Pero quina infornacio doncs enganyant Topo ? .La unica informacio que dones es el dubte que tenen tots els demes jugadors ,inclòs el teu company ,que com molt bé has dit ,es joc de dos ,i feras dubtar fins i tot al teu company.Ara be si el company esta d'acord amb el sistema d'enganyar doncs endevant,pero saps perfectament que mai podras portar una partida al 100 % controlada,ja que et sera imposible saber si el company te semi o no del pal si enganya.Si has d'aguantar al pal o no fa falta ,etc .
Com molt be han dit molts en aquest apartat del foro ,si es comança a enganyar pasa a ser un joc sense lògica,i es juga a veure si tens mes o meny sort .
És útil servir enganyant?
alex_g7
el que veig es que els orientals, l'argument que doneu es que el joc esdeve no controlable. i aixo se suposa que es dolent. un occidental et diria que aixo fa el joc menys controlable i, per tant, mes interessant. el parxis es molt controlable i encara no he vist el ParxisNet (i tampoc l'OcaNet)
tal com han dit Jordi i MrOrange (salutacions a Almacelles i a la ambaixada almacellenca a SD) despres de tot son nomes 48 cartes, qualsevol persona amb una mica de practica i una mica d'agilitat mental les pot controlar. servir lliure fa que tot plegat sigui una mica mes complicat, pero tambe una mica mes entretingut. tots els orientals ara estan traient foc pels queixals dient que ja es prou entretingut tal com juguen ells
i que qualsevol altra complicacio canvia el joc massa. coses com aquestes es per les que crec que no ens posarem mai d'acord.
per cert, jo soc oriental o occidental?
Topo
has d'explicar una millor aixo que dius de la moderna. pel poc que jo en se si el company et fa directe, ell no en te NI IDEA de les teves cartes. en tradicional es delega molt mes sovint qu en moderna i, per tant, es fan servir 24 cartes mes sovint que nomes 12 (es a dir, en tradicional es totalment obvi que delegar vol dir que no les tens molt bones i/o que no tens cap pal molt llarg).
Profeta
el que veig es que els orientals, l'argument que doneu es que el joc esdeve no controlable. i aixo se suposa que es dolent. un occidental et diria que aixo fa el joc menys controlable i, per tant, mes interessant. el parxis es molt controlable i encara no he vist el ParxisNet (i tampoc l'OcaNet)
tal com han dit Jordi i MrOrange (salutacions a Almacelles i a la ambaixada almacellenca a SD) despres de tot son nomes 48 cartes, qualsevol persona amb una mica de practica i una mica d'agilitat mental les pot controlar. servir lliure fa que tot plegat sigui una mica mes complicat, pero tambe una mica mes entretingut. tots els orientals ara estan traient foc pels queixals dient que ja es prou entretingut tal com juguen ells
i que qualsevol altra complicacio canvia el joc massa. coses com aquestes es per les que crec que no ens posarem mai d'acord.
per cert, jo soc oriental o occidental?
Topo
has d'explicar una millor aixo que dius de la moderna. pel poc que jo en se si el company et fa directe, ell no en te NI IDEA de les teves cartes. en tradicional es delega molt mes sovint qu en moderna i, per tant, es fan servir 24 cartes mes sovint que nomes 12 (es a dir, en tradicional es totalment obvi que delegar vol dir que no les tens molt bones i/o que no tens cap pal molt llarg).
Profeta
Potser si profeta que l’argument donat es el que tu dius, jo no ho veig així. Una vegada vaig conèixer amb un xicot que va arribar a un Campionat de butifarra i va dir:
“ Escolteu mestres i pq no fem que mati l’as que així jo m’entenc millor”
No vull pas entrar en quina modalitat es mes divertida o quina reuneix mes dificultats i per tant requereix de jugadors mes avesats.
L’únic argument emprat durant tot aquest debat ha sigut si la modificació introduïda per els occidentals es suficientment important com per modificar el joc inicial i/o per conseqüència si la butifarra original era així o tal com es juga a les contrades occidentals per tant si constitueix una evolució o no. I si aquesta es bona o no.
Per cert ampliant el teu comentari existeixen varies web’s on es pot jugar al parxis i a la oca, si be es cert que el concepte equivalent al Butinet es mes escàs. Cosa que no fa mes que donar la raó, a qui ho faci, d’explotar la seva viabilitat comercial. Pq si a mes tots anem dient que només es un joc i que l’important es conèixer gent, tant i fa a quin joc juguem no?.
Veus en el tema de la moderna si que el debat es molt mes creatiu. Partim de que tots juguem a lo mateix i que les decisions estratègiques en el joc d’una parella poden ser diferents dels conceptes apresos. En aquest cas “chapeau” per els que tracten de fer evolucionar una estratègia de joc, de jugar diferent i per tant potser millor, el que els hi dona avantatges sobre els contrincants.
