Tal dia com avui...

Punt de trobada, de reflexió, de converses, etc, sense que tinguin res a veure amb la Botifarra.
plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 27 des. 2008, 00:51

27 de Desembre

Joan Manuel Serrat i Teresa
Barcelona, 27 de desembre de 1943
Cantant. Estudià peritatge agrícola. El 1960 compongué la seva primera cançó: Una guitarra, i el 1962 ingressà a Els Setze Jutges com a membre número tretze. Debutà a Barcelona el 1965 i assolí aviat grans èxits amb cançons com Ara que tinc vint anys, Cançó de matinada, El drapaire, La tieta, etc, de tipus poètic i de música melòdica. Inicialment cantà només en català; quan el 1968 fou seleccionat per a fer-ho en castellà al festival d'Eurovisió, provocà un escàndol en negar-se a cantar si no podia fer-ho en català, fet que provocà la seva substitució per part de les autoritats espanyoles. Més tard, però, ha alternat en els seus enregistraments i actuacions el català i el castellà —entre d'altres, ha editat discs amb poemes d'A.Machado, M.Hernández i M.Benedetti—. El 1975 s'exilià voluntàriament per motius polítics, i tornà l'any següent. Ha publicat, entre d'altres, els discs Res no és mesquí, amb poemes de J.Salvat-Papasseit (1977), Tal com raja (1980), En tránsito (1981), Fa vint anys que tinc vint anys (1983), El sur también existe (1984), Cada loco con su tema (1985), Bienaventurados (1987), Material sensible (1989), Utopía (1992), Nadie es perfecto (1994), Banda sonora d'un temps, d'un país (1996), Sombras de la China (1998), Tarrés Serrat. Cansiones (2000), Versos en la boca (2002) i Serrat simfónico (2003). Després d'un parèntesi per motius de salut entre el novembre del 2004 i el maig del 2005, tornà a actuar i enregistrar: Mô (2006) i, amb Joaquín Sabina, Dos pájaros de un tiro (2007). Ha rebut diversos guardons, entre els quals la Medalla al Mèrit del Treball del govern espanyol, la Medalla d'or de Barcelona (ambdues el 2006), la medalla de la Legió d'Honor francesa (2007) i el premo Ovidi Montllor a la trajectòria musical (2008). Ha interpretat tres pel·lícules: Palabras de amor (1968), La larga agonía de los peces fuera del agua (1969) i Mi profesora particular (1972).


Fa temps:
1794 - Figueres (l'Alt Empordà): les tropes franceses ocupen la ciutat.
1985 - Barcelona sol·licita oficialment l'organizació dels Jocs Olímpics.
1831 - Charles Darwin parteix d'Anglaterra en el bergantí Beagle en el viatge que li permet desenvolupar la seva famosa teoría.
1836 - El govern d'Espanya reconeix la independència de Mèxic.
1904 - Londres (Anglaterra): es fa la primera representació de "Peter Pan", de James Matthew Barrie, al Duke of York's Theatre.
1945 - Es crea el Fons Monetari Internacional.
1949 - La Haia (Països Baixos): mitjançant la signatura del Tractat de La Haia els Països Baixos reconeixen la independència d'Indonèsia.
1978 - El rei Joan Carles I sanciona la Constitució espanyola davant les Corts.

Naixements:
1350 - Perpinyà, (el Rosselló): Joan I, "el Caçador", rei de la Corona d'Aragó. (m. 1396)
1859 - Vicent March, pintor valencià.
1922 - Ramon Trias Fargas, economista i polític català.
1943 - Joan Manuel Serrat, cantautor català.
1571 - Johannes Kepler, astrònom alemany.
1822 - Louis Pasteur, químic francès.
1901 - Marlene Dietrich, actriu alemanya.
1948 - Gerard Depardieu, actor francès.

Necrològiques:
1923 - Gustave Eiffel, enginyer civil. (n. 1832)
1937 - Maurice Ravel, compositor francès.
1942 - William G. Morgan, inventor del voleibol.
1950 - Max Beckman, pintor alemany.

Santoral:
Sant Joan, apòstol i evangelista, fill de Zebedeu, vident de Patmos, venerat a Efes (+100). Sant Teodor, monjo; santa Nicaret, vg.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 31 des. 2008, 17:45

31 de Desembre:

Feliç Any 2009, es el meu desig per tota la Comunitat ButiNETaire!!!!!!

Fa temps:
1148 - Tortosa (el Baix Ebre): Ramon Berenguer IV culmina la conquesta de la ciutat al califa almoràvit al-Muzaffar.
1229 - Palma: Jaume I entra vencedor a la ciutat després de conquerir Mallorca al soldà almohade Abu-l-Ala Idris al Mamun.
1979 - Barcelona: El Diari Oficial de la Generalitat publica la Llei Orgànica 4/1979, de 18 de desembre, de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
1999 - Panamà: el canal passa a mans panamenyes, d'acord amb els Tractats que Jimmy Carter i Omar Torrijos havien signat i que el Senat estatunidenc havia ratificat el 18 d'abril de 1978.
2004 - Kíev (Ucraïna): dimiteix el primer ministre pro rus d'Ucraïna, Viktor Ianukóvitx, després que la repetició de les eleccions el dia 26 hagi donat la victòria a Víktor Iutxenko.

Naixements:
1908 - Buczacz, Àustria-Hongria, a l'actual Ucraïna: Simon Wiesenthal, conegut caçador de nazis.
1941 - Glasgow (Escòcia): Alex Ferguson, entrenador de futbol i exjugador escocès.

Festes i commemoracions:
Festa Local de Ger a la comarca de la Cerdanya
Sant Silvestre
Santa Coloma
Darrer dia de l'any: segons Joan Amades és el dia més pervers després del de Sant Joan, en què el Dimoni es manifesta en totes les formes.
Dia de l'Home dels Nassos
Nit de cap d'any
Festa de l'Estendard , en commemoració de l'entrada de les tropes de Jaume el Conqueridor a Palma el 1229, és la festa cívica més antiga d'Europa. (Diada de Mallorca) malgrat que no té caràcter oficial: la diada oficial és el 12 de setembre.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 01 gen. 2009, 17:46

