EntradaAutor: corpetit » 23 set. 2009, 17:25
Bona tarda,
Correcte all, molta gent pensa igual que tu però, gaudir del dia i de la botifarra i cantar un renunci no són excloents. No és pecat cantar un renunci. I no es parla d’haver de cantar renuncis contínuament. Simplement, es tracta de marcar unes mínimes pautes d’actuació en cas que es produeixi una situació d’aquest tipus. Unes pautes, bones o dolentes, però iguals per a tothom o el més equitatives possible.
Si volem que la cosa sigui una mica seriosa, penso que hem d’intentar obrar tots sempre de la mateixa manera, ens agradi o no. No pot ser (o almenys em sembla poc seriós) que una mateixa acció pugui comportar una solució radicalment oposada, en un mateix lloc i dia determinat.
Que moltes vegades ens serà ben igual, que a nosaltres no ens afectarà en res. És possible, però potser sí que afecta a algú altre que potser no li és tan igual. Portant-ho a l’extrem, si els renuncis (tema que estem tractant) i tot el que els envolta, per la majoria de gent no són importants, doncs fins i tot es podrien treure. Cap problema, que no es sancioni o hi hagi el risc de sancionar res ni a ningú i ja està. Algú pot pensar: total, a mi em rellisca tot, ni aquesta ni cap altra regla o norma pot determinar ni mesurar la seriositat, o no, d’aquest ni de cap altre joc.
Per exemple (i és només això: un exemple), si s’acorda que el primer descuit (o una acció concreta) de cada parella en cada partida no es tindrà en compte, no es sancionarà; que això sigui per a tothom, no que una parella en perdoni 15 (pels motius que siguin) i una altra no en deixi passar ni un.
No es tracta d’esbrinar si hi ha hagut mala fe, de si a mi m’és igual quedar primer que últim, que si fem pagar les culpes a un o a un altre; no es tracta de res d’això, crec que es barregen coses que no tenen res a veure. Es tracta de seguir, dintre del que es pugui i se’ns permeti, una determinada línia d’actuació perquè, normalment, en un campionat, les nostres decisions poden afectar a altres persones. A casa seva, que cadascú faci el que vulgui.
Hi ha decisions en què, evidentment, no hi podem ni devem intervenir. En canvi, n’hi ha d’altres que sí que podem o hi podríem prendre part, amb l’objectiu que tothom, dintre del possible, gaudeixi de les mateixes oportunitats. Ara bé, si pel que es veu, la majoria de gent considera que aquests casos o aspectes on sí que hi podríem incidir entren dintre de la sort implícita en tot campionat, depenent de la benevolència o voluntat puntual dels teus rivals en aquell precís moment, i dels rivals dels altres; doncs llavors deixem o continuem deixant el joc de la botifarra i la seva consideració en mans d’això mateix: la sort. Total, si és el que volem, segurament també serà el que ens mereixem.
Adéu.