Res a dir al contrari, seguir ho de molt aprop i veure la seva evolució.
Srs. de la moderna felicitats, no entenc res de lo que feu i penso, en conya, que en perdeu mes de les que guanyeu quant se sap qui sou i quin joc practiqueu, altre cosa es quant us comuniqueu per msn els canvis d'estrategies, aixó es fer trampes però en fi, repeteixo Enhorabona per l’intent.
“ Escolteu mestres i pq no fem que mati l’as que així jo m’entenc millor”
No vull pas entrar en quina modalitat es mes divertida o quina reuneix mes dificultats i per tant requereix de jugadors mes avesats.
L’únic argument emprat durant tot aquest debat ha sigut si la modificació introduïda per els occidentals es suficientment important com per modificar el joc inicial i/o per conseqüència si la butifarra original era així o tal com es juga a les contrades occidentals per tant si constitueix una evolució o no. I si aquesta es bona o no.
Per cert ampliant el teu comentari existeixen varies web’s on es pot jugar al parxis i a la oca, si be es cert que el concepte equivalent al Butinet es mes escàs. Cosa que no fa mes que donar la raó, a qui ho faci, d’explotar la seva viabilitat comercial. Pq si a mes tots anem dient que només es un joc i que l’important es conèixer gent, tant i fa a quin joc juguem no?.
Veus en el tema de la moderna si que el debat es molt mes creatiu. Partim de que tots juguem a lo mateix i que les decisions estratègiques en el joc d’una parella poden ser diferents dels conceptes apresos. En aquest cas “chapeau” per els que tracten de fer evolucionar una estratègia de joc, de jugar diferent i per tant potser millor, el que els hi dona avantatges sobre els contrincants.
Res a dir al contrari, seguir ho de molt aprop i veure la seva evolució.
Srs. de la moderna felicitats, no entenc res de lo que feu i penso, en conya, que en perdeu mes de les que guanyeu quant se sap qui sou i quin joc practiqueu, altre cosa es quant us comuniqueu per msn els canvis d'estrategies, aixó es fer trampes però en fi, repeteixo Enhorabona per l’intent.
-
Topo2
Tàctiques avançades
Per que no em deixa publicar com a Topo??? Si estic registrat. 
En referència a l' "engany", cal dir, que normalment la gent que el practica i té més exit, és aquella que normalment juga sempre amb el mateix company, o amb gent de la qual conegui que conegui la forma de jugar. Com deia Mav: "Jo quan Àspar tira una carta, ja se el que té", i deixant de banda l'exageració, no deixa de tenir una certa part de raó ja que la butifarra és un joc d'atzar però sempre limitat per unes regles, les quals fan que l'aletorietat del joc és redueixi. Dit d'una altra manera, a mesura que el nivell dels jugadors puja, el número de jugades "diferents" també es redueix, amb el que al final, podem arribar a reduir moltíssim el marge de variants. A més, si a aquest factor li afegim que la gent normalment juga sempre amb els mateixos, el marge d'engany de cara al company és mínim, tot el contrari pel que fa en vers els contrincants.
Pel que fa a la Moderna, el que cal aclarir, és que la informació és més gran, pel que fa al aprofitament de les cartes quan son bones, ja que és molt més fàcil cantar una butifarra quan potser no ho tens tot. També és cert, que amb Tradicional, hi ha aquest intercanvi d'informació si les cartes són dolentes, però cal deixar clar, que això també passa amb la Moderna, i per tant, s'aprofita dos cops més l'informació.
Pel que fa als canvis, entre Moderna i Tradicional, el que no es pot fer és utilitzar la Moderna sense haver parlat prèviament amb el company sobre quan fer els canvis. (no cal SMS)
.
Té un gran inconvenient, que el contrari sàpigui la tàctica que utilitzes i et contrin més vegades, però per això tb hi ha remei.
continuarà...
En referència a l' "engany", cal dir, que normalment la gent que el practica i té més exit, és aquella que normalment juga sempre amb el mateix company, o amb gent de la qual conegui que conegui la forma de jugar. Com deia Mav: "Jo quan Àspar tira una carta, ja se el que té", i deixant de banda l'exageració, no deixa de tenir una certa part de raó ja que la butifarra és un joc d'atzar però sempre limitat per unes regles, les quals fan que l'aletorietat del joc és redueixi. Dit d'una altra manera, a mesura que el nivell dels jugadors puja, el número de jugades "diferents" també es redueix, amb el que al final, podem arribar a reduir moltíssim el marge de variants. A més, si a aquest factor li afegim que la gent normalment juga sempre amb els mateixos, el marge d'engany de cara al company és mínim, tot el contrari pel que fa en vers els contrincants.
