la mort de Hindenburg (agost del 1934), Hitler assumí també la presidència del Reich, amb el títol de Führer. Després de tres anys d'intens rearmament començà a fer realitat els seus projectes expansionistes amb l'ocupació de Renània (1936) i les annexions d'Àustria (Anschluss, 1938), de la major part de Txecoslovàquia (1938-39) i del territori de Memel (1939). Davant la negativa del govern de Varsòvia a les seves exigències sobre el corredor de Gdańsk, signà amb Stalin un pacte de no-agressió i atacà Polònia (setembre del 1939), fet que provocà l'inici de la Segona Guerra Mundial. Després d'una primera fase de victòries alemanyes i a partir de la campanya de Stalingrad (hivern del 1942-43), el conflicte canvià de signe i l'oposició interna al Führer augmentà; l'àmplia conspiració de què aquest fou objecte, però, fracassà (juliol del 1944). El 30 d'abril de l'any següent, assetjat Berlín per les tropes russes, Hitler se suïcidà, després de contreure matrimoni amb la seva amant Eva Braun i de designar com a successor l'almirall Dönitz.


Fa temps:
1693 Mor el pintor Claudio Coello
1768 Mor el pintor Giovanni Antonio Canal, conegut com Canaletto
1792 França declara la guerra a Austria
1889 Neix Adolf Hitler
1893 Neix el pintor Joan Miró
1961 Fracàs de l'invasió a Cuba de "Bahía de Cochinos"
1992 Inauguració de l'Expo de Sevilla
1998 Bill Gates presenta el Windows 98

Santoral:
Sant Sulpici, mr.; santa Agnès de Montepulciano, vg. dominicana; santa Oda, vg.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 21 abr. 2008, 11:50

21 d'Abril

Max Weber: Erfurt, 21 d'abril de 1864 - Munic, 14 de juliol de 1920. Historiador i sociòleg alemany. Cursà estudis de dret, economia i filosofia, fou professor d'economia a les universitats de Friburg de Brisgòvia (1894) i Heidelberg (1896), abandonà la docència el 1903 per motius de salut i s'hi reintegrà el 1918. Nacionalista i alhora liberal, s'oposà a la política dels epígons de Bismarck i formà part de la comissió redactora de la constitució de Weimar. Els seus treballs comprenen molts aspectes i molt variats, i solament d'una manera parcial manifesten les tensions internes de l'autor i els seus enfrontaments amb els utilitaristes, els marxistes i els historicistes. Preocupat per la influència mútua dels interessos materials i espirituals en la interacció de les classes i grups socials, investigà els vincles entre idees religioses i conductes econòmiques tant en les societats occidentals com en les orientals: en la seva obra més coneguda, Die protestantische Ethik und der Geist des Kapitalismus ('L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme', 1904-05), estudià els nexes entre el protestantisme —principalment en la seva versió calvinista— i la gènesi del capitalisme. També s'interessà per la natura del poder i les seves modalitats (tradicional, racional i carismàtic), i en tot moment remarcà la pluralitat de causes del desenvolupament històric i la necessitat de conèixer els continguts culturals per a interpretar els canvis socials, en la perspectiva d'arribar a una conceptualització de les col·lectivitats en funció del comportament social i no de les estructures. En morir deixà, inèdit, un monumental tractat, Wirtschaft und Gesellschaft ('Economia i societat'), publicat a partir del 1922.

Mark Twain: Florida, Missouri, 30 de novembre de 1835 - Redding, Connecticut, 21 d'abril de 1910. Nom amb què és conegut Samuel Langhorne Clemens, escriptor nord-americà. Els records de la seva infància, arran de restar orfe a dotze anys, i les diverses tasques acomplertes a la regió del Mississipí foren l'element principal de les seves obres: Life on the Mississipi (1883), The Adventures of Tom Sawyer (1876; traducció catalana de J.Carner, 1918) i Huckleberry Finn (1882). Col·laborà en el "Territorial Enterprise" (articles aplegats el 1957: Mark Twain of the Enterprise), i es féu popular amb la publicació d'Innocents Abroad (1869), recull de les impressions d'un viatge per la Mediterrània. Hom pot apreciar en les seves pàgines una intenció humorística constant, que en les darreres obres, com Pudd'nhead Wilson (1884) i Mysterious Stranger (1916), esdevé una sàtira més amargant. Altres títols seus són A Tramp Abroad (1880), The Prince and the Pauper (1882) i A Connecticut Yankee in King Arthur's Court (1889).

