EntradaAutor: corpetit » 02 març 2009, 23:00
Hola, bona nit,
Suposem que el marcador és indiferent i que el company no ha contrat.
Segons el meu parer, que ja he dit per activa i per passiva, que no ha de ser, ni molt menys, el correcte:
Sortida de sota és equivocada ja que podem obligar al company a posar l’as.
Sortida de cavall, tot i que no tant, també és equivocada.
Sortida de rei és la millor opció.
Amb cavall i rei surto de rei. Amb as i rei surto d'as. La gran majoria de cops surto de la correlativa superior, excepte casos puntuals en què no és necessari o n'és la millor sol·lució o sortida estratègica.
Si sortim de cavall i no agafem l’as al trumfador Est, si plega el company Nord de manilla, pot fer-nos l’as a nosaltres.
Si, en canvi, sortim de rei, mai no ens farà l’as a nosaltres. Per tant, la sortida és més per a senyalar, principalment, per no “enganyar” o ser susceptible d’enganyar al company.
Sortint de rei li estic dient, com molt bé indiques, que canviï de pal, que no hi tinc res a l’oro.
No tenim res als altres pals però el company podrà jugar per les seves, sense estar gens ni mica lligat ni influenciat per la nostra sortida a l’oro.
Si jo (Sud) surto de de rei d’oro i no agafem l’as a Est, el company sabrà perfectament que, en no tindre’l ell, l’as d’oro és a Oest. Col·locarà aquesta carta amb absoluta precisió i sempre sabrà que, entre els dits, guarda aquesta carta.
Si jo (Sud) surto de cavall i no agafem ni rei ni as, el company, per la nostra manera de jugar, sabrà que, si no els té ell, aquestes dues cartes les té Oest. 2 cartes més que tindrà situades, amb tot el que això pot representar per barrotar, no barrotar, saber quantes n’hi queden d’un o dels altres pals, etc.
A banda de donar informació al company, del nostre joc i de la distribució de les cartes, en aquest cas hi ha una raó de molt més pes; jo diria que la més important en aquesta situació: el descart, i, en aquest cas, molt lligat a la posició.
Qui canta trumfo, sigui passat o no, és el jugador de la dreta (Est). Què volem dir amb això? Doncs que si sortim de cavall, el company pot pensar, com hem dit, que tenim l’as i que ens torni la jugada. Doncs bé, com que nosaltres en tenim 5 (d’oros) i, a sobre, tenim la sota, la carta que ens doni Est, molt possiblement no denotarà que pugui fallar. No ens podrà donar la sota perquè la tenim nosaltres, com a màxim ens donarà el 8.
Doncs bé, si el company ens torna la jugada i no té l’as d’oro ell, és obvi que aquest as només pot ser a Oest. Llavors, si Est només tenia un oro, per molta sota i per molt rei que tinguem encara, significarà un descart en tota regla per Est, que, a sobre, és el trumfador.
Ara no quantificarem el valor que pot tindre aquest descart. Podria haver cantat amb un 5-5-1-1 o altres moltes combinacions.
Sortint de rei, el company esgotarà altres vies, obrirà altres pals, defensar-se algun as, fer-se el seu pal llarg de manilla i as etc. Alliberarem totalment al company de l’obligació de tocar aquest coll.
Una altra circumstància és que, si sortim de cavall, té la manilla d’oro Est i, per tant, agafa basa, el company pot pensar que l’as el tenim nosaltres i obrar en conseqüència. Què vull dir amb això? Doncs que si Nord té només un oro, el pot temptar una possible carregada quan Est, més endavant, surti a l’oro pels motius que siguin. El company Nord pot carregar tantos, pensant que nosaltres guardem l’as d’oro. Si haguéssim sortit de rei, això no passaria mai (en el meu cas), o almenys, no passaria així. Pensa que, el company Nord, pot utilitzar els trumfos (quan s’arrastri) amb la finalitat de desfer-se dels pocs oros que pugui tindre, amb l’objectiu de carregar un as perdut o bé alguna carta amb punts que en tingui una collada.
Si sortint de rei fem saltar l’as i el company es fa la manilla, excepte que les cartes l’obliguin, el company no ens tornarà a tocar l’oro. La raó és que, si ja ens hem fet 13 tantos, què anem a buscar a l’oro? Els tres de cavall, si és que el tenim?. No és prioritari, sempre serà millor, si han cantat els altres, d’encetar un altre coll.
Una altra mínima, mínimíssima raó o circumstància podria ser que, si han cantat els altres i en tenim 5 de rei. Poques opcions li donem a aquest rei, de fer basa en tercera ronda i, relativament no gaires en segona. Així doncs, quin sentit té guardar-lo entre dits si, possiblement ens el fallaran?. En tot cas i en fred, hi ha el doble de possibilitats que fallin més aviat aquest coll els altres (ells són dos i el company només un).
Deixem-ho aquí per no allargar-ho, encara que se’n pot treure molt més suc.
Ja no parlem de si trumfem nosaltres o bé el company ha contrat o és botifarra.
La botifarra és un joc de parella i, moltes vegades és necessari sacrificar un, o més tantos, amb l’objectiu de vetllar pel bon funcionament de la partida i del propi company. Si no surt bé, mala sort, però l’important és la manera com es juga, no el resultat, i qualsevol detall pot ser importantíssim, per insignificant que, a primer cop d’ull, ens pugui semblar.
Adéu.
corpetit l’ha editat per darrera vegada el dia: 10 jul. 2009, 15:42, en total s’ha editat 1 vegada.