l'1 de Gener

Fa temps:
1504 - Gaeta: finalitza la guerra entre la Corona d'Aragó contra França per la conquesta del Regne de Nàpols. 2000 - Barcelona: Lluís Maria Xirinacs inicia una plantada a la plaça de Sant Jaume per reclamar la independència dels Països Catalans; s'hi estarà prop de mig any.
1502 - el Brasil: Américo Vespucio descobreix la badia que després s'anomenarà de Rio de Janeiro.
1567 - Felip II de Castella promulga una pragmàtica contra l'actitud dels moriscos a Granada, origen de la Guerra de las Alpujarras.
1574 - Cochabamba (Bolívia): el conqueridor espanyol Santiago Barba de Padilla funda la ciutat amb el nom d'Oropesa, que va mantenir fins el 1786.
1600 - Escòcia introdueix el calendari julià.
1651 - Carles II d'Anglaterra és coronat rei d'Escòcia.
1673 - Nova York (EUA): s'inicia el correu regular entre aquesta ciutat i Boston.
1700 - Rússia inicia l'aplicació del calendari julià.
1707 - Joan V de Portugal és coronat rei.
1738 - Antàrtida: l'explorador Jean-Baptiste Charles Bouvet de Lozier descobreix l'illa de Bouvet.
1788 - Londres (Anglaterra): s'hi publica el primer número del diari "The Times".
1791 - Lima (el Perú): hi apareix el primer número del diari "El Mercurio Peruano", dirigit per Hipólito Unanue.
1801 - Es produeix la unió entre el Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda, donant pas al Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda.
- Palerm: Giuseppe Piazzi descobreix el primer asteroide, (1) Ceres.
1804 - Haití: Gonaives Dessalines en proclama la indepèndencia i en restitueix l'antic nom indi.
1806 - França: Napoleó deroga el calendari republicà i instaura el calendari gregorià.
1808 - Estats Units: es prohibeix la importació d'esclaus.
1818 - Es publica la novel·la Frankenstein o el modern Prometeu de Mary Shelley.
1820 - Las Cabezas de San Juan (Andalusia): el general Rafael de Riego se subleva contra l'absolutisme monàrquic de Ferran VII d'Espanya i proclama la Constitució Espanyola de 1812.
1823 - Buenos Aires (l'Argentina): s'hi publica el primer número d'"El Argos de Buenos Aires", que assenyala una nova etapa en el periodisme argentí.
1841 - Hondures: escullen el primer president de la república, el general Francisco Ferrera.
1863 - els Estats Units: hi entra en vigor l'Acta d'Emancipació per als esclaus del sud.
1865 - Xile: s'hi estableix el sistema mètric decimal.
1867 - Suècia: Alfred Nobel obté per primera vegada dinamita de manera industrial.
1871 - l'Argentina: hi entra en vigor el Codi Civil, redactat per Dalmacio Vélez Sársfields.
1880 - el Panamà: hi comencen les feines per a la construcció del Canal.
1899 - L'exèrcit espanyol lliura l'illa de Cuba als Estats Units, que n'assumeix el govern durant tres anys.
1901 - Espanya: s'aplica oficialment l'horari mitjançant la medició del meridià de Greenwich.
1912 - Xina: el govern revolucionari proclama la república i designa com a president provisional el líder nacionalista Sun Yat-sen.
1913 - Espanya: dimiteix el polític Antonio Maura, líder del Partit Conservador.
1916 - Mèxic: el polític Venustiano Carranza arriba amb la seva gent a Querétaro, ciutat que proclama capital de la república (Revolució Mexicana).
1918 - Hollywood (Califòrnia, els Estats Units): l'actor de cinema anglès Charles Chaplin hi inaugura els seus propis estudis cinematogràfics.
1921 - Nicaragua: Diego Manuel Chamorro hi comença el mandat presidencial, caracteritzat per una constant agitació.
1929 - Nicaragua: el general José María Moncada, del Partit Liberal, n'assumeix la presidència.
1938 - el Brasil: Getulio Vargas inicia el moviment "Estado Novo", de tendència feixista.
1943 - Guadalcanal: hi acaba la batalla que duu el nom de l'illa, amb la victòria dels estatunidencs sobre els japonesos (II Guerra Mundial).
1947 - el Regne Unit: el govern laborista de Clement Attlee nacionalitza les mines de carbó.
1948 - Europa: entra en vigor, entre diversos països, l'Acord General sobre Tarifes Duaneres i Comerç (GATT).
1956 - Sudan: s'independitza d'Egipte i del Regne Unit.
1959 - Cuba: hi triomfa la revolució castrista i Fulgencio Batista en fuig.
1960 - Cuba: el Govern nacionalitza la United Fruit Co.
1962 - la República Dominicana: després de la mort del dictador Trujillo, hi assumeix el poder el Consejo de Estado, presidit per Joaquín Balaguer.
1971 - Xile: el govern d'Allende nacionalitza la banca privada.
1976 - Veneçuela: el govern de Carlos Andrés Pérez nacionalitza l'explotació de petroli.
1989 - Entra en vigor el Protocol de Mont-real, ratificat per 29 països i la CEE, per protegir la capa d'ozó.
1992 - l'Argentina: el peso substitueix l'austral com a moneda del país.
1993 - Txecoslovàquia: aquest estat deixa d'existir després de 74 anys d'història en dividir-se en dos nous estats: Txèquia i Eslovàquia.
1994 - entra en funcionament l'Espai Econòmic Europeu (EEE) i el Tractat de Lliure Comerç (TLC) entre el Canadà, els Estats Units i Mèxic.
1994 - Chiapas (Mèxic). Coincidint amb l'entrada en vigor del TLC, l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional s'alça en armes contra el govern mexicà. Els zapatistes ocupen San Cristobal de las Casas, Altamirano, Las Margaritas... Les seves peticions bàsiques són: treball, terra, sostre, alimentació, salut, educació, independència, llibertat, democràcia, justícia i pau.
1999 - Europa: entra en vigor l'euro (€) en onze dels quinze països de la Unió Europea, malgrat que es continuen fent servir les antigues monedes fins al primer de gener del 2002.
2002 - Europa: es posen en circulació les monedes i bitllets d'euro (€), en onze dels quinze països de la Unió Europea.
2003 - el Brasil: Lula Inácio da Silva esdevé president del país.

Naixements
1900 - Girona: Xavier Cugat i Mingall, músic i dibuixant català.
1823 - Sándor Petöfi, poeta hongarès.
1854 - Glasgow (Escòcia): James George Frazer, antropòleg escocès.
1863 - París (França): Pierre de Coubertain, reinstaurador dels Jocs Olímpics de l'era moderna.
1879 - Londres (Anglaterra: Edward Morgan Forster, escriptor anglès.
1895 - Washington DC (Estats Units d'Amèrica): John Edgar Hoover fundador del Federal Bureau of Investigation (FBI).
1941 - Stroud (Anglaterra): Martin Evans, genetista i bioquímic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia.
1982 - Unquillo (Argentina): David Nalbandian, tennista argentí.

Necrològiques:
1782 - Londres (Regne Unit): Johann Christian Bach, compositor alemany fill onzè i darrer de Johann Sebastian Bach.
1881 - París (França): Louis Auguste Blanqui, activista polític revolucionari francès.
1894 - Bonn (Alemanya): Heinrich Rudolf Hertz, físic alemany.
1962 - París (França): Diego Martínez Barrio, polític espanyol i President del Govern d'Espanya a l'any 1933.
1986 - Cittiglio (Itàlia): Alfredo Binda, ciclista italià.
1995 - Aube (França): Marcel Bidot, ciclista francès.
1998 - Albània: Haxhi Lleshi, militar i polític albanès i President d'Albània de 1953 a 1982.