Pel que fa a la Moderna, el que cal aclarir, és que la informació és més gran, pel que fa al aprofitament de les cartes quan son bones, ja que és molt més fàcil cantar una butifarra quan potser no ho tens tot. També és cert, que amb Tradicional, hi ha aquest intercanvi d'informació si les cartes són dolentes, però cal deixar clar, que això també passa amb la Moderna, i per tant, s'aprofita dos cops més l'informació.
Pel que fa als canvis, entre Moderna i Tradicional, el que no es pot fer és utilitzar la Moderna sense haver parlat prèviament amb el company sobre quan fer els canvis. (no cal SMS)
.
Té un gran inconvenient, que el contrari sàpigui la tàctica que utilitzes i et contrin més vegades, però per això tb hi ha remei.
continuarà...
Jordi ha escrit:Crec que caldria començar akest intereset debat fixant una qüetio previa de bocabulari enganyar deu ser no servir de un pal quan es te cartes per fer-ho , o no matar kuan ho pots fer, ara be el fet de no servir la baixa nomes pot portar a engany a algu ke no sapigui interpretar akest fet en el seu just valor "en tinc i no mato" extranyes elucubracions mentals ke porten a alguns jugadors de la zona oriental del nostre pais a deduir ke no pots tenir el 6 si has donat el vuit i ke porten a somriures comprensius per part de qualsevol bon jugador no crec pas ke mereixin pas el qualificatiu de engany.
En quan al tema de les normatives, tothom es lliure de organitzar un campionat o un programa de ordinador amb les normes ke li semblin mes plaents, es dificil de acceptar , ho se, pero el butinet te les seves.
Els grans campionats , doncs el Reglament del campionat Nacional del Joc de la botifarra ( Trofeu Generalitat de Catalunya) estableix en el seu article 2 :
" S'estableix que a les comarques de les provincies de Barcelona, Tarragona i Lleida no es obligatori tirar la carta mes petita d'un coll si o se'n té cap de superior o un trumfo per matar"
Es ben cert que als jugadors acostumats a jugar tirant la mes baixa els hi pot resultar dificultos de contar les cartes d'un pal que resten en mans dels adversaris, per tal de facilitar-los la feina els hi proposo la regla de
cartes ke falten= 12 - cartes que tinc a la ma- cartes ke han sortit
Ke en la majoria dels casos dona una idea de quantes en poden kedar escampades per akest mons de deu.
En tot cas i si suposem ke a girona prefereixen continuar servint la baixa, cosa ke nosaltres no com a bons anfitrions no els hi prohibim pas quan veven a jugar els nostres campinats( no trobem la mateixa reciprocitat en el tracte quan els visitem) els hi demanaria ke unifiquesin els seus criteris o excepcions , si va del company, si pot anar del company si li puc bloquejar el pal si ja no keda triunfo, si els rivals ja no tenen triunfo , donat que una norma ke en alguns dels campionats necesita de l'arbitratge de un grup de jugadors experts ke sovint no es poden d'acord no sembla la millor manera de prestigiar la seva peculiar manera de entrendre el joc
mai hagues pogut jo, explicar-ho millor,molt be-
Topo2
Tàctiques avançades III
Cagon lo no pugue publica amb el meu nick
Primer de tot demana excuses per la meva prolongada ausència.
Després de molt pensar-ho he decidit que no puc dir exactament com ho faig ja que això em dona un clar desavantatge en front futurs rivals, però el que puc fer és enunciar-vos les dues variants que jo conec :
1.- Aquesta tan sols és basa en parlar previament amb el company, quedes d'acord amb ell quan s'ha de fer canvi i amb quina frecuencia. (ex: Cada dos vegades que canti el jugador X, i cada tres el Y).
2.- Jo no soc massa partidari d'aquesta per que no produeixi mals entesos amb els rivals, és basa en fer canvis durant la partida en funció de com és desarrolli aquesta, sempre abans de veure les cartes, es clar. (ex: simplement parlan amb el company sense que l'altra parella se'n adoni, repeteixo, abans de veure les cartes).
Apa doncs, fins un altre.
Primer de tot demana excuses per la meva prolongada ausència.
Després de molt pensar-ho he decidit que no puc dir exactament com ho faig ja que això em dona un clar desavantatge en front futurs rivals, però el que puc fer és enunciar-vos les dues variants que jo conec :
1.- Aquesta tan sols és basa en parlar previament amb el company, quedes d'acord amb ell quan s'ha de fer canvi i amb quina frecuencia. (ex: Cada dos vegades que canti el jugador X, i cada tres el Y).
2.- Jo no soc massa partidari d'aquesta per que no produeixi mals entesos amb els rivals, és basa en fer canvis durant la partida en funció de com és desarrolli aquesta, sempre abans de veure les cartes, es clar. (ex: simplement parlan amb el company sense que l'altra parella se'n adoni, repeteixo, abans de veure les cartes).
Apa doncs, fins un altre.
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 6 visitants