Fa referència a la probabilitat, relativament escassa (excepte quan jugues amb els robots,
), que el següent jugador tingui el rei, el teu company l'as i el darrer la manilla.
Sol ser una sortida molt denostada, però molta gent no entèn que si et veus obligat a sortir d'un pal del que només tens el cavall i altres més petites (això passa sovint, perquè s'ha de "trascollar" i evitar l'encara més perillòs "tres de un palo, malo") és encara més perillós sortir d'una carta més petita, perquè augmenta el nombre de possibilitats de "caçar" l'as desprotegit del company, davant la probabilitat més escassa que el jugador de la teva dreta tingui el rei.
L'experiència em demostra (i suposo que es pot demostrar també estadísticament) que moltes vegades sortint de cavall fas "saltar" l'as al contrari, o la manilla, protegint així l'as del teu company.
En un moment en què el món sencer intenta lluitar per eliminar dogmatismes que porten a la violència, proposo més humilment defensar el nostre sovint menspreuat cavall (injustament, perquè moltes vegades les partides es guanyen amb els cavalls i els reis, i no manilles i asos) i erradicar l'expressió "sortida de cavall sortida d'animal".
I potenciar en canvi (amb polèmica lingüística inclosa) el "tres de un palo malo", que molts ignoren, amb les nefastes conseqüències que gairebé sempre comporta.
Què us sembla?
CarlesG
- aquest és l'únic escrit "científic" que existeix sobre la Botifarra.
.