"Varó Roig": Manfred von Richthofen, aviador històric, també conegut com el Baró Roig; respectat pels seus enemics durant la Primera Guerra Mundial, tot un cavaller de l'aire ja que permetia fins i tot escapar a les seves víctimes malferides.

Mario Moreno: Ciutat de Mèxic, 12 d'agost de 1911 - Ciutat de Mèxic, 21 d'abril de 1993. Actor cinematogràfic mexicà. Actor de varietats teatrals, creà el personatge de Cantinflas, representació del peladito mexicà, tipus astut, optimista, amb unes necessitats vitals mínimes, satisfetes amb el producte de l'exercici dels oficis més variats, de vegades ingenu, connectat amb alguns personatges de la Commedia dell'Arte i de la picaresca castellana. En cinema esdevingué famós amb Ahí está el detalle (1940). Actuà en Los tres mosqueteros (1942), El circo (1942), El bolero de Raquel (1956), Around the World in 80 Days (1957), Pepe (1960) i El padrecito (1963), etc.


Fa temps:
753 AC Fundació mítica de la ciutat de Roma
1109 Mor Anselm de Canterbury
1519 Hernán Cortés desembarca a les costes de Méxic
1526 l'India: Babur funda l'imperi mogol
1699 Mor el dramaturg Jean Racine
1828 Neix l'escriptor Guy de Maupassant
1864 Neix el sociòlrg Max Weber
1910 Mor Mark Twain
1918 Mor en combat el "Baró Roig"
1946 Mor l'economista John Maynard Keynes
1960 Brasilia nova capital de Brasil.
1961 Yuri Gagarin es el primer home en anar a l'espai exterior
1967 Grecia: cop d'estat militar "dels coronels"
1993 Mor l'actor Mario Moreno "Cantinflas"

Santoral:
Sant Anselm (1033-1109), abat de Bec, bisbe de Canterbury i doctor de l'Església, nat a Aosta. Sant Silví, mr.; sant Conrad de Parzham, rel. caputxí

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 22 abr. 2008, 11:37

22 d'Abril

Dia de la Terra:
El Dia de la Terra és un dia festiu celebrat en molts països. El dia de la Terra es celebra al 22 d'abril. Aquest dia es celebra internacionalment des de el 1970. El seu promotor es el senador nord-americà Gaylord Nelson, que volia conscienciar dels problemes del medi ambient per protegir la Terra.
Aquest dia s'ha convertit amb un esdeveniment informatiu i educatiu sobre el problemes del medi ambient. El ecologistes aprofiten per avaluar contaminació del aire, aigua i sòl, la destrucció dels ecosistemes, els cents de milers de plantes i animals en perill d'extinció i el agotament dels recursos no renovables. Les solucions aquest per aquests problemes són el reciclatge, preservació de recursos naturals com el petroli, la prohibició d'utilitzar productes químics perillosos pel medi ambient, acabar amb la destrucció de hàbitats fonamentals com els boscs humits i la protecció de les espècies en perill d'extinció.
Història: Al 22 d'abril de 1970 es va celebrar per primera vegada. Va ser impulsada per Gaylord Nelson (conegut per crear l'agenda ambiental). En aquesta convocatòria van participar 2.000 universitats, 10.000 escoles i cents de comunitats. La pressió social va fer que el govern dels Estats Units crees la Environmental Protection Agency (Agencia de Protecció Ambiental) i lleis de protecció del medi ambient


Fa temps:
PAÏSOS CATALANS:
1296 - Alacant: Jaume II conquereix la ciutat als castellans.
1866 - Andorra: Josep Caixal, bisbe d'Urgell, hi promulga la llei anomenada de la "nova reforma".
1990 - Catalunya: amb protestes d'alguns ciutadans, Felip de Borbó va a Balaguer i Cervera, on pren possessió dels títols de Senyor de Balaguer i comte de Cervera; després visita Montblanc.
MÓN:
2004 - Ryongchon (Corea): el xoc de dos trens carregats de fuel hi causa gairebé dos centenars de morts i més d'un miler de ferits.
Naixements:
1724 - Königsberg (Prússia, Alemanya; ara Kaliningrad, Rússia): Immanuel Kant, filòsof alemany (m. 1804).
1937 - Nova York (Estat de Nova York, EUA): Jack Nicholson, actor estatunidenc guanyador de tres Oscar.

