EntradaAutor: corpetit » 02 abr. 2009, 00:13
Bona nit,
Sembla ser que els caps del Butinet han optat per permetre el “renúncio” (no que en vulguin fer ni que se'n facin, en cap cas es diu això), així com també permetre la seva denúncia i corresponent sanció. Han optat per poder sancionar aquest “renúncio”, voluntari o no, amb la totalitat dels punts en joc. Doncs no hi podem fer més, ens hem de conformar, és la seva elecció i és una bona elecció pequè la sabem d'antuvi i s'aplica a tothom per igual.
Ara, que ningú ens digui que el “renúncio” es manté per preservar la semblança amb la vida real. Que si aquest existeix al bar, també ha de perviure per internet. De veritat pensem que el fet de jugar en línia preserva totalment (i pretén fer-ho), el joc real?
A mi em sembla que, vulguem o no, tot i ser el mateix joc, no el podem tractar exactament igual. Vulguem, o no, poc o molt, ja l’hem canviat i hem acceptat aquests canvis plenament. Hi ha moltes coses que disten absolutament de la realitat i, si volem mantenir i respectar el renuci, perquè no ho fem amb la resta:
1.- A la vida real, es compten els tantos, i tots som fal·libles, ens podem equivocar perfectament, i l’equivocació pot valdre una partida. És més, hi ha parelles que s’equivoquen expressament al seu favor. ¿Per què no comptem els punts nosaltres? ¿Per què no els apuntem nosaltres? Doncs perquè és més còmode i més ràpid, però s’allunya de la realitat. Aquest és un canvi realitzat i acceptat per tothom. Si no comptem els tantos, també perdrem l’hàbit de fer-ho i ens pot perjudicar o llastrar en les partides presencials.
2.- A la vida real, no podem tindre contínuament l’última basa feta per una parella sempre oberta, durant tota la partida. Aquí, ara sí que podem, si volem que s’assembli tant a la realitat, perquè ho permetem?
3.- El Butinet, quan ens fem l’última basa d’una mà i abans de recollir basa, ja ens diu la puntuació que hem fet en aquella mà i ja ens suma el resultat final de la partida. Per què? Això, a la vida real és impossible si tu no t’has comptat prèviament els tantos fets. Es fa per poder denunciar el renunci però, on s’és vist que, en el joc real primer es comptin els punts i després (depenent del resultat) es pugui denunciar el renunci. Mai de la vida, primer es denunciarà el renunci i si, aquest no tira endavant, llavors es comptaran els punts fets per cada parella.
4.- A la vida real, hi ha jugadors que, depenent del marcador, remenen molt o poc les cartes. Potser són manies, però aquí és indiferent, no intervenim en res. Fet o circumstància diferent de la realitat i acceptada per tothom.
5.- A la vida real repartim les cartes i ens podem equivocar en fer-ho. Aquest fet, en determinats llocs és sancionat, aquí és impossible, la màquina no s’equivoca mai. Circumstància acceptada per tothom perquè es considera una millora.
6.- La forma de subhastar al butinet és totalment diferent a la realitat. Fins i tot, contravé la majoria de reglaments. Al Butinet, no cal dir que l’ordre d’intervenció és indiferent, mentre que a la realitat s’han de seguir unes prioritats que aquí es passen totalment per alt. Suposadament es fa per guanyar temps i agilitat, s’infringeix la norma però és acceptat per tothom.
I molts altres exemples. Igual que aquí tenim les eines per comptar els punts, per remenar, repartir i col·locar les cartes automàticament etc, també tenim les eines per evitar els indesitjats “renúncios”. Eines que no es tenen a la vida real, i aquestes eines són infal·libles, totalment objectives i, a sobre, podem saber que aquest renunci ha estat amb mala baba, dolós, malintencionat, amb premeditació, cosa que, a la vida real, no ho podem saber del cert.
La pregunta és: ¿així com ara, ja s’estan utilitzant aquestes eines per millorar (per mi encertadament) el joc i el bon desenvolupament de les partides, en realitat volem anar una mica més enllà i utilitzar aquestes mateixes eines (que ja he comentat que són infal·libles i implacables) per tal d’eliminar els renuncis? O per segons què, volem ser més papistes que el Papa i seguir estrictament la tradició i per segons què, tant ens fa? ¿Per què unes coses sí, i altres no?
¿No ens donem compte que, tot i ser el mateix joc, poc o molt, ja l’estem canviant, ja l’hem canviat? I jo crec que, a millor.
Cada contrada, cada poble posa les seves normes, nosaltres, a les nostres normes, volem "consentir i permetre" (en el sentit que es pot fer, no que estigui protegit, ni molt menys) el renunci, tot i ser sancionat? Faríem cap mal o més mal a la botifarra, pel simple fet de no permetre el renunci a la nostra comunitat?
Només cal preguntar-ho als butinaires, a mi, personalment, aquí, al butinet, no m’agrada haver de fer de policia tenint els mitjans per poder-ho evitar, tot i que, a la vida real, com tantes altres coses d’aquest joc també les he d’acceptar per ser d’impossible solució. Aquí que sí que podem, en realitat volem?
Massa llarg, Adéu.
corpetit l’ha editat per darrera vegada el dia: 02 abr. 2009, 02:28, en total s’ha editat 2 vegades.