Festes i commemoracions:
Cap d'any: festa de benvinguda de l'any nou.
La circumscisió de Jesús: és l'onomàstica dels Manuels i Manueles perquè l'àngel de l'Anunciació va proclamar que se l'anomenaria Emmanuel.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 03 gen. 2009, 18:00

2 de Gener

Els Fets del ¡Cu-Cut!, també coneguts com La Cuartelada van esdevenir a Barcelona el 25 de novembre de 1905, quan militars espanyols van assaltar i destrossar les redaccions del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya.
Mentre a Catalunya la reacció va provocar la creació de la Solidaritat Catalana, a Espanya el vandalisme dels oficials espanyols va provocar un moviment d'adhesió als assaltants. El govern Montero Ríos, davant la crisi provocada per l'incident, va adoptar la decisió de castigar els militars. L'oposició del Cap d'Estat, Alfons XIII, a aquesta mesura va motivar la seva dimissió, i pujà Segismundo Moret qui suspengué les garanties constitucionals a Barcelona i, amb el seu ministre de Governació Alvaro de Figueroa y Torres (Comte de Romanones), impulsà la Llei de Jurisdiccions que afavoria els militars.

Fa temps:
1902 - Barcelona: es publica el primer número del setmanari "Cu-Cut", que passarà a la Història pels fets del Cu-Cut.
1837 - Finalitza a Còrdova el Congrés de la Federació Regional Espanyola de la Internacional.
1492 - Granada (Andalusia): l'ocupació de la ciutat per les tropes castellanes posa fi a la conquesta del regne de Granada.
1799 - Londres (Gran Bretanya ): La Gran Bretanya s'afegeix a la aliança entre Rússia i Turquia .

Naixements:
1920 Neix Isaac Asimov

Necrològiques:
1997 - Pineda de Mar (el Maresme): Joan Coromines, lingüista català.

Festes i commemoracions:
Onomàstica: Sant Basili el Gran, sant Gregori Nacianzè, sant Macari, sant Isidor d'Antioquia, sant Adelard, santa Emma.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 03 gen. 2009, 18:10

3 de Gener

En Patufet fou una revista infantil il·lustrada, escrita en català, publicada a Barcelona entre 1904 i 1938. Posteriorment, entre 1968 i 1973, fou represa amb el nom de Patufet. Va tenir una gran popularitat, fins al punt que la paraula patufet es feia servir per a designar genèricament les revistes il·lustrades infantils, actualment anomenades còmics.
Els orígens de la creació d'En Patufet es troben en una reunió del Foment Autonomista Català, on es decideix crear una publicació per a nens. Per a tal finalitat es cridà al folklorista Aureli Capmany, que va ser la persona que escollí el nom de la publicació. L'any 1905 Josep Baguñà, editor de ¡Cu-Cut!, es fa càrrec d'En Patufet i s'inicia un període de gran èxit social, i acabà convertint-se en un setmanari per a totes les edats. Entre 1909 i 1938 va ser dirigida per l'escriptor Josep Maria Folch i Torres.
El 6 de desembre de 1968, en ple franquisme, En Patufet es va tornar a editar, ara amb el nom de Patufet, però només va durar fins l'any 1973. Algunes de les seccions fixes n'eren "La Nuri també en vol saber", sobre gramàtica i ortografia catalanes de Josep Miracle, "Històries possibles", per Ramon Folch i Camarasa, fill de Josep Maria Folch i Torres, "Mefist", una historieta humorística del dibuixant Ivà d'una sola pàgina sobre un dimoni de l'infern, etc.

Fa temps:
1904 - Barcelona: s'hi publica el primer número del setmanari "En Patufet".
1496 - Leonardo da Vinci proba una màquina voladora.
1521 - El Papa Lleó X descombrega Martí Luter.
1569 - Arriba a Padul (Granada) Iñigo López Mendoza, governador de Granada, amb un exèrcit de 2.000 infants i 400 cavalls per emprendre campanya contra els moriscs rebels.
1642 - S'aprova la Gran Amonestació, acta d'acusació del Parlament contra Carles I, rei d'Anglaterra.
1739 - Comença la Convenció del Pardo per resoldre les disputes angloespanyoles.
1749 – Surt al carrer el diari danès Berlingske Tidende, degà de la premsa diària universal.
1777 - Batalla de Princeton. El general americà George Washington derrota el britànic Charles Cornwallis.
1795 - Rússia i Àustria signen un acord pel repartiment de Polònia.
1815 - Àustria, Gran Bretanya i França formen una aliança defensiva secreta contra Prússia i Rússia.
1823 – S'instal·la a Cartago la Segona Junta Superior Governativa de Costa Rica.
1831 – S'inaugura l'Escola de Tauromàquia de Sevilla.
1833 - Gran Bretanya guanya el control de les illes Malvines.
Un decret del govern de la província de Buenos Aires declara ciutat el poble de Belgrano, un dels actuals barris populosos de la Capital Federal.
El Beagle, amb Charles Darwin a bord arriba a la Terra de Foc.
1847 - El regne de Suècia i Noruega reconeix la independència d'Argentina.
El poble de ‘Yerba Buena’, Califòrnia, canvia el seu nom per l'actual de ‘San Francisco’.
1851 – S'estableix el monopoli de licors per part de l'Estat de Costa Rica.
1861 - Guerra Civil dels Estats Units: Delaware vota en contra de separar-se dels Estats Units.
1868 - Japó: Amb la restauració Meiji el poder imperial és formalment restaurat i el Shogunat abolit.
1869 – Apareix a Londres el primer semàfor il·luminat a gas i accionat manualment per un policia.
1874 - Madrid (Espanya): Cop d'Estat del Capità General de Madrid, Manuel Pavía, qui entra a cavall en l'hemicicle de les Corts seguit de la Guàrdia Civil, acabant amb la Primera República Espanyola.
2004 - La mar Roja: hi cau un un Boeing 737: hi moren 148 persones, la majoria turistes francesos.
2005 - EUA: S'emet el primer capítol de la sèrie Medium per la NBC.

Naixements:
1892 - Bloemfontein (Sud-àfrica): John R.R. Tolkien, escriptor i filòleg anglès.
1969 - Hurth-Hermulheim (Alemanya): Michael Schumacher, ex-pilot i heptacampió de Fórmula 1.

Festes i commemoracions:
Onomàstica: Sant Anter, santa Genoveva, sant Fulgenci (bisbe), sant Daniel (diaca), sant Atanasi (màrtir), sant Josep-Maria Thomasi.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 06 gen. 2009, 00:50

4 de Gener

Dia Mundial del Braille
El Braille és un mètode d'escriptura i lectura tàctil pensat per a persones cegues. Va ser inventat pel francès Louis Braille a mitjans del segle XIX. Cada caixetí braille consta de sis punts en un rectangle de dues files i tres columnes. Per cada caixetí una determinada combinació d'aquests punts estarà en relleu i permetrà la codificació.

Fa temps:
1939 - Artesa de Segre (la Noguera): les tropes franquistes ocupen la vila (guerra d'Espanya).
1978 - Figueres (Alt Empordà): Apareix la primera edició del Setmanari de l'Alt Empordà.
1821 - Piura,(Perú) : la ciutat declara la seva independència del poder espanyol.
1948 - Myanmar: s'independitza del Regne Unit.
2004 - cràter de Gusev (Mart): la nau Spirit, llançada per la NASA, hi aterra amb èxit.