Necrològiques:
PAÏSOS CATALANS:
1988 - Deià, Mallorca: Ulrich Leman, pintor alemany.
MÓN:
536 - Constantinoble (Imperi Bizantí): Agapit I, Papa
1994 - Nova York (Estat de Nova York, EUA): Richard Nixon, president dels Estats Units (n. 1913).
2003 - París (França): Eunice Kathleen Waymon, coneguda com Nina Simone, cantant de jazz, soul i gospel estatunidenca (n. 1933).

Santoral:
Sant Caius o Gai (de Dalmàcia) i sant Soter, papes i mrs.; sant Agapit I, papa; santa Senorina, vg

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 22 abr. 2008, 20:03

23 d'abril

La Diada de Sant Jordi commemora la mort d'aquest sant, el 23 d'abril de l'any 303.
Tradicionalment, a Catalunya la diada de Sant Jordi és el dia dels enamorats, i és costum que les parelles es regalin una rosa i un llibre. La diada té un caire reivindicatiu de la cultura catalana i molts balcons s'engalanen amb la senyera.
A tota Barcelona es venen llibres i roses, però és a La Rambla on l'event arriba a la seva màxima expressió. A les parades habituals de La Rambla se n'afegeixen de temporals. És tradicional promoure la venda de llibres amb signatures dels autors i fent un descompte al preu de venda. Les llibreries properes a Plaça Catalunya estan plenes de gom a gom i obren fins i tot si es diumenge. Quant a les roses es transformen en un negoci del que tothom se n'aprofita. Hi ha parades amb reivindicacions polítiques, per ajudar a organitzacions humanitàries, per recaptar fons per escoles o simplement per a aconseguir alguns diners extra. Els mitjans de comunicació fan retransmissions en directe des dels punts més emblemàtics. Però sobre tot cal destacar l'ambient festiu que genera la diada. Es realitzen activitats a les biblioteques i concerts als carrers que s'afegeixen a la atrafegada agenda cultural de la ciutat comtal


Fa temps:
PAÏSOS CATALANS
1303 - la Vall d'Aran: d'acord amb el conveni d'Argelers, Sanç I de Mallorca restitueix aquest territori al rei català Jaume II.
1925 - Francesc Macià emet l'Emprèstit Pau Claris per a finançar la invasió des de Prats de Molló
1976 - Barcelona: s'hi publica el primer número del diari "Avui".
MÓN
1944 - Mauthausen (Alemanya): Josep Ester Borras es internat en el camp de concentració de Mauthausen.
2001 - Madrid: Joan Carles de Borbó declara: «Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro. A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano. Fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes.»

Naixements:
PAÏSOS CATALANS
1594 - Viladrau (Osona): Joan Sala i Ferrer "Serrallonga", bandoler català. (m. 1634)
1896 - Cubelles (el Garraf): Charlie Rivel, pallasso. (m. 1983)
1988 - Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental): Marta Palau, esquiadora.
MÓN
1564 - Stratford-upon-Avon (Regne Unit: William Shakespeare, escriptor i dramaturg anglés. (Segons el calendari julià.)
1828 - Dresden (Saxònia): Albert I de Saxònia, rei de Saxònia des de l'any 1873 i fins a 1902, any de la seva mort.
1858 - Kiel (Alemanya): Max Planck, físic, autor de la teoria quàntica. (m . 1947)
1899 - Klippan (Suècia): Bertil Ohlin, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1977.
1954 - Flint (Estats Units): Michael Moore, director de cinema i escriptor.
Necrològiques:
PAÏSOS CATALANS
1981 - Llofriu (Baix Empordà): Josep Pla, escriptor català. (n. 1897)
MÓN
1616 Madrid (Espanya): Miguel de Cervantes, escriptor espanyol. (Segons el calendari gregorià).
Còrdova (Espanya): Inca Garcilaso de la Vega, escriptor i historiador peruà.
Stratford-upon-Avon (Regne Unit): William Shakespeare, escriptor i dramaturg anglés. (Segons el calendari julià).
2007 - Rússia: Borís Ieltsin president de Rússia.

