tRoBlaU,
com tot lector dels foros ja sap no només sóc Gironí (de Ripoll), oriental acèrrim i un pesat

(si no ho has fet, mira't els foro "Normes" i entendràs què vull dir) sinò ademés un teòric que porta anys donan-t'hi voltes. A cap dels llibres publicats sobre la botifarra hi ha una explicació clara i definitiva sobre l'origen de la mateixa tot i haver-hi dedicat algú molts anys, viatges i esforços en intentar averiguar-ho (per cert, aquest algú era també gironí però ni així s'atreveix a donar opinions concluents). Encara que admetessim que va nèixer a les comarques gironines, això no evitaria cap discusió, hi ha dues grans maneres de jugar -oriental i occidental per simplificar- i això no porta cap problema a ningú amb ganes de compartir: ens adaptem en funció dels companys i punt (més o menys com la teva parella de la planxa i la cuina).
Ara bé, quan parlem de botifarra gironina el conflicte està servit. Et puc demostrar que tal com ho has escrit (sé segur que et PENSES que està clar) hi ha jugades que són ilegals i que en canvi tú et penses que has escrit que són legals. Escriure normes clares i "no interpretables" no és tant simple i a Girona mateix hi ha múltiples interpretacions del què tú has escrit.
Que et quedi clar, t'ho diu un gironí convençut que porta més de 30 anys jugant a la botifarra, que l'ha aprés del seu pare i de gent gran del poble, que no hi veu la gràcia a la variant occidental però que no té cap inconvenient en jugar-hi i que no es considera en absolut l'únic amb posessió de la veritat. Totes les opcions són respectables però malhauradament la nostra NO TÉ NORMES ACCEPTADES CLARES.
Acabo, també de bon rotllo, amb la recomanació de cuidar el llenguatge. "Degenerar" té una connotació despectiva amb la qual, admeto que probablement sense voler-ho, ofens a molta gent.
"Degenerar
v. intr. Perdre les
bones qualitats de la seva pròpia espècie ... Mudar-se en
pitjor, perdent en bones qualitats." Diccionari de la llengua catalana, Institut d'estudis catalans (la negreta és meva).
Apa, tingueu manilles ... i que no us les fallin.
(Què us pensaveu, que no intervindria? ... il·lusos!

)