Naixements:
1643 - Woolsthorpe, (Anglaterra): Isaac Newton científic i filòsof (m. 1727)
1809 - Coupvray, (França): Louis Braille, mestre, creador de l'escriptura per a cecs que duu el seu nom (m. 1852)
1965 - Epsom, (Anglaterra): Julia Ormond, actriu

Necrològiques:
2007 - Barcelona: Carles Fontserè, destacat dibuixant i cartellista, especialment de l'època republicana.
1965 - Londres, (Anglaterra): T. S. Eliot, escriptor, Premi Nobel de Literatura (n. 1888)
1960 - Villeblevin, (França): Albert Camus, escriptor (n. 1913)
1999 - Kisshomaru Ueshiba, aikidoka japonès (n. 1921)

Festes i commemoracions:
Dia Mundial del Braille
Onomàstica: Sant Rigobert, sant Odiló, santa Isabel-Anna Seton.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 06 gen. 2009, 01:10

5 de Gener

Terenci Moix
[Ramon Moix i Messeguer]
Barcelona, 5 de gener de 1942 - Barcelona, 2 d'abril de 2003
De formació anàrquica, treballà en tota mena d'oficis. Residí a Londres (1964-66). Es donà a conèixer amb La torre dels vicis capitals (1968, premi Víctor Català). Obtingué el premi Josep Pla amb Onades sobre una roca deserta (1969) i, el 1970, el premi de la Crítica de "Serra d'Or" amb El dia que va morir Marilyn. La seva aportació es caracteritzà per la incorporació dels valors pop, de la mitologia, els estereotips i les narratives procedents del cinema, la revaloració del melodrama i la imaginativa sadomasoquista a través de la literatura dels còmics, que a Món mascle (1971) portà fins als límits. Més tard publicà Siro o la increada consciència de la raça (1972, premis Prudenci Bertrana i Crítica de "Serra d'Or"), Sadístic, esperpèntic, i àdhuc metafísic (1976, premi Joan Estelrich), i el recull de contes L'imperi sodomita i altres històries herètiques (1976), al qual seguiren Lilí Barcelona i altres travestís (1978) i Assassinar amb l'amor (1979), que recull alguns contes ja publicats a La torre dels vicis capitals i altres de mutilats o prohibits per la censura. Obtingué el premi Ramon Llull (1992) i la Lletra d'Or (1993) amb El sexe dels àngels (1992), sàtira dels cercles intel·lectuals catalans dels anys seixanta. El 1996 aparegué una nova versió d'El dia que va morir Marilyn, revisada i completada amb els fragments prohibits per la censura franquista. Col·laborà en diaris i revistes, principalment amb cròniques de viatges, recollides després a Terenci del Nil. Viatge sentimental a Egipte (1971), Terenci als USA (1974) i reuní entrevistes a Preguntar no és ofendre (1975). En castellà escriví, entre d'altres, Los cómics, arte para el consumo y formas "pop" (1968), El sadismo de nuestra infancia (1969), Hollywood Stories. Sólo para amantes de mitos (1972), Sufrir de amores (1995) i Mis inmortales del cine, en quatre volums (1996), les novel·les Nuestro virgen de los mártires (1982), Amami Alfredo (1984), No digas que fue un sueño (1986, premi Planeta), La herida de la esfinge (1991), El amargo don de la belleza (1996, premi Fernando Lara), Venus Bonaparte (1994), La noche no es hermosa: textos de Eros (1994), Mujercísimas (1995), El amargo don de la belleza (1997), Chulas y famosas, o bien, la venganza de Eróstratos (1999) i El arpista ciego (2002), com també els volums autobiogràfics El peso de la paja (1990), El beso de Peter Pan (1993) i Extraño en el paraíso (1998) . En teatre és autor de Tartan dels micos contra l'estreta de l'Eixampla, col·laborà amb J.M. Benet i Jornet (Quan la ràdio parlava de Franco, 1980) i féu una notable versió catalana de Hamlet a més d'altres versions i guions per a la televisió (Salomé, La dama de les Camèlies, Mare i fill S.L., etc). L’any 2002 l’ajuntament de Barcelona li atorgà la Medalla d’Or al Mèrit Artístic i el 2005 tingué lloc la primera edició dels Premis Internacionals Terenci Moix a la millor trajectòria professional en arts escèniques, cinema i literatura i al millor llibre de l'any.


Fa temps:
2004 - Inici de les emissions de Ràdio Vilamajor a Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental).
1728 - fundació de la Universitat de l'Havana (Cuba).
1892 - creació a Nova York, del Partido Revolucionario Cubano, on són com a principal caps José Martí i Tomás Estrada Palma.
1906 - Un terratrèmol destrueix la ciutat de Nicaragua.
1917 - Islàndia obté de Dinamarca una limitada autonomia administrativa.
1959 - Alaska es converteix en el 49 estat dels Estats Units.
1984 - Richard Stallman comença a desenvolupar el GNU.
1985 - Neixen en un hospital de París els dos primers trimigènits europeus concebuts per fecundació "in vitro".

Naixements:
1865 - Ramon Casas, pintor català
1942 - Terenci Moix, escriptor català
1717 - William Wildman Shute Barrington, britànic (1793)
1779 - Zebulon Pike, explorador dels Estats Units (1813)
1846 - Rudolf Christoph Eucken, escriptor alemany (1926)
1865 - Julio Garavito Armero, astrònom colombià (1920)
1876 - Konrad Adenauer, polític, canceller de la República Federal Alemanya (1967)
1913 - Jean-Pierre Aumont, actor francès (2001)
1928 - Ali Bhutto, President del Pakistan (1979)
1932 - Umberto Eco, escriptor italià
1932 - Raisa Gorbachev, dona de Mikhail Gorbachev (1999)
1938 - Joan Carles I, rei de Espanya.

Necrològiques:
1387 - Barcelona: Pere III el Cerimoniós, comte de Barcelona i rei d'Aragó.
1960 - Sant Celoni (Vallès Oriental): Francesc Sabaté Llopart, conegut com Quico Sabaté, militant anarquista i maqui, assassinat per la Guàrdia Civil d'Espanya.
1877 - Mor el sociòleg Giuseppe Fanelli que va promoure la constitució del nucli organitzador de la Secció Espanyola de la Asociació Internacional dels Treballadors.
1922 - Ernest Shackleton, explorador britànic de l'Antàrtida.
1981 - Lanza del Vasto, pacifista italià.

Festes i commemoracions:
Vigília del dia dels Reis d'Orient: en aquest dia es fa en molts llocs la cavalcada d'arribada dels Reis, que porten regals a la mainada.
Nit de Naps a Arenys de Munt i Arenys de Mar (el Maresme).