Festes i commemoracions:
Dia festiu de Sant Jordi: patró de la Cavalleria i de diversos països i poblacions: Portugal, Rússia, Anglaterra, Lituània, Geòrgia (EUA), Geòrgia; Alcoi, Banyeres de Mariola (l'Alcoià), Gènova, Reggio de Calàbria, i Moscou.
celebració del Dia de Sant Jordi a Catalunya, presents de llibres i roses.
Festa Nacional d'Anglaterra
Dia de l'Aragó.
Dia de Castella i Lleó
Segons l'UNESCO és la Diada del llibre

Onomàstica: Sant Gerard, bisbe; sant Adalbert, bisbe; beat Gil d'Assís, franciscà; beata Elena d'Udine, agustina; beata Teresa-Maria de la Creu, carmelitana

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 24 abr. 2008, 00:04

24 d'Abril

Henri-Philippe-Omer Pétain: Cauchy-à-laTour, 24 d'abril de 1856 - illa de Yeu, 23 de juliol de 1951. Militar i estadista francès. Professor a l'Escola de Guerra (1901-10), les seves teories defensives el feren impopular. General als 58 anys, durant la Primera Guerra Mundial participà en l'ofensiva de Champagne (1915) i dirigí la defensa de Verdun (1916), que li valgué ésser considerat heroi nacional. Comandant en cap de l'exèrcit francès (1917) i mariscal (1918), sufocà amb Primo de Rivera la rebel·lió d'Abd el-Krim al Marroc (1925). Ministre de Guerra en el govern dretà de Doumergue (1934) i ambaixador a l'Espanya franquista (1939), després de la desfeta francesa (1940), fou nomenat vicepresident i, després, president del Consell de govern. Sol·licitat l'armistici als alemanys, assumí a Vichy les funcions de cap d'estat i després de reunir-se amb Hitler a Montoire (octubre del 1940), col·laborà amb Alemanya i fundà un estat totalitari, sota el lema "Treball, Família, Pàtria". Després dels contactes amb Londres a la fi del 1940 i amb Franco (febrer del 1941), nomenà Laval president del govern (1942). En finir la guerra, reeixí a refugiar-se a Suïssa. Tornà a França per ésser jutjat i, després d'un procés, en el qual observà un mutisme absolut, fou condemnat a mort, pena que li fou commutada per cadena perpètua (1945).

Fa temps:
1547 - Batalla de Mühlberg: entre l'emperador Carles V i la Lliga Esmalcalda.
1898 - Espanya declara la guerra als Estats Units.
1915 - Turquia realitza el primer genocidi del segle XX morint 1.500.000 armenis.
1926 - Berlín (Alemanya): se signa el Tractat de Berlín entre Alemanya i la Unió Soviètica.
1990 - Cap Canyaveral (Estats Units): Llançament a l'espai del telescopi espacial Hubble.
2003 - Es completa la seqüència del genoma humà.
2004 - Xipre: s'hi celebra el referèndum els resultats del qual comporten que l'1 de maig del 2004 només pugui entrar a la UE la part grega de l'illa.

Naixements:
PAÏSOS CATALANS
1947 - Pobla de Segur: Josep Borrell, polític i President del Parlament Europeu.
MÓN
1845 - Liestal (Suïssa): Carl Spitteler, escriptor suís, Premi Nobel de Literatura.
1856 - Cauchy-à-la-Tour (França): Philippe Pétain, militar i polític francès.
1903 - Madrid (Espanya): José Antonio Primo de Rivera, polític espanyol.
1934 - Richmond (Virgínia, Estats Units): Shirley MacLaine, actriu nord-americana.
1942 - Nova York (Estats Units): Barbra Streisand, cantant nord-americana, actriu i directora de cinema
1952 - Arcueil (França): Jean-Paul Gaultier, dissenyador francès
1975 - Sacramento (Califòrnia-Estats Units): Samia Doumit, actriu estatunidenca.
1980 - Ann Arbor (Michigan-Estats Units): Austin Nichols actor i esportista estatunidenc.

Necrològiques:
PAÏSOS CATALANS
1710 - Lima (Perú): Manuel d'Oms i de Santa Pau, Virrei del Perú.
MÓN
1342 - Avinyó (França): Benet XII, Papa de Roma
1479 - Conca (Espanya): Jorge Manrique, poeta castellà
1731 - Londres (Regne Unit): Daniel Dafoe, escriptor anglès
1960 - Berlín (RDA): Max von Laue, físic alemany, Premi Nobel de Física.

