nannnnit butikorassonitusssss!Ara q sembla q la gavina q arrencà el vol es dibuixa novament a l'horitzó i sembla que vulgui tornar, i sembla que pugui tornar.., i sembla que tornarà a bressolar el niu q ella mateixa va crear, ara q sembla q la tornarem a tenir entre nosaltres potser és hora de reconduir aquest foroRosa, d'intentar altra vegada submergir-se barrant ones encrespades en una nova maror, salada i flairosa. Volia explicar un conte, el conte del butikorassones, el conte dels passants i eterns. Sempre un conte és un bon regal de benvinguda. Siii sissss, passants i
eterns. Em persegueix la idea d'un món singular en què la gent es queda en una edat determinada, cadascun en una de diferent. Així un arriba, amb una pressa considerable, als 30 i s'hi queda. Un altre arribar coixejant fins els 70 i després es queda als 70. Alguns corren cap aquí i cap allà com nens de 12 anys i no passen mai d'aquí (vegeu kas del petrifill). Hi ha dues classes de persones: els uns encara es troben de camí cap al seu objectiu, els altres ja l'han assolit. Potser q molts nens passin dels dotze anys, però després n'hi ha uns altres q són, per dir-ho així,
eterns dotzanyers.
D'aquests
eterns, n'hi ha de totes les menes: nens, homes, dones, ancians. Tenen un cert sentiment de superioritat; a ells ja no els pot passar res. Perden l'interès pels seus anys; un cop han arribat al segon període deixen de calcular els anys i es
queden on havien arribat. Tenen els privilegis de la seva durada, es coneixen els uns als altres i se saluden d'una manera particularment respectuosa. La seva activitat és adequada per al q podríem anomenar la seva edat fonamental. Són els models per als altres, que es denominen passants. Cada passant té un
etern com a padrí, i aquest determina els seus objectius.
Els passants i els
eterns viuen barrejats, no estan separats. Els casaments entre ells no són prohibits, però comporten dificultats. Un
etern pot enamorar-se d'una passant i llavors el seu amor es trobarà exposat a tots els canvis
d'ella. Pot ser q hagin de passar un bon nombre d'anys abans q ella no ascendeixi a la classe d'ell; a partir d'aquest moment, ella deixerà d'interessar-li. En canvi, un passant pot estar posseït per l'ambició d'estimar només
eternes i seduir-ne una darrere l'altra fins que, al capdavall, ell mateix
etern, arribi a l'estat de calma. I només en aquest món és possible una mena de felicitat que nosaltres, efímers del tot, anhelem de vegades: un
etern pot trobar una
eterna i no canvien mai; junts poden continuar sent els mateixos. Poden esgotar el sentiment q tenen un per l'altre sense q la influència del temps el buidi. Poden saber si realment són l'un per a l'altre; ells, però només ells, poden provar i acreditar els seus sentiments.
Per a qui l'amor és important en aquest sentit suprem, pot ser q el trobi i el mantingui. A qui atreu la mutabilitat de l'altre tot i que, per la seva pròpia naturalesa, ha aconseguit una estabilitat, com a
etern es buscarà passants. Qui vol viure fluidament però ha d'adorar el que és igual a si mateix i palpable, com a passant buscarà un
etern. Però els quien la seva mutabilitat només poden suportar allò mutable, com a passants aniran amb els passants.
En aquest món tothom podria trobar el que necessita per ser feliÇ.
Petonets***, i benvinguda alforoRosa Jiji.

petri¥