Onomàstica: Sant Telèsfor, sant Simeó Estilita, santa Emiliana, sant Joan-Nepomucè Newman, sant Carles de Sant Andreu.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 06 gen. 2009, 01:33

6 de Gener

Premis Josep Pla i Nadal
274 novel·les competeixen pel premi Nadal i 29 són les que opten al premi Josep Pla, que es lliuraran avui dimarts, dia de Reis, en el transcurs d'una gala literària a Barcelona. La majoria d'originals que ha rebut el premi en llengua castellana, que es lliura per 65a vegada, procedeixen de l'Estat espanyol, però a l'editorial Destino també n'han arribat dels Estats Units, Argentina, França, Alemanya, Xile i Colòmbia, amb temàtiques en què predomina la imaginació, la intriga i les relacions d'amor. Entre els textos que opten al premi Josep Pla, que arriba a la 41a edició, hi ha temàtiques molt variades, però destaquen el thriller, les històries de ciència ficció i el món contemporani.
La nit de la diada de Reis es lliuren dos importants premis literaris a Barcelona, concedits per l'editorial Destino. El premi Nadal, que va guanyar per primera vegada el 1944 Carmen Laforet, amb la novel·la de postguerra Nada, està dotat amb 18.000 euros, i és el més antic que es concedeix a l'Estat espanyol. El premi Josep Pla, que es concedeix a novel·les escrites en català i va guanyar per primer cop Terenci Moix el 1968 amb Onades sobre una roca deserta, està dotat amb 6.000 euros.
Segons informa l'editorial, quatre novel·les més que l'any passat es disputaran el premi Nadal, que atorga un jurat format per Germán Gullón, Lorenzo Silva, Andrés Trapiello, Ángela Vallvey i Emili Rosales. El gran absent d'aquesta edició serà Francisco Casavella, que va morir el 17 de desembre als 45 anys, i que va ser premiat amb el Nadal l'any passat, per l'obra Lo que sé de los vampiros.
Les lletres catalanes també rebran un premi durant la mateixa gala literària, el Josep Pla, que concedeix un jurat format per Sebastià Alzamora, Rosa Cabré, Baltasar Porcel, Àlex Susanna i Ester Pujol. Un total de 29 originals competeixen pel premi, que l'any passat es va emportar Melcior Comes, amb el títol La batalla de Walter Satmm


Fa temps:
1640 - Salses (el Rosselló): les tropes catalanes en reconquereixen el castell als francesos, que l'havien ocupat 20 de juny de l'any anterior (Guerra dels Trenta Anys).
2005 - Djakarta (Indonèsia): amb la presència de diversos líders mundials, hi comença la cimera de l'ASEAN per debatre com afrontar els danys causats pel tsunami que el dia 26 ha arrasat part del sud-est asiàtic.

Naixements:
1791 - Ontinyent, País Valencià: Josep Melcior Gomis, compositor valencià del romanticisme.
1955 - Consett, comtat de Durham, Anglaterra: Rowan Atkinson, actor anglès.

Necrològiques:
1852 - París, (França): Louis Braille, mestre, creador de l'escriptura per a cecs que duu el seu nom (n. 1809)

Festes i commemoracions:
Dia dels Reis o festa de l'Epifania.
Onomàstica: Adoració, sant Melani, sant Nilamó, santa Macra.
Al vespre s'atorguen a Barcelona els premis Josep Pla i Nadal.
Sorteig del nen de la Loteria espanyola.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 07 gen. 2009, 00:37

7 de gener

Hirohito
(Tòquio, 29 d'abril de 1901 - Tòquio, 7 de gener de 1989) va ser 124è emperador del Japó entre 1926 i 1989. Va regnar 63 anys, des de 1926 fins 1989 conegut a occident pel seu nom de pila Hirohito (no tenia cognom).
El 1926, després de la mort del seu pare Yoshihito, va ocupar el tron amb el nom de Showa
Durant els anys posteriors a la mort de Hirohito van sortir a la llum molts diaris i documents que suggereixen que Hirohito si va tenir una política activa en la participació del Japó en la Segona Guerra Mundial. Aquests documents van crear molta controvèrsia al país nipó. Fins i tot algun historiador assegura que el propi emperador va signar l'ordre d'entrar a la guerra. Concretament l'1 de desembre de 1941, en una Conferencia Imperial celebrada a Tokio, Hirohito va donar el seu vist-i-plau a iniciar la guerra. Així doncs, el 8 de desembre de 1941 (7 de desembre a Hawaii), Japó ataca Pearl Harbor i simultàniament el sud-est asiàtic.
Japó perd finalment la guerra, i el 15 d'agost de 1945 després del bombardeig nuclear i l'entrada de la Unió Soviètica a la guerra, Hirohito anuncia per radio la seva rendició. A pesar de què molts el volien veure assegut en un tribunal com a criminal de guerra, el general Douglas McArthur va decidir conservar Hirohito com emperador, per donar un símbol de continuïtat y cohesió al poble. L’emperador va rebre la immunitat, pero va ser obligat a renunciar al seu estatus diví que tenia des de 1889. La sobirania imperial va ser transformada a monarquia constitucional el 1946.
Després de la guerra, i fins la seva mort, Hirohito no va jugar cap paper polític real al Japó, al igual que pasa amb el seu fill Akihito, emperador després de la mort del seu pare. Al llarg de la seva vida, va estar molt interessat en biologia marina, y en va publicar nombrosos treballs. Va morir a Tokyo el 7 de gener de 1989


Fa temps:
1325 - Portugal: Alfons IV accedeix al tron.
1558 - Calais (Pas-de-Calais, França): les tropes franceses ocupen aquesta ciutat, la darrera possessió continental anglesa, amb la qual cosa acaba definitivament la Guerra dels Cent Anys.

Naixements:
1502 - Bolonya (l'Emília, l'Emília-Romanya, Itàlia): Ugo Buoncompagni, que regnà com a papa amb el nom de Gregori XIII (m. 1585).
1964 - Long Beach (Califòrnia, EUA): Nicholas Kim Coppola, conegut com Nicolas Cage, actor de cinema estatunidenc.

Necrològiques:1989 - Tòquio (el Japó): Hiro Hito, emperador del Japó.

Festes i commemoracions:
Dia de Nadal de l'Església Ortodoxa

Onomàstica: Sant Ramon de Penyafort, sant Julià de Toledo, santa Virgínia, sant Crispí, sant Tell.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 08 gen. 2009, 00:34