Onomàstica: Sant Fidel de Sigmaringen, caputxí; sant Pere Ermengol, mercedari; Conversió de sant Agustí; sant Gregori d'Elvira, bisbe; santa Maria Eufràsia Pelletier; sant Benet Menni; sant Cerasi, bisbe; i sant Febadi, bisbe.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 25 abr. 2008, 00:21

25 d'Abril

Johan Cruyff: Amsterdam, 25 d'abril de 1947. Nom amb el qual és conegut el futbolista holandès Hendrik Johannes Cruijff. Considerat com un dels millors jugadors de la història del futbol, es formà a l'Ajax d'Amsterdam, on es convertí aviat en l'home més important i la peça fonamental de la selecció holandesa. Jugador de mig camp, sobresortí per la seva visió de joc i una tècnica excel·lent. Amb l'Ajax guanyà sis lligues (1966, 1967, 1968, 1970, 1972, 1973) i quatre copes (1967, 1970, 1971, 1972), la Copa d'Europa de clubs campions de lliga el 1971, el 1972 i el 1973, la Copa Intercontinental (1972), la Supercopa de la UEFA (1972, 1973) i fou proclamat el millor jugador europeu el 1971 i el 1973. El mateix any fitxà pel Futbol Club Barcelona, on guanyà el campionat de lliga el 1974 i aquell mateix any fou proclamat el millor jugador europeu per tercera vegada. El 1978 anà a jugar als EUA amb Los Angeles Aztecs i després amb el Washington Diplomats. Després d'una estada efímera al Llevant, tornà a l'Ajax el 1981, on guanyà la lliga (1982 i 1983) i la copa el (1983) dels Països Baixos. Posteriorment passà al Feyenoord de Rotterdam, amb el qual conquerí, el 1984, la copa i la lliga. Del 1985 al 1988 tornà, com a entrenador, a l'Ajax. El 1988 esdevingué entrenador del Futbol Club Barcelona, amb el qual aconseguí, entre altres títols, una Copa d'Europa (1992) i quatre campionats de lliga consecutius (1991-94). Les creixents desavinences entre Cruyff i la directiva i la manca de resultats precipitaren la seva destitució el 1996. Posteriorment ha exercit com a comentarista i articulista de futbol i s'ha dedicat també a la promoció, als ajuts a esportistes i a la beneficència.

Ginger Rogers: Independence, Missouri, 16 de juliol de 1911 - Santa Monica, Califòrnia, 25 d'abril de 1995. Nom artístic de Virginia Katherine Mac Math, actriu i ballarina nord-americana de teatre, cinema i televisió. Es destacà en els films musicals, en la majoria dels quals fou parella de Fred Astaire. Entre la seva nombrosa filmografia cal destacar: The Gay Divorcee (1934), Top Hat (1935), The Story of Vernon and Irene Castle (1939), Fifth Avenue Girl (1939), Kitty Foyle (1940), que li valgué l'Oscar d'interpretació, The Major and the Minor (1942) i Monkey Business (1952). Es retirà el 1969.

Fa temps:
PAÏSOS CATALANS
1707 - Almansa (Albacete, Castella, Espanya): les tropes felipistes hi derroten les austracistes, cosa que comportarà que Castella ocupi el Regne de València per dret de conquesta (guerra de Successió).
MÓN
1953 - Nova York (EUA): James Dewey Watson i Crick donen a conèixer a la revista científica Nature l'estructura de l'ADN en doble hèlix que havien descobert.
1974 - Portugal: l'emissió de la cançó 'Grandola Vila Morena', dona el senyal per a l'aixecament militar, planificat per Otelo Saraiva de Carvalho, que posarà fi a la dictadura d'Antonio de Oliveira Salazar.
1977 - Espanya: el govern d'Adolfo Suárez aprova la legalització del Partit Comunista d'Espanya.

