Es collonut.
Tots volem tenir la raó. Els de Girona contra els de Manresa, els de Valls de Torroella contra els de l'Ametlla de Merola. Els de Barcelona i Girona contra els de Lleida i Tarragona es fantàstic.
Us imagineu que passes això en els escacs?.
Casum dena. A Sant Joan de Vilatorrada es jugarà com l’organitzador digui que es faci, i això serà en funció del hàbits i costums del Bages.
Que jo sàpiga, en aquest moments, no hi ha cap lloc on poder consultar al Gran Oracul de la Botifarra.
A mes mentre escric us imagino amb alguns de vosaltres sentadets cadascun a una cadira amb un gran respatller escoltant les dissertacions de la resta dels sacerdots.
Mira per on, ara apart dels arrobes, i DELS CUADRADILLOS, tindrem sacerdots i sacerdoteses.
A vore tal i com ho veig. Tots entenem que la Butifarra va néixer des de la manilla francesa. Era, fins l’aparició del Butinet un joc que es jugava als pobles i entre la gent del mateix poble que es trobava en els bars per a jugar i fer petar la xerrada. A cadascun d’aquest llocs varen introduir petites modificacions i petites llicencies en el joc diferents uns dels altres. L’aparició de Butinet ha fet que tots aquestes variants es posessin juntes.
I lo mes fotut es que ningú esta en possessió de mes veritat que la seva. I quina es la seva? , La que l’hi varen ensenyar els seus pares els seus avis o els seus amics. I caram qui qüestiona amb un avi, un pare o un amic, sobretot en coses tant transcendents a la vida com es la Butifarra.
Ordenem les cuestions:
TIRAR LA PETITA.
Caram pobres cartes petites, tant inútils que semblant, i la feina que poden fer a la butifarra, no son punts però en poden fer molts, i vosaltres voleu que les tirem sempre obligadets fins i tot quant no i estem obligats. Diferencieu mes les cartes per els punts que porten a sobre que no pas per els que poden aconseguir.
Ui i pq no i estem obligats i pq en unes situacions si i en altres no, ai caram:
“ Si en tinc dues d’onze si “
“ Si es Butifarra, no”
“ Si es trumfo tampoc “
“etc, etc.”
De tot em sentit aquest dies
I tot es correcta en el poble on ho fan, l’única diferencia que hi ha es que tots saben quines normes regeixen en aquell lloc.
La mes sofisticada “ si no puc servir, ni matar de trumfu, he de tirar la mes petita dels altres pals” ostres titu, lo teu es fonamentalisme,

, o sigui que es mes petit el dos de bastos que el dos d’espasses. A casa meva les cartes es valoraban de Oros, copes, espasses, bastos, sent els oros les mes valorades.
Es curiós que només volem tenir raó imposant la nostra norma. En principi tant correcte es l’opció Occidental, que genera molta mes llibertat de joc i a la vegada molta mes imprecisió, (es una opinió, no us enfadeuuuuuuuu). Com L’oriental mes rígida en els seus plantejaments, i dintre d’aquesta la variant de només carregar punts en la carta ferma del company o de tirar hi qualsevol carta, que ja es curiós que si no tinc l’obligació de matar al company si la tingui de tirar la petita, o sigui si tinc 10 i 8 puc carregar el 10 pero si tinc 8 i 2 he de tirar el dos, fotut, fotut.( Sempre es una opinió ).
I fixeu vos que sempre dic PUC, no que sigui la millor jugada.
En fi, per a mi amb aixó deixo tancada, la meva participació en aquest aspecte dels foros, no em satisfá en absolut els nivells als que ha arribat la discussió. Només desitjo que a cada lloc que anem, respectem els usos i costums locals i si algun dia som capaços de posar nos d’acord amb tot allo que millori aquest joc que tots estimem, sera magnific.
Au m’en torno al meu mon de cuadradillo
Aqui el gal irreductible
# Quiquet alies el acopdegarrotix