8 de gener

Joan de Serrallonga
Viladrau, Osona, 1594 - Barcelona, 1634
Nom popular amb què és conegut Joan Sala i Ferrer, bandoler nyerro i cap de quadrilla esdevingut famós per la seva actuació i pel mite creat sobre seu per la literatura barroca i romàntica.
Era el cinquè entre nou germans, quatre dels quals es dedicaren al bandolerisme. Es casà amb Margarida Tallades, àlies Serrallonga (1618), pubilla del mas Serrallonga de Querós, de Sant Hilari Sacalm (Selva), d'on prengué el cognom o apel·latiu de Serrallonga, que passà com a cognom als seus fills. Abans del 1622 participà en alguns petits robaments amb els seus germans i altres bandolers de Viladrau, fins que fou denunciat per Miquel Barfull (1622). Quan l'anaven a detenir es defensà i matà a trets el seu delator. Un cop fora de la llei, es dedicà més intensament a robaments i segrest amb la banda dels seus germans, de la qual aviat fou considerat el cap. Els primers anys alternava els actes de bandidatge amb llargues estades al seu mas; s'escapà sempre de les persecucions de les tropes del lloctinent i senyors jurisdiccionals, gràcies al coneixement del país. En 1624-27 l'atenció del lloctinent i de la tropa anà dirigida sobretot contra els germans Margarit, i Serrallonga pogué actuar amb una certa impunitat. Caiguts els Margarit (1627), agrupà les restes de llur banda i esdevingué el principal bandoler del país. Hi lluitaren en va els lloctinents Miguel de los S. de San Pedro (1628-29) i el duc de Feria (1629-30). El duc de Cardona (1630-32) n'intensificà la persecució, cosa que l'obligà, a ell i la seva banda, a refugiar-se a l'altra banda dels Pirineus, on fou ben rebut pels senyors de Vivers i de Nyer i pel súbdit francès senyor de Durban, els quals se servien dels bandolers per llurs conveniències (el senyor de Durban lliurà el 1631 al lloctinent molts bandolers de Serrallonga, entre els quals el Fadrí de Sau o Jaume Melianta, en canvi de l'aixecament de l'empara reial sobre el lloc de Perellós). Serrallonga militava en la facció popular dita dels nyerros , però hom no pot dir que fos un bandoler polític, bé que sovint els principals caps de la bandositat se'n serviren per a executar llurs venjances i perseguir llurs enemics. D'altra banda, la seva resistència a les forces centralistes li guanyà la simpatia de tots els contraris al govern, entre els quals es trobaven familiars del Sant Ofici, les abadies de Banyoles i Sant Pere de Rodes i rectors; també molts masos, per simpatia o per por, l'acollien i l'afavorien. Des del 1632, desfeta una bona part de la seva banda, vagava pel país amb la seva darrera amiga Joana Massissa, una pobra vídua de Castelló d'Empúries transformada per la llegenda en la noble Joana de Torrelles, vivia de petits robaments i s'allotjava en masies d'antics amics i en pletes i jaces dels Pirineus. Fou detingut el 31 d'octubre de 1633 prop del mas Agustí, de Santa Coloma de Farners, per una delació de l'hereu del mas, i dut a Barcelona, on després d'un llarg procés i tortures, fou ajusticiat amb tot escarn i crueltat el 8 de gener de 1634. El seu indiscutible valor i la fama popular el feren tot seguit objecte de cançons, auques i danses i d'una comèdia, El catalán Serrallonga y bandos de Barcelona, escrita en col·laboració vers el 1640 per Antonio Coello, Francisco de Rojas y Zorrilla i Luis Vélez de Guevara, que fou l'origen de l'anomenada segona vida del bandoler: la del noble, romàntic i justicier que es llançà a la vida bandolera per un greuge i que robava als rics per donar-ho als pobres. Aquesta versió és la que desenvolupà Víctor Balaguer amb el drama Don Juan de Serrallonga o Los bandoleros de las Guillerías (1858), convertit en novel·la el 1859 i reeditada repetidament fins el 1871 (cinc edicions), seguida després d'una segona part, La bandera de la muerte (1859), on retrata un Serrallonga bandoler liberal i romàntic que lluita per alliberar el poble de la servitud dels nobles. Joan Cortada inicià una tasca de desmitificació del bandoler amb la publicació del Proceso instituido contra Juan Sala y Serrallonga. Lladre de pas (1868), i començà des d'aleshores la doble visió del bandoler, la real i la mitificada, que han presentat actualment Joan Reglà i Joan Fuster a Serrallonga. Vida i mite del famós bandoler (1961). És molt discutible, en canvi, l'obra de Joan Mon i Pasqual La vida y la muerte del bandolero Serrallonga. Revisión de su proceso judicial (1972). Serrallonga ha estat font constant d'inspiració de poetes, com Maragall, d'articulistes i, modernament, de muntatges teatrals, com ara Àlias Serrallonga (1974) d'Els Joglars.


Fa temps:
1918 - Washington DC (EUA): el president Wilson fa públic el missatge en el punt catorzè del qual hi ha el germen de la Societat de Nacions.
1959 - França: elegeixen Charles de Gaulle president de la cinquena República.
1959 - l'Havana (Cuba): triomfa la Revolució Cubana amb l'entrada a la ciutat de les tropes de Fidel Castro.
1994 - Tyuratam (cosmòdrom de Baikonur, el Kazakhstan): en surt l'astronau russa Soyuz amb destí a l'estació espacial Mir.

Naixements:
1957 - València (Horta de València, País Valencià): Juan Ignacio Duato Barcia, conegut com Nacho Duato, ballarí espanyol.
1935 - Tupelo (Mississippi, EUA): Elvis Aaron Presley, conegut com Elvis Presley, cantant de rock estatunidenc.
1942 - Oxford (Anglaterra): Stephen Hawking, físic i cosmòleg anglès.
1947 - Brixton (Anglaterra): David Robert Hayward-Jones, conegut com David Bowie, cantant de rock anglès.

Necrològiques:
1634 - Barcelona (el Barcelonès): Joan Sala i Ferrer "Serrallonga", bandoler català. (n. 1594)
1642 - Arcetri (la Toscana, Itàlia): Galileo Galilei, físic italià. (n. 1564)
1879 - Logroño (la Rioja, Espanya): Baldomero Espartero, militar espanyol. (n. 1793)
1896 - París (França): Paul Verlaine, escriptor francès.
1941 - Nyeri (Kenya): Robert Baden-Powell, militar anglès, fundador de l'escoltisme. (n.1857)
1996 - París (França): François Mitterrand, polític francès. (n. 1916)

Festes i commemoracions:
Festa de Nadal a Moldàvia.
Dia de la Commonwealth a les illes Marianes del Nord.
Jackson Day als Estats Units.
Dia Nacional Takai a Niue.

Onomàstica: Sant Apol·linar, sant Severí, santa Gúdula, sant Pere Tomàs.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 09 gen. 2009, 00:07

9 de gener

Josepmaria Escrivà de Balaguer i Albas (Barbastre, Osca 1902 - Roma 1975), sacerdot espanyol, va fundar l'Opus Dei l'any 1928. Va estudiar en els seminaris diocesans de Logronyo i Saragossa, ciutat en la qual va ser ordenat sacerdot el 28 de març de 1925.
Els documents pontificis afirmen que el 2 d'octubre de 1928 va veure, per inspiració divina, com Déu li demanava que difongués en tot el món la crida universal a la santedat, i que obrís un nou camí dintre de l'Església —l'Opus Dei— per a transmetre aquesta crida a tots els homes. En l'actualitat, segons l'Anuari Pontifici, hi ha més de vuitanta mil membres de l'Opus Dei.
És autor de llibres d'espiritualitat difosos en els cinc continents. El més conegut i popular és Camí, que compta amb prop de quatre milions i mig d'exemplars en 43 idiomes.
Es considera a Josepmaria Escrivá com precursor del concili Vaticà II per la seva predicació sobre la santedat enmig del món, afirmant que les persones de qualsevol condició i ofici honest poden arribar a ser santes, sense necessitat de ser sacerdot o religiós.
Va morir a Roma el 26 de juny de 1975. Va ser beatificat per Joan Pau II el 17 de maig de 1992 i canonitzat el 6 d'octubre de 2002. Es celebra una festa en el seu honor cada 26 de juny.
Veus crítiques han recriminat les seves opinions vers les dones. Va ser Marqués de Peralta (1968-1972), i el 1972 el va traspassar a un germà seu.