Naixements:
MÓN
1214 - Castell de Poissy (París, França): Lluís IX de França, rei de França
1284 - Castell de Caernarfon (Anglaterra): Eduard II d'Anglaterra, rei d'Anglaterra
1599 - Huntingdon (Anglaterra): Oliver Cromwell, estadista anglès.
1830 - Lede (Bèlgica): Julius De Geyter, escriptor i nacionalista flamenc
1874 - Bolonya (Itàlia): Guglielmo Marconi, inventor italià.
1903 - Tambov (Rússia): Andrei Nikolaievich Kolmogorov, matemàtic rus.
1918 - Newport News (Estats Units): Ella Fitzgerald, cantant nord-americana.
1927 - Viavélez (Astúries, Espanya): Corín Tellado, escriptora espanyola.
1940 - Nova York (Estats Units): Al Pacino, actor nord-americà.
1947 - Amsterdam (Països Baixos): Johan Cruyff, futbolista.
1969 - Katy (Texas, Estats Units): Renée Zellweger, actriu nord-americana

Necrològiques:
PAÏSOS CATALANS
1196 - Perpinyà (el Rosselló) - Alfons el Cast, o el Trobador, primer rei de la Corona d'Aragó.
1972 - Castelldefels (el Baix Llobregat): George Sanders, actor britànic.
MÓN
1911 - Torí (Itàlia): Emilio Salgari, escriptor italià
1990 - Filadèlfia (Estats Units): Dexter Gordon, músic nord-americà
1995 - Rancho Mirage (Califòrnia, Estats Units): Ginger Rogers, actriu i ballarina nord-americana.

Festes:
Diada del País Valencià.
Sant Marc, diada de Venècia, d'alguns territoris de l'antiga república sereníssima (que abastava el Vèneto i la costa adriàtica de l'Eslovènia i la Croàcia actuals) i de Fertília (l'Alguer).
Festa local de Guardiola de Berguedà
Festa local de Montgat
Festa local de Beniarjó on es fa el ball de la Bandera de Sant Marc, patró de la casa dels March a la que pertany Ausiàs March, veí i senyor d'esta població

Onomàstica: Sant Marc, evangelista; sant Anià, bisbe; santa Calixta, màrtir.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 26 abr. 2008, 00:06

26 d'Abril

El Bombardeig de Guernica va ser l'atac aeri realitzat el 26 d'abril de 1937 per l'esquadró conegut com Legió Còndor contra la població basca de Guernica durant la Guerra Civil Espanyola. Encara que no va ser el primer bombardeig de la història que una població civil va ser atacada amb l'aparent propòsit de produir la seva destrucció total, la seva repercussió ha fet que sigui mundialment conegut.

L'accident de Txernòbil fou un accident nuclear, considerat el més greu de la història, ocorregut a la central nuclear de Txernòbil (Ucraïna, llavors Unió Soviètica) el dissabte 26 d'abril de 1986. Aquell dia, en un augment sobtat de potència al reactor número 4 de la central, es va produir l'explosió de l'hidrogen acumulat dins del nucli pel sobreescalfament, durant una prova en la qual se simulava un tall de subministrament elèctric.
A causa de la manca d'un edifici de contenció a la central nuclear, es dispersà un plomall de pluja radioactiva per zones de l'occident de la Unió Soviètica, Europa Oriental, Escandinàvia, el Regne Unit i l'est dels Estats Units. Grans àrees d'Ucraïna, Bielorússia i Rússia en resultaren greument contaminades, el que provocà l'evacuació i reassentament d'unes 300.000 persones. Un 60% de la pluja radioactiva caigué sobre Bielorússia.


Fa temps:
PAÏSOS CATALANS
1987 - Lleida: 8.000 persones aconsegueixen un rècord Guinness en ballar una sardana de 5 km de longitud.
MÓN
1621 - Madrid (Espanya): es signa el Tractat de Madrid.
1937 - La ciutat de Guernica es bombardejada per l'aviació alemanya
1986 - Txernòbil- Accident Nuclear

Naixements:
MÓN
David Hume, filòsof empirista escocès.

Necrològiques:
PAÏSOS CATALANS
911 - Guifrè II Borrell (dit també Borrell I), comte de Barcelona, Girona i Osona.

Onomàstica: Sant Isidor, bisbe; Mare de Déu del Bon Consell; Sant Clet, papa; sant Marcel·lí, papa; sant Pascasi, bisbe.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 28 abr. 2008, 10:07

27 d'Abril

Virolai:escrit per Jacint Verdaguer

Rosa d'abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il.lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al cel.

Amb serra d'or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau:
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins el vostre mantell blau.

Alba naixent d'estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s'és posada,
el sol sos raigs vos dóna per vestit.

Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d'Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.

Doneu consol a qui la pàtria enyora,
sense veure mai els cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
torneu a Déu els cors que l'han deixat.

