Hola a totes i tots.
Després d’haver llegit alguns missatges d’aquest foro i, sobretot, arran de l’experiència al butinet, he arribat a la conclusió que la botifarra oriental és una botifarra de “joguina”. Si ens fixem en els reglaments d’una i altra (oriental i occidental), ens donem compte fàcilment que la botifarra oriental queda estrictament inclosa en l’occidental. És a dir, la botifarra oriental no és res més que un cas particular de l’anomenada botifarra occidental (que, en conseqüència, hauria d’ésser anomenada botifarra general o simplement botifarra). Tot això es dedueix de la tercera regla de la botifarra oriental, la qual, en els casos en què no podem superar, obliga a tirar la carta més petita del pal que s’està jugant sempre que no hagi servit el company (podrem tirar una carta puntuable) o el nostre rival de l’esquerra (podrem tirar una carta puntuable esperant que el nostre company guanyi la passada).
A partir d’això crec que (i deixant de banda l’orgull) les discussions sobre quina és millor de les dues poden acabar si tractem de respondre objectivament dues preguntes:
1. Quina modalitat és més complexa?
2. Quina modalitat resulta més natural?
1. Em sembla que la primera pregunta queda clarament resposta al primer paràgraf. La botifarra occidental és més complexa. És evident que el fet de no imposar una nova regla en aquesta modalitat amplia enormement el ventall de possibles cartes a tirar en un moment donat, i això la fa més complexa. Típicament, s’ha dit que no tirar la petita és enganyar. No hi estic d’acord. A la botifarra només pots enganyar al teu company, ja que a l’equip rival sempre interessarà donar informació ambigua o desconcertant sobre les teves cartes. És a dir, en la botifarra occidental no s’enganya, simplement es tira la carta que un creu més convenient per tal de guanyar més punts al final de la mà. És innegable que tot això és lògic, però podem dir que un joc és millor o pitjor en funció de la seva complexitat? En la meva opinió, la botifarra occidental és millor. La seva complexitat és major respecte la oriental, però no tan complexa com per esdevenir un joc poc atractiu o massa difícil. Al contrari, trobo que la botifarra occidental és molt atractiva degut al marge de creativitat i imaginació inherents en ella.
2.- Quant a la 2ª pregunta, quan dic natural em refereixo bàsicament a si la tercera regla de la botifarra oriental dóna major o menor fluïdesa al joc (respecte a les altres regles, la naturalitat és, evidentment, la mateixa). Per començar a parlar sobre la naturalitat pregunto: ¿què és més natural davant un rival, donar-li informació exacta de la nostra configuració o intentar fer-lo pensar més del compte por induir un error? Jo penso que és molt més natural la segona opció: al rival sempre l’hi intentem posar el més difícil possible per naturalesa, perquè és el nostre rival, i, per tant, la botifarra occidental és respecte a això, més natural. Tot i això, imagino que cadascú tindrà la seva opinió i cadascú trobarà més natural la que acostuma a jugar. Però pensem en el següent exemple (a més d’un li haurà passat pel cap quelcom similar i em sembla que algú ja ho havia comentat): s’ha cantat botifarra (o no queden triomfs) i en un moment donat el nostre company agafa la mà i surt de 9 d’un pal. Imaginem que el nostre company té el 9, l’1, el 12, el 6, el 5, el 4 i el 3, és a dir un pal de 7 cartes de manilla, as, rei. Tanmateix, nosaltres tenim el cavall, la sota, el 2 i el 7. Posem-nos durant un minut el xip de la botifarra oriental: què passaria? Evidentment, el resultat és poc satisfactori (jo ho trobo una gran putada) i aquest exemple que sembla tan rebuscat es pot estendre a casos més simples en què també es poden perdre punts. Els orientals pensareu que no s’hi pot fer res, que és una circumstància de la configuració de les cartes. Però, no us fa ràbia que passi? Per què no porto jo el 7 i el company el 6? ...
Quina botifarra podem dir ara que és més natural?... Jo ho tinc clar.
Bé espero que tot això serveixi d’algo i perdoneu la parrafada.
GikaJavi