Fa temps:
1693 - Un terratrèmol destrueix seixanta pobles i llogarrons de Sicília i causa la mort a més de 50.000 persones.
1708 - Alcoi és ocupat per les tropes borbòniques.
1817 - Primer contigent de l'Ejército Libertador de Chile deixa Mendoza rumb a Coquimbo, comandat pel coronel Cabot.
1837 - Puixkin, poeta rus, és ferit greument en un duel.
1863 - S'ignaugura el metro de Londres, el primer ferrocarril subterrani del món, de set quilòmetres de longitud.
1879, Xile - Es dicta la llei d'educació secundària, que disposa que hi ha d'haver almenys un liceu a cada província.
1923 - Juan de la Cierva fa el primer vol en autogir per Madrid.
1939 - Líbia és incorporada al territori d'Itàlia.
1988 - Científics de l'Institut Whitehead, de Boston, aconsegueixen aïllar el gen responsable del sexe humà (TDF), localitzat en el cromosoma Y, només present en els homes.
1991 - Primer or de la història de la natació espanyola en guanyar López Zubero la final dels 200 esquena en el Campionat del Món.

Naixements:
1586 - Neix a Barcelona, Pau Claris, futur President de la Generalitat.
1821 - Francisco Bilbao, escriptor i folòsof xilè.
1902 - Barbastre (l'Aragó) - Josepmaria Escrivà de Balaguer, sant espanyol, fundador de l'Opus Dei.
1913 - Richard Nixon, president dels Estats Units.
1920 - Madrid: José Luis de Vilallonga, escriptor, periodista, actor i aristòcrata.
1941 - Joan Baez, cantant estatunidenca.
1959 - Rigoberta Menchú, Premi Nobel de la Pau el 1992.
1974 - Jesulín de Ubrique, torero espanyol.
1975 - Angela Bettis actriu estatunidenca.

Necrològiques:
1932 - Antoni Maria Alcover i Sureda (n. 1862), eclesiàstic, lingüista, escriptor i folklorista.
1853 - Juan Nicasio Gallego, prevere i poeta espanyol.
1878 - Víctor Manuel II, rei i fundador del Regne d'Itàlia.
1983 - Joaquín Garrigues y Díaz-Cañabate, jurista espanyol.
2007 - Iwao Takamoto, creador de la sèrie de dibuixos animats Scooby Doo

Festes:
Balloon Ascension Day - Estats Units
Día de los Mártires (Dol Nacional) - Palau, Panamà

Onomàstica:
Sant Eulogi de Còrdova, sants Julià i Basilissa d'Antinòpolis, sant Andreu Corsini, santa Marciana.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 10 gen. 2009, 14:12

10 de Gener

Carlo Ponti
Magenta, Llombardia, 11 de desembre de 1912 - Ginebra, 10 de gener de 2007
Productor cinematogràfic italià. Estudià dret i exercí com a advocat. Començà a produir pel·lícules després de la Segona Guerra Mundial associat a Dino de Laurentis, del qual se separà a mitjan anys cinquanta, i produí la gran majoria dels films que entre els anys quaranta i seixanta projectaren el cinema italià a un primer pla internacional. Entre les produccions de més renom sobresurten Roma città aperta, de R. Rossellini (1945), La strada, de F. Fellini (1954), La Ciociara, de V. de Sica (1955), Dr Zhivago, de D. Lean (1965, guanyadora de sis Oscars), Matrimonio all'italiana (1965), V. de Sica, Zabriskie Point, de M. Antonioni (1970), Bianco, rosso e... (1972), d'A. Lattuada etc. Fou el descobridor i promotor de Sofia Loren, amb la qual es casà el 1957 (matrimoni anul·lat per l'Església Catòlica, cosa que donà lloc a un segon casament el 1966).

Gabriela Mistral
Vicuña, Xile, 7 d'abril de 1889 - Nova York, 10 de gener de 1957
Pseudònim de Lucilia Godoy, poetessa xilena. Filla d'un mestre d'ensenyança primària, començà a treballar a setze anys. Quan ella en tenia vint, l'home que estimava se suïcidà; llavors adoptà el nou nom, tret de Gabriele D'Annunzio i de Frederic Mistral. Ocupà diversos càrrecs docents i consulars. El 1945 rebé el premi Nobel de literatura. Desolación (primera edició, 1922; edició definitiva molt augmentada, 1954), Ternura (1924), Tala (1938) i Lagar (1954) són els seus llibres de poesia. Fou una poetessa que treballà amb un llenguatge simple, viu i líric.


Fa temps:
1724, Felip V va abdicar en favor del seu fill primogènit Lluís I d'Espanya.
1877 - S'estableix a l'estat espanyol el servei militar obligatori (quatre anys de servei actiu i quatre a la reserva).
1920 - Entra en vigor el Tractat de Versalles.
1978 - El català esdevé el 17è idioma oficial de la UNESCO
1995 - El rei d'Espanya, Joan Carles I, i l'expresident dels Estats Units, Jimmy Carter obtenen el Premi de la Pau de la UNESCO.

Naixements:
1872 - Prokovskoje (Rússia): Grigori Rasputín, espiritualista i polític rus.
1880 - Madrid (Espanya): Manuel Azaña Díaz, polític, escriptor i president de la Segona República espanyola (m. 1940).
1893 - Santiago de Xile (Xile): Vicente Huidobro, poeta xilè (m. 1948).
1956 - Úbeda (Espanya): Antonio Muñoz Molina, escriptor espanyol.

Necrològiques:
1951 - Sinclair Lewis, escriptor nord-americà.
1957 - Gabriela Mistral, poetessa xilena, Premi Nobel de Literatura.
1961 - Dashiell Hammett, escriptor nord-americà.
1993 - Antonio Manuel Campoy, crític espanyol d'art.
2007 - Carlo Ponti, actor i direcor italià, marit de Sofia Loren.

Onomàstica:
Sant Agató, sant Pere Ursèol.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 11 gen. 2009, 00:17

11 de Gener

Edmund Percival Hillary
Auckland, 20 de juliol de 1919 - Auckland, 10 de gener de 2008
Alpinista i explorador neozelandès. Apicultor de professió, des dels setze anys s'afeccionà a l'alpinisme, i adquirí una gran experiència participant en expedicions britàniques a l'Himàlaia. Fou pilot de la Força Aèria de Nova Zelanda del 1944 fins a la fi de la Segona Guerra Mundial. El 29 de maig de 1953, ell i el xerpa Tensing Giatso foren els primers a culminar amb èxit una ascensió al cim de l'Everest en l'expedició britànica liderada per John Hunt. Posteriorment féu altres expedicions, com la de les fonts del Yangtze; la de l'Antàrtida el 1958, en la qual arribà al pol Sud el 4 de gener de 1958 amb l'expedició dirigida per Vivian Fuchs, i amb qui publicà The Crossing of Antartic (1958) o la realitzada al Ganges el 1977 (From the Ocean to the Sky, 1979). El 1953 fou nomenat Sir i el 2003 ciutadà honorari del Nepal. Es dedicà també a millorar les condicions de vida dels xerpes i a la defensa de la natura.