Mística font de l'aigua de la vida,
ragueu del Cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixeu-li per florida;
feu-ne, si us plau, el vostre paradís.

Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen!
ditxós el cor que s'obri a vostra llum!
Roser del Cel, que els serafins voltegen,
a ma oració doneu vostre perfum.

Cedre gentil, del Líbano corona,
Arbre d'encens, Palmera de Sion,
el fruit sagrat que vostre amor ens dóna
és Jesucrist, el Redemptor del món.

Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el nostre Sinaí:
sien per tots l'escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.



Fa temps:1947 - Monestir de Montserrat (Monistrol de Montserrat, el Bages): aprofitant la festa d'entronització de la Mare de Déu, s'hi fa una gran manifestació catalanista que la dictadura no pot aturar.
1984 - Barcelona: surt de la cadena de muntatge de la Seat a la Zona Franca el primer model de cotxe Seat Ibiza
MÓN
711 - Gibraltar (Regne Unit): Tariq ibn Ziyad i Musa ibn Nusayr hi desembarquen amb un exèrcit berber i hi comencen la conquesta musulmana de la península Ibèrica.
1565 - Filipines: fundació del primer assentament castellà a les illes, Cebú.
1810 - Ludwig van Beethoven composa la peça per a piano Per Elisa.
1908 - Londres (Regne Unit): inauguració dels Jocs Olímpics d'estiu 1908
1937 - San Francisco (EUA): inauguració del pont penjant conegut amb el nom de Golden Gate.
1945 - Àustria: proclamació de la II República i independència de l'Alemanya nazi.
1950 - Regne Unit: reconeixement de l'Estat d'Israel.
1956 - EUA: es retira, invicte, el boxador Rocky Marciano, campió dels pesos pesats.
1960 - Togo: s'aconsegueix la independència respecte França.
1961 - Sierra Leone: s'aconsegueix la independència respecte el Regne Unit.
1981 - EUA: Xerox PARC introdueix el ratolí als ordinadors.
1994 - Sud-àfrica: després de mig segle de racisme institucionalitzat (apartheid), Nelson Mandela hi guanya les primeres eleccions en què poden participar tots els ciutadans, amb independència dels seus trets racials.

Naixements:
PAÏSOS CATALANS
1947 - Palma: Maria del Mar Bonet, cantant mallorquina.
1982 - Barcelona: Jordi Codina, porter català.
MÓN
1791 - Charleston (Massachusetts, EUA): Samuel Morse inventor estatunidenc.
1822 - Point Pleasant (Ohio, EUA: Ulysses S. Grant, president nord-americà.
1891 - Londres (Regne Unit): Sergei Prokofiev, compositor rus.
1913 - Tacoma (Washington, EUA): Philip Hauge Abelson, físic nord-americà i Premi Nobel de Física.
1932 - París (França): Anouk Aimée, actriu francesa.

Necrològiques:
PAÏSOS CATALANS
1434 - Còrsega: Vicentello d'Istria, cap dels corsos partidaris dels catalans, executat pels genovesos, fet que marca la fi de la influència catalana a l'illa.
1607 - Vic (Osona): Francesc Robuster, bisbe català.
1940 - Barcelona: Joaquim Mir Trinxet, pintor català.
2002 - Sant Feliu de Guíxols (el Baix Empordà): Hans Heinrich Thyssen-Bornemisza, industrial i col·lecionista d'art alemany.
MÓN
1386 - Tordesillas (Castella i Lleó, Espanya): Elionor Telles de Menezes, reina consort de Portugal.
1404 - Halle (Bèlgica): Felip II de Borgonya, duc de Borgonya.
1521 - Cebú (Filipines): Fernão de Magalhães, navegant i descobridor portuguès.
1605 - Roma (Itàlia): Lleó XI, Papa de Roma.
1794 - Calcuta (Índia, Imperi Britànic): William Jones, filòleg britànic.
1945 - Dongo (Itàlia): Benito Mussolini, dictador italià.
1997 - Ciutat de Mèxic (Mèxic): Gabriel Figueroa, director de fotografia mexicà.
2007 - Moscou (Rússia): Mstislav Rostropóvitx, violoncel·lista rus.

Festes i commemoracions:
Onomàstica: Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya; sant Toribi de Mogrovejo, bisbe; santa Zita, verge; beat Domènec i beat Gregori, preveres


Torna a “Varietats”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 34 visitants

cron