EntradaAutor: Aivlis » 12 des. 2009, 00:52
Un dia un amic, sabedor que m'agradava jugar a la butifarra, em va dir que per Internet hi podria jugar, però en aquella època m'agradava tant poc tot el que tenia a veure amb la informàtica que me'n vaig desentendre i no vaig ni voler saber de què em parlava, però al cap d'un temps, el meu fill em diu "mira mare, això t'agradarà", ho recordo ben bé, era un dissabte a la tarda, miro a la pantalla i em trobo una partida de cartes, m'assec davant del Pc, i al contrari de la peach a mi em va agradar des del primer dia.
Al principi tots eren nicks, després van passar a ser coneguts, amb més temps, alguns, bons amics, i si, ho reconec, el butinet omple una part del lleure de la meva vida.
Ah! com a curiositat, al principi que hi jugava (no coneixia a ningu) em vaig fer una llista, una banda pels nicks de les persones que em semblaven agradables, per poder repetir partides i en l'altra banda els nicks d'aquells que pel què sigui no hi vols tornar a jugar.
Doncs bé, la llista dels que no hi volia tornar a jugar era tant, tant curta, que era més fàcil recordar un o dos nicks que no mirar el paperet.
Com bé diu el Gummo, butinet no solament són cartes i partides, són persones i per mi és un plaer formar part d'aquesta comunitat.