Fa temps:
1284 - Barcelona: Concessió del privilegi Recognoverunt Proceres per part del rei Pere II.
1874 - Sarrià (Barcelona): voluntaris republicans s'enfronten amb l'exèrcit espanyol.
1982 - Cantàbria: hi entra en vigor l'Estatut d'Autonomia de Cantàbria

Naixements:
1760 - Litchfield, Connecticut (Estats Units): Oliver Wolcott, polític, governador de Connecticut i Secretari del Tresor nord-americà.

Necrològiques:
Yvonne de Carlo, actriu canadenca
2008 - Sir Edmund Hillary, muntanyenc, un dels dos primers homes a pujar, l'any 1958 a l'Everest.

Onomàstica:
Sant Higini, sant Salvi, santa Hortènsia.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 12 gen. 2009, 00:05

12 de Gener

Jorge Guillén
Valladolid, 12 de gener de 1893 - Màlaga, 6 de febrer de 1984
Poeta. Adscrit a la Generació del 27, col·laborà amb poemes, assaigs i traduccions en diverses revistes; a la "Revista de Occidente" publicà (1929) la seva versió del Cimetière marin, de Valéry. Fou lector a la Sorbona de París (1917-23), catedràtic de literatura a la universitat de Múrcia (1925-29), lector a la d'Oxford (1929-31) i catedràtic a la de Sevilla; el 1938 emigrà als EUA (Harvard, Yale, Berkeley, etc), viatjà per Europa, residí a Puerto Rico i retornà, algunes temporades, a Màlaga. Representà l'esforç més decidit de la seva generació d'aconseguir una poesia pura, despullada, mitjançant l'elaboració intel·lectual, de tot vestigi anecdòtic i subjectiu. Sota aquests postulats nasqué Cántico, concebut com una vasta unitat de poemes breus, que en les seves dues primeres edicions (1928 i 1936) ofereix un sentit harmònic de la vida i de l'univers. A les altres dues edicions de Cántico (1945 i 1950), el subtítol Fe de vida augmenta el nombre de poemes i estableix canvis formals; la quarta edició podria ésser interpretada com la fi d'un dels cicles més ambiciosos i brillants de la poesia castellana contemporània. La publicació de les dues primeres parts de Clamor-Tiempo de historia (Maremágnum, 1957, i Que van a dar en la mar, 1960) encetà una nova etapa en la temàtica de l'autor, que continuà a A la altura de las circunstancias (1962). Cal esmentar altres llibres: Huerto de Melibea (1954), Del amanecer y el despertar (1956), Viviendo y otros poemas (1958), Historia natural (1960), Lenguaje y poesía (1962), Homenaje (1967), Aire nuestro (1968), Guirnalda civil (1971), Hacia "Cántico". Escritos de los años veinte (1981), Final (1982), etc. El 1977 li fou concedit el premi Miguel de Cervantes de literatura i el 1978 la Real Academia Española el nomenà acadèmic d'honor.


Fa temps:
1706 - Vila-real: La resistència d'un grup de veins proaustracistes al pas de les tropes reials provoca l'assalt de la vila, parcialment incendiada, i la mort de quasi cinc-centes persones entre els dos bàndols.
2006 - Santa Coloma de Gramenet (el Barcelonès): Explosió de gas a la Rambla del Fondo que obliga a reallotjar els veïns de la zona a Badalona i Barcelona.
1881: Batalla de San Juan de Chorrillos a la Guerra del Pacífic entre Xile, Perú i Bolívia.

Naixements:
1896 - Vílnius (Lituània): Borís Skossyreff, aventurer que intentà prendre el poder a Andorra durant els anys 30 del segle XX, proclamant-se rei d'aquest estat.
1893 - Valladolid (Espanya): Jorge Guillén, poeta de la Generació del 27

Onomàstica:
Sant Arcadi, Sant Nazari, santa Tatiana, sant Martí de Lleó, sant Victorià, sant Antoni-Maria Pucci, santa Cesarina.

plana
Barretina
Barretina
Entrades: 903
Membre des de: 22 oct. 2002, 23:15

EntradaAutor: plana » 13 gen. 2009, 00:32

13 de Gener

Joan Reventós i Carner (Barcelona, 26 de juliol de 1927 - 13 de gener de 2004), va ser un destacat polític català, un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya, i president del Parlament de Catalunya. Era net de Jaume Carner i Romeu
El 1950 va obtenir la llicenciatura en Dret per la Universitat de Barcelona, on més tard seria professor a les facultats de Dret i Economia. Durant l'època d'estudiant, va militar en diverses organitzacions clandestines anti-franquistes i nacionalistes. Ingressà al Moviment Socialista de Catalunya (MSC) i n'esdevingué un dels líders. Fou detingut per la seva militància política el 1957 i passà uns quants mesos a la presó. Vinculat a la Companyia d'Indústries Agrícoles per herència, treballà al grup editorial Seix-Ariel. El 1958, essent professor a la universitat, fou expulsat i empresonat durant tres mesos per la seva activitat política. Seria readmès a la Universitat més endavant, però tornat a expulsar per haver signat un document en què es demanava la dimissió del rector de la UB i del ministre d'educació.
Després s'integrà a Convergència Socialista de Catalunya (CSC) i el 1976 va fundar al Partit Socialista de Catalunya-Congrés. El 1977, aquest partit es va presentar a les eleccions generals en coalició amb la Federació Socialista Catalana del PSOE. Aquesta coalició es va convertir més tard en el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), del qual va ser elegit primer secretari.
Va formar part del govern de Josep Tarradellas, va ser diputat a les Corts Espanyoles, i va formar part de la comissió negociadora de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979. El 1980 va encapçalar la llista del PSC a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, va ser diputat del Parlament de Catalunya. Entre 1983 i 1986 va ser ambaixador d'Espanya a França, i després senador per Barcelona.
El 30 de novembre de 1995 fou elegit president del Parlament de Catalunya amb els 75 vots de PSC, PPC, ERC i IC-V, enfront dels 60 vots de Convergència i Unió i prengué possessió del càrrec el 5 de desembre del mateix any. Fou president fins al final d'aquella legislatura, el 1999. L'any 2000 fou guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya i el 2005 amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a títol pòstum.
Victima d'una llarga malaltia va morir a Barcelona el gener de 2004.


Fa temps:
1714 - Arbúcies (la Selva): les forces catalanes derroten les borbòniques una batalla anomenada combat d'Arbúcies (guerra de Successió).
1966 - arxipèlag Juan Fernández (Xile): adopta el seu nom actual; fins aleshores s'havia anomenat arxipèlag Robinson Crusoe.

Necrològiques:
2000 - Mor el patriarca de les lletres valencianes, Enric Valor i Vives.
2004 - Joan Reventós i Carner, politic català, fundador del PSC que fou president del Parlament de Catalunya.
1935 - Heinrich Schenker
1941 - Zuric (Suïssa): James Joyce, escriptor i poeta irlandès (n. 1882).

Onomàstica:
Sant Hilari, sant Gumersind, santa Verònica de Benasco.


Torna a “Varietats”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 43 visitants