Si senyor, la Butifarra es un joc d’atzar i les cartes son fonamentals, no he vist a ningú guanyar sense manilles. Ala, tots els que es creuen uns cracks enfadats.
Es que soc “maranya”.
De totes maneres es un joc on si els teus rivals en saben es mes bonic que en el cas contrari, les estratègies; fer trumfo o passar-ho, de que fer trumfo, de que sortir, abarroto o no abarroto, etc. etc. fan que, barrejat amb l’atzar, la BUTIFARRA sigui un gran joc.
I precisament per que es un gran joc i per que jugar-lo be es tan difícil, fa que fer trampes sigui tan odiós. Tothom sabrà quines son les trampes que fa, jo les he vist de tots colors. La meva sogre quan va començar a jugar, ara ja no en fa,

nomes amb la cara si li veia si passava amb bo o amb dolent. L’altre dia a Vallcebre ens van guanyar, legalment però en un últim dat sospitós. Partida 98/48 a favor nostre, els contraris sempre passaven dient “ delego”. Amb el que li toca dir te dues manilles i un as i ho passa dient “fes-els-hi”.l’altre, avatars del joc, te una manilla i dos assos, un coll larg, canta Buti, segurament hagués fet buti igual, anaven al darrera, i cony ens va fer capot. Trampes?, segurament no, ells s’ho sabran, nosaltres a felicitar els guanyadors..................... , no he dit que era la semifinal, encara ens va tocar una caixa de cava per cadescun, en fi.
D’altre banda he vist “honrosisima” gent del Butinet, que en els campionats, proposant als seus companys fer trampes, que si la carta que t’aixeco es una manilla, que si pico mes a la punta o mes endins de la taula tinc mes o menys bo, etc. etc. Es absolutament cert que si no tenen cartes ja pots fer trampes ja, però cony si en un dat tens informació addicional, pos deu ser mes fàcil fer mes punts que si no la tens. El que no ser massa es el plaer que obtenen guanyant fent trampes, de fet jo tampoc ser quin plaer s’obté guanyant, però no deixo de provar-ho...........
De trampes i tramposos n’hi ha per tot arreu, la veritat es que, si puc, practico la “selecció natural” si m’oloro que algú fa trampes, no jugant-hi mes arreglat, i que a força dels anys em torno mes esquerp cada cop m’agrada mes jugar amb la mateixa gent, i això no es bo, hi ha molta i molta gent nou vinguda al Butinet excel•lents jugadors i persones que no coneixeré.............en fi, potser canviï d’opinió.........................
Jo crec en el concepte del “Gentleman butifarrero”, jugar com esport, per guanyar clar que si, però amb respecte al contrari, no com el “gilipolles” aquell que guanya i no tenint-ne prou amb guanyar i afegeix “Sou molt dolents .................”.
Ai senyor es ben be que n’hi ha mes fora que dins.
En fi, tingueu manilles i sapigueu-les